Perxò avui vull estar a l’aguait.
També m’ha recpetat unes pastilles antiinflamatòries, que n’hi he de donar mitja al dia durant 10 dies, i li he de comprar a la farmàcia un antibiòtic, pq no se li infecti la ferida. Però he decidit que no l’hi donaré: li faré reiki dos cops al dia en comptes. Li hauria d’anar molt millor.
L’amic invisible d’aquest any ha estat molt especial.
Ha estat el millor des que ho venim celebrant amb els amics de Sabadell.
Tot i que teníem el límit posat en 6€, el regal de la Rosa realment no té preu.
Moltes gràcies, Rosa!
Hi ah zones d’Irlanda on encara es parla irlandès. En alguns instituts, tota l’educació es fa en irlandès. però hi ha grups de pares que s’hi oposen. Vegeu la notícia de la BBC d’avui.
Els arguments d’un i altre bàndol sonen prou familiars:
- Cal promoure l’ús de l’irlandès a les escoles si volem preservar-lo
- L’anglès, com a llengua global, s’està empassant la tira d’idiomes minoritaris. Cal protegir l’irlandès si no volem que passi el mateix.
Vs.
- Volem una bona educació per als nostres fills, i no saben irlandès. Volem que tinguin el dret a aprendre en anglès.
- Està bé que es promogui l’irlandès, però no que ens l’imposin als angloparlants
La situació a Irlanda no és la mateixa que a Catalunya, perquè
- L’irlandès és molt menys parlat que el català i només fa servir en el dia a dia en algunes zones rurals residuals
- Els irlandesos no senten l’anglès com una llengua imposada, com alguns catalans poden sentir el castellà (amb la prohibició del català abans i durant el Franquisme, etc)
- Irlanda és un estat sobirà que pot triar què fer a nivell lingüístic sense injerències forànies. No hi ha partits polítics que juguin a “la guerra lingüística”.
- Irlanda és un estat petit i molt ric, i sap que, si bé la seva història celta no es pot explicar sense la seva llengua pròpia, el seu benestar actual depèn en gran mesura de la seva capacitat de ser un país global. I això passa, irremeïablement, per l’anglès.
En fi, si algú vol opinar, sempre és interessant veure debats familiars en un altre context…
Al matí he portat al Coco al veterinari perquè me’l castrin. Pobrissó!!!
Necessitava interacció conillil, i com que amb un altre mascle no podia ser, al final en comptes de l’Amadeu conviurà amb la Mafalda (germana de l’Amadeu). Però esclar, entre que és petita, té un mes i mig només, i que no es poden estar tot el dia follant com a conills, l’única solució era emmansir-lo castrant-lo.
Em fa molta pena, però així podran estar els dos junts, en pau i harmonia.
Espero que no pateixi. Jo estic patint per ell. L’he portat al veterinari a les nou del mati i m’han dit q em trucarien quan estiguessin de l’operació a mg matí. Són al una i encara no m’han trucat. Espero que no li hagi passat res!
El veterinari m’ha dit q no era res, només un petit tall i li buidaven els genitals i jas està. Que estaria anestesiat i no li passaria res. Però jo què sé… Estic inquiet…
Avui al vespre estaré amb ell per fer-li companyia i ajudar-lo en el postoperatori.
Què passaria si poguessis ser tot el que volguessis, fer tot el que volguessis, viure tot el que volguessis, experimentar tot el que volguessis, traspassar totes les barreres que volguessis, ser tan feliç com volguessis si per aconseguir-ho únicament haguessis de confiar que és possible?Per què no confiar que ets, tens, pots, fas molt més del que pots tocar i veure a primera vista?
Per què no arriscar-te a confiar?
Ho pots tot. Només cal confiar-hi plenament i sense reserves.
Estic viu!
Diumenge vaig sortir del retir de meditació Vipassana. Ha estat molt intens i molt dur, molt més del que m’esperava.
Ara vaig ràpid i no m’entretinc a explicar-ho. Ja ho faré en algun altre post.
El blog romandrà en silenci fins al dia 16. Seran els mateixos dies que jo romandré en silenci i aïllat del món: sense mòbil, sense llibres ni revistes ni diaris, sense tele, sense parlar amb ningú.
Demà me’n vaig a un curs de 10 dies complerts (més i d’entrada i e de sortida) de meditació Vipassana. L’associació que ho munta té una casa al Montseny, a Santa Maria de Palautordera.
Seran 10 dies de meditació non stop des de les 04h q et lleves fins a les 10 q te’n vas a dormir, amb només pauses per esmorzar, dinar i sopar, i alguna altra per estirar les cames una horeta pel bosc que envolta la casa.
Per què hi aniré?
No ho sé. Perquè crec que és el que em toca. Perquè vull. Perquè aquest any 2007 és l’any que floreixo i això és part del meu florir.
Perquè vull créixer, progressar, transcendir.
Perquè vull entrar més en contacte amb mi mateix, amb el meu Jo universal i diví.
En resum, perquè estic en un punt que sento que és el que he de fer. (La frase és ‘it just feels right‘, xò no sé com traduir-la sense q perdi significat.)
Ja us explicaré.
Estaré aïllat i amb el mòbil apagat. Per a emergències (únicament per a emergències), us poso l’adreça i telèfon de la casa:
