“Vull que les ties plorin per mi:
jo estic híper bo.
Agafar el mòbil i dir ‘ei xata, què tal?’
i que la tia es corri només de sentir-me”
Sentit ahir a un nanet de 16-18, ple d’acné, al gimnàs
Archives for the month of: abril, 2008
Es veu que aquesta frase actualment causa furor al Japó. O així ens va informar el Hide! Tot ve de que, l’any passat, en un campionat del món d’atletisme, un atleta va batre el rècord del món. Un dels locutors per la tele japonesa era el Takeshi Kitano (el mariscal d’Humor Amarillo i, a banda, famós director i humorista) que, per fotre la conya, va deixar anar la frase.
Total, que a la nit mexicana que vam celebrar amb els de japo a casa dijous passat, vam acabar tots fotent l’indi:
地球に生まれて良かった！！
(Chikyuu ni omarete yokatta!!)
Primera versió grabada des del meu mòbil:
Segona des del del Jaime:
Un dia d’aquests algú reeditarà en DVD els programes de l’Eva Nassarre fent gimnàstica en mallots fúcsia i escalfadors i serà tot un èxit de vendes.
Mentrestant, el Jaime em passa aquest vídeo: versió electro-house del grup Yelle d’una cançó del 1987. És brutal com ballen! Jo vull moure’m així!! I m’encanta l’estètica pantalons pitillo i vambes neo-80s (aquesta temporada me’n vull comprar unes de similars, ja en tinc unes de clitxades).
A caus’ des Garçons:
No pas la meva. Per sort de moment ni jo, ni les tortugues, ni els conills ens hem posat a tenir descendència. El dia que això passi, sereu els primers a saber-ho.
Però la dels Niblétez-Jòuard sí. Tornen a estar embaraçats i li donaran un/a germanet/a al Harry. Des d’aqui moltíssimes felicitats!
Ara deu estar de tres mesos- tres mesos i mig. Quan hi anem a l’estiu ella estarà amb una panxota enorme!
Bon cap de setmana a tothom!
Avui he anat a recollir el passaport. El DNI me’l van fer la setmana passada en un plis i súper simpàtics a la comissaria de Pl Espanya. Amb aquesta foto del fotomaton de metro Diagonal:
Però em van dir que, un cop l’escannejaven i tal, que pel DNI passava justeta, però que pel passaport no servia ni de bon tros, perquè la calva se’m confonia amb el fons i semblava que no tingués cap. Que precisament ahir una senyora se’ls havia vingut a queixar perquè amb un passaport amb una foto tipus la meva no l’havien deixada entrar als EUA!
I jo penso: si la poli et fa un passaport que no et serveix per res, com a mínim denúncia al canto, no???
Però total, que em diuen que em vagi a fer una altra foto, i que sigui “professional, no de fotomaton”. Avui hi he anat i ja me l’han fet. amb aquesta foto:
Home sí que és cert que quedo bastant millor, no tinc ulleres i quedo molt més guapo!
Ahir en vaig fer la prova i va funcionar de conya.
La Núria m’havia explicat que sa cosina no fa servir suavitzant per la roba, ja que té nens petits i els suavitzant porten molts productes quimics i no és recomanable rentar-hi la roba dels nens.
En comptes, fa servir vinagre, que deixa la roba igual de suau i a sobre es carrega la calç, amb la qual cosa no cal afegir-hi anticalç. (De fet, la meva teoria és que el que fa és que la roba no quedi suau és la calç de l’aigua i que el vinagre, al reaccionar-hi, elimina el problema.)
El vinagre té l’avantatge que és híperbarat (perquè evidentment no faràs servir el de Mòdena. Faràs servir vinagre del barat de vi blanc) i que amb molt poc ja passes. La mida, per una rentadora plena, és un got de xupito!
Ahir vaig fer-ne la prova i la roba ha sortit híper suau i sense gens d’olor a vinagre!
Així doncs, ja tinc una altra aplicació per al vinagre: com a “netejador acètic” del Mercawoman/Schlecker per deixar brillant la cuina i el bany contra la calç, per abrillantar coberts i coses metàl.liques barrejat amb bicarbonat, evidentment per a l’amanida i, des d’ara, per rentar la roba! Tot plegat, més net, més barat i amb menys químics!
Pels que us pregunteu “però què hi fot l’Òscar a classe de japonès 3 hores seguides dissabte al matí? Se n’ha de tenir ganes!” aquest post us donarà resposta.
Dissabte passat, per exemple, vam:
1- Aprendre a comptar en japonès. No és tan fàcil, no et pensis! No n’hi ha prou amb saber-se els números: en català la majoria dels noms són comptables tot i que n’hi ha alguns d’incomptables (p. ex. no pots dir 2 aigües, perquè l’aigua és incomptable a no ser que et refereixis a “ampolles d’aigua”). En japonès tot és incomptable. Per tant, has d’aprendre com es mesura cada cosa. Exemples:
- En comptes de dir “2 bistecs”, hauràs de dir “dos peces de bistec”
- En comptes de dir “3 nens” hauràs de dir “tres persones de nen”
- En comptes de dir “l’Òscar té 2 conills” hauràs de ir “l’Òscar té 2 ‘wa’ [paraula per indicar ocells i conills] de conill”
- …i així. D’aquestes paraules se’n diu comptadors, i n’hi ha de bastant rebuscats: per comptar objectes plans, per comptar animals de granja, per comptar objectes cilíndrics, per comptar màquines grosses, per comptar cases, etc
2- Cantar la cançó de l’Arale en japonès.
És el capítol 1 de l’Arare en VO subtitulada en anglès. No l’havia vist mai i… quin fart de riure!
3- Celebrar l’aniversari del Jaime menjant rebosteria catalana, pastes japoneses i sake
Per ordre: a dalt, el Jaime, l’Atsushi (el sensei), el Hide i jo; a baix la Zlatka (la secre austríaca de nom croata de l’acadèmia) i la Tònia
Tan senzill com això.
Dissabte vam quedar per sopar amb els de Sabadell. Vam fer la inauguració oficial del pis de la Marga i el Benet, que l’han reformat totalment i els queda molt bé.
Eren tot parelles. Tots estaven aparellats, menys el Nando i jo, i alguns (eh Jordi i Rosa 
) ja estan embaraçats. Per un moment em va donar per pensar: “Jolín, estàs inadaptat? ‘Marujiteges’? [en el sentit de no acceptar l'edat que tens] Et tocaria ja assentar el cap i tal?”
De vegades, quan quedo amb els de Sabadell tinc aquesta sensació de “ells i jo“, de com si fos encara un noi esbojarrat envoltat d’adults.
Mentre que parlen de casaments, fills, etc, jo només penso en les vacances, estudiar japonès i fer prosperar TotemGuard. Mentre que uns discuteixen on faran al lluna de mel o quin cotxe comprar amb vistes a tenir descendència, jo només tinc ganes de sortir a sopar, anar de festa i pasar-m’ho bé.
Però sats què? Que m’encanta la meva vida. Aquesta és la conclusió a què arribo cada vgada que em poso a pensar giare en aquests termes. Visc sol i no tinc parella, però i què, la veritat és que m’ho passo de conya.
Un estil de vida convencional sempre m’ha fet bastanta mandra. Tot i que a la llarga em veig siguent pare i probablement casat, de moment encara em queda molt per experimentar.
És que de moment, no em veig visquent de cap altra manera. Encara tinc massa coses a fer, a gaudir i a aprendre com per pensar en tornar-me un “adult” en el sentit clàssic del terme: “casa, dona, cotxe, la parelleta i gos”. De fet, només de posar-me a pensar en tot això em talla el rotllo que Déu n’hi do!
Crec que sóc un adult madur i responsable. De fet, sóc de les persones més madures i responsables que conec. Sóc responsable de mi mateix, dels meus conills i tortugues, dels meus amics, dels meus socis, dels meus empleats. Però trio viure la vida com em faci més feliç.
I de moment, visquent com visc, en sóc molt, de feliç!
El Hide i el Jaime – ヒデさんとハイメさんです。
Després de prop d’un mes de no poder quedar i no saber-nos coordinar, per fi divendres vam poder fer l’intercanvi castellà- japonès amb el Hide. Érem el Hide, el Jaime i jo. Vam anar per Gràcia i vam acabar sopant en un libanès. La idea era fer una hora en castellà i una hora en japo, però vam acabar mesclant-ho tot, ajudats pel súper diccionari ordinador del Hide. Em sembla que aquests dipositius són molt populars al Japó, ja que un diccionari normal es queda bastant curt. Les diferències de mentalitat que hi ha entre les llengües indoeuropees i el japonès els fa insuficients.
Al llarg de l’intercanvi, vam aprendre algunes coses:
- El Hide és soci del Barça! Diu que així es pot aconseguir les entrades més barates
- Paraules com ‘rebel’ o ‘trapella’ són quasi insults al Japó. Suposo que no adaptar-se al mainstream social està molt mal vist
- Al Hide li van robar la cartera al Camp Nou. Per sort hi duia poca pasta i només una targeta de crèdit.
- El Hide troba molt guapes les noies “espanyoles”
El resum de la nit, per a mi al menys, és que si bé no vam parlar gaire en japo, sí que serveix per ficar-te més en la pell de “parlar en japonès”, factor clau si vols parlar una llengua, pq clarament amb anar a l’acadèmia no n’hi ha prou. I també que ens ho vam pasar molt bé i vam riure molt.
A continuació intentaré fer-ne un resum en el meu limitat “nihongo”…
これは、日本語にこのポすットの脚色です。過ちのすみません。。。
先金曜日に、ハイメさんとヒデさんと私は、インテルカンヴィオのすることためについに合わられる。グラシャ地区に行って、リバノン屋晩ご飯をしました。すぺにん語に一時間と日本語に一時間をしたかった、でも二個の言語は入れ雑ぜた。ヒデさんのさいこう電子辞書は分かる問題に大いに手伝わした。この辞書は日本にとても売れっ子です、インドヨーロッパ語と日本語はとてもあだしなからです。
ヒデさんは色々もの知りました。
- ヒデさんはバルサ｢ソシ」です！
- ｢反抗的｣如き単語は日本にいけないです。
- ヒデさんはスペイン女の子とても奇麗でのと思います。
私はこの夜が、日本語に思うことを出来ました。それに、楽しかったです！
(Foto de Mundo Pesk i vista primer a Lo que nadie se atrevió…)
En la meva remenada diària de blogs, en la secció “blogs d’espanyols al Japó”, un dels meus preferits resulta que ha muntat un concurs i regala una PSP Slim: farà un sorteig entre tots aquells que el mencionin, el linkin i posin la foto i vídeo següents a la seva web.
Es tracta del blog Un Español en Japón.
from www.metacafe.com posted with vodpod
A veure si tinc sort i em toca!! 
