Ma germana n’havia tingut un, de Mi Pequeño Pony, i le encantava… fins que va decidir fer de perruquera i donar-li un nou estil a la seva cabellera 
L’altre dia al súper em vaig adonar que venien carn de cavall. Era d’un vermell intensíssim, molt més que un bistec de vedella. Només n’havia menjat una vegada, de cavall, de ben petitó, així que vaig decidir comprar-ne. Bé, vaig estar com un minut debatent-me internament entre si comprar-ne o no:
- Però Òscar, els cavalls són macos i amics de l’home
- Sí cony, Òscar, com els conills. Tu en tens dos a casa i bé que en segueixes menjant
- Sí, bé, però d’amagat d’ells. Però els cavalls són nobles
- I les vaques o els xais no, eh? A més, segur que a la carn de cavall li foten menys potingues
- Valeeee, provem-ho…
L’argument decisiu va ser mirar el contingut en proteïnes vs. el contingut en greixos, comparar-ho amb la vedella, el pollastre o el porc, i veure que la carn de cavall era molt més sana.
Un cop a casa, quan vaig obrir la safata de porexpan, el primer quevaig notar va ser la olor, molt més forta que la de la resta de carn.
Un cop cuites, sí que és cert que el gust és més fort que la vedella, però vaig trobar que era molt bo. Repetiré de ben segur. Perquè al costat de les hamburgueses hi havia uns catxo-filets de cavall amb una bona pintaaaa!
Ai, lo de la carn de cavall no ho he probat mai. crec que has fet bé al comencar a comprar hamburgueses en voltes de comprar directament una cuixa, jeje. Aquí a Suècia al super on compre jo hi ha un refrigerador petit on venen serpent, girafa, hipopòtam i algunes coses rares més. No m’he atrevit mai a comprar.. deu de ser una cosa cultural!
ostres, quina gràcia el teu raonament de la carn de cavall
la veritat, jo no l’he tastada mai, però una amiga meva en menja molt pq té molt de ferro i diu q li agrada molt. m’animaré a tastar-la 
saluwikis i bona setmaneta!
hola! jo tp l’he probada mai, però si té tant de ferro i és tan bona deu ser bo menjar-la, això si, crec q començaria amb les hamburgueses jejeje. besetss!