Sorrow always reveals that to which we are most strongly attached. Relief from sorrow arises as narrow attachments give way to a more spacious understanding and acceptance of Reality as it is.
Apa, aquí ho deixo. L’he trobat interessant:
(El patiment sempre ens revela allò a què estem més estretament lligats. L’alleujament del patiment sorgeix a mesura que aquestes estretes dependències cedeixen lloc a una comprensió i acceptació més amplis de la Realitat tal com és)
hola neeen! Interpreto aquest post com que ho estàs portant una mica millor. Vaaaaaa!
Aquesta frase està molt bé, jo crec que és molt acertada. El que costa és entendre la segona part o arribar a ese punt, però amb temps i distància, encara que sigue un tòpic, jo crec que tot ho veiem diferent i desapareix el patiment. Besetsss