El cap de setmana ha estat bé. Dissabte vaig decidir inaugurar la temporada de sol i me’n vaig anar a la piscina del DiR. M’hi vaig estar una horeta i mitja, des de les 15.30 fins a les 17h i vaig sortir-ne… rosadet, diguéssim… No vaig arribar al punt de socarrimat, però gairebé. (Protecció solar, jo? per què??)

Diumenge vam quedar amb l’Àlex desirenitzat per dinar, vam estar xerrant, vam anar a fer el geladet i després vam quedar amb la Tònia, la meva companya de japo de l’any passat, i la seva parella. Ell està fent un màster sobre reciclatge i noves energies, i vam estar parlant de reciclar, de l’energia nuclear, de bisons europeus a Polònia i lleopards de les neus de Rússia. Ens ho vam passar molt bé.

Amb ells hi vam quedar al Buenas Migas, on em vaig fotre la meva focaccia preferida, de bacon, tomàquet i formatge de cabra. Mmmmh!!! Juntament amb un cafè amb llet, se’m va posar taaan bé el berenar!

A mitja tarda se’ns va ajuntar l’Ester amb qui, quan ells se’n van entornar cap a casa, vam anar a comprar entrades pel cine i, seguidament, a sopar. Volíem anar a un restaurant cutrindongo de pizzes al tall del Raval, però estava tancat i vam acabar en un vegetarià on, el plat principal de la carta era la taula d’embotits (!!!!????). Vam menjar-nos, per picar, unes croquetes que de vegetarianes no tenien res, unes patates al mojopicón. Després, cadascú un plat principal: l’Àlex uns sacchetti de parmesà amb salsa de romaní de la muerte; l’Ester una amanida de tomàquet semisec confitat amb mozzarela boníssima i jo un risotto de verduretes súper bo.

Llàstima que el servei era BCN-style (súper fashion però súper bordes) i el preu desmesurat en relació a les quantitats i, sobretot, l’amabilitat.

Sense cafè ni postres (ni propina!), vam marxar cap al cine passant per la Sirvent, que l’Àlex i l’Ester volien fotr’s un geladet.

Vam anara a veure Els homes que no estimen les dones. Ens va agradar molt. L’Ester i jo ens n’hem llegit el llibre i vam coincidir que els actors són més o menys tal com t’imagines els personatges (bueno, potser la Salander te l’imagines encara més esquifida i més esquerpa, més rotllo killaca), i que l’adaptació a la gran pantalla està ben aconseguida. L’Àlex va sortir flipat i dient: “hosti que bona, ara m’he de llegir el llibre!”

La vam anar a veure en VO i ens va fer gràcia la cantarella del suec i que tenen moltes paraules que semblen alemany mal pronunciat.

En resum, perxò, un bon cap de setmana!

Què tal el vostre? Us ho heu passat bé, també?