En el període des de l’1 de juliol fins al dia d’avui, he llegit els següents llibres (per ordre cronològic):

  1. “Millenium III: La reina al palau dels corrents d’aire” d’Stieg Larsson: últim llibre de la trilogia i el meu segon preferit (el primer és el millor). Conclou la intriga i et deixa amb final feliç. El considero imprescindible, pel fenòmen que ha suposat, tot i que en qualitat literària podria ser molt millor. Em va venir ganes de tornar a visitar Estocolm, perxò. Un 7/10
  2. Mr. China“, de Tim Clissold: apassionant relat de com, a principis dels no-finals dels 80, la Xina es va començar a obrir a l’entrada d’inversors estrangers. Venien a la Xina caregats de peles i pensant-se que hi imperaria la llei i que tot seria com a Occident però amb tocs exòtics, i els van aixecar la camisa. 9/10
  3. The False Economy“, d’Alan Beattie: un d’aquests llibres que s’han fet famosos per explicar que les coses no són el que semblen, tipus “El món és pla” o “Freakonomics” o l’”Economista encobert”. Explica per què la corrupció no és tan dolenta com això, o si hi ha algun fet innat en que alguns països o zones del món sempre estiguin més desenvolupades que d’altres. Està bé, però podria estar millor. 7,10/10
  4. The White Tiger“, d’Aravind Adiga. Ple d’ironia, explica des del punt de vista d’un arribista nascut entre les castes més baixes de la Índia, com funciona el país a base de corrupció, brutícia, ignorància i la llei del més fort. L’Ana de l’oficina me n’havia parlat, n’havia llegit ressenyes i me n’esperava més. Malgrat haver guanyat el Booker Prize, fluixeja de tant en tant. Un 6,5/10
  5. El primer assalt“, de Lluïsa Forrellad. Aquesta senyora em té el cor robat. Per començar, és sabadellenca (vinga, va, millora-ho!), va guanyar el 1953 el primer Premio Nadal amb “Siempre en Capilla” quan només tenia 26 anys, amb el premi es va comprar una torre a Bellaterra i amb els drets d’autor ha pogut viure de gorra la resta de la seva vida. Ara fa 3 anys, als 79 anys, es va destapar i va dir que, com que el temps se li acabava, volia veure publicades una sèrie de novel·les que tenia escrites i guardades en un calaix. La primera d’elles va ser la fantàstica “Foc Latent“, va venir seguida el 2008 de la pitjor “Retorn amarg” i ara el 2009 publica la molt bona “El primer assalt”. He vist que defineixen el seu estil com a ‘romanticisme tardà’. De vegades voreja el culebrón, però el seu domini de l’idioma, la seva riquesa lèxica i la seva capacitat, del tot inusual,  d’escriure i descriure fets, pensaments i ambients fan que t’hi quedis encisat i bocabadat. Aquesta autora és, per a mi, un MUST READ absolut. Un 9,25/10
  6. Salmon Fishing in Yemen“, de Paul Torday: un d’aquests llibres famosillos. Està prou bé. A trossos fa riure, i és una bona història. Narra el projecte esbojarrat d’un xeic àrab per fer possible la pesca del salmó al bell mig del desert iemení. 7,5/10
  7. Gomorra“, de Roberto Saviano: espessa, densa i difícil de llegir crònica de l’al·lucinant Sud d’Itàlia, dominat per la camorra i ple de crim, pobresa, atur, drogues i inseguretat, però q a la vegada és un motor econòmic i comercial (de tot tipus de béns i substàncies) de primer ordre. Per llegir i pensar:  i això és a Europa! Per la valentia d’escriure-ho, i l’exhaustivitat, un 7/10
  8. Todo bajo el cielo“, de Matilde Asensi: aquesta valenciana ha tret un fotimer de llibres, i el meu pare els té tots. Em va deixar aquest, que és una historieta d’aventures per passar l’estona, ambientada a la Xina de primers s.XX. Fàcil de llegir i perfecte per les vacances a la platja entre sudoku, banyadeta i partit de pales a la sorra. Un 7,25/10
  9. A Most Wanted Man“, de John LeCarre: clàssic autor d’espies, amb la seva darrera novel·la del gènere, aquest cop a Hamburg, amb serveis secrets perseguint islamistes a cop de realpolitik. Com totes les que n’he llegit, té un to suaument trist, de desengany i de “quina merda de món on vivim”. Un 7,75/10
  10. A Short History of Tractors in Ukranian“, de Marina Lewycka: no en puc dir encara gaire res perquè en porto llegit només el 40%. De moment, divertit. Em parteixo de riure. ??/10

Quins llibres heu llegit vosaltres aquest estiu? N’heu llegit algun de la meva llista? Què n’opineu?

Quin llibre us ha entusiasmat i em suggeriu?