A la consulta (que no referèndum, perquè a Espanya un referèndum sobre si vols la idnependència és il·legal, però en canvi les manifestacions falangistes sí que són perfectament legals) d’Arenys un 90-i-pico% dels vots van ser a favor de la independència de Catalunya. Hi va haver-hi més del 40% de participació, més que a les estatals, europees, municipals o autonòmiques.
Òbviament, en un suposat referèndum per la independència fet a tot Catalunya, el resultat seria mooolt més ajustat, i no és clar que sortís un sí clar.
De totes maneres, el que sí que és clar és que els vots a favor serien molt més alts que el 20-32% de independentistes que detecten les enquestes.
El motiu és que el que pregunten les enquestes i el que preguntaria un suposat referèndum no és el mateix: Les enquestes pregunten sempre “Vostè vol: la independència, federalisme, més autonomia, ja li està bé tal com ara, o ser una regió d’Espanya”.
Davant d’aquesta pregunta, molta gent diu més autonomia o federalisme (més del 40%); l’opció independència reuneix típicament al voltant del 20% des vots i l’opció una regió d’Espanya sobre el 10%.
Però aquesta pregunta no crec que permeti extrapolar el comportament electoral en cas de referèndum per la independència: molta gent ho dóna per impossible i, per tant, es decanten per opcions “més probables”.
La pregunta, per tant, hauria de ser: “Fem ciència ficció. Imagini’s que avui hi ha un referèndum per a la independència de Catalunya. Vostè què hi votaria? ‘Sí’ o ‘no’?”. En aquest cas, tindiríem més del 40% de respostes positives.
Un exemple: sopant amb els meus avis (avi, àvia i tieta), els pregunto:
- Vosaltres sou independentistes?
- Ai no, fillet! Més autogovern sí, però la independència no cal. -em diu ma àvia.
- Àvia, però si hi hagués un referèndum tu què votaries? que sí o que no?
- Que sí, esclar, quines preguntes! -diu ma àvia
- Que sí, evidentment -diu ma tia.
Jo sóc pro-independència (no sóc independentista, no sóc nacionalista, sóc català, igual que un danès és danès) i crec que la consulta d’ahir, el remombori espanyol indignat i la reacció en cadena que crearan, amb més consultes arreu de Catalunya [algun valent n'organitza alguna a BCN ciutat?] el que faran és treure la independència del calaix de les utopies impossibles i que sigui una realitat possible per a moltíssima gent.
En el fons, el que cal és qeu tots creiem que Yes, We Can!
Qué bé que em va el teu blog per a posar-me al dia d’algunes coses, com per exemple aquesta
Molt ben escrit per cert.
Jo tampoc estic segura si sortiria un “si” en el referèndum per la independència de Catalunya… però si que penso que s’hauria de preguntar al poble si vol ser part d’Espanya o no.
Esclar! L’important és que la gent opini i es respecti la voluntat del poble! Per què tanta por de deixar que els ciutadans ens expressem?
Al tanto amb extrapolacions estadístiques fora de context: el 96% del vot a Arenys de Mar és un resultat poc fiable i estadísticament gens representatiu de tota Catalunya, ja que el recompte, la votació i el cens de partipació, així com la campanya electoral han estat controlats exclusivament pels partidaris d’una opció.
Fes la consulta a Cornellà amb impacrialitat escupolosa i si obtens el mateix resultat m’ho creuré!
Arquòleg: Totalment d’acord!
S’hauria de veure com aniria un referèndum a tot Catalunya, però clar, hauria de ser vinculant, i tal com està el pati… però vaja, crec que si no fos vinculant la gent es mobilizaria igual (més els del sí que els del no, però si votés tot Catalunya, crec que tothom es mouria, no?)
Sigui com sigui, almenys han animat el cotarro polític i han fet el meu retorn a la feina més divertit hehehe!
Estic molt d’acord amb la teva reflexió. Molt interessant el teu blog. He arribat aquí buscant fotos d’Olot, primera pàgina del google (sóc d’Olot, però no conec els teus amics). Salut.
Irene: Sí, una mica d’animació ja tocava, eh! A veure com segueix ara i si la resta de referèndums aconsegueixen organitzar-se i muntar un súper impacte mediàtic!!!
Siso: Benvingut al meu blog!