Archives for the month of: gener, 2010

“Quien al cielo escupe,

A su cara le cae”

Aquesta versió del “tal faràs, tal trobaràs” me la va explicar l’altre dia la Marisol mentre ens partíem el cul amb refranys d’aquests en una festa a casa del Pere en què l’Atsushi anava totalment passat. Es veu que la mare de la Marisol, que era qui l’hi deia de petita, era aragonesa… Hurtx amb els manyos! Jo tenia un avi de Jaca i el meu pare és més tranquis!

És que és tope destroyer si la dius amb cara de pocs amics i amb el dit índex alçat en to amenaçador.

Glups, quina por!!!!

Clàssica imatge d’El Petit Príncep treta d’aquí

“How do you eat an elephant?

One bit at a time”

Ideal per als que tot sovint ens fem una muntanya de les coses que hem de fer, de fites a acomplir… Si les vas fent mica a mica, es fan més ràpidament i t’hi agobies menys

Com he dit abans, vam tornar dissabte al vespre de Caldes taaan tips i taaan relaxats, que de l’únic que vam tenir ganes va ser d’escarxofar-nos al sofà i veure alguna pel.li.

En vam veure dues:

Primer Milennium 2, que no ens va agradar gaire, comparada amb la primera: massa simplista. Esclar que el segon llibre també és el pitjor dels tres… (Un 2/10)

I després vam veure la molt bona La cinta blanca, del Haneke. Guanyadora de la Palma d’Or i de bastants premis, s’esdevé al nord d’Alemanya just abans de la Primera Guerra Mundial. Crec que queda molt ben resumida amb la següent cita del director “Les guerres del dia a dia condueixen a les grans guerres“. La trobo molt bona, magníficament dirigida i interpretada. Un 9/10.

(Del Haneke n’he vist Caché i Funny Games. Les vaig trobar totes dues molt molt bona)

Una cosa que ens va deixar al.lucinats de Caldes va ser una màquina que hi ha per dispensar llet automàticament. La cosa va així: Primer has de comrpar una ampolla, que pot ser de vidre (70cent) o de plàstic (30cent). Després, fiques un euro a la màquina, i et dóna un litre de llet. Acte seguit, la màquina s’higienitza per al següent comprador.

Esclar, un cop tens l’ampolla, ja no cal comprar-la més, la pots anar reaprofitant.

La gràcia és que és llet directa del productor, fresca del dia i molt més bona. Té més gust que la del súper, i pel que ens van dir l’Ana i el Ferran, està triomfant bastant i n’estan instal.lant bastants per la zona.

Jo ho trobo una molt bona idea. Vosaltres què en penseu? Ho coneixíeu? Ho heu provat mai?

Holaaaaaa

Jo assegurant-me que l’aigua de la psicina era calenteta

L’hotel estava plagat de mussols!

Quan voltàvem per Caldes vam trobar una font dedicada al menjar preferit de la Dawn

Nyam nyam!!

Fent amics

La decoració era com molt d’època

Amb l’Ana i el Ferran davant de la Font del Lleó

Que bones les pizzes!!!!

Vam arribar a Caldes cap a les 14.30 de divendres. Després de fer el check-in a l’hotel balneari, vam deixar les coses a l’habitació i vam anar a fer una volta per Caldes. Davant d’on ens estàvem teníem la famosíssima Font del Lleó, d’on raja aigua termal a 74º i que fa una olor molt forta. Precisament per les propietats d’aquest aigua termal els romans ja van instal.lar a Caldes unes termes enormes, que ocupaven com mitja vila, amb piscines, banys, “saunes”, etc per tal que els malalts de tot l’imperi s’hi vinguessin a recuperar.

Vam fer, doncs, un volt pel poble i, com que en una hora ja el teníem vist, vam acabar fent un cafè a un bar on ens van cobrar 11€ per dos cafès amb llet, unes braves i una tapa de croquetes.

Estàvem contents. No teníem res a fer i estàvem relaxats. Després de les presses habituals

A les 19h, que era quan obrien el balneari, hi vam anar, ens van donar dos barnussos i vam reservar el tractament pel dia següent. Vam decidir-nos pel tractament de “bombolles”.

Acte seguit, vam adreçar-nos a la piscina d’aigua calenta, on ens hi vam estar banyant fins a l’hora de sopar. Xulíssima, perquè mitja piscina era interior i mitja era exterior. Mai havia experimentat això d’anar nedant i, de cop i volta, sortir a l’exterior, notar el fred a la cara, però tenir el cos ben calent. Era divertidíssim!!!! Veies tot el baf que deixava anar l’aigua calenta pel contrast amb el fred que feia!

El sopar va ser genial. Podíem triar de la carta el que volguéssim, i vam demanar-nos una fideuà cadascun, jo unes costelles de xai amb verdures a la brasa boníssimes, i la Dawn un llom de porc ibèric amb salsa “cafè de París”  massa salada. De postres, tiramisú i pastís de formatge. I infusions.

Quan ja havíem demanat, vam veure que hi havia una barra d’amanides i, per la feis, li vam demanar a la cambrera “escolta,  podem agafar-nos amanida?”. En teoria no ens entrava, però vam acabar també amb un súper plat d’amanida cadascun.

Dues hores després, rodolant, vam anar-nos-en a l’habitació.

L’endemà dissabte ens vam despertar a les 8.30 per aprofitar el bufet lliure d’esmorzar. Ens vam fotre les botes: cafè, ensiamadetes, crosanets, suc de taronja, pa amb butifarra, pa amb formatge, pa amb fuet, mandarines, kiwi… I més i més i més, perquè podies repetir tant com volguessis!

Després d’esmorzar, vam tornar a l’habitació a dormir fins a les 12h.

Teníem el tractament a les 12.30. Per fer el tractament de “bombolletes” ens van ficar en una mena de jacuzzi i, durant 20 minuts, vam estar amb aigua calenteta, amb bombolles… Vaig aprofitar per relaxar-me i fer una meditació i vaig sortir-ne com nou!

Posteriorment, vam pujar a l’habitació, vam recollir les coses, vam deixar l’hotel i a les 14.30 havíem quedat amb l’Ana i el Ferran, el nadius :-) , per dinar plegats.

Ens van portar a una pizzeria on vam menjar-nos unes pizzes taaan bones! Massa finíssima, ingredients de qualitat… Mmmh! La meva era “pizza verda amb formatge de cabra” i estava feta amb crema de carxofa i, per damunt, rotlles de formatge de cabra. Boníssim. La Dawn es va demanar una 4 estacions, el Ferran una de salmó fumat i pernil salat i l’Ana uns fetuccini amb 4 formatges.

Vam tenir una conversa i sobretaula interessantíssims i ens en vam tornar cap a Barna.

Al bus ens va enganxar la mandra i  quan vam arribar a casa, que deurien ser lea 19h, només teníme ganes que d’escarxofar-nos al sofà, veure alguna pel.li i descansar.

Em sembla que havíem menjar massa i estàvem massa relaxats!!

Anar al balneari, ni que fos una sola nit, va ser un trencament total. Amb la Dawn vam decidir que ho hem de fer més sovint, aquestes miniescapadetes, una vegada al mes ni que sigui…

Idees d’on podem anar que sigui prop de Barna però que ens permeti trencar?

(Que per cert, nens, el proper break serà la setmana que ve: ens en nem a Berlín 6 dies!!!!)

Els meus companys de Totem ens van regalar pel casament un estupendo cap de setmana al Balneari Broquetas de Caldes. Hi anem avui a la tarda. Ens inclou sopar, una nit d’hotel, esmorzar, accés a les instal.lacions del balneari i un tractament a escollir.

I demà a la tarda l’Ana, que viu a Caldes (i es curra cada dia 45 min en bus + 15 min en metro per venir a treballar), ens farà de cicerona i ens mostrarà la fantàstica Vila del Pingüí, que n’hi diu ella, les termes romanes i la mundialment famosa Font del Lleó, d’on surt aigua bullint i sulfurosa, de grans propietats medicinals.

(De fet, perxò a Caldes hi ha balnearis, perquè tenen aigües calentes molt riques, tal com ja van descobrir els romans o els burgesos barcelonins de finals s.XIX que hi anaven a “prendre les aigües”)

Ens fa molta il.lusió aquest cap de setmana: estar tots dos, tranquil.lets, deixant-nos mimar…

Ja us explicaré!

Oioió!

…va anar bé.

Imatge treta d’aquí

Es van aprovar nou president i vicepresident i per sort encara falten molts anys abans no em toqui a mi.

Es va comentar un problema d’humitats dels locals de la planta baixa i vam mirar-nos pressupostos per rehabilitar l’antic pis de la porteria i llogar-lo. El problema és que és tan petit que s’han de fer deu mil jirimèjies perquè ens en donin la cèdul.la d’habitabilitat.

Vaig proposar el tema dels horts urbans i va ser un posicionament de veïns grans contra veïns joves. Els veïns grans esgrimien que: “què és això de plantar tomaqueres al terrat, on s’és vist!”; “a veure si ara farà malbé el terrat”; “ui, quanta complicació, millor no fer res”. Com es pot veure, tots ells arguments de pes.

És cert que, per part del sector pro-hort urbà -i meva en particular com a proponent del tema- ens faltava aportar més informació. Ahir es tractava, de totes maneres, de comentar-ho a la comunitat i obtenir-ne el vistiplau per poder començar a trucar empreses que s’hi dediquen, mirar-ne la factibilitat, demanar pressupostos, etc. I poder-ho presentar al veïnat ja amb propostes i dades sobre la taula.

De la comunitat tant sols ens cal el permís per poder-ho fer (i s’ha d’aprovar amb el 80% dels veïns a favor). I els qeu vulguem muntar-nos el nostre hortet, ja ens organitzarem i ens ho pagarem!

Ara, si s’acaba fent, quan vegin els nostres formosos tomàquets i les nostres fenomenals cebes, que ningú no ens vingui al darrere! Too late my friend!

Avui al vespre tenim reunió de veïns… Aquestes reunions em tenen sempre entre avorrit i expectant.

Entre els punts de l’ordre a dia, hi figura:

- Aprovar els comptes anuals

- Decidir què en fem del pis de la porteria (hi ha un antic piset a l’entresòl, de 30m2, propietat de tota la comunitat, que és on vivia la portera, però fa anys que està tancat i barrat. S’ha de decidir si el venem, si l’arreglem i el venem, si l’arreglem i el lloguem…)

- Proposar nou president i secretari de la comunitat, tot i que suposo que la veïna del 3r 2a, seguirà un any més. Ho fa prou bé. Mentre no em toqui a mi…

A més, jo vull proposar de muntar un hort urbà, els veïns que ho vulguem, al terrat. Que jo sapiga, en som tres: jo, la del 3r 2a i una noia jove del 4t 1a, em sembla.

El meu edifici és una barreja entre joves hippiguais (com la veïna del 4t 1a o jo), veins de tota la vida, i immigrants sudamericans, xinesos i filipins. La veritat és que n’estic força content.  Al menys fins ara mai no hi he tingut problemes, ans al contrari, els veïns sempre semblen tranquils i més aviat disposats a ajudar i a fer millores.

Avui, una recomanació…

L’oferta de llibres en anglès de la Fnac és reduïda, i l’Amazon queda massa lluny i l’enviament acaba sortint per un ull de la cara. La Meritxell de l’oficina em va descobrir aquesta botiga online, The Book Depository, on tenen tots els llibres en anglès a preus súper bons i des d’anglaterra t’ho envien a casa en una setmana sense pagar despeses d’enviament!

Me n’hi vaig comprar tres per nadal i repetiré l’experiència!

Amb la Dawn ens encanta veure pel.lis al sofà de casa. L’avantatge d’internet és que les podem veure abans que s’estrenin, com és el cas d’algunes que hem vist últimament…

Up in the Air

El Clooney (What else?) treballa acomiadant gent. El contracten empreses en què els jefes no s’atreveixen o no volen acomiadar ells directament els seus empleats. Es passa el dia amunt i avall i la seva missió és acumular 10.000.000 milles en la seva tarja de viatger frequent.

Els plans se li trastoquen quan coneix una altra executiva com ell i quan la seva empresa contracta una jove que repensa la forma de traballar i vol acabar amb els acomiadaments presencials. Vol implantar els acomiadaments per videoconferència, amb la qual cosa al Clooney se li acabaria el viatjar…

Entretinguda. 6,5/10

Invictus

El Morgan Freeman fa de Nelson Mandela. A un any que Sud Àfrica organitzi els mundials de rugby, s’adona que els sud-africans negres odien l’equip, ja que el veuen com una herència de l’explotació blanca de l’apartheid. La seva feina serà que els jugadors de la selecció nacional de rugby -gairebé tots ells blanquets- siguin vistos com a herois nacionals per tots els ciutadnas del país i, a més, acabin guanyant el campionat.

Matt Damon fa de captà de la selecció de rugby.

Fa gràcia sentir actors nord-americans parlar amb marcat accent sudafricà!

La pel.li està basada en un llibre de John Carlin, basat en fets reals i podria donar més de si… La història és bona i et deixa amb ganes de llegir el llibre i saber-ne més, de la història recent de Sud Àfrica. Els actors són uns actorassos, sobretot el Freeman, però és d’aquestes pel.lis que prometen i al final no donen. 6/10

All about Steve

El cert és que la Sandra Bullock m’encanta. La trobo una actriu fenomenal. Feia moltíssim que no reia tant com ahir a la nit amb aquesta comedieta per passar l’estona.  La bullock és una excèntrica escriptora de mots encreuats d’un diari local que decideix perseguir el noi que acaba de conèixer en una cita a cegues.

Delirant. Tronxant. 8/10

The Proposal

La Sandra Bullock és una executiva odiosa canadenca que s’ha de casar amb el seu secretari per renovar el seu visat. Tensió, drama i… final feliç. Pel.lícula anodina de diumenge a la tarda a la que la Bullock li dóna un toc especial i la fa entretinguda. 6,5/10

Gran Torino

Una pel.liculassa del Clint Eastwood, que demostra que es pot fer cinema genial fent un cop i un altre de Harry el Sucio. Aquest cop, fa de detestable veí odiós i odiat per veïns i família que, al final, acaba ajudant una família d’immigrants a desfer-se de les màfies que els xuclen la sang. Molt ben feta. 8.5/10

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.