Passen els dies, i segueixo cremant-me les retines davant un ordinador. Vull un canvi. Vull no haver de treballar. Em sento que malgasto els dies. Que malgasto un temps preciós que no tornarà. Que malgasto la vida.
I tinc tantes coses que vull fer! Passar més temps amb la Dawn; aprendre més idiomes; passejar tranquil; esmorzar un cafè amb llet i un crosant, o un suc de taronja i un bikini, en una terrasseta mentre em toca el sol; no fer res; estudiar una carrera; llegir; aprendre acupuntura; meditar; anar més estona al gimnàs; fer més ioga; dormir fins tard; fer arts marcials; jugar; mantenir una conversa fins a altes hores de la matinada de dimarts…
I no ho puc fer perquè treballo.
Aquesta setmana ha sigut dura.
La setmana passarà, però hi ha una remor de fons que em diu: “Òscar, estàs malgastant 10 hores diàries de la teva vida.”
No és que no m’agradi el que faig (que m’agrada). És el concepte en si de treballar que m’engoixa.
I m’engoixa, però de moment encara no sé què he de fer, com ho puc fer, què vull fer… Perquè el tema és que si no curro no menjo.
Òscar, a mi a voltes també m’entra la mateixa angoixa. Treballar és una merda, encara que treballes en el que t’agrada. M’agradaria poder donar-te algún consell per a que pugueres fer el que més t’avellisca quan tu vols… però en la societat en la que vivim hi ha que treballar per a ,com tu dius, poder viure. Sempre pots mudar-te a un poblet de la Patagonia i viure de cabres i de la teva horta… o jugar a la primitiva a veure si et toca… o pensar en una idea d’empresa original en la que tingues que currar els primers anys però que després et produïsca tants diners que no hages de treballar mai més… no sé… un abrac
Quin panorama, no? No sé què dir-te, gaudeix del que tens, que no és poc, i intenta organitzar-te per fer coses. Per exemple, l’esmorzar guai segur que també el pots fer! Ja sé que no és el mateix pensar “he d’anar a treballar” després que no pas no haver-no de fer, però almenys és un petit plaer!
Potser si tinguessis tot el dia lliure també perdries el temps, no? Vull dir, no només és el tema de la feina, és fer alguna cosa que motivi, no? No sé si m’explico, és embolicat tot això. En fi, que ànims!
Ei he vist q has canviat la capçalera! molt xula! jo tb pensava això quan vaig començar a treballar, i pensava encara et queden 40 anys així! pensava en el temps perdut anant a treballar, el temps q invertia a l’hora de dinar allí, el de preparar el dinar del dia següent i el de tornar a casa, i en total eren 11 hores i em desmotivava bastant… ara que treballo a les tardes gaudeixo més dels esmorzars, és com si tots els díes fossin festa fins a la tarde, però tb no puc quedar en ningú fins la nit, però puc sortir de nit, però també treballo dissabte tot el dia… en fin quina merda de comentari t’he fet jejeje. El que vull dir és q tot té ventajes e inconvenients, treballar és necessari si vols viure còmodament, però hi ha gent q es planteja menys hores setmanals, o menys messos a l’any… això també són solucions. En fi, a vore si trobes una bona opció i disfrutes de tot allò que vols fer que em pareix genial!
Buf, jo també em sento així!! Crec que el problema és que passem massa hores del dia invertides en la feina, i no ens sentim recompensats, doncs la majoria dels joves cobrem salaris bastant baixos (sempre hi ha excepcions, però parlo de la majoria, i de joves, i no tan joves…). Seria ideal que poguéssim treballar als matins-migdia, i tenir la tarda lliure cada dia per VIURE, que d’això tracta la VIDA. Però això sembla no ser possible… no sé si és perquè hi ha massa gent a les nostres societats, i hi ha massa competència. Si hi hagués menys gent per fer una feina, com a mínim estaria millor pagada, i només caldria intentar modificar els horaris laborals. Està clar però que la gent hi és i hi té tot el dret, així que no sé quina podria ser la solució. En fi, és tot molt complicat. Si fos possible un món sense treballar, com diuen al documental Zeitgeist Addendum, podria ser fantàstic però… molt em temo que seria inviable, almenys en la societat que hi ha avui dia i la nostra manera de pensar. No estaríem preparats.
Hola Cristina! benvinguda al meu blog! És un tema complicat de tan senzill que és. En el fons, és pensar: a què hem vingut a la vida? A currar?? A teclejar un ordinador 8 hores al dia?
Prenc nota del documental que dius… a veure si m’inspira!!