Archives for the month of: març, 2010

Vaig estar ahir a Logroño… Hi vaig anar per feina amb una mena de pseudoAVE que han posat: aprofita fins a Saragossa les vies de l’AVE i després canvia a les vies convencionals. Està molt bé perquè amb el fàstic-tren d’abans de la guerra de Cuba d’abans trigaves 7 hores. Ara només 4, que ja és més ràpid que amb cotxe.

Explico l’anada a Logroño només a tall d’anècdota. L’important és que a continuació podeu veure les ecografies de les 21 setmanes. Ens les van fer dimarts de la setmana passada. Se’l veu molt més gran i guaiteu com saluda amb la mà! :-)

L’endemà dimecres vam anar a la visita amb la llevadora (us he dit que m’encanta, la Pepi, la nostra llevadora? És un sol de dona i se la veu súuuper vocacional!) i està tot híper perfecte amb el Cèdric. Serà un nen llarg, ens van dir. O sigui, com el pare.

I els anàlisis de sang, tests de síndrome de Down, Edwards, més malaties, etc tot perfecte.

Ara a l’abril toca un altre anàlisi de sang a la Dawn per mirar els nivells de sucre (que no es torni diabètica durant l’embaraç, cosa freqüent) i després nova visita amb la llevadora per parlar ja del part, l’hospital, etc. En teoria, serà quan triarem com volem el naixement, on, etc. Pel que sembla, crees un “protocol de naixement”, sobretot perquè et respectin que vols un part natural, o natural però amb epidural, etc.

En fi, guaiteu com el Cèdric us diu hola:

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Tinc pendent de penjar les noves ecos que vam fer dimarts. Tambe tinc pendent de penjar les fotos del pastís de xocolata de la Dawn del cap de setmana.

Però porto uns dies que la feina em mata…

Sorry!!

La imatge és d’aquí

Fa poc la UE ha aprovat noves espècies transgèniques perquè es puguin cultivar a Europa, trencant així una moratòria de 12 anys. Fins ara només n’hi havia algunes poques d’aprovades, i la majoria de països les tenen vedades… la gran excepció és Espanya, on es conreua el 90% del blat de moro transgènic europeu :-(

El 60% dels europeus estem en contra dels transgènics. Estan en mans de quatre grans empreses (Monsanto et alt) i falta demostrar-ne la inoqüïtat… és més, tots els estudis fets a llarg termini demostren, tot el contrari del que n’afirmen els defensors, que els transgènics alteren el sisteme immune humà, trastoquen l’ecosistema, ho contaminen tot

Tampoc no s’ha demostrat que calgui conreuar patates amb copyright i drets d’autor: més productives? Però si cada any Europa llença menjar! Més resistents a les plagues? Deu ser comprant els adobs i químics patentats per Monsanto i companyia…!

La meva opinió personal és que, tot al contrari del que afirmen els proponents dels trangènics i la industrialització desmesurada del menjar, cal tendir cap a eliminar els fertilitzants químics, substituir els insecticides que ho empastifen tot per mètodes naturals de control de plagues (s’han demostrat més barats i eficients)… Cal rehumanitzar l’agricultura.

Com fer-ho? Dins de les meves mesures, m’he proposat: Menjar menys (quant de menjar escombraria comprem per calmar l’ansietat?), menjar millor, plantar el meu hortet i tendir als remeis naturals.

El nostre cos està fet del que mengem. Si mengem merda en què ens convertim?

No és d’estranyar que les malalties immunes (càncer entre elles) i les al.lèrgies vagin en augment!

Si voleu signar una petició popular contra els transgènics, podeu fer-ho aquí. Calen un milió de signatures. jo ja he firmat! (odio aquest tipus de coses, però és per a una bona causa)

Foto d’aquí

Ahir va venir a sopar a casa l’H., una amiga de la Dawn de París que ara ja fa dos anys que viu a BCN i que ja no es considera francesa (“ahora soy española”, diu quan li preguntes.)

Durant el sopar, la Dawn va treure com a tema de conversa el Sarkozy: “saps si és cert que estan a punt de separar-se amb la Bruni? És cert que tots dos tenen amants?”.

Després de deixar clar que l’hi portava fluixa, l’H va explicar que els rumors eren que, efectivament, tots dos tenien amants, un cantant per a ella, una funcionària de no-sé-quin ministeri per a ell.

- Per què tots els francesos sempre tenen amants?

- No crec que en tinguin ni més ni menys… El que passa que nosaltres no ens n’amaguem. Aquí, els espanyols o catalans sembla que vagin així, amb el cap ben dret -va dir l’H estirant el coll i posant cara de suficiència-. Sembla que siguin perfectes, però són uns estirats… en canvi a França la gent no se n’amaga! Aquí tenen la mateixa merda o més, però no deixen que surti de casa! Tot ben tapat, tot ben tapat! Sembla que aquí estiguin molt per les aparences!

Què en penseu? Creieu que té raó, l’H? En aquests temes de doble moral sexual, creiu que hi ha gaires diferències culturals, entre els europeus?

Tanco aquesta setmana postejant el vídeo que Nestlé vol impedir que veiem. La versió anglesa ha estat vetada per Nestlé a YouTube [tranqui, només dura un minut]:

El penjo aquí perquè com més gent el veiem millor. Sisplau, si ho trobeu adequat, feu-vos-en ressó…

A veure si Nestlé deixa bloquejar vídeos i de talar selva indonèsia!!!

Bon cap de setmana a tothom!!

Imatges d’aquí i d‘aquí.

El Pussy Wagon, recordem-ho, apareix també a l’últim vídeo, Telephone, de la Lady Gaga (concert a Barna quan???)

El cap de setmana ens va agafar una falera tarantinera.

Tot va començar perquè amb la Dawn estem fent un recorregut per les pel.lícules oscaritzades o nomindades als Oscars. Divendres vam veure el bòdrio de “The Hurt Locker”… amb previsió, la traducció espanyola n’hi ha dit “En tierra hostil” perquè li fotries una “hòstia” a qui ha donats tants premis a aquesta pel.li, per lenta, avorrida i sossa… Pffff ens va costar sang, suor i llàgrimes acabar-la! (Un 1/10)

Per reanimar-nos, dissabte vam passar a “Inglourious Basterds” (“Malditos bastardos”), en què el Tarantino se’n va a la Segona Guerra Mundial per matar el Hitler. Aquesta, sí, és bona! És divertida i a més mitja pel.li és en alemany, os sigui que em va anar de conya per practicar… (o intentar-ho snif snif :-( ).

Aquesta sí que la recomano. És un 7/10.

I com que li havíem agafat el tranquillo al Tarantino,  vam mirar Kill Bill. L’1 i l el 2, que ja que ens hi posem, no ho deixarem pas a mitges!

Dec ser l’única persona del món que no havia vist Kill Bill encara, i el cert és que em va agradar. Fa gràcia veure com s’inispira descaradament en les pel.lis setanteres del Bruce Lee (cosa que la Dawn em va recordar unes cent vegades :-P ).

Si agafem els dos volums com una sola pel.li, la vaig trobar massa llarga… algunes escenes de lluita duren massa.

Per contra, la música és genial (a veure si avui me’n poso la BSO a l’Spotify!) i l’Uma Thurman broda el seu paperàs!

La nota graciosa és que cada cop que apareixia el David Carradine, no podia deixar d’imaginar-me’l dins d’un armari, despullat i amb els collons entortolligats amb fil de pescar… Uuurgh quin mal!

Diríem que Kill Bill és, també, un 7/10. Podria ser un 8-8,5 si fos més curta.

vs.

Imatge d’un home més “masculinitzat” vs. més “feminitzat”. Tretes de la nota de premsa oficial de l’estudi

Ahir al vespre m’ho va comentar la Dawn i avui ho he vist a tots els diaris: segons un estudi de la Universitat d’Aberdeen, les dones dels països més pobres i amb pitjors índex de salut prefereixen homes amb trets més “masculins”, mentre que les dones de països més desenvolupats i on els índex de salut són millors, prefereixen homes amb trets més “feminitzats”.

La cap de l’equip de recerca, Dra DeBruine, però, a banda d’apuntar als índex de salut i mortalitat, no acaba d’explicar el perquè d’aquesta troballa.

Ahir ho comentàvem amb la Dawn i instintivament ens sembla cert. Dèiem que més que a la salut, podria deure’s a les diferències d’estil de vida, de feines que es fan a cada país, a si cal un estil de vida més físic o no, a nivells culturals i a l’accés a entrenteniment més “sofisticat”, a nivells superiors d’educació, etc. També, en els països menys desenvolupats, les diferències de rols home-dona són més acusades, i segurament hi influeixi.

Què en penseu, lectors i lectores meus? Us sembla verídic, el que apunta aquest estudi? Quines causes hi trobeu?

Per altra banda, també seria interessant fer l’estudi sobre què en pensen els homes de la seva autoimatge: els homes del món ens veiem més guapos així o aixà…? No trobeu? Potser passaria com amb les models, que moltes dones voldrien estar tan primes com elles, i els homes en general les trobem escarransides i tirant a lletges  (amb excepcions com la Gisele Bündchen :-P )

Imatge d’aquí


  • Acabo de fer la meva ronda pels blogs
  • Anirem a classe de Pilates
  • He dormit fatal pel queixal del seny, que m’està sortint de tant en tant i em feia mal (ara ja no)
  • Sembla que per fi la primavera està començant
  • He parlat amb la R, que tindrà el seu fill la setmana que ve
  • He dinat arròs, bledes i butifarretes, amb una taronja de postres i tot regat amb aigua i te verd
  • Potser soparem fora, encara ens hem de decidir
  • Estic decidint-me si comprar-me una cadira “agenollat”, que diuen que van molt bé per la postura de l’esquena
  • Toca rutina de cames al gimnàs (a banda del Pilates)
  • He llegit un post sobre els avantatges de no mirar la tele i he pensat que jo ja faig molt bé
  • Porto tot el dia cantant Bad Romance de Lady Gaga
  • Tinc ganes de plegar ja
  • Vull començar a escriure una redacció per a alemany, però no sé de què. No m’inspiro.

I vosaltres, què heu fet/ fareu avui?

I per això el penjo: l’últim vídeo de la Lady Gaga, on queda demostrat que no té penis. A més, resulta que és amiga de la Beyoncé, que hi apareix i canta amb ella, i del Tarantino, que li deixa el seu cotxe de Kill Bill.

Són 9 minuts i mig imperdibles… Llàstima que de moment la Gaga no vingui a Barcelona… :-(

- Mira, ets tu! -em diu la Dawn tot senyalant un nino d’una tortugueta- té la closca pelada com tu, i porta el teu North Face blau.

- Vinga va, doncs fem-li una foto.

L’escena es va donar en una botiga de roba per nens que vam veure tot passejant per Gran de Gràcia. En sortir del gimnàs ahir al vespre, en comptes d’anar ràpid cap a metro Diagonal, vam pujar xino xano Gran de Gràcia amunt fins a Fontana, amb la idea d’anar a treure el cap a les dues o tres botigues de roba de nen que hi ha (la millor, amb diferència, per cert, és Bóboli, també la més cara).

I a la primera que va entrar, que per cert era nova acabada d’obrir, ens vam trobar la tortugueta en qüestió.

Eh que és mona??

Creieu que se m’assembla? :-)

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.