Ho vaig llegir l’altre dia pel meu repàs bloguil diari:
Los hombres siempre han asumido que eran más inteligentes que los delfines porque habían inventado un montón de cosas: la rueda, Nueva York, las guerras y cosas así… Mientras que todo lo que habían hecho los delfines en ese tiempo había sido entretenterse en el agua pasándoselo bien.
De la Hitchhiker’s Guide to the Galaxy del Douglas Adams
Hem començat la temporada de les cireres i resulta que totes venien amb una germana siamesa!
Estaven taaaaaan bones!!!!
Tornant cap a casa de la passejada dillunsera, ja de nou al Poble Sec, vam començar a sentir motl de soroll epl carrer. Com repic de timbals i trompetes. Ens hi vam atençar i en un carrer parel.lel al nostre havien tallat una cantonada i hi havia una oquestra a mig carrer tocant i nanos disressats amb barrets mexicans amb la senyera i eines de treballadors manuals (un martell, una clau anglesa, etc) ballant.
Li vaig preguntar a una de les nanes què celebraven i em va dir
-És la Segona Pasqua
-I per què porteu aquestes eines?
-Perquè fem un ball… – o sigui, que ella tampoc no en tenia ni flàuers.
Aleshores vaig atinar que en el tram tallat i havia dues “societats”. El Poble Sec és un barri que es va crear quan van endarrocar les muralles de Barcelona, per acollir les capes populars fruit de la industrialització de Catalunya. I per al seu esbarjo, es van fundar moltes societats d’aquestes: societats corals, societat d’homes que es reunien per fer la cerveseta, societats dedicades al “progrés cultural” dels obrers, etc.
Aquest fenomen era propi de totes les zones industrials del país: el Poble Sec, Gràcia o el Poble Nou a Barcelona, però també ho recordo de Sabadell. M’havien explicat que el meu besavi n’havia format part d’una i feien teatre amateur i parlaven de literatura i política (obrers tèxtils de fa 100 anys!). A Sabadell, però, ara, en queden ben poques i moltes s’han “aburgesat”.
En canvi, al Poble Sec, mola perquè actualment són ben cutres però segueixen amb molt d’arrelament social entre la gent del barri de tota la vida.
Aprofitant que dilluns era festa a Barna i que fotia un dia esplèndid de primavera, vam aprofitar per sortir a passejar: Vam pujar amunt fins a Montjuïc, on vam passejar pels Parc de la Primavera.
Hi vam descobrir una zona immensa de jocs infantils preciosa on vam estar jugant al gronxador com la canalla!! 
I és a només cinc minuts de casa! Oh i com hi portarem el Cèdric!!!!
D’allà vam passejar pel barri i vam creuar el Raval fins a la Rambla i la Plaça del Pi, on vam fer un cafè amb gel jo (el meu primer de la temporada!) i un cafè amb llet la Dawn. Va ser al mateix cafè on la Dawn i jo vam tenir la nostra primera cita 
Vam tornar xino-xano cap a casa ben contents.
El Martí ja té gairebé dos mesets! Guaiteu-lo que maco! És clavat al seu pare!!
Diumenge passat ens vam reunir per fer entrega a la Rosa i el Jordi del regal de “benvingut nadó” que tots els amics els havíem comprat. Un bressol maquíssim blanc.
Hi vam ser-hi en persona la Núria, la Marga, el Benet, la Bertha, la Dawn i jo. I en esperit el Monter, el Nando i la Laura, la Sebas, l’Ester, l’Irene, l’Àlex i el Cortés.
El Martí és totalment al revés que sa germana. La Clàudia és moguda, un bitxo, i en canvi el Martí sembla més pacífic i tranquil.
Divendres passat, al vespre, de cop i volta, comença a sonar música boníssima tocada en acústic. Versions d’Amaral, de Bob Marley i d’altres grans clàssics.
Sortim al balcó i a l’altra banda del carrer, un un dels baixos, hi havia la persiana pujada i dos tipus tocant.
No sé si es pot apreciar gaire bé a la foto, però va ser un moment entranyable, dels que et fan pensar “que guai! això només pot passar al Poble Sec!”.
Els vaig fer fotos i se’n van alegrar.
Foto d’aquí. Llàstima que jo no tinc piscineta, de moment! 
Porto dies que no escric. El motiu és que estic intentant reorganitzar-me la vida. Porto una setmaneta teletreballant: mitja jornada des de l’ofi, i mitja des de casa.
De moment els resultats són positius: curro més però també tinc més temps pel gimnàs, llegir, passejar, fer vida de família, no fer res… I, quan neixi el Cèdric, podré passar-hi molta més estona i la Dawn i jo ens podrem organitzar molt millor la vida.
Algú de vosaltres també teletreballa?
Algú no teletreballa però ho està considerant?
La foto d’avui és del meu ideal de ‘telecurro’. Per demà us penjaré les meves fotos reals
Jronya que jronya!!!!
Acabem d’arribar a casa del dentista. Ens tocava higiene dental. Hem anat a una higienista de luxe i sensació, m’ha encantat… ara 90 cuques each!!!
Iiiiiiitx!!! Quin mal a la butxaca!!!!
Ara, això sí, les dents les tinc taaaan netes ara!
La imatge és d’aquí
Acabem de comprar entrades per la Lady Gaga. Síiiiii!!
Palau Sant Jordi, 07/12/2010, espera’ns!!!!
La pregunta és: qui s’oferirà per cuidar-nos el Cèdric durant el concert?
Foto d’aquí
Tot el tema de Grècia, Alemanya, els 4 porquets espanyol, irlandès/ italià i portuguès, la crisi financera, etc ho trobo divertidíssim. Delirant. De debò.
Resulta que Grècia portava anys dedicant-se a falsejar-ho tot i fins ara no se n’adonen? Vinga va!
Alemanya passa en dos anys de ser el “malalt d’Europa” a ser el model a seguir? I Espanya, que fa dos anys era l’última esperança blanca, ara és el dimoni. M’encanta l’objectivitat dels ananlistes financers.
Respecte al tema de Grècia, estava cantat que al final se’ls hauria d’ajudar (pagant tots, perquè Espanya també s’hi deixarà pasta). I, malgrat l’híper euroescepticisme rampant de la BBC, trobo brillant l’anàlisi que hi he llegit avui.
Altament recomanable.
I jo què penso:
1- Que els governs europeus porten massa anys actuant com a aficionats. Que si tenim una moneda comuna, ja toca tenir també un govern econòmic comú. I, per què no, que alguns impostos els recapti Brussel.les en comptes dels estats membres. O sigui, fer el salt de comunitat de veïns que intenta posar un hort urbà al terrat de l’edifici, a alguna cosa més semblant als Estats Units d’Europa.
2- Que a veure si amb els problemes que tenen baixen els preus i la Dawn i jo ens en podem anar de creuer per les illes gregues a preu de saldo!
Foto d’aquí
