Dissabte va ser un dia de platja fallit (però reeixit en tota la resta, que ens ho vam passar genial!)
Però diumenge al matí, vam veure que fotia un sol esplèndid, i cap a la Barceloneta falta gent!
Jo vaig aprofitar per prendre el sol i llegir, pero la valenta de casa es va banyar i tot!!!
Coses de la vida. Una noia encantadora que ve a veure el pis ens explica que ha viscut 3 anys a Hong Kong, on treballava de comercial per a una empresa noruega. L’havien contractada perquè parlava xinès. No li agradava la feina, però li va encantar la ciutat.
Va decidir tornar a Barcelona i ara treballa de mediadora cultural per a l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramanet, amb la comunitat xinesa, que és molt nombrosa als voltants del carrer Maçanet/ Massenet a la zona de Fondo.
- És el veritable Chinatown de Barcelona! Hi heu d’anar, hi ha el millor restaurant xinès!!
No es va quedar el pis, però em va enviar un mail amb l’adreça.
I dissabte vam decidir-nos a anar-hi.
Fondo ens va semblar una zona peculiar. Pels primers carrers només hi veies que sudamericans i paquistanesos. Però així que vam arribar al carrer Massenet, tothom (tothom!) era xinès. Botigues d’alimentació xineses (i súper bé de preu, vam aprofitar per fer-hi la compra mentres la resta dels clients em repassaven estranyats de dalt a baix), pastisseries xineses, restaurants xinesos… Tot eren xinesos atrefegats amunt i avall.
Vam arribar al restuarant i jo era l’únic occidental.
Hi vam menjar súper bé!!
L’àpat es va compondre de:
- Ànec de Pequín deliciós
- Costelles de porc agredolces
- Budell de porc fregit (m’encantaaaaaa!!)
- Pasta d’arròs amb crancs frescos boníssims
(Per cert, por no en vam passar gens. Si vas amb una mica de precaució, no cal patir pas. Animo tothoma acostar-se a la zona… és com viatjar 3.000km! És súper autèntic!)
Després de dinar copiosament i passejar per Sitges, vam decidir tornar-nos-en per anar a sopar. I de cop i volta, vam descobrir per què tants directors de cine de por mundialment famosos són catalans: a BCN hi troben la inspiració perfecta per a les seves històries!
Guaiteu si no el túnel de l’intercanviador entre la Renfe de Passeig de Gràcia i el metro!! Però si no el deuen haver arreglat des que ho van contruir als anys 20 (del segle passat)!! I el Barcelona posa’t guapa, on és? Marededéu, quin iuiu!!!!
I per més basarda encara, canviant de metro a Plaça Cata, ens trobem una companya de classe de la Dawn, xinesa, que porta 15 anys visquent a Catalunya. Viu a Bellvitge i li diu “a Fondo aneu?? Aneu amb compte, que hi ha molts moros i roben molt!”.
Primer ens va acollonir. Després vam raonar que tenia la seva gràcia que ella, de Bellvitge, tingués por de Fondo (conclusió: els extrems de la línia vermella es toquen). La Dawn hi va afegir: “i segur que els marroquins també diuen ‘compte que hi ha molts xinesos i són perillosos!’” 
Dissabte el vam començar bé: llevant-nos tard. Em sembla que ens aixecàvem cap a les 12. Com que jo no tenia classe d’alemany, vam aprofitar per fer el ronso.
Malgrat les previsions de pluja, feia sol, de manera que vam enfilar cap a Sitges. La idea era d’anar-nos-en a la platja, prendre el sol…
… però a mesura que ens hia costàvem, el cel s’anava tapant més i més. Al final vam pasar de platja i vam decidir-nos per fotre’ns una bona paella de marisc. Vistes experiències passades, vam decidir no triar basant-nos en el preu, sinó escollir el lloc que ens fes més bona pinta.
I vam acertar! Una paella boníssima de marisc pelat i carxofes.
Això sí, feia una mica de fresqueta…
En acabat de dinar, jo tenia ganes d’una crep de xocolata, plàtan i nata… i m’hi vaig fotre les botes!!!
(Aquesta foto em recorda, no sé per què, el Barragán de “No te rías que es peor”. Us en recordeu??)
I després de dinar i de les meves postres, vam anar a passejar, mentre la Dawn em feia carretejar el seu bolso, que pesa deu tones!!!!
Aquest cap de setmana ha estat actiu. Divendres van venir la Mercè i la Conxita a sopar a casa. Feia mesos que no ens veiem! Des del casament!
La Dawn les va deleitar amb especialitats culinàries hongkongueses i tots plegats vam passar una vetllada d’allò més divertida.
