En el nostre hortet particular, estem diversificant la collita. Primer vam plantar soja. Però després ens vam animar amb els germinats d’alfals!
És boníssim. Me’l vaig menjar en un sopar que va consistir en alfals amanit amb vinagre balsàmic i mongetes tendres saltejades amb bacon i olives negres d’Aragó… i amb formatge blau pel damunt!
(Apa, que m’he animat a fer gifs animats… valgui la redundundància hehe) 
Doncs això, que diumenge passat ens vam llevar tardet, vam anar al mercat de segona mà de St. Antoni, vam fotre’ns un kebab per dinar i vam pujar fins a Avinguda tibidabo a fotre’ns uns “cafetonets” en una terrassa: El meu frappé capuccino, i la Dawn un smoothie “Vitamínisimo” [es deia així] boníssimo hehe 
Li vaig ensenyar el pis de Ptge. Forasté, el primer on vaig viure quan em vaig independitzar, compartir amb els insuperables À i I… i que després va heretar el L (quins records, eh, nanos!)
Vam voltar pel parc del costat i vam seguir per Passeig St. Gervasi fins a agafar el bus de tornada a casa a la Plaça Bonanova.
Fet i fet, un bon i tranquil diumenge!
O sigui, “Moltes felicitats!”. Per celebrar el meu aniversari (mmmmh, quins 32 anys més ben posats!! hehe) hem anat a fer un sopar especial. Després de molt debatre’ns, i gràcies als fantàstics consells del Time Out BCN (vist el bon gust, els farem més cas, en endavant!), hem acabat en un vitnamita fusionat amb Nova Orleans i amb Barcelona: Me.
Un menjar taaaaaaan bo! La Dawn li ha posat, de nota global, un 8,6. Jo un 9,2. Ha valgut la pena el preu (perquè barat no és, però s’ho val!)! (La carta que hi ha a la web no crec que estigui actualitzada els plats de sopar eren més elaborats i cars.
Hem menjat:
Plàtan fregit amb una mena de salsa de verduretes per anar picant mentre esperàvem.
Entrants de còctel de tomàquet amb alvocat i cranc slavatge (l’únic “però” del sopar: masssa picant) i
entrant de rotlles de nori amb cranc arrabossat, salsa tàrtara i no sé què més que ha demanat la Dawn i estava mooolt bo.
Un segon d’emperador amb cruixent de sèsam, salsa verda boníssima de no me’n recordo el que era i confit de taronja
I un altre segon de secret d’ibèric amb confit de tomàquet amb salsa vietnamita súper bo
Postres de banana cake amb sorbet de coco ultra bo (de debò!!!!)
Postres de pastís de formatge de cabra amb pebre i mel
Dos cafès vietnamites
Per cert, és el primer cop que faig això de les fotos animades… gràcies Alicia!
“El millor regal de Nadal” de la 1a Guerra Mundial prové d’aquí
Avui era l’última classe d’alemany d’aquest curs i ens han dit les notes de l’examen que vam fer la setmana passada. Vaig treure un 9,6 a l’examen, que comptava un 50% de la nota (l’altre meitat era la participació a classe, deures, redaccions…). La nota final és un “sehr gut”, que seria un excel.lent.
Estic molt content, sobre tot perquè no m’ho esperava (de debò!). Portava 12 anys sense fer res d’alemany; veia com d’altres companys meus tenien més vocabulari i fluïdesa… em pensava que el meu nivell era molt pitjor!!
Doncs el curs que ve a seguir esforçant-nos-hi, que la profe ja ens ha avisat que entre el B1 i el B2 el salt és enorme!! Glups!!
—–
Ah, i per celebrar la fi de curs, ens em hem anat a la cafeteria del Goethe Institut on el Klaus, el que la porta, ens ha preparat una Kartoffelnsalat amb salsitxes típiques. Boníssssssim!!!!!
Foto d’aquí
Foto d’aquí
Comprem coses que no necessitem.
Ens regalen coses que no necessitem.
I ens estressem per problemes d’espai per guardar-ho tot
(Segueixo fent neteja. Es nota?:-))
Diumenge a la tarda, sortint de gimnàs, amb la Dawn vam dedicar-nos a passejar pels carrerons de Gràcia. Volíem anar a fer un cafè, però en algun lloc on no haguéssim estat, algun lloc que ens inspirés. Vam trobar un bar súper rar. Semblava una taverna de fot 70 anys, la clientela que hi havia aquell diumenge a la tarda tenia, el més jove, 70 anys. Però el portava un tio tatuadíssim, tenia una pantalla gegant on anava projectant vídeos i fotia la pinta que al vespre es transformava en una mena de pub musical amb DJs alternatius.
En un racó en una escala que pujava al pis de dalt i que estava totalment fora de servei, hi tenien una col.lecció de souvenirs i martingales de plàstic que acumulaven un dit de pols. A fora al carrer hi havia una taula plena de plantes acabades de regar i prenent el sol. Ho vam trobar súper kitsch, súper autèntic.
Les fotos no li fan justícia. El cert és que ens va encantar. I vam tastar un formatge adobat cassolà de la muerte! (i l’amo ens en va donar la recepta!!!!)
“We must stop at nothing to find those who will help us turn the tide. We must not shout at those with whom we disagree. We must not point fingers and cast blame. We must not throw stones. Instead, we must become what we imagine.”
Portem alguns dies amb projectes casolans. Que sí germinats, que sí minimalisme… Un altre projecte és plantar plantetes xulis al balcó. De moment hem plantat algunes llavors que tenia per casa que vaig coprar fa un parell d’anys a Austràlia i hem comprat menta.
També tenim ganes de plantar d’altres herbes d’olor. Ja us ho aniré documentant hehe
Us ensenyo les fotos de la nostra primera collita de germinats de soja. Ens va fer tanta il.lu! En vam fer una amanida fresca amb espinacs, olives i ceva tendra. Que bo!
Ara estem esperant la segona collida, de brots d’alfals, que triguen més a créixer, però ja es veuen més monos!
Els canvis personals i familiars solen comportar canvis en l’estil de vida.
I tenir un fill és un canvi important!
Amb la Dawn portem temps parlant de com el volem educar, quins valors li volem transmetre, etc. La part fàcil és els idiomes (serà súper multlíngüe!), però després hi ha el valorar l’esforç, l’aprendre a ajudar, a compartir, a no tenir-ho tot (per exemple, no el pensem inundar de joguines)…
També portem parlant d’on viure. No tenim clar a on acabarem visquent, però tenim clar que tard o d’hora, quan el Cèdric necessiti una habitació pròpia, canviarem de pis. I l’únic requisit indispensable és que el pis nou tingui com a mínim 3 habitacions i terrassa! Per plantar-hi el meu hortet (no creieu que també pot resultar molt educatiu per al Cèdric?), perquè el nostre fill hi jugui, per fer-hi sopars a l’estiu i esmorzars els caps de setmana d’hivern. Qualitat de vida.
Però també em porta a repensar-me el meu estil de vida personal. M’estic replantejant totes les necessitats que tinc. Són reals o creades pel “Sistema”? M’aporten valor i felicitat, o només són fruit de l’ansietat de consumir?
M’estic informant bastant, últimament, d’un moviment anomenat “Minimalisme” (aquí i aquí, per exemple). En poques paraules, es tracta de reduir la teva vida a només aquelles possessions que realment necessitis (diuen que menys de 100) per guanyar independència i serenitat personals.
Molts dels que aboguen pel “minimalisme” són joves americanets que vieuen d’escriure blogs i que ara han descobert que es pot viure sense cotxe. No és el mateix quan vius sol i sense lligams, que quan tens una família. Però la idea de fons crec que és bona.
Ves per on, potser la crisi mundial ens pot servir per, per fi, repensar el consumisme desaforat?
Una de les recomanacions que fan és que cada dia et desfacis d’un objecte. Així vas dessaturant la reva vida sense presses, però sens pausa.
He reduït moltíssim la meva roba, ara entraré a reduir els llibres i CDs (però és que algú encara n’escolta??). Un altre pas serà desfer-me d’estris de cuina que mai fem servir. Apa, adéu!
Ja us explicaré com evoluciona, però certament crec que el “menys és més” es pot aplicar a gairebé totes les situacions de la vida. No sóc hippie ni molt menys, però crec sincerament que cal un canvi de valors a la nostra cultura si volem ser més feliços tots nosaltres, i la resta d’éssers, plantes, animals, animalons i espècies vàries del planeta.
Vull ser un ciutadà responsable, íntegre i feliç, i vull educar el meu fill com a tal.
