Ser pare és le millor que m’ha passat mai. De debò.
El Cedriquet va néixer el dimarts 10/08 i tot va anar perfecte. Pesava 3,77kg i media uns 50cm. Va néixer de matinada, i no ens van donar l’alta fins dijous. L’hospital estava a tope i tot i que volíem tenir habitació individual, no en vam poder tenir fins l’última nit.
Aquesta seria l’única pega: compartir habitació, perquè no descanses i allò sembla les Rambles. Aqualsevol hora del dia i de la nit hi ha gent amunt i avall (per què coi han de pesar el nano a les 12 de la nit?)
Amb l’habitació individual (a 70€ la nit la trobo súper raonable) ja va ser una altra història. Vam poder estar més tranquils. Tenir més intimitat. Jo vaig poder dormir en un llit i no en una butaca reclinable!
De totes maneres, vam estar contents de per fi tornar a casa.
La Dawn està perfecte. Hem sortit a passejar cada dia, fa vida normal i, per sort, el Cèdric és tranquil.let, de manera que a la nit no ens hem de llevar gaires cops.
És preciós. Jo, amb la meva objectivitat de pare, el trobo el nen més maco del món.
Fins i tot canviar-li els bolquers i que se’m pixi a sobre m’omple de joia i alegria.
És bastant dormilega. Pot dormir hores i hores sense parar. Això sí, quan es desperta, té una fam ferotge!
Aquests primers dies són bastant de burocràcia: registre civil per la partida de naixement, tràmits pels 600€ anuals de la Generalitat, tràmits pels 2.500€ de l’Estat, tràmits pel DNI i passaport (al desembre ens en anem a Hong Kong i ho necessitarà), obrir-li un compte d’estalvi al banc, inscriure’l a la Seguertat Social per poder-li demanar pediatre, inscriure’l al CAP i demanar-li hora amb la pediatre (en té dimecres a les 11h)… Sembla mentida, a l’època d’internet i de l’e-government, i igualment has de perdre hores anant d’una administració pública a l’altra.
La família està contentíssima: els avis i els besavis no caben en si de felicitat. I tots els amics (els “tiets” del meu carbassonet) també l’estan rebent feliços.
Total: Ara mateix sóc la persona més feliç de la terra. Espero que el Cèdric també ho sigui.
El Cèdric és el millor que m’ha passat mai. Saps, a la vida t’obsessiones per xorrades. Perquè el bus arriba tard, per la feina, pel pis, per coses absurdes, que si aquest mes no estem estalviant prou, que si tal persona és una borde, que si no hi ha dret… La felicitat total és al miracle de la vida. Que el meu fill dormi una horeta sobre la meva panxa. En aquests moments, tot és perfecte.
Cèdric, t’estimo.
Ohhh, quina entrada més bonica! M’alegro molt de que tot hagi anat bé i que la Dawn estiga ja recuperada. Això de 70 euros la nit és a un hospital públic? Una abracada
Alicia: Sí. Òbviament, si vols estar-te en habitació compartida, no pagues ni cinc. Però et donen l’opció de tenir la teva pròpia habitació (i estar més tranquil) pagant-la. Ho trobo súper bé!!!
Quanta felicitat!!! m’alegro molt q hagi anat tot molt bé, i si que és mooolt preciosset jeje mola q ja feu vida normal i aneu a passejar, vaig vore les fotos dels carrers de Gràcia
Un beset molt fort per a tota la família, tota aquesta energia es contagia 
Siiii, moltíssimes felicitats i molts petonets al petitó. És super simpatiquet i segur que ho passeu genial amb ell.
Molts beswikis i a gaudir d’aquesta positivitat!!!
Erle i Aniwiki: Moltes gràcies!!! Una abraçada de part del Cèdric!!!
Teniu un nen reboniqueeet! I mooooolt tranquil, almenys pel que vam veure l’estona que el vam tenir als braços. Pel que dius, continua sent així, no? Enhorabona una vegada més i petonets per tots 3!