Us enllaço aquest vídeo de deu minutets sobre una conferència de l’Eckhart Tolle.
Val molt la pena!
Archives for the month of: octubre, 2010
He decidit que al meu blog li calia un canvi. Més espaiós, més simple, més minimalista…
Us agrada?
Brillant imatge d’aquí
Entre caixes, capses, bosses i més patracols que ens ocupen ara amteix tot el pis, ahir amb la Dawn parlàvem de si aniríem o no a Tailàndia el desembre… i de si Phuket o Bangkok.
Els propers mesos seran de gran provisionalitat…
- Diumenge fem la mudança. A Sabadell falta gent!
- Viurem temporalment durant un mes a casa del meu pare
- El desembre ens traslladem al nostre nou pis, on viurem… durant una setmana!
- El 7 de desembre tenim Gagaconcert. Què en farem del Cèdric? Com tornarem cap a casa des de Barna a les tantes de la nit?
- El 8 de desembre ens en anem a Hong Kong. Segurament ens estarem en una mena d’aparthotel ganga que hem trobat… ja us en donaré més detalls quan ens confirmin la reserva
- Anirem uns dies a Tailàndia (potser no? potser a Phuket? Potser a Bangkok?)
- Anirem uns dies a Macau o a Shenzen amb els sogres
- 10 dies més a Hong Kong per celebrar el Nadal
- Tornem a Barna a punt per celebrar el cap d’any i
- Ens podrem posar per fi a desfer caixes, decidir com volem decorar el nostre piset nou, comprar plantetes, estanteries, llums… perquè està clar que amb la setmana de marge que tindrem entre que ens en donen les claus i fotem el camp cap a les Àsies, molt de temps per fer res no tindrem!
No serà ben bé així, però l’esperit és el mateix. Foto d’aquí
La cosa s’accelera. Ahir ja vam donar els claus del meu piset al Dan, qui serà a partir de dilluns que ve el meu inquilí. Em cau simpàtic, vam estar-hi fent el cafè una horeta i ens hi petàvem de riure. Es tan anglès! 
Quin riure amb el seu sentit de l’humor 
Avui m’han confirmat que, tot i que el nostre nou pis no ens l’entregaran fins l’u de desembre, ja hi podem anar a deixar coses. Ho deixarem tot al menjador tapat amb plàstics i així els paletes podran seguir pintant i canviant algun armari.
També està confirmat que diumenge fem la mudança. Al final hem contractat Mudanzas Washington, dites així en honor del senyor Washington, que vindrà amb un altre mudancero i el seu camió a portar tots els nostres trastos al pis nou. Únicament haurem de separar el que farem servir durant aquest mes de traspàs, que ho portarem a casa el meu pare.
En principi, l’Edu i la Gemma ens ajudaran a carregar més ràpid (el Washingotn cobra per hores) i també podrem col.locar el Cèdric al seu cotxe per anar fins a Sabadell.
I a partir de dilluns, començarà les nostres aventures sabadellenques!
Ara tenim el pis ple de caixes i trastos. Avui he de desmuntar un armari, demà m’encarregaré del meu ordinador i escriptori. El sofà quedarà per a últim moment.
Estarem un mes d’okupes a casa el meu pare i després ja passarem al nostre pis nou… on viurem tot just una setmana, perquè el 8 de desembre marxem a Hong Kong de vacances durant tres setmanes!
Ahir va ser un dia amb molts alts i baixos… però començaré per explicar-vos la nostra presa de decisió.
Dimarts va ser un dia intens. Va tocar diana a les 07.45, un quart d’hora abans del que em solc llevar per anar a treballar. A les 10 teníem la primera visita a Sabadell, però abans havíem de passar per correus a les 08.30 quan obrien a recollir una carta certificada d’Hisenda: Li notifiquen a la Dawn que per rebre la súper híper generosa ajuda de 2.500€ del govern espanyol per tenir un fill ha de demanar un certificat de l’Oficina d’Estrangers acreditant que porta més de dos anys visquent a Espanya. Per rebre els 2.500€ cal que la mare sigui espanyola o hi porti més de dos anys ininterrompudament. El pare no compta per a res.
(Atenció, que la treuen el 2011, no fos cas que ajudessin massa la natalitat… Si el que cal és retallar el dèficit, podrien començar per eliminar l’exèrcit o burrocràcia innecessària!)
Me’n vaig per les branques… Total, que anem a correus, li donen el certificat i enfilem cap a Sabadell.
Entre les 10 i les 17 hores, amb una pausa d’una hora i mitja per dinar amb els meus avis (que van fer uns ous farcits gratinats boníssims!) vam veure un total d’onze pisos. Un cada mitja hora.
Els nostres requisits eren: menys de 800€, tres habitacions mínim, que estigués nou o en condicions, i al Centre de Sabadell, bàsicament per un tema de transport, accés a serveis i escoles.
En vam veure de pitjors i de millors, com un pis senyorial de 150m2 preciós però amb la cuina atrotinada i un bany de fa 60 anys mai reformat. Llàstima, perquè era realment preciós!!!
Al final vam reduir els onze pisos a dos candidats:
a) Pis de 90m2 en un edifici nou, 3 habitacions, tots els electrodomèstics (incloent-hi assecadora i rentaplats), dos banys, balcó i traster per 678€
b) Pis de 120m2 en un edifici nou, 3 habitacions (la de matrimoni amb vestidor), nevera, rentadora, dos banys i balcó per 800€
I ens vam decantar pel primer, el barat.
Dimecres truco la immobiliària per confirmar, em diuen els documents a aportar (nòmines, DNI, número de compte, etc), ens comencem a posar en marxa…
…i unes hores més tard em diuen que sorry, que aquest pis ja estava llogat, el van llogar dimarts a la tarda però havia quedat en una altra pila de papers i no ho havien vist fins ara. Que els sap molt de greu, però fes-te fotre.
Ens agafa una depre de cavall.
Truco a la segona opció i em diuen que el pis ja està llogat.
Com pot ser!!! Mecàgum collons!!!
En fi, Òscar, respira fondo, inspira-expira, inspira-expira, rumia…
El primer pis estava en dos edificis on tots els pisos són de lloguer. Te’ls ensenya directament l’empresa propietària, però el contracte el formalitzes amb una agència immobiliària/gestoria que et clava una mensualitat de comissió per, pel que sembla, liar-la parda. Truco l’home que ens havia ensenyat el pis -ell treballa per l’empresa propietària- i em diu que en té un altra a la primera planta (en comptes de la quarta) que està buit però que encara l’han de pintar, reparar i adecentar. Que fins a mitjans-finals de novembre no estarà disponible.
Bueno! Un raig d’esperança!
Ahir sopar vam fer un cònclave d’emergència amb la Dawn i vam decidir que ella l’aniria a veure i, si de cas, ja ens el quedaríem.
I així ha estat.
Ara falta començara fer la paperassa.
Segurament farem que comenci el lloguer l’u de desembre. Però com que el meu pis l’hem de deixar a final d’octubre (la setmana que ve!!!), estarem un mes vivint a casa el meu pare (Xavier) a Sabadell. Com que ell ara viu a Barna, a Sarrià, el pis el té buit i només el fa servir un parell de cops la setmana per passar-hi consulta.
I els mobles (sofà, taula de menjador, etc) els deixarem al pis nou: ens han dit que els hi podem deixar al mig del menjador, tapats amb plàstics fins que ens l’entreguin.
Buf quin estrés!!!
[Nota: he retirat el mapa i l'adreça exacte per prevenció. Gràcies Àlex per fer-me'n adonar!]
Demà dimarts serà un dia llarg i dur. De les 10 del matí fins a dos quarts de sis de la tarda, ens passarem el dia a Sabadell veient pisos de lloguer. Un cada mitja hora, amb només una pausa per dinar.
En total veurem 11 pisos.
I haurem de prendre alguna decisió.
Ja us explicaré, puntualment com sempre, en aquest, el vostre blog de referència 
Fotos fetes amb el mòbil perquè veieu el que fem a classe d’alemany: ahir vam estar practicant l’ordre dels complements circumstancials: Tekamolo: Temporal davant de Kausal davant de Modal davant de Lokal.
I com canvia l’ordre de la frase si en col.loques algun al començament.
Va ser un fart de riure veure com anaven canviant de posició hahaha
Però el verb roman inalterable!!
Us en recordeu que tenia des de l’abril el meu pis en venda o lloguer? L’hi vam posar primer per testejar el mercat. El vam posar de lloguer a un preu massa barat i vam tenir una desbandada de trucades. Vam decidir provar a verue si es venia, però no.
Fa deu dies vam tornar-lo a posar de lloguer a un preu més elevat i en una setmana vam trobar llogater. Ahir vam firmar el contracte amb el Dan, un noi anglès súper simpàtic i especialista en publicitat online i posicionament CEO.
Entrarà a viure-hi l’u de novembre, la qual cosa vol dir que… ja ens podem espavilar! Tenim dues setmanes per trobar pis i fer la mudança.
(Esclar que, a males, ens podríem refugiar a casa ma família, però millor fer com si aquesta possibilitat no existís.)
Trobar un pis de tres habitacions a Barcelona que estigui bé per un preu de menys de 850€ costa. O són foscos, o vells, o en zones dolentes, o tenen cuines i banys setanteros, o són zulos o son un primer pis situat damunt d’un bar en un carrer híper sorollós.
Però 850€ és el límit que ens hem marcat. I hem trobat només 6 pisos que valgui la pena visitar.
I quan els visites… de moment els hem descartat tots.
Dimarts farem intensiva de cerca de pis a Sabadell, el nostre Pla B. En un dia en veurem com deu o dotze. Tots molt més nous, més barats i més grans. I la gent més simpàtica! (Deu ser perquè hi ha menys demanda? Deu ser perquè els sabadellencs som collonuts?)
Aquesta situació ens porta, de nou, a la disjuntiva: Barcelona o Sabadell?
Ai mare, que complicat!!!
Si no tinguéssim el Cèdric, clarament Barcelona. Una parella jove, sense lligams, viure a BCN és més divertit. Barcelona és una ciutat fantàstica.
Amb el nen… t’ho planteges diferent… a Sabadell el pis estaria al centre, amb molt bona oferta d’escoles públiques bones, és més petit i tranquil, més segur per educar un nen, tens la família més a prop…
El que ja deia fa dies, que tinc el cor partit i no sabem què fer.
Suposo que dimarts haurem de decantar-nos!
Que difícil!!!
Foto d’aquí
Dissabte vaig tornar a començar classes d’alemany. Estem al nivell B2 i els temes que tractarem es sofistiquen una mica. Vam començar parlant del concepte “pàtria” (‘Heimat’).
Vam llegir un text que deia que per als joves alemanys la “pàtria” ja no és la nació, el país, una zona geogràfica. La pàtria és un concepte emocional “allà d’on ets”, “allò amb què t’identifiques”, els teus sentiments. Tal com deia el text, els joves d’avui, als set anys ja anàvem de vacances a l’estranger però no coneixiem els veïns del pis de dalt. Als 12 parlàvem anglès però no enteníem com parlava la iaia, podem viure el mateix a Barcelona que a Lapònia que a Tòquio, però molts cops el nostre món queda confinat dins de les quatre parets de casa nostra. La nostra pàtria ja no és el que figura al nostre passaport, sinó les quatre parets de la nostra habitació, els teus amics íntims, o la teva família més propera.
Em va semblar un tema fascinant:
Les noves tecnologies, internet, la globalització, l’educació, ens han eixamplat la ment, però també la globalització, les cadenes comercials, els canvis alimentaris, les exigències laborals, han fet que cada cop més sigui el mateix viure en un lloc que en un altre (la variable diferencial esdevindria el poder econòmic, no l’ubicació geogràfica).
Esdevenim gent del món, però perdem la nostra pàtria.
El text deia, també, que dels joves enquestats, ningú no va dir “Alemanya”, “el meu país” quan se’ls preguntava què volia dir “pàtria” per a ells, potser per la pàtina feixista que encara deuen tenir aquests conceptes a Alemanya.
Llegit el text, vam haver de debatre per grups què identificàvem com “la nostra pàtria” cadascú de nosaltres.
Jo trobo que és un concepte relatiu. Visc a Barcelona i cada cop que vaig a Sabadell a veure la família i els amics, els 35 minuts en rodalies per a mi suposen “anar a casa”. Sabadell és la meva pàtria.
Però també em sento barceloní, sobretot quan sóc a alguna altra gran ciutat.
La meva pàtria més clàssica és Catalunya, no em sento espanyol, però segur que si me’n vaig a Rússia i algú em malparla dels andalusos, defensaré Espanya. La pàtria és, doncs, un concepte relatiu: sóc més català que espanyol, però més espanyol que rus.
I recordo quan vam anar un mes de vacances a Austràlia. Estàvem per Melbourne i em va agafar enyorança… al creuar-me pel carrer amb uns turistes italians!!! Vaig pensar: “ai, que bé, Europa!! Quines ganes!!”. Mai m’havia sentit tan proper a uns italians. Per tant, em sento més europeu que australià.
Un altre text que vam llegir deia que molts cops identifiquem la nostra “patria” per les olors, els sons, algunes imatges, el gust…
Què us sembla el concepte de “pàtria”?
Què vol dir “pàtria” per a vosaltres?
