Quan ens vam llevar diumenge al matí, la Mafi era morta. Feia dies que no menjava gaire.

Crec que s’ha mort de tristesa. Potser trobava a faltar el Coco.

O potser se sentia desplaçada, ara que el Cèdric els havia pres protagonisme?

Adéu Mafalda.

Moltes gràcies per haver viscut aquests tres anyets amb nosaltres!

In memoriam Mafaldae, 08/2007 – 11/2010