Moure’s amb transport públic per Hong Kong és fàcil i relativament econòmic. De fet, és tan fàcil i pràctic, que tenir cotxe és només una senyal d’estatus, no de necessitat. Per això tots els cotxes que hi ha són de gamma alta. No hi ha Fords Fiesta 3 portes perquè, senzillament, no calen.
De fet, sorprèn veure autopistes amb només algun Mercedes, camions i furgonetes de repartiment i la tira de taxis i autobusos. I una cosa que només havia vist a Manhattan: en hora punta, a Hong Kong els embussos no són de turismes; són de taxis.
Com és que el transport públic és tan eficient a Hong Kong?
En primer lloc, per l’urbanisme: A hong Kong s’hi edifica només en molt alta densitat (la mitjana dels edificis és de 20-30 plantes). No et trobes urbanitzacions desperdigades. Per tant, és eficient connectar tots els barris per metro.
De fet, el metro de Hong Kong és netíssim, puntualíssim i el fan servir uns tres milions de persones al dia. En hora punta sovint cal esperar que passin tres trens abans de poder-hi pujar… i vas amuntegat com a sardines (literalment).
Hi ha una xarxa impressionant de per dur-te arreu on el metro no arriba de forma directe. La majoria de cops si ho vols, no cal fer transbord amb el metro. Segurament tens un bus que t’hi porta directament. Des de l’aeroport, per exemple, tens el metro al centre de la ciutat i busos que et porten directament a tota la resta de zones. És com si des d’el Prat tinguesis el tren/ metro a Pl. Catalunya, però busos a Sabadell, Manresa, Terrassa, Mataró, Vic, Vilanova… cada deu minuts!
També compten amb una súper eficient xarxa de minibusos. Això no ho havia vist enlloc més. Són autobusos petits, d’unes vint places, que fan rutes secundàries i que paren on els ho demanes i que passen súper sovint: cada cinc minuts o menys. Per exemple, casa els pares de la Dawn queda a uns 5-10 minuts caminant muntanya amunt del metro. Si et vols estalviar la caminada, a la sortida del metro hi para un minibús que t’hi deixa directe.
I finalment, els taxis. N’hi ha un fotimer, estan nets i són baratíssims. L’equivalent a uns 8€ a BCN (per exemple, de Pl. Catalunya al Paral.lel) te’n costa 1,5 o 2 a Hong Kong. Per tant, per trajectes no gaire llargs, si vas carregat o si vas en grup, ni t’ho planteges: agafes un taxi i llestos. Fan els cotxes totalment innecessaris.
Per altra banda, també es diferent la forma de pagament. Que sàpiga, a Europa només hi ha quelcom de similar a Londres amb l’Oyster Card.
El transport públic es paga a Hong Kong amb l’Octopus Card: una tarja moneder on hi diposites diners que et va sustraient cada cp que fas servir un mitjà de transport.
No hi ha abonements mensuals o de deu viatges. Cada viatge el pagues en funció de la distància i del tipus de transport que sigui (els minibusos són més cars, per exemple). Fer un viatge curt et pot costar 0,20€. UN viatge a l’altre punta de Hong Kong te’n pot costar 3.
Com que tothom disposa d’Octopus Cards, gran part de botigues, supermercats, quioscos, etc permeten pagar-hi. De fet, per la majoria de compres quotidianes, a Hong Kong no cal fer servir diners en metàl.lic per a res!
Ah, me n’oblidava! Hi ha un altre mitjà de transport: el tramvia. Funciona pertot el que seria el carrer principal del centre, és lentíssim però molt pràctic, perquè val uns 10 cèntims i et permet pujar i baixar en un plis. Perfecte per a distàncies curtes si no tens pressa. O si vols fer turisme!
Gran part de l’èxit de la xarxa de transport públic de Hong Kong s’explica per l’alta densitat de població, que permet que es puguin posar molts autobusos, minibusos i taxis en poc espai i siguin rendibles econòmicament.



















