Foto d’aquí
A diversos mitjans de comunicació he llegit aquest matí els resultats d’un estudi que s’ha presentat a Esade i la Fundació Lluís Carulla sobre els valors dels ciutadans de Catalunya i com han anat evolucionant en els darrers anys.
Destaquen els següents punts:
- Dels valors tradicionals del treball i l’esforç (segurament propis d’una societat industrial) hem passat a valorar l’oci, el temps lliure i la realització personal
- Cada cop la gent ens tornem més individualistes
- Perden importància institucions com l’Església (i la religió en general), la família, els sindicats, els partits polítics… En resum , totes les institucions “cabdal” en l’organització de la societat tradicional s’ensorren
- Tot es relativitza i guanya el “deixa fer”. Per exemple, la gent es mostra a favor de la llibertat sexual, els casaments homosexuals i les adopcions per part d’homosexuals.
- Això sí: la immensa majoria vol ordre al carrer: fora els buscaraons, que hi hagi tranquil.litat, neteja i seguretat.
- I també la immensa majoria opina que hi ha massa immigrants
No crec que aquests resultats diguin res de nou: fins i tot ma àvia la catòlica se’n va a retirs budistes i està a favor del condó i els matrimonis gais.
He trobat curiosa la caracterització que fa dels catalans en cinc tipus:
- El 10,8% som individualistes egocèntrics: sobretot homes poc feliços que viuen al dia i tenen un comportament marcadament hedonista i individualista
- El 16,4% som individualistes pragmàtics: sobretot dones catalanes de naixement, de dretes, defensores de l’ordre i partidàries del liberalisme de mercat
- El 20% som neomoderns: és el grup més jove i amb més estudis, mostra un fort interès per la política, es mostra liberal econòmic i dóna molta importància a l’oci. Sol ser molt catalanista, defensa l’avortament i està en contra de la pena de mort
- El 24,4% som individualistes cívics: gent de mitjana edat i casada que dóna suport -tot i qeu distanciadament- a la política i les ONGs. De centre-esquerra, viu més centrat en la família i el treball que no en l’oci.
- El 28,4% restant som els neoconservadors: catalans de dretes, religiosos, no nascuts a Catalunya, que defensen la moral més tradicional en religió, sexualitat, família, etc. D’edat avançada, valoren més el treball que l’oci
Si m’hagués de posicionar, diria que sóc neomodern: valoro el “viu i deixa viure”, la llibertat, m’interessa la política i l’ecologia i crec que el més important no és la feina, sinó ser feliç.
I vosaltres? com us caracteritzaríeu?
Els que em llegiu des d’altres contrades: la societat allà on viviu és similar?
Molt interessant la teva entrada. Com tú dius, no m’ha sorprés el resultat.
Jo crec que sóc una barreja dels neomoderns i els individualistes cívics. Penso que encara que l’oci és molt important, un país es fa treballant tots junts, i treballant bé (això no vol dir que meś hores). I per a viure en un entorn felic, aquest entorn s’ha de construîr amb l’esforc de tots.
Per a mi també és la familia molt important, una societat individualista té les seves ventajes perquè uns no depenen dels altres, però també hi ha perill de sentir-se molt a soles (jo ho veig amb la gent major a Suècia i alguns adol.lescents, que als 18 anys els seus pares els donen “una patada al cul” per a que se’n vagen de casa).
Crec que Suècia i Catalunya són prou diferents. No sé, jo a Suècia la definiria com a molt individualista, la gent està orgullosa del seu país i treballen tots cap als mateixos objectius. Per exemple, encara que hi ha partits de dretes i d’esquerres, tots segueixen unes pautes per a que la societat siga avancant. I tots es tenen moooolt de respecte i col.laboren entre ells.
A Catalunya està la qûestió de que uns es senten que formen part d’Espanya, uns altres no, uns dels dos. I només es fan que tirar xines entre ells i queixar-se. I molts no fan més que criticar a Espanya (al igual que a Espanya hi ha molts que critiquen a Catalunya). D’acò m’he donat compte des de que escric al Diari Ara. A voltes em sento ferida, no perquè em sento espanyola ni catalana, (que jo em sento castellonera i de Saragossa i prou) sino per l’odi i la falta de respecte que la gent desprèn. Com va a ser Catalunya millor que Espanya si la gent falte al respecte continuament? Jo penso que per a tirar endavant un país, cal pensar d’una altra manera. Però clar, jo desde fora ho veig tot d’una altra manera, segur que si visquera ahi ho voria diferent. Bé, acò és un tema molt dificil de comentar, però molt interessant.
Bon cap de setmana. Kram!