Mica a mica la casa dels horrors va millorant. No és cap canvi radical sinó paulatí: arreglar el pis és un dels nostres projectes per tot el 2011 i, de fet, l’última trastada que ens ha fet va ser la setmana passada: de cop i volta, va deixar de sortir aigua calenta!!! Els primers dies, si li feies un ‘reset’ a la caldera en tornava a sortir. A partir del tercer dia, ni així.
Vaig trucar a l’empresa que ens en porta el manteniment i van enviar un tècnic. Va veure que per art de màgia s’havia despressuritzat. Ens va explicar què cal fer si torna a passar: hi ha una rodeta a sota i l’has de fer córrer fins que la pressió de la caldera torni a estar al voltant d’1,5.
Deu minuts de visita i factura de 50,15€ tral·larà!
Pagar els cinquanta canyardos rai: el que em preocupava és que la caldera també s’hagués espatllat i toqués canviar-la!
Seguint amb el relat de les millores del pis, ja tenim el menjador i gairebé totes les habitacions pintades. Tot ben blanc menys una paret del nostre quarto, que vam pintar malva. Aquest toc de color va ser fruit d’intenses negociacions: jo ho volia tot blanc, ben minimalista, i amb ben poques coses. La Dawn volia donar tocs de color a les habitacions, cadascuna d’un color diferent. Al final, vam arribar a una entesa: tot blanc però la nostra habitació malva.
També hem canviat el llum del dormitori, n’hem posat un de disseny súper xulo. Ah, i hem posat cortines noves (blanques) al menjador i l’habitació.
El proper pas serà canviar les tauletes de nit, llums nous per a les tauletes, arreglar l’armari…
Però el gran què del cap de setmana va ser al que n’hi diem “el quarto del mig” per las seva ubicació. Com que no té cap funció, l’havíem deixat com a mals endreços i, al final, ja no s’hi podia ni entrar. I hi havia tants trastos de feia tants anys, que només d’orbir-ne la porta començaves a estussegar per la pols.
Em vaig passar el diumenge llençant-ne trastos. Vaig arribar a fer deu visites al contenidor!
De fet, aquest deu ser ja el cinquè o sisè dia dedicat exclusivament a llençar coses. Penseu que hem entrat en un pis gran, espaiós, maco i equipat per viure-hi… però deshabitat des de fa set anys. Hi havia la tira de coses, però moltes triplicades (hem llençat tres equips de música amb tocadiscos), obsoletes, espatllades (DVD i dolby surround cremats per un llamp) o, senzillament, innecessàries que ma mare guardava vés a saber per què. Tot al contenidor.
En definitiva, perxò, ara el quarto del mig ha quedat potable, desembarassat. Aquest capde vinent tocarà pintar-lo!
Quan tinguem tot el piset en condicions ja farem un reportatge estil Isabel Preysler del piset hehehe 
