Foto d’aquí
De la casa dels horrors (n’hi dic així, però vull recalcar que hi estem molt a gust, eh, malgrat tot!) n’hem llençat moltes coses, com per exemple vídeos VHS, cassettes que ja ni tenim on escoltar-los, enciclopèdies Larousse de l’any 78, alguns CDs i DVDs, etc.
Però guardàvem una pila de discs de vinil (LPs i singles) de quan els meus pares eren joves i jo petit (vaig redescobrir “La flauta dels sis barrufets”!!!). Teníem clar que segueix havent-hi un mercat per als discs.
Cada diumenge a Sabadell hi fan un mercat de compra-venda de mobles vells, peces d’antiquari, llibres antics, còmics antics, etc. De tant en tant m’encanta treure-hi el cap i, potser, comprar algun llibre de ciència ficció clàssica per dos euros.
Entre els paradistes, n’hi ha de dedicats als discos antics.
Doncs ahir un d’ells va venir a casa i ens va comprar els 100 i escaig discs que teníem. En vam treure un bon preu i ell creu que els pot col.locar bé. Ens va explicar que la música clàssica i l’òpera és el que menys sortida té, però que ara hi ha un mercat en alça de gent de 50-60 anys que senten nostàlgia, es compren un tocadiscos i van a les fires de segona mà a arrapinyar la tira d’LPs de quan eren joves.
Ell a la fira dels diumenges hi ven els discs més barats. Les peces de col.leccionista les ven a la seva botiga d’eBay.
Ja ho sabeu doncs! Si teniu àlbums vells per desfer-vos-en, us ho aconsello! En podeu treure un pessic!
Per cert, la Dawn, que és llestíssima, va separar els discs més bons: els vendrem a banda. Està per decidir si muntarem la nsotra pròpia botiga a eBay o anirem a les tendes del carrer Tallers…
Ah, i “La flauta dels sis barrufets” segueix a la família. Em porta molts records i no es ven!


Ja veig que segueixes simplifican-te la vida i desfent-te de coses que ja no utilitzes, està molt bé!
Síii
És que només de pensar en totes les coses que tenim/íem guardades i que ja no en fem res… m’agafa ansietat
Per curiositat, quant paguen per un vinil? És veritat que ara estan de moda, al final potser també tornaran els cassettes.
T’he enviat un mail
El plaer que dóna treure’s coses de sobre. I si a més a més en treus un pessic de dinerons…
Per cert, jo també tinc La flauta del sis barrufets, tot i que no sé on.
Sí, a més porto uns quants mesos en plan minimalista, reduint les coses, els objectes de la meva vida per desembarassar-la. Diria que me va agafar la dèria quan la meva dona va quedar embarassada… em va agafar com una introspecció: com puc ser millor pare, què li vull transmetre al meu fill, com el vull educar…
hahahaha és que “La flauta…” era un clàssic!