Ja m’he llevat taral.lejant aquesta cançó i en tot el dia no me l’he treta del cap.
És una mica nyonya, però al menys és positiveta 
És el “Tenía tanto que darte” dels Nena Daconte
Veig que ja porto tres divendres penjant posts amb cançons. Em sembla que ho haurem d’institucionalitzar… Què millor que començar el cap de setmana cantant??!!
Vinga tots: Tenía tan-to, que dar-te, tantas co-sas, que contarte, tenía tanto amor… guardado en mi interior. Tenía tan-to que dar-te…
La cançó també m’agrada i si l’escoltes i no pots parar de cantar-la
Això voldrà dir que és bona no?
Bona setmaneta que comença aviat!
Crec que sí, fins que ratlla de tant cantar-la hahahahaha
Aquesta cançó la cantem la Clàudia i jo!!!! I després ja no te la pots treure del cap!
Una abraçada!
Per mi tenir salut, una família amb salut, amor i diners per cobrir les necessitats pròpies i dels meus més meus és tot un luxe. Per a mi això és també la felicitat.
Podríem dir que tenir treball és un luxe, però penso que el luxe seria tenir els diners que el treball t’aporta cada final de més, i poder-te dedicar al que treballes únicament per plaer i quan vulguis, sense horaris…buahhhhhhhhhhhhhhh
El meu problema pel que fa a les necessitats, és que creo més necessitats de les que realment tinc…i el cas és que em motiva crear necessitats perquè per a mi són com petits objectius a assolir que m’ajuden a simplicar el meu dia a dia més engorrós. I assolir-los em motiva. Simpllificar les tasques de la llar per exemple: secadora, thermomix, parquing, cotxe…si pogués en tindria 2 de cotxes, per exemple, ja em diràs…I marxaria de vacances cada any 1 mes a un pais diferent…però…”poderoso cavallero es don dinero!”
De totes formes per a mi el gran luxe amb majúscules és la salut!!! El que més vull és salut moooooooooooolta salut per a mi i per als meus!!! Tu i els teus també formeu part dels meus!!!
Un petó!
Sí, és la cançó enfadosa hehehe
Rosa, pel que dius tu ets l’objectiu perfecte de les campanyes comercials!! Hahaha Ara que esclar, posats a marxar de vacances i que et facin la feina desagradable, qui diu que no, oi?
Una abraçada, i a veure si repetim aviat la sessió de karaoke + coca + xocolata, va ser genial!