Archives for the month of: maig, 2011

Ve el bon temps i vénen de gust cançonetes alegres per al cap de setmana. Us en deixo una de l’Anett Louisan, una cantant famosa alemanya que canta en estil pop-cabaretenc.

“Drück die Eins”, “marca l’u”, és una cançó seva que ens va passar la profe a alemany dissabte passat i que se m’ha convertit en la banda sonora de tots aquesta setmana. Fins i tot la Dawn ja la té avorrida!

Fent servir el símil d’una centraleta telefònica (“si desitja parlar amb reserves, marqui el tres”), li diu l’Anett a la seva exparella que se’n vagi a la merda després que la deixés tirada per una altra tia. La tornada:

Brauchst du Hilfe bei der Frage
wie´s mir geht in meiner Lage-
ich Gefühle für dich hege oder Groll.
Wieviel ich dir glauben sollte,
was ich jetzt noch von dir halte
und wie oft mir sowas noch passieren soll,
drück die null


Et cal ajuda amb la qüestió

de com em va en el meu lloc

de si albergo sentiments o rencor

de si t’he de creure gaire

d’ara què en penso de tu

i amb cada quan encara m’han de passar coses així

prem el zero

Bon cap de setmana!

C.K. Koay a flickr

Com sabeu, em dedico a vendre software. Dos dels aplicatius de software que tenim són els millors (i més cars) del seu mercat: l’un, és una eina educativa perquè els professors controlin els ordinadors dels seus alumnes durant la classe: poden veure’n la pantalla, restringir-los l’accés a internet, mostrar la seva pantalla, enviar-los treballs i auto-recollir-los, etc. És una virgueria, però sol ser massa car per les escoles públiques. El nostre millor mercat són els col·legis privats (no concertats: privats privats).

Fa un temps que estem repensant tota l’estratègia de màrqueting nostra: refent les webs, les comunicacions amb clients, el cicle de vendes, etc.  I crec que per a aquests dos productes que són els millors de la seva gamma, hem de definir una nova estratègia de marketing. Els hem de marquetejar com a ítems de luxe: productes aspiracionals que, per exemple, només estan a l’abast dels col·les privats més selectes… amb la idea que la percepció de luxe s’acabi trasvassant cap avall de la piràmide: les escoles concertades que vulguin destacar-se per la qualitat “hagin de tenir el nostre software”… Fins a arribar a algunes escoles públiques que vulguin invertir en “qualitat educativa”.

Per això avui he començat a llegir-me el llibre The Luxury Strategy, que pinta molt bé per a aquests propòsits.

I mentre tornava amb el tren cap a casa, pensava: “i per a tu, Òscar, què és el luxe?”

Sens dubte roba de marca no és luxe, n un cotxe de gamma alta…

Per a mi luxe és:

  • Portar una vida de qualitat… en el sentit més “budista”/ minimalista: lliure de necessitats. Com menys necessitis més lliure seràs i una vida més plena podràs portar.
  • Dur una vida d’abundància sense necessitar treballar… i aquí, per més petites que siguin les necessitats (en referència al punt anterior), em cal tenir un bon coixí! (Que de moment no tinc hahahaha) :-D

I per a vosaltres què és el luxe? Us sentiu atrets per productes de luxe: Mercedes, Porsche,  Louis Vuitton, Hermès, àpats tres estrelles Michelin, apartament a l’Empordà i d’altres productes aspiracionals?

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.