Tornant cap a casa de la passejada dillunsera, ja de nou al Poble Sec, vam començar a sentir motl de soroll epl carrer. Com repic de timbals i trompetes. Ens hi vam atençar i en un carrer parel.lel al nostre havien tallat una cantonada i hi havia una oquestra a mig carrer tocant i nanos disressats amb barrets mexicans amb la senyera i eines de treballadors manuals (un martell, una clau anglesa, etc) ballant.

Li vaig preguntar a una de les nanes què celebraven i em va dir

-És la Segona Pasqua

-I per què porteu aquestes eines?

-Perquè fem un ball… – o sigui, que ella tampoc no en tenia ni flàuers.

Aleshores vaig atinar que en el tram tallat i havia dues “societats”. El Poble Sec és un barri que es va crear quan van endarrocar les muralles de Barcelona, per acollir les capes populars fruit de la industrialització de Catalunya. I per al seu esbarjo, es van fundar moltes societats d’aquestes: societats corals, societat d’homes que es reunien per fer la cerveseta, societats dedicades al “progrés cultural” dels obrers, etc.

Aquest fenomen era propi de totes les zones industrials del país: el Poble Sec, Gràcia o el Poble Nou a Barcelona, però també ho recordo de Sabadell. M’havien explicat que el meu besavi n’havia format part d’una i feien teatre amateur i parlaven de literatura i política (obrers tèxtils de fa 100 anys!). A Sabadell, però, ara, en queden ben poques i moltes s’han “aburgesat”.

En canvi, al Poble Sec, mola perquè actualment són ben cutres però segueixen amb molt d’arrelament social entre la gent del barri de tota la vida.