Archives for category: casament

Diumenge vam anar a sopar a un japonès per celebrar el nostre aniversari de casats.

Veus, celebrar dos casaments té aquestes coses, que celebres dos aniversaris! (aquí i aquí)

Com que ens vam passar tot el dia llençant trastos del “nou pis” i netejant-lo, quan va arribar el vespre estàvem mòlts.

Tot i així, ens vam dutxar, empolainar i vam sortir a sopar. La nostra intenció era anar a un dels restaurants guapets de Sabadell, però estàvem tan reventats que no ens vèiem amb cor de caminar ni deu minuts. I la Dawn s’havia posat sabates de taló després de més d’un any de no portar-ne i els peus se li negaven a caminar.

Vam acabar a un xaponès bastant bo de prop de casa.

Vam fotre’ns, primer, uns entrants d’amanida de cogombre i sopa miso:

Seguidament, una bona platerada de sushi:

I un shabu shabu de marisc. El shabu shabu és una olla amb caldo bullent on hi posen uns sèrie d’ingredients i ho fan bullir tot junt. Per menjar, s’acompanya amb una salsa especial. La gràcia és que ho fan tot davant teu. A nosaltres ens hi van posar gambes, escamarlans, calamar, salmó, bolets, tofu, uns fideus especials, col, verduretes…

De postres, la Dawn es va demanar gelat de te verd i jo nous amb nata.

El Cèdric va venir amb nosaltres, però es va passar les dues hores dormint com un tronc. :-)

Els nostres amics ens havien regalat, pel casament del novembre passat a BCN, un sopar al restaurant Les Cols d’Olot i dues nits al seu hotel mega exclusiu Les Cols Pavellons. Només té cinc habitacions, i el més aviat que podíem reservar era per al juliol, de manera que vam decidir convertir el regal de casament, en la celebració del nostre aniversari de casats.

En el regal també hi venia una pujada en globus, però per l’embaràs de la D. no ens van deixar, de manera que la tenim pendent per a més endavant.

Va ser tota una súper experiència!!!

Les Cols Pavellons està format per 5 “pavellons”, que n’hi diuen, o habitacions/ casetes independents, amb una estètica totalment zen. La idea és deixar penetrar el paisatge, la natura de la Garrotxa dins l’habitació i fer un hotel on el luxe no és material, sinó sensorial. No hi ha tele, ni telèfon, ni internet. Les parets de la caseta són de vidre, i hi ha unes pantalles molt subtils que filtren la llum i et donen la privacitat. Tens un jardí “volcànic” (la zona d’Olot és totalment volcànica”) que a mi em va recordar els jardins de pedra japonesos.

I tens una banyera també amb terra de pedrers volcàniques que es confon amb le cel, els arbres i el paisatge.

Em va encantar!

Et porten l’esmorzar de delikatessens de la terra, amb formatges, embotits, melmelades, etc tot fet casolà a Olot.

Guaiteu:

Hi vam arribar divendres i ens hi vam estar dues nits fins diumenge. Dissabte teníem el sopar al restaurant Les Cols, també d’aquests amb xef d’anomenada. El sopar degustació va consistir en més de 15 tastets. Tots boníssims, fets amb producte natural de la Garrotxa o, com a molt, català. Tota la filosofia de Les Cols és fer alta cuina amb producte de la terra.

Ha estat dels millors àpats que hem fet mai. De fet, tot el cap de setmana ha estat una experiència culinària i un relax total!!!!!

El nostre sopar:

A mi em va agradar especialment el saltat de bolets amb tòfona i tortell d’Olot, el tomàquet negre farcit de foie fred i el llom de bacallà saladet amb tinta de calamar.

Vam sortit rodolant de tips. Les Cols és certament recomanable. De fet, tenim intenció de tornar-hi, potser en un any o any i mig, però per sopar a la carta. Massa menjar si no!!!!!! :-D

Moltes gràcies a tothom que vau col.laborar a fer-nos aquest regal!!!!! Sou estupendos!!!

Dijous passat vam celebrar el nostre primer aniversari de casats. Ja fa un anyet que ens casàvem! Com passa el temps!

Vam decidir fer alguna cosa especial i vam anar a sopar a la Hofmann. Veus, simplificar la vida serveix per això, tenir més clares les prioritats i valorar el que més t’aporta. I a nosaltres de tant en tant anar a bons restaurants ens encanta.

El sopar va ser boníssim. Del millor que he menjat mai:

Jo:

- De primer pastís de ceva caramelitzada cruixent amb tomàquet escladat i filets de sardines. Fet al forn i servit temperat. Sona rar, però és el millor de tot l’àpat!!!!

- Vedella Angus amb salsa XO

- Pastís de selva negra amb kirsch i cirera

La D:

- Sèpia saltejada amb pèsols i tempura d’anelles de ceva

- Foie d’ànec brutaaaaaaalment bo amb chutney de mango

- Fondant de xocolata 90% cacao

La gràcia és que tot va venir acompanyat de tastets de diferents tipus de pans, de suc de meló amb escuma de pernil… fins i tot ens van deixar tastar les seves postres més típiques, la crème brulée amb fruites del bosc! I amb els cafès ens van dur tot de pastetes delicioses per acompanyar.

És, de debò, una recomanació total per quan volgueu fer un soparet especial. Això sí, nosaltres som abstemis, però si voleu vi i licors, el compte pot pujar força.

Com a opció més econòmica, els dimarts fan menú sopar per 50€.

…ens casàvem a Hong Kong.

Moltes felicitats!!!!!!!

Holaaaaaa

Jo assegurant-me que l’aigua de la psicina era calenteta

L’hotel estava plagat de mussols!

Quan voltàvem per Caldes vam trobar una font dedicada al menjar preferit de la Dawn

Nyam nyam!!

Fent amics

La decoració era com molt d’època

Amb l’Ana i el Ferran davant de la Font del Lleó

Que bones les pizzes!!!!

Vam arribar a Caldes cap a les 14.30 de divendres. Després de fer el check-in a l’hotel balneari, vam deixar les coses a l’habitació i vam anar a fer una volta per Caldes. Davant d’on ens estàvem teníem la famosíssima Font del Lleó, d’on raja aigua termal a 74º i que fa una olor molt forta. Precisament per les propietats d’aquest aigua termal els romans ja van instal.lar a Caldes unes termes enormes, que ocupaven com mitja vila, amb piscines, banys, “saunes”, etc per tal que els malalts de tot l’imperi s’hi vinguessin a recuperar.

Vam fer, doncs, un volt pel poble i, com que en una hora ja el teníem vist, vam acabar fent un cafè a un bar on ens van cobrar 11€ per dos cafès amb llet, unes braves i una tapa de croquetes.

Estàvem contents. No teníem res a fer i estàvem relaxats. Després de les presses habituals

A les 19h, que era quan obrien el balneari, hi vam anar, ens van donar dos barnussos i vam reservar el tractament pel dia següent. Vam decidir-nos pel tractament de “bombolles”.

Acte seguit, vam adreçar-nos a la piscina d’aigua calenta, on ens hi vam estar banyant fins a l’hora de sopar. Xulíssima, perquè mitja piscina era interior i mitja era exterior. Mai havia experimentat això d’anar nedant i, de cop i volta, sortir a l’exterior, notar el fred a la cara, però tenir el cos ben calent. Era divertidíssim!!!! Veies tot el baf que deixava anar l’aigua calenta pel contrast amb el fred que feia!

El sopar va ser genial. Podíem triar de la carta el que volguéssim, i vam demanar-nos una fideuà cadascun, jo unes costelles de xai amb verdures a la brasa boníssimes, i la Dawn un llom de porc ibèric amb salsa “cafè de París”  massa salada. De postres, tiramisú i pastís de formatge. I infusions.

Quan ja havíem demanat, vam veure que hi havia una barra d’amanides i, per la feis, li vam demanar a la cambrera “escolta,  podem agafar-nos amanida?”. En teoria no ens entrava, però vam acabar també amb un súper plat d’amanida cadascun.

Dues hores després, rodolant, vam anar-nos-en a l’habitació.

L’endemà dissabte ens vam despertar a les 8.30 per aprofitar el bufet lliure d’esmorzar. Ens vam fotre les botes: cafè, ensiamadetes, crosanets, suc de taronja, pa amb butifarra, pa amb formatge, pa amb fuet, mandarines, kiwi… I més i més i més, perquè podies repetir tant com volguessis!

Després d’esmorzar, vam tornar a l’habitació a dormir fins a les 12h.

Teníem el tractament a les 12.30. Per fer el tractament de “bombolletes” ens van ficar en una mena de jacuzzi i, durant 20 minuts, vam estar amb aigua calenteta, amb bombolles… Vaig aprofitar per relaxar-me i fer una meditació i vaig sortir-ne com nou!

Posteriorment, vam pujar a l’habitació, vam recollir les coses, vam deixar l’hotel i a les 14.30 havíem quedat amb l’Ana i el Ferran, el nadius :-) , per dinar plegats.

Ens van portar a una pizzeria on vam menjar-nos unes pizzes taaan bones! Massa finíssima, ingredients de qualitat… Mmmh! La meva era “pizza verda amb formatge de cabra” i estava feta amb crema de carxofa i, per damunt, rotlles de formatge de cabra. Boníssim. La Dawn es va demanar una 4 estacions, el Ferran una de salmó fumat i pernil salat i l’Ana uns fetuccini amb 4 formatges.

Vam tenir una conversa i sobretaula interessantíssims i ens en vam tornar cap a Barna.

Al bus ens va enganxar la mandra i  quan vam arribar a casa, que deurien ser lea 19h, només teníme ganes que d’escarxofar-nos al sofà, veure alguna pel.li i descansar.

Em sembla que havíem menjar massa i estàvem massa relaxats!!

Anar al balneari, ni que fos una sola nit, va ser un trencament total. Amb la Dawn vam decidir que ho hem de fer més sovint, aquestes miniescapadetes, una vegada al mes ni que sigui…

Idees d’on podem anar que sigui prop de Barna però que ens permeti trencar?

(Que per cert, nens, el proper break serà la setmana que ve: ens en nem a Berlín 6 dies!!!!)

(foto de Les Cols Pavellons d’aquí)

Encara tinc pendent la mega entrada explicant com va anar la celebració del ‘casament 2′ fa dues setmanes a BCN. No me n’oblido, eh!

Els nostres amics ens van regalar a banda de mooooltes monedes ;-) un fantàstic cap de setmana a Les Cols Pavellons, amb esmorzar inclòs, un dinar, i un sopar al restaurant Les Cols… i una anada en globus per damunt de la Garrotxa, per veure’n tota la zona volcànica!

Les Cols és un restaurant de luxe, que tot just la setmana passada es va saber que ha guanyat la seva segona estrella Michelin (uuuuau nens, quina passada!!!!). També tenen un petit hotelet que fot una bona pinta!!:

I la pujada en globus, la veritat és que en tenim moltíssimes ganes! Ha de ser preciós!

Total, que no m’enrotllo més: Ja acabo de fer la reserva! L’hotel té poques habitacions i no tenien disponibilitat fins al juliol, de manera que hi anem el cap de setmana del 16-18 de juliol, per celebrar el nostre aniversari de casats (del casament 1 a Hong Kong, que és el 15/07) :-)

Que guai!!!!

Moltes gràcies nanos!!!!!!!

(foto d’aquí)

A mode previ a la mega party de dissabte, us mostro més fotos que m’ha passat la Laura Sebastián (moltes gràcies!) del comiat de solters que ens van muntar a la Dawn i a mi. Apa, gaudiu-ne!

Oleeeee, que guapo el nostre Equip A particular! Merci nanos!

Retrobament al Tibidabo després d’haver-nos tingut segrestats durant una hora i mitja.  :-D

Eh que ens van deixar macos?

Foto d’equip al Tibidabo

Abella pacifista i princesa wonderbra.

La Dawn em maltracta. En tinc les proves!!

Kara o què?

Que romàntics, desafinant amb l’Eternal Flame! (bueno, jo, perquè la Dawn cantava súper bé)

En fi nanos, dos dies i més festaaaaaaa!!!! Farraaa guarraaaaa!!!

Dissabte 07/11 ens van fer el comiat de solters. Estàvem a casa tan tranquils quan, de cop i volta, sentim des del balcó una colla de bojos que comencen a cridar, xiular i cantar: “Visca Hong Kong, visca Sabadell!”.

comiat solter 1

Treiem el cap i, morts de vergonya, ens adonem que hi ha tots els nostres amics a baix al carrer, vestits amb samarretes carabassa amb la nostra foto impresa.

Anteriorment ens havien donat una llista d’elements que havíem de portar.  Agafem els patracols, ens autodesitgem sort, i baixem al carrer.

El primer que van fer va ser donar-nos una samarreta temàtica a cadascú i dir-nos que ens poséssim els antifaços. Ens van repartir a cadascú a un cotxe diferent i apa, som-hi.

comiat solter 2

Però a on?

Aaaah, sorpresaaaa! Ja us ho trobareu!!!

Al final vam arribar al Tibidabo.

Va ser súper guai!

Un cop a dins, ens van començar a fer tot de proves. La cosa va començar malament, perquè la primera prova va ser: demaneu-li a algú de l’altre sexe que us descordi el primer botó dels pantalons i la primera senyora a qui ho vaig demanar va fugir corrents amb cara de “socorrs, un maníac”! Per sot una parella jove amb un fill es van prestar més a la conya.

Ens van fer un test de preguntes generals (resulta que jo sóc més bon hongkonguès que la Dawn catalana) o un altre tipus Su Media Naranja (us en recordeu?) amb pissarreta inclosa amb preguntes com ara “al llit quina és la teva postura preferida?”. Per sort vam acertar.

Però sens dubte el més espectacular va ser passar-nos tot el dia disfressat de princesa (jo) i d’Abeja Maya (la Dawn, que estava guapíssima!). Vam ser l’atracció de tots els nens. Per allà on anàvem, tothom començava a cantar: “En un país multicolooor”.

comiat solter 3

(Aquest foto ens encanta, ens l’hem impresa i emmarcada a casa!)

Va ser boníssim que, tot dinant, dos nens d’uns sis o set anys se li acosten a la Dawn i tots seriosos li pregunten:

- Com és que les abelles també veuen cocacola?

comiat solter 4

El Tibidabo va ser molt bonic. Ens ho vam passar molt bé. No hi havia estat des que l’havien reobert i trobo que l’han deixat molt bé: les vistes són espectaculars i l’han fet rotllo vintage, amb un toc antic que queda molt agradable, ja sigui per passejar-hi o per muntar a les atraccions. Val la pena!

comiat solter 5

Del Tibidabo vam passar un moment per casa i, ja canviats, vam anar a sopar. Teníem taula reservada a Eterna, un restaurant d’espectacle amb drag queens. Va ser molt divertit, cantaven cançons i es ficaven amb el públic. Això sí, la Dawn i jo ens vam passar tota la nit pregant que, sisplau, ens ignoressin. I per sort no se’ns van acostar!

comiat solter 6

El Dani i el Lucas es van partir el cul (ups!) de tant de riure!!!

comiat solter 7

Finalment vam acabar la nit cantant karaoke, on vam riure molt. Tant del que cantàvem nosaltres, com el que cantava la resta de públic. Hi havia molt de friki suelto! Un pavo que es pensava que estava a Operación Triunfo, i una senyora sudamericana que portava 10 copes de mes, no s’aguantava dreta, no veia la lletra de les cançons que cantava i tot i així va atemptar una vegada i una altra cançons d’aquestes súper karaokils de “me has herido, me ha robado el corazón y se ha ido con otra”.

La nostra colla vam cantar Entre dos tierras, Isla bonita, Mamma mia, Eternal Flame (la Dawn i jo), etc

comiat solter 8

La Irene i jo cantant al ritme de la Madonna a Isla Bonita: “él dihow te amow” amb accent americà hua hua hua! :-D

Vam arribar a casa cap a les 5, reventats, però mlt contents. Els nostres amics s’havien currat un dia esplèndid!

Moltes gràcies a tots:

- Als que per sort hi vau poder assistir: Àlex, Irene, Ester, Laura, Jordi, Edu, Gemma, Marga, Jordi, Rosa, Jordi, Núria, Jordi, Lucas, Dani, Sara i Helena

- Als que per desgràcia no hi vau poder assistir

I ara, dissabte que ve, la mega Wedding Celebration!!!!

La Dawn i jo ens ho vam passar genial durant la festa de comiat de solters que ens vau muntar dissabte. Moltes gràcies a tots els que hi vau poder assistir. I també moltíssimes gràcies als que vau fer la currada d’organitzar-ho!

Ens ho vam passar súper bé i tot va anar rodat, com una seda.

En tot moment vam sentir el vostre caliu i vam comprovar, una vegada més, la sort que tenim de comptar amb amics com vosaltres!

Esperem d’aquí a 15 dies poder-vos muntar una festeta que estigui a l’alçada hehe :-)

Petons i abraçades!!

(Més tard ja faré un post extens per explicar com va anar el comiat de solter)

disneyland hk ulleres 2

La foto és de Disneyland Hong Kong, però és per mostrar la nostra cara festiva hehe. Em recorda els smileys del Messenger quan vols dir que vas de sobrat.

Fa dos dies ens vam trobar a la bústia de casa:

“Benvolguts Òscar i Dawn,

De cara al vostre comiats de solter i solera, hauríeu de reunir les coses següents:

Dawn: ulleres d’aigua, tovallola, bikini, xancletes, raqueta de platja, pijama, capsa de 24 condons.

Òscar: gorro de llana, xiruques, manxa de bicicleta, casc de bicicleta, sac de dormir, pijama, bolquers de criatura.

Penseu a agafar tots dos raspall de dents.

Ah, molt important, us heu de vestir amb texans.

Fins dissabte!!

PD. Podeu demanar algunes coses als vostres amics.”

Demà ens fan els nostres comiats de solters, a tots dos junts. L’únic més que sabem és que ens passaran a buscar per casa a les 11.15h.

Quina emoció!!! Què ens faran???

Dios mío, vamos a morirl!

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.