Foto d’aquí
Ahir vam veure la pel.li Wall Street 2. La pel.li no és res de l’altre món, però retrata la caiguda d’un banca d’inversions molt similar a Lehman Brothers, el detonant de la crisi i merder actuals.
Em va portar a reflexionar -un cop més- que EL GRAN problema del món és l’excés de cobdícia, d’avarícia dels humans. L’excés de materialisme, també, suposo, que hi va molt lligat.
Tothom aspirem a una bona vida de qualitat. El problema és la insatisfacció vital constant i el sempre voler més, més i més.
Això és el que ens porta a aquest capitalisme destirotat, a la crisi ambiental galopant, a la sobrepesca, a la depredació dels recursos financers, a la justificació de les desigualtats com a quelcom “natural”, al consumisme desfermat, a les bombolles sistèmiques…
Vivim en una crisi de valors.
Personalment, vull ser una bona persona, vull fer el que és just. Vull gaudir de la vida, però no a costa de la resta. Vull consumir, però no entregar-me al consumisme.
Com tracem la línia?
Cal recuperar els valors de l’amistat, d’ajudar el pròxim, de l’esforç, de la reflexió, del compartir, del llargtermisme (pensar en les generacions futures).
Cal plantejar-nos de fer les coses perquè ens omplen i ens satisfan, no només perquè mola, està de moda, tothom ho fa o és barat.
Cal retornar a la honestedat.
Hem viscut massa anys envoltats de soroll. Un soroll que ha anat in crescendo des de la Revolució Industrial (produir més i més, consumir més i més). Cal retornar a la pau i el silenci.
Que la felicitat no la trobaràs en un jersei lila marca X que costa la meitat del teu sou.
Seràs feliç amb menys, però gaudint de l’ara.
Si puc viure d’aquesta manera sense renunciar als avenços del s.XXI i educar el meu fill en aquests valors, em puc donar per satisfet.
).
).
