Sorrow always reveals that to which we are most strongly attached. Relief from sorrow arises as narrow attachments give way to a more spacious understanding and acceptance of Reality as it is.
Apa, aquí ho deixo. L’he trobat interessant:
(El patiment sempre ens revela allò a què estem més estretament lligats. L’alleujament del patiment sorgeix a mesura que aquestes estretes dependències cedeixen lloc a una comprensió i acceptació més amplis de la Realitat tal com és)
Pululant pels meus blogs diaris, m’he trobat un link a un altre blog d’un nutricionista que explica, de forma molt concisa, quina és la millor manera de menjar: quin menjar triar, quina dieta seguir, etc.
El seu consell es resumeix en
“Menja menjar de debò”
O sigui, com menys processat millor. Perquè
- Els esquimals s’alimentaven quasi únicament de greix animal, no tastaven els carbohidrats i estaven ben sans (fins que van començar a tastar la dieta occidental)
- Els massais s’alimentaven bàsicament amb llet, sang i carn de vaca i estaven ben sans
- Alguns pobles japonesos s’alimentaven només de verdures, arròs i una mica de peix i estaven ben sans
Diu que més important que seguir una dieta en concret és que el menjar sigui com menys processat millor. Cito textalment:
- “Food grows and dies. It isn’t created.
- Food rots, wilts, and becomes generally unappetizing, typically rather quickly.
- Food doesn’t need an ingredient label (and probably isn’t in a package either).”
Si us ho voleu llegir: Modern Forager “Nutrition 101″
“La raó de la teva vida ets tu mateix.
La teva pau interior és la fita de la teva vida.
(…) Envia els pensaments vers els teus desitjos més íntims i cerca la divinitat que tens dins teu. Deixa de posar la felicitat cada cop més lluny de tu”
“Tu ets el reflex del que penses diàriament. Deixa de pensar malament de tu mateix i sigues sempre el teu millor amic”
Aristòtil, 360 a.C.
(Gràcies Griselda!)
Temptation to find guilt on my brother is an attack on myself.
De “A Course in Miracles”
¿Prefieres una vida larga e insípida o plena de sensaciones variadas? Por estar vivo más tiempo, ¿te compensa orillar experiencias y relaciones? Vivir más tiempo ¿es siempre vivir más? Una vida larga no será sana si le extirpas demasiadas cosas buenas.
Miguel Ángel Manzano, entrevistat pel Víctor Amela a La Contra de la Vanguardia, 11/10/2008
Si quieres conseguir hacer algo en la vida, el idealismo no es suficiente. Tienes que elegir un método que te permita llegar a conseguir esos objetivos.
– rms, hacker
(Vist avui a Microsiervos)
Oprah Winfey
Keith J. Cunningham
Diumenge passat el Varidhi em va deixar un DVD d’un ‘gurú dels negocis’ que, per a ell, era el millor. El DVD, una sessió de formació d’unes 2 hores, amb el títol de “Beating the Odds”, versava sobre com muntar un negoci i triomfar-hi.
Un dels punts que deia era que cal tenir perspectiva a llarg termini i que, a l’hora de prendre decisions, ens preguntéssim que “la persona que vull [arribar a] ser, com faria el que estic a punt de fer”. És una pregunta poderosa, pq et fa plantejar-te i anar recordant qui vols ser i, a la vegada, et recorda que, per arribar a on vols, has de mantenir un rumb estable, sense tibutejar ni canviar de trajectòria a cada segon.
Keith J. Cunningham
Hi ha moltes idees que vaig estreure d’aquest DVD. Però destacaré l’anterior i aquesta.
Aquí la idea és que quan intentem fer una cosa, no cal que aspirem a la perfecció. Aspirar a la perfecció paral.litza, ja que molts cops no fas res per por a fer-ho imperfectament.
Per tant, qualsevol cosa que val la pena intentar, val la pena equivocar-s’hi. I ja aniràs aprenent.
Referint-se a la família:
La Glenn Close com a Patty Hewes a “Damages”
Em recorda a la meva, de família!
Sentit ahir a un nanet de 16-18, ple d’acné, al gimnàs
