El cap de setmana passat vam anar a fer una calçotada a casa el Jordi Monter i la Núria a Vacarisses.
El Monter es va currar 100 calçots i carn a la brasa. Va estar boníssim!
La calçotada es va fer en honor de la Dawn, perquè jo -mal marit- encara no l’havia duta a menjar calçots en dos anys que porta vivint a Catalunya.
La Dawn menjant calçots… mentre jo, amb perruca feia coses rares amb les mans ????
Diumenge vam anar a sopar a un japonès per celebrar el nostre aniversari de casats.
Veus, celebrar dos casaments té aquestes coses, que celebres dos aniversaris! (aquí i aquí)
Com que ens vam passar tot el dia llençant trastos del “nou pis” i netejant-lo, quan va arribar el vespre estàvem mòlts.
Tot i així, ens vam dutxar, empolainar i vam sortir a sopar. La nostra intenció era anar a un dels restaurants guapets de Sabadell, però estàvem tan reventats que no ens vèiem amb cor de caminar ni deu minuts. I la Dawn s’havia posat sabates de taló després de més d’un any de no portar-ne i els peus se li negaven a caminar.
Vam acabar a un xaponès bastant bo de prop de casa.
Vam fotre’ns, primer, uns entrants d’amanida de cogombre i sopa miso:
Seguidament, una bona platerada de sushi:
I un shabu shabu de marisc. El shabu shabu és una olla amb caldo bullent on hi posen uns sèrie d’ingredients i ho fan bullir tot junt. Per menjar, s’acompanya amb una salsa especial. La gràcia és que ho fan tot davant teu. A nosaltres ens hi van posar gambes, escamarlans, calamar, salmó, bolets, tofu, uns fideus especials, col, verduretes…
De postres, la Dawn es va demanar gelat de te verd i jo nous amb nata.
El Cèdric va venir amb nosaltres, però es va passar les dues hores dormint com un tronc. 
Us presento les meves creacions estiuenques. Per no ser menys, els hem posat noms “starbuckians”
1- Very berry
Necessites fruites del bosc congelades (en el meu cas, de La Sirena), glaçons i llet.
Li fums un “remena nena” amb la minipímer i voilà:
2- Banana Frapuccino
Calen els plàtans, glaçons, llet, cafè (un espresso) i, si t’agrada més fortet de gust, li he posat dues preses de xocolata 99% cacao (no surten a la foto).
Ho tritures i mescles tot amb la minipímer, li afegeixes canyella pel damunt per decorar i aquest és el resultat:
Que boooooooo!!!
Els nostres amics ens havien regalat, pel casament del novembre passat a BCN, un sopar al restaurant Les Cols d’Olot i dues nits al seu hotel mega exclusiu Les Cols Pavellons. Només té cinc habitacions, i el més aviat que podíem reservar era per al juliol, de manera que vam decidir convertir el regal de casament, en la celebració del nostre aniversari de casats.
En el regal també hi venia una pujada en globus, però per l’embaràs de la D. no ens van deixar, de manera que la tenim pendent per a més endavant.
Va ser tota una súper experiència!!!
Les Cols Pavellons està format per 5 “pavellons”, que n’hi diuen, o habitacions/ casetes independents, amb una estètica totalment zen. La idea és deixar penetrar el paisatge, la natura de la Garrotxa dins l’habitació i fer un hotel on el luxe no és material, sinó sensorial. No hi ha tele, ni telèfon, ni internet. Les parets de la caseta són de vidre, i hi ha unes pantalles molt subtils que filtren la llum i et donen la privacitat. Tens un jardí “volcànic” (la zona d’Olot és totalment volcànica”) que a mi em va recordar els jardins de pedra japonesos.
I tens una banyera també amb terra de pedrers volcàniques que es confon amb le cel, els arbres i el paisatge.
Em va encantar!
Et porten l’esmorzar de delikatessens de la terra, amb formatges, embotits, melmelades, etc tot fet casolà a Olot.
Guaiteu:
Hi vam arribar divendres i ens hi vam estar dues nits fins diumenge. Dissabte teníem el sopar al restaurant Les Cols, també d’aquests amb xef d’anomenada. El sopar degustació va consistir en més de 15 tastets. Tots boníssims, fets amb producte natural de la Garrotxa o, com a molt, català. Tota la filosofia de Les Cols és fer alta cuina amb producte de la terra.
Ha estat dels millors àpats que hem fet mai. De fet, tot el cap de setmana ha estat una experiència culinària i un relax total!!!!!
El nostre sopar:
A mi em va agradar especialment el saltat de bolets amb tòfona i tortell d’Olot, el tomàquet negre farcit de foie fred i el llom de bacallà saladet amb tinta de calamar.
Vam sortit rodolant de tips. Les Cols és certament recomanable. De fet, tenim intenció de tornar-hi, potser en un any o any i mig, però per sopar a la carta. Massa menjar si no!!!!!! 
Moltes gràcies a tothom que vau col.laborar a fer-nos aquest regal!!!!! Sou estupendos!!!
Dijous passat vam celebrar el nostre primer aniversari de casats. Ja fa un anyet que ens casàvem! Com passa el temps!
Vam decidir fer alguna cosa especial i vam anar a sopar a la Hofmann. Veus, simplificar la vida serveix per això, tenir més clares les prioritats i valorar el que més t’aporta. I a nosaltres de tant en tant anar a bons restaurants ens encanta.
El sopar va ser boníssim. Del millor que he menjat mai:
Jo:
- De primer pastís de ceva caramelitzada cruixent amb tomàquet escladat i filets de sardines. Fet al forn i servit temperat. Sona rar, però és el millor de tot l’àpat!!!!
- Vedella Angus amb salsa XO
- Pastís de selva negra amb kirsch i cirera
La D:
- Sèpia saltejada amb pèsols i tempura d’anelles de ceva
- Foie d’ànec brutaaaaaaalment bo amb chutney de mango
- Fondant de xocolata 90% cacao
La gràcia és que tot va venir acompanyat de tastets de diferents tipus de pans, de suc de meló amb escuma de pernil… fins i tot ens van deixar tastar les seves postres més típiques, la crème brulée amb fruites del bosc! I amb els cafès ens van dur tot de pastetes delicioses per acompanyar.
És, de debò, una recomanació total per quan volgueu fer un soparet especial. Això sí, nosaltres som abstemis, però si voleu vi i licors, el compte pot pujar força.
Com a opció més econòmica, els dimarts fan menú sopar per 50€.
En el nostre hortet particular, estem diversificant la collita. Primer vam plantar soja. Però després ens vam animar amb els germinats d’alfals!
És boníssim. Me’l vaig menjar en un sopar que va consistir en alfals amanit amb vinagre balsàmic i mongetes tendres saltejades amb bacon i olives negres d’Aragó… i amb formatge blau pel damunt!
(Apa, que m’he animat a fer gifs animats… valgui la redundundància hehe)
O sigui, “Moltes felicitats!”. Per celebrar el meu aniversari (mmmmh, quins 32 anys més ben posats!! hehe) hem anat a fer un sopar especial. Després de molt debatre’ns, i gràcies als fantàstics consells del Time Out BCN (vist el bon gust, els farem més cas, en endavant!), hem acabat en un vitnamita fusionat amb Nova Orleans i amb Barcelona: Me.
Un menjar taaaaaaan bo! La Dawn li ha posat, de nota global, un 8,6. Jo un 9,2. Ha valgut la pena el preu (perquè barat no és, però s’ho val!)! (La carta que hi ha a la web no crec que estigui actualitzada els plats de sopar eren més elaborats i cars.
Hem menjat:
Plàtan fregit amb una mena de salsa de verduretes per anar picant mentre esperàvem.
Entrants de còctel de tomàquet amb alvocat i cranc slavatge (l’únic “però” del sopar: masssa picant) i
entrant de rotlles de nori amb cranc arrabossat, salsa tàrtara i no sé què més que ha demanat la Dawn i estava mooolt bo.
Un segon d’emperador amb cruixent de sèsam, salsa verda boníssima de no me’n recordo el que era i confit de taronja
I un altre segon de secret d’ibèric amb confit de tomàquet amb salsa vietnamita súper bo
Postres de banana cake amb sorbet de coco ultra bo (de debò!!!!)
Postres de pastís de formatge de cabra amb pebre i mel
Dos cafès vietnamites
Per cert, és el primer cop que faig això de les fotos animades… gràcies Alicia!
Us ensenyo les fotos de la nostra primera collita de germinats de soja. Ens va fer tanta il.lu! En vam fer una amanida fresca amb espinacs, olives i ceva tendra. Que bo!
Ara estem esperant la segona collida, de brots d’alfals, que triguen més a créixer, però ja es veuen més monos!
Fa temps que teníem per casa un estri per fer germinats. Hi fiques les llavors, aigua i al cap de 3-5 dies… tatxan! ja tens els teus germinats!!
Ahir ho vam provar amb soja orgànica. I avui n’hi hem afegit més.
Que guai, eh! Ja us explicarem què tal!
Les del pis de baix són les d’ahir. Les dels altres dos pisos són d’avui. Veieu com la soja d’ahir ja comença a brotar?
Si l’experiment surt bé i les nostres amanides milloren, el següent pas serà provar-ho amb d’altres llavors, com alfals.
Hem començat la temporada de les cireres i resulta que totes venien amb una germana siamesa!
Estaven taaaaaan bones!!!!
