Archives for category: Cuina

Coses de la vida. Una noia encantadora que ve a veure el pis ens explica que ha viscut 3 anys a Hong Kong, on treballava de comercial per a una empresa noruega. L’havien contractada perquè parlava xinès. No li agradava la feina, però li va encantar la ciutat.

Va decidir tornar a Barcelona i ara treballa de mediadora cultural per a l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramanet, amb la comunitat xinesa, que és molt nombrosa als voltants del carrer Maçanet/ Massenet a la zona de Fondo.

- És el veritable Chinatown de Barcelona! Hi heu d’anar, hi ha el millor restaurant xinès!!

No es va quedar el pis, però em va enviar un mail amb l’adreça.

I dissabte vam decidir-nos a anar-hi.

Fondo ens va semblar una zona peculiar. Pels primers carrers només hi veies que sudamericans i paquistanesos. Però així que vam arribar al carrer Massenet, tothom (tothom!) era xinès. Botigues d’alimentació xineses (i súper bé de preu, vam aprofitar per fer-hi la compra mentres la resta dels clients em repassaven estranyats de dalt a baix), pastisseries xineses, restaurants xinesos… Tot eren xinesos atrefegats amunt i avall.

Vam arribar al restuarant i jo era l’únic occidental.

Hi vam menjar súper bé!!

L’àpat es va compondre de:

- Ànec de Pequín deliciós

- Costelles de porc agredolces

- Budell de porc fregit (m’encantaaaaaa!!)

- Pasta d’arròs amb crancs frescos boníssims

(Per cert, por no en vam passar gens. Si vas amb una mica de precaució, no cal patir pas. Animo tothoma acostar-se a la zona… és com viatjar 3.000km! És súper autèntic!)

Aquest cap de setmana ha estat actiu. Divendres van venir la Mercè i la Conxita a sopar a casa. Feia mesos que no ens veiem! Des del casament!

La Dawn les va deleitar amb especialitats culinàries hongkongueses i tots plegats vam passar una vetllada d’allò més divertida.

La imatge és d’aquí

Fa poc la UE ha aprovat noves espècies transgèniques perquè es puguin cultivar a Europa, trencant així una moratòria de 12 anys. Fins ara només n’hi havia algunes poques d’aprovades, i la majoria de països les tenen vedades… la gran excepció és Espanya, on es conreua el 90% del blat de moro transgènic europeu :-(

El 60% dels europeus estem en contra dels transgènics. Estan en mans de quatre grans empreses (Monsanto et alt) i falta demostrar-ne la inoqüïtat… és més, tots els estudis fets a llarg termini demostren, tot el contrari del que n’afirmen els defensors, que els transgènics alteren el sisteme immune humà, trastoquen l’ecosistema, ho contaminen tot

Tampoc no s’ha demostrat que calgui conreuar patates amb copyright i drets d’autor: més productives? Però si cada any Europa llença menjar! Més resistents a les plagues? Deu ser comprant els adobs i químics patentats per Monsanto i companyia…!

La meva opinió personal és que, tot al contrari del que afirmen els proponents dels trangènics i la industrialització desmesurada del menjar, cal tendir cap a eliminar els fertilitzants químics, substituir els insecticides que ho empastifen tot per mètodes naturals de control de plagues (s’han demostrat més barats i eficients)… Cal rehumanitzar l’agricultura.

Com fer-ho? Dins de les meves mesures, m’he proposat: Menjar menys (quant de menjar escombraria comprem per calmar l’ansietat?), menjar millor, plantar el meu hortet i tendir als remeis naturals.

El nostre cos està fet del que mengem. Si mengem merda en què ens convertim?

No és d’estranyar que les malalties immunes (càncer entre elles) i les al.lèrgies vagin en augment!

Si voleu signar una petició popular contra els transgènics, podeu fer-ho aquí. Calen un milió de signatures. jo ja he firmat! (odio aquest tipus de coses, però és per a una bona causa)

wanton 1

wanton 3

wanton 4

Els primers cops que vaig començar a menjar cuina xinesa autèntica amb la Dawn, sobretot a Hong Kong, em sobtava que em duia a diferents restaurants de diferents estils de menjar xinès: cantonès, xangaiès, etc, que per a ella eren claramet diferents però per a mi eren exactament el mateix. No hi veia la diferència.

Amb el temps sí que vas aprenent a diferenciar una miqueta. El menjar cantonès, que és el de la regió on hi ha Hong Kong, es basa molt en empanadilles o farcellets que fan bullits o fregits. En diuen wantons. Els encanta fer-los de gambes.

Ahir en vam fer a casa nosaltres:

Wantons de gall d’indi i gambes

Ingredients:

- 1 paquet de gambes pelades congelades del súper

- 1 paquet de bolets xinesos o dels bolets que preferiu. si feu servir bolets xinesos, els haureu d’haver hidratat prèviament amb aigua calenta o tèbia

- Carn picada de gall d’indi (l’autèntic és amb carn de porc)

- 1 paquet de massa per a wantons. És pasta fresca que venen conelada als súpers asiàtics. Semblen els canelons El Pavo.

- 1 clara d’ou

Barreges la carn picada, les gambes i els bolets, tot cru.

Agafes un requadre de pasta de wanton i al centre hi col.loques una cullerada de la massa que has fet, assegurant-te que hi hagi, al menys, una gamba.

Per tancar el wanton, amb una cullereta mulles les puntes amb la clara d’ou. Ajuntes les puntes en diagonal i seguidament, fent un cercle al voltant amb el dit índex i el dit gros, ho tanques.

Un cop ja tens tots els wantons fets, ho pots bullir en sopa i fregir.

Si optes per fregir-ho, només et caldrà una paella amb oli abundant

Si optes per bullir-ho, pots fer-ho amb aigua o amb caldo de peix o de pollastre i afegir-hi fideus xinesos. I recorda que en la cuina xinesa el caldo no se sol beure!

És molt divertit de fer, i ideal per fer amb canalla. I queda boníssim!!!

paella sitges 2

paella sitges 1

Dilluns passat vam decidir anar a passar el dia a Sitges. Després d’una banyadeta accidentada, vam deicir que el millor era solucionar el dia fotent-nos una paella com Déu mana davant de la platja.

Craso error, my friend!

El restaurant La Niña (situat al costat dels restaurants La Pinta i la Santa Maria) semblava fantàstic i com que ja era tardet, cap a les 15.30, hi vam trobar lloc de seguida.

Ens vam demanar una paella marinera per a dos i es van portar…

1) La paella més salada que hagis menjat mai

2) La paella amb més llar que hagis menjat mai

3) La paella amb el pitjor servei que t’hagis trobat mai.

Exemples de mal servei:

- No ens van dur tovallons!

- Arribem, ens senten parlar en anglès i “Here’s the menu in English“, ens diu el cambrer, d’aspecte sudamericà. “Ah, gracias“, li contesto. “Ah, tú la carta la quieres en español?“, em diu. “O en catalán“, m’aventuro jo. “Hahaha uy, en catalán no tenemos haha

- Li pregunto la diferència entre la paella marinera i la Can Parellada i em dispara “uy, pero tú eres de aquí, no? Tú eres catalan, deberías saberlo!!

- Hem de demanar quatre vegades el compte per poder pagar

Al final, no li deixem gens de propina i em quedo el boli bic que m’havia donat per firmar el rebut de la Visa.

4) La paella se’ns va posar fatal. Ens va donar una somnolència terrible i a mi em va sentar com un totxo!!!

Conclusió: no aneu mai al Restaurant La Niña!!!!

PS. Malgrat tot, ens vam divertir, com demostren les fotos :-)

Diumenge teníem quàdruple celebreació aniversàrica (ei, que no he dit “aniversàDica”, eh, estem tots fets unes rosetes!!!) de l’Ester, la Irene, el Lucas i el Dani. També se’ns van afegir l’Elena, la germana de l’Àlex, i l’Anna, la parella del Dani.

Vam anar a un restaurant de Gràcia anomenat l’Arrosseria de X. Són especialistes en arrossos valencians i, la veritat, és que van ser boníssims. El tipus que va triomfar era un arròs caldós “del Senyoret”, amb peixet, escamarlans i sípia que estava boníssim de la muerte. l’Àlex se’n va demanar un, el “Passejat”, amb butifarra de ceva, cigrons i orella de porc que també estava molt bo.

Abans, com a entrants, ens havíem fotut que si un carpaccio de bacallà i salmó, que si un foi amb poma, que si uns sipietes amb ceva i tomàquet. I de postres, la booooomba! de xocolata.

Tot regat amb vinet blanc (que jo no vaig ni catar perquè no puc prendre alcohol), aigua, cafès i infusions.

En acabar de menjar vam fer entrega dels regalets:

- Per al Lucas, una súper samarreta mega molona del Desigual

- Per al Daniel-san, una xuli-gorra, que a ell li encanten

- Per a les noies, uns massatges “per a la teva feminitat” amb olis essencials que a part de desestressar i deixar-los la pell fina i llisa, serveix per al seu cantó femení.

(Vaig gravar-ne vídeos amb el mòbil. Queda pendent que els pengi)

Vam riure molt i vam sortir del restaurant rodolant de taaant d’arròs com havíem endrapat!

La nota negativa

La nota negativa va ser, per una banda, el servei, que era lent, mal organitzat, caòtic i no t’entenien (parlessis en la llengua que parlessis). I per l’altra, que ens volien cobrar més del compte pel vi i ens van aplicar un càrrec by the face “pel servei” i “pel pa” de 33€! Si al menys el servei estigués al nivell!!!

El vi ens ho van arreglar, però la resta… Ho vam solucionar no deixant propina (de fet, ja se la van cobrar, perquè ens van tornar malament el canvi), decidint en veu alta no tornar-hi més i… bé, una altra cosa que reservo per al proper post.

Ma germana n’havia tingut un, de Mi Pequeño Pony, i le encantava… fins que va decidir fer de perruquera i donar-li un nou estil a la seva cabellera :-(

L’altre dia al súper em vaig adonar que venien carn de cavall. Era d’un vermell intensíssim, molt més que un bistec de vedella. Només n’havia menjat una vegada, de cavall, de ben petitó, així que vaig decidir comprar-ne. Bé, vaig estar com un minut debatent-me internament entre si comprar-ne o no:

- Però Òscar, els cavalls són macos i amics de l’home

- Sí cony, Òscar, com els conills. Tu en tens dos a casa i bé que en segueixes menjant

- Sí, bé, però d’amagat d’ells. Però els cavalls són nobles

- I les vaques o els xais no, eh? A més, segur que a la carn de cavall li foten menys potingues

- Valeeee, provem-ho…

L’argument decisiu va ser mirar el contingut en proteïnes vs. el contingut en greixos, comparar-ho amb la vedella, el pollastre o el porc, i veure que la carn de cavall era molt més sana.

Un cop a casa, quan vaig obrir la safata de porexpan, el primer quevaig notar va ser la olor, molt més forta que la de la resta de carn.

Un cop cuites, sí que és cert que el gust és més fort que la vedella, però vaig trobar que era molt bo. Repetiré de ben segur. Perquè al costat de les hamburgueses hi havia uns catxo-filets de cavall amb una bona pintaaaa!

No sé si el nom s’ha inspirat o no en l’extraterrestre més estimat de tots els temps (amb el permís de l’Alf, esclar!) però es tracta d’un restaurant japonès on vam anar amb el Jaime dissabte a dinar. A ell l’hi havia portat la seva nòvia, i és del plan cuina casolana japonesa de la zona d’Osaka.

És un lloc petit, sense pretencions, però jo hi vaig disfrutar moltíssim. Em vaig fotre de primer unes boles de pop boníssimes (em sembla que esdeien Tako Dango -”tako” vol dir pop-) i de segon arròs amb verduretes amb, a sobre, escalopa de vedella arrebossada amb salsa Tonkatsu, que és com una salsa barbacoa però més dolça i feta de verdures.

De postres, em vaig halar mochis (pastissets d’arròs) de xocolata de la muerte!!!

El que té de bo aquest japo és que no és gens pretenciós i que tampoc no és un “xaponès”: és de japonesos autèntics.  I el preu està súper bé. Ens hi vam fotre les botes per una mica menys de 20€ per cap!!! 

(Em sembla q entre setmana fan menús de 8€)

Està clar que si el que voleu és menjar suhi o impressionar algú, aquest no és el vostre japonès. Però si voleu un lloc acollidor on passar-hi un àpat distès i despreocupat, és el lloc ideal.

És a Diputació, 140 (Diputació amb Urgell)

He de trobar nous projectes amb què ocupar el meu temps a partir que la setmana que ve la Dawn se’n va. La millor manera de no estar trist és omplir-me de projectes a fer.

Alguns encara no els puc explicar (temps al temps…). D’altres sí:

El dia 22 començo a fer la dieta de la saba d’auró (o sigui, de la savia de arce): deu dies prenent només xarop d’auró amb suc de llimona i pebre. Ja la vaig fer fa 2 anys i tornar-hi és un dels meus projectes per a aquest any.

El millor del cas és que la farem 5 o 6 persones plegats: En vaig parlar a l’ofi i l’Ana s’hi va apuntar i també ha animat al seu nòvio, a 3 amigues i la mare d’una d’elles. Som tants que, per estar en contacte i hipermotivats, hem creat un blog.

Si el voleu seguir, cliqueu aquí.

Això del blog (i el Facebook, i el Twitter i etc) és la nova intimitat del s.XXI. Individualisme compartit: faig moltes coses però ho poso a l’abast de tothom per internet. Vides més transparents…

En fi, reflexions a banda, començo el dia 22!!! Durant deu dies, si em convideu a sopar us sortiré ben barat, hehe: a banda de la meva potinga, que em portaré jo mateix, només consumiré aigua o infusions de menta, fonoll, camamilla, etc.

Durant la dieta penso seguir fent vida normal i anant al gimnàs a tope cada dia. I el dia 8 de febrer corro la meva primera mitja marató!

Diumenge va començar tardíssim i mandrós. Volíem aprofitar per comprar els regalas de Nadal de ma família, perquè jo em pensava que  les botigues obrien tots els festius d’aquest pont

(Resulta que no, només disssabte, no fos cas que algú volgués consumir massa diumenge o dilluns i es reactivés l’economia i es creessin més llocs de treball. Si vols comprar, fes-ho a corre-cuita al plegar de la feina, que ja tens dues hores de marge fins a les 20.30 que tanquen les botigues, o el dissabte, així et tires 3 hores de cues per comprar un llibre a la Fnac i t’estalvies de passar temps descansant o amb la família, que està molt sobrevalorada. Si és que la Gene ho fa pel teu bé, home!)

Amb la cua entre cames, vam tornar a casa, vam berenar-sopar i vam seguir fent el gos: vam veure una pel.li i vam estudiar una mica:

- Jo li vaig fer a la Dawn un lístening amb fill in the blanks del Bailar Pegados del Sergio Dalma:

“________ pegados es _________

Igual que baila el _____

Con los delfines”

I ella em va fer aprendre els colors en cantonès seguint l’ordre de l’arc de Sant Martí. Que, per cert, els colors a Hong Kong són diferents: allà hi ha vermell, taronja, groc, verd, verd clar, blau i lila i aquí, en comptes de verd clar i blau, tenim blau cel i blau marí. Ves quines coses, eh!

Diumenge va ser un dia de fer poca cosa, però divertit nogensmenys!

I dilluns, que també ens vam llevar tard, vam esmorzar-dinar i vam decidir que tocava fer una mica d’exercici físic. A la Dawn li agrada patinar en línia, així que vam anar des de casa fins al Port Olímpic i tornar, ella patinant i jo corrent, amb ‘pit stop’ a una creperia bretona de davant del Moncho’s del Port Olímpic per fer un cafè i recuperar energies.

Mostra un mapa més gran  (<– cliqueu-hi. És súper cutre, però és que no trobo la manera d’incrustar un Google Map directament a WordPress. si algú sap com i que funcioni, sisplau que m’ho digui!)

Va ser súper díver, i estic pensant que m’hauria de comprar unes altres vambes de rúnning a part de les que tinc al gimnàs, per tenir-les a casa i així poder sortir a córrer algun dia dels que no vaig al gim.

Per sopar em vaig currar unes fajitas de pollastre o de tonyina i bacon boníssimes!

I havent sopat, vam veure Transiberian, que en tenia moltes ganes. I la pel.li no va decebre. El que no sabia és que és de Filmax i que hi surt l’Eduardo Noriega parlant en anglès!! la pel.li molt bona, però se’t treuen les ganes d’agafar el transsiberià, això sí! (Edu, si llegeixes aquest post, repenseu-z’ho abans d’emprendre el viatge!)

Fet i fet, vam apagar el llum que eren les 2 tocades. Avui llevar-se ha estat un suplici!

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.