I cada dia està més maco!
Us enseyo algunes fotos del cap de setmana passat. Van fer una calçotada amb la colla i, com que era carnaval, ens vam disfressar:
This slideshow requires JavaScript.
El Cedricuqui va ser el xaiet més maco de tots. La Dawn anava d’índia guapíssima i jo… de quan tenia vint anys (amb cabell i sense perilla hahahaha)
El cap de setmana passat vam anar a fer una calçotada a casa el Jordi Monter i la Núria a Vacarisses.
El Monter es va currar 100 calçots i carn a la brasa. Va estar boníssim!
La calçotada es va fer en honor de la Dawn, perquè jo -mal marit- encara no l’havia duta a menjar calçots en dos anys que porta vivint a Catalunya.
La Dawn menjant calçots… mentre jo, amb perruca feia coses rares amb les mans ????
Seguint amb els meus plans d’any nou i amb la integració al nou barri, ahir em vaig apuntar de nou al gimnàs. La Dawn s’hi apuntarà cap a finals de mes i començarerm a tornar a anar juntets al gim.
Quan ens vam mudar a Sabadell vam mirar diverses opcions. Teníem clar que havia de ser un gimnàs baratet. Ser pare et deixa poc temps lliure i s’ha acabat això de passar-se cada dia 3 hores al gimnàs xerrant, fent peses, sauna i steps.
Per tant, havia de ser un gimnàs que, si hi vas màxim un parell de cops per setmana, no et dolgués el preu.
Després de buscar i comparar, la millor opció ha acabat sent el gimnàs municipal que hi ha just davant de casa.
La veritat és que està prou bé: el van fer nou fa uns set anys i té piscina olímpica, piscina d’aigua calenta, piscina especial per a nens petits, piscina de relax amb xorros d’aigua, pàdel, tennis, zona de gespa, àrea de màquines i pesos lliures, sauna, sala de pilates i tres sales d’activitats dirigides.
I el millor és el preu: 38,70€ al mes!!! (Sense matrícula, perquè promoció de febrer, si pageus dos mesos de cop, matrícula gratis.)
Comparat amb els 100€ que havia pagat pel Dir Diagonal, em sembla una ganga!!
Ah, i el Cèdric podrà entrar gratis fins als sis anys! Aviat l’apuntarem a un curs de natació per a nadons. 
Feu-li una ullada. Es diu “Piscines Municipals Joan Serra”.
I coses de tornar a viure “al poble”, quan m’hi vaig a inscriure, la recepcionista em coneixia! 
Avui serà el primer dia qeu hi aniré. Ha us explicaré
Per cert, he d’actualitzar el llistat de gimnassos a què he anat:
Fotos tretes de la web del gimnàs
Dissabte el Benet i la Marga ens van convidar a cantar karaoke amb la seva Wii. Ens vam fer un tip de riure!
Vam apuntar-nos-hi el Sabés, la Rosa la Núria i nosaltres, i tant el Sabés i la Rosa com nosaltres vma venir-hi amb els nanos. Va ser divertit veure la Clàudia fascinada amb el Cèdric i el Martí gatejant rapidíssim fent la serp pel terra. Que macos tots!!!
També vam celebrar que la Marga feia els anys de Jesucrist amb una espelma musical.
Aquí podeu veure unes quantes fotos de la jornada.
This slideshow requires JavaScript.
L’altre dia la Dawn em preguntava si després de vacances em trobava més relaxat. Sens dubte que trencar amb la rutina durant tres setmanes m’ha anat molt bé. Abans de marxar em notava fatigat, treballant d’esma, desganat. Portava prop d’un any i mig sense vacances!
Ara em trobo a l’altra punta del cicle. He tornat de vacances i hem començat un nou any amb nous objectius motivadors.
Ja veurem quant aguanto amb la motivació tan amunt, però de moment, tinc ganes de fer balls de saló, de tornar al gimnàs, de millorar el meu alemany i d’assolir noves fites amb la meva empresa, entre molts d’altres!
I mentrestant, he d’esbrinar com trobar la meva passió… Estic llegint el llibre del Ken Robinson “The Element. How Finding your Passion Changes Everything“.
Aquest orador, avoga per la reforma educativa i per trobar allò que ens apassiona, que ens fa tilín i ens dóna l’energia que ens cal per aguantar l’adversitat i tirar endavant. El vaig descobrir en aquesta Ted Talk:
I vosaltres, com encareu el nou any? Com noteu els vostres nivells d’energia?
Sabeu què us apassiona i com gaudir-ho al màxim? (Sisplau, expliqueu-me com fer-ho!)
Cada any m’agrada plantejar-me una paraula que serà el resum de l’any que ara tot just comença. L’excepció va ser l’any passat, en què la paraula hagués estat “descendència” però com que al gener encara no volíem dir que esperàvem un fill, no hi va haver paraula de l’any.
El 2009 la paraula va ser “expansió“.
I aquest 2011 la paraula serà “Família“:
Diumenge vam anar a sopar a un japonès per celebrar el nostre aniversari de casats.
Veus, celebrar dos casaments té aquestes coses, que celebres dos aniversaris! (aquí i aquí)
Com que ens vam passar tot el dia llençant trastos del “nou pis” i netejant-lo, quan va arribar el vespre estàvem mòlts.
Tot i així, ens vam dutxar, empolainar i vam sortir a sopar. La nostra intenció era anar a un dels restaurants guapets de Sabadell, però estàvem tan reventats que no ens vèiem amb cor de caminar ni deu minuts. I la Dawn s’havia posat sabates de taló després de més d’un any de no portar-ne i els peus se li negaven a caminar.
Vam acabar a un xaponès bastant bo de prop de casa.
Vam fotre’ns, primer, uns entrants d’amanida de cogombre i sopa miso:
Seguidament, una bona platerada de sushi:
I un shabu shabu de marisc. El shabu shabu és una olla amb caldo bullent on hi posen uns sèrie d’ingredients i ho fan bullir tot junt. Per menjar, s’acompanya amb una salsa especial. La gràcia és que ho fan tot davant teu. A nosaltres ens hi van posar gambes, escamarlans, calamar, salmó, bolets, tofu, uns fideus especials, col, verduretes…
De postres, la Dawn es va demanar gelat de te verd i jo nous amb nata.
El Cèdric va venir amb nosaltres, però es va passar les dues hores dormint com un tronc.
Ahir va ser un dia amb molts alts i baixos… però començaré per explicar-vos la nostra presa de decisió.
Dimarts va ser un dia intens. Va tocar diana a les 07.45, un quart d’hora abans del que em solc llevar per anar a treballar. A les 10 teníem la primera visita a Sabadell, però abans havíem de passar per correus a les 08.30 quan obrien a recollir una carta certificada d’Hisenda: Li notifiquen a la Dawn que per rebre la súper híper generosa ajuda de 2.500€ del govern espanyol per tenir un fill ha de demanar un certificat de l’Oficina d’Estrangers acreditant que porta més de dos anys visquent a Espanya. Per rebre els 2.500€ cal que la mare sigui espanyola o hi porti més de dos anys ininterrompudament. El pare no compta per a res.
(Atenció, que la treuen el 2011, no fos cas que ajudessin massa la natalitat… Si el que cal és retallar el dèficit, podrien començar per eliminar l’exèrcit o burrocràcia innecessària!)
Me’n vaig per les branques… Total, que anem a correus, li donen el certificat i enfilem cap a Sabadell.
Entre les 10 i les 17 hores, amb una pausa d’una hora i mitja per dinar amb els meus avis (que van fer uns ous farcits gratinats boníssims!) vam veure un total d’onze pisos. Un cada mitja hora.
Els nostres requisits eren: menys de 800€, tres habitacions mínim, que estigués nou o en condicions, i al Centre de Sabadell, bàsicament per un tema de transport, accés a serveis i escoles.
En vam veure de pitjors i de millors, com un pis senyorial de 150m2 preciós però amb la cuina atrotinada i un bany de fa 60 anys mai reformat. Llàstima, perquè era realment preciós!!!
Al final vam reduir els onze pisos a dos candidats:
a) Pis de 90m2 en un edifici nou, 3 habitacions, tots els electrodomèstics (incloent-hi assecadora i rentaplats), dos banys, balcó i traster per 678€
b) Pis de 120m2 en un edifici nou, 3 habitacions (la de matrimoni amb vestidor), nevera, rentadora, dos banys i balcó per 800€
I ens vam decantar pel primer, el barat.
Dimecres truco la immobiliària per confirmar, em diuen els documents a aportar (nòmines, DNI, número de compte, etc), ens comencem a posar en marxa…
…i unes hores més tard em diuen que sorry, que aquest pis ja estava llogat, el van llogar dimarts a la tarda però havia quedat en una altra pila de papers i no ho havien vist fins ara. Que els sap molt de greu, però fes-te fotre.
Ens agafa una depre de cavall.
Truco a la segona opció i em diuen que el pis ja està llogat.
Com pot ser!!! Mecàgum collons!!!
En fi, Òscar, respira fondo, inspira-expira, inspira-expira, rumia…
El primer pis estava en dos edificis on tots els pisos són de lloguer. Te’ls ensenya directament l’empresa propietària, però el contracte el formalitzes amb una agència immobiliària/gestoria que et clava una mensualitat de comissió per, pel que sembla, liar-la parda. Truco l’home que ens havia ensenyat el pis -ell treballa per l’empresa propietària- i em diu que en té un altra a la primera planta (en comptes de la quarta) que està buit però que encara l’han de pintar, reparar i adecentar. Que fins a mitjans-finals de novembre no estarà disponible.
Bueno! Un raig d’esperança!
Ahir sopar vam fer un cònclave d’emergència amb la Dawn i vam decidir que ella l’aniria a veure i, si de cas, ja ens el quedaríem.
I així ha estat.
Ara falta començara fer la paperassa.
Segurament farem que comenci el lloguer l’u de desembre. Però com que el meu pis l’hem de deixar a final d’octubre (la setmana que ve!!!), estarem un mes vivint a casa el meu pare (Xavier) a Sabadell. Com que ell ara viu a Barna, a Sarrià, el pis el té buit i només el fa servir un parell de cops la setmana per passar-hi consulta.
I els mobles (sofà, taula de menjador, etc) els deixarem al pis nou: ens han dit que els hi podem deixar al mig del menjador, tapats amb plàstics fins que ens l’entreguin.
Buf quin estrés!!!
[Nota: he retirat el mapa i l'adreça exacte per prevenció. Gràcies Àlex per fer-me'n adonar!]
Foto d’aquí
Entre l’horari d’estiu, que em llevo a les 7 del matí, i que portem uns dies de sopar amb amics alemanys de la Dawn (tots vénen a barna de vacances, tu!), em trobo cansat. Necessito dormir…
La migdiada que fotré avui!!!
(Pel cantó positiu, són súper simpàtics, súper bona gent, m’ho passo súper bé i ja tenim no sé quants cangurs quan anem a visitar-los a Múnic. Oktoberfest 2011, hier kommen wir!!)
Els nostres amics ens havien regalat, pel casament del novembre passat a BCN, un sopar al restaurant Les Cols d’Olot i dues nits al seu hotel mega exclusiu Les Cols Pavellons. Només té cinc habitacions, i el més aviat que podíem reservar era per al juliol, de manera que vam decidir convertir el regal de casament, en la celebració del nostre aniversari de casats.
En el regal també hi venia una pujada en globus, però per l’embaràs de la D. no ens van deixar, de manera que la tenim pendent per a més endavant.
Va ser tota una súper experiència!!!
Les Cols Pavellons està format per 5 “pavellons”, que n’hi diuen, o habitacions/ casetes independents, amb una estètica totalment zen. La idea és deixar penetrar el paisatge, la natura de la Garrotxa dins l’habitació i fer un hotel on el luxe no és material, sinó sensorial. No hi ha tele, ni telèfon, ni internet. Les parets de la caseta són de vidre, i hi ha unes pantalles molt subtils que filtren la llum i et donen la privacitat. Tens un jardí “volcànic” (la zona d’Olot és totalment volcànica”) que a mi em va recordar els jardins de pedra japonesos.
I tens una banyera també amb terra de pedrers volcàniques que es confon amb le cel, els arbres i el paisatge.
Em va encantar!
Et porten l’esmorzar de delikatessens de la terra, amb formatges, embotits, melmelades, etc tot fet casolà a Olot.
Guaiteu:
Hi vam arribar divendres i ens hi vam estar dues nits fins diumenge. Dissabte teníem el sopar al restaurant Les Cols, també d’aquests amb xef d’anomenada. El sopar degustació va consistir en més de 15 tastets. Tots boníssims, fets amb producte natural de la Garrotxa o, com a molt, català. Tota la filosofia de Les Cols és fer alta cuina amb producte de la terra.
Ha estat dels millors àpats que hem fet mai. De fet, tot el cap de setmana ha estat una experiència culinària i un relax total!!!!!
El nostre sopar:
A mi em va agradar especialment el saltat de bolets amb tòfona i tortell d’Olot, el tomàquet negre farcit de foie fred i el llom de bacallà saladet amb tinta de calamar.
Vam sortit rodolant de tips. Les Cols és certament recomanable. De fet, tenim intenció de tornar-hi, potser en un any o any i mig, però per sopar a la carta. Massa menjar si no!!!!!!
Moltes gràcies a tothom que vau col.laborar a fer-nos aquest regal!!!!! Sou estupendos!!!
