Archives for category: D.

Dijous passat vam celebrar el nostre primer aniversari de casats. Ja fa un anyet que ens casàvem! Com passa el temps!

Vam decidir fer alguna cosa especial i vam anar a sopar a la Hofmann. Veus, simplificar la vida serveix per això, tenir més clares les prioritats i valorar el que més t’aporta. I a nosaltres de tant en tant anar a bons restaurants ens encanta.

El sopar va ser boníssim. Del millor que he menjat mai:

Jo:

- De primer pastís de ceva caramelitzada cruixent amb tomàquet escladat i filets de sardines. Fet al forn i servit temperat. Sona rar, però és el millor de tot l’àpat!!!!

- Vedella Angus amb salsa XO

- Pastís de selva negra amb kirsch i cirera

La D:

- Sèpia saltejada amb pèsols i tempura d’anelles de ceva

- Foie d’ànec brutaaaaaaalment bo amb chutney de mango

- Fondant de xocolata 90% cacao

La gràcia és que tot va venir acompanyat de tastets de diferents tipus de pans, de suc de meló amb escuma de pernil… fins i tot ens van deixar tastar les seves postres més típiques, la crème brulée amb fruites del bosc! I amb els cafès ens van dur tot de pastetes delicioses per acompanyar.

És, de debò, una recomanació total per quan volgueu fer un soparet especial. Això sí, nosaltres som abstemis, però si voleu vi i licors, el compte pot pujar força.

Com a opció més econòmica, els dimarts fan menú sopar per 50€.

O sigui, “Moltes felicitats!”. Per celebrar el meu aniversari (mmmmh, quins 32 anys més ben posats!! hehe) hem anat a fer un sopar especial. Després de molt debatre’ns, i gràcies als fantàstics consells del Time Out BCN (vist el bon gust, els farem més cas, en endavant!), hem acabat en un vitnamita fusionat amb Nova Orleans i amb Barcelona: Me.

Un menjar taaaaaaan bo! La Dawn li ha posat, de nota global, un 8,6. Jo un 9,2. Ha valgut la pena el preu (perquè barat no és, però s’ho val!)! (La carta que hi ha a la web no crec que estigui actualitzada els plats de sopar eren més elaborats i cars.

Hem menjat:

Plàtan fregit amb una mena de salsa de verduretes per anar picant mentre esperàvem.

Entrants de còctel de tomàquet amb alvocat i cranc slavatge (l’únic “però” del sopar: masssa picant) i

entrant de rotlles de nori amb cranc arrabossat, salsa tàrtara i no sé què més que ha demanat la Dawn i estava mooolt bo.

Un segon d’emperador amb cruixent de sèsam, salsa verda boníssima de no me’n recordo el que era i confit de taronja

I un altre segon de secret d’ibèric amb confit de tomàquet amb salsa vietnamita súper bo

Postres de banana cake amb sorbet de coco ultra bo (de debò!!!!)

Postres de pastís de formatge de cabra amb pebre i mel

Dos cafès vietnamites

Per cert, és el primer cop que faig això de les fotos animades… gràcies Alicia!

Aprofitant que dilluns era festa a Barna i que fotia un dia esplèndid de primavera, vam aprofitar per sortir a passejar: Vam pujar amunt fins a Montjuïc, on vam passejar pels Parc de la Primavera.

Hi vam descobrir una zona immensa de jocs infantils preciosa on vam estar jugant al gronxador com la canalla!! :-D I és a només cinc minuts de casa! Oh i com hi portarem el Cèdric!!!!

D’allà vam passejar pel barri i vam creuar el Raval fins a la Rambla i la Plaça del Pi, on vam fer un cafè amb gel jo (el meu primer de la temporada!) i un cafè amb llet la Dawn. Va ser al mateix cafè on la Dawn i jo vam tenir la nostra primera cita :-P

Vam tornar xino-xano cap a casa ben contents.

Dissabte va ser un dia de platja fallit (però reeixit en tota la resta, que ens ho vam passar genial!)

Però diumenge al matí, vam veure que fotia un sol esplèndid, i cap a la Barceloneta falta gent!

Jo vaig aprofitar per prendre el sol i llegir, pero la valenta de casa es va banyar i tot!!!

Coses de la vida. Una noia encantadora que ve a veure el pis ens explica que ha viscut 3 anys a Hong Kong, on treballava de comercial per a una empresa noruega. L’havien contractada perquè parlava xinès. No li agradava la feina, però li va encantar la ciutat.

Va decidir tornar a Barcelona i ara treballa de mediadora cultural per a l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramanet, amb la comunitat xinesa, que és molt nombrosa als voltants del carrer Maçanet/ Massenet a la zona de Fondo.

- És el veritable Chinatown de Barcelona! Hi heu d’anar, hi ha el millor restaurant xinès!!

No es va quedar el pis, però em va enviar un mail amb l’adreça.

I dissabte vam decidir-nos a anar-hi.

Fondo ens va semblar una zona peculiar. Pels primers carrers només hi veies que sudamericans i paquistanesos. Però així que vam arribar al carrer Massenet, tothom (tothom!) era xinès. Botigues d’alimentació xineses (i súper bé de preu, vam aprofitar per fer-hi la compra mentres la resta dels clients em repassaven estranyats de dalt a baix), pastisseries xineses, restaurants xinesos… Tot eren xinesos atrefegats amunt i avall.

Vam arribar al restuarant i jo era l’únic occidental.

Hi vam menjar súper bé!!

L’àpat es va compondre de:

- Ànec de Pequín deliciós

- Costelles de porc agredolces

- Budell de porc fregit (m’encantaaaaaa!!)

- Pasta d’arròs amb crancs frescos boníssims

(Per cert, por no en vam passar gens. Si vas amb una mica de precaució, no cal patir pas. Animo tothoma acostar-se a la zona… és com viatjar 3.000km! És súper autèntic!)

Després de dinar copiosament i passejar per Sitges, vam decidir tornar-nos-en per anar a sopar. I de cop i volta, vam descobrir per què tants directors de cine de por mundialment famosos són catalans: a BCN hi troben la inspiració perfecta per a les seves històries!

Guaiteu si no el túnel de l’intercanviador entre la Renfe de Passeig de Gràcia i el metro!! Però si no el deuen haver arreglat des que ho van contruir als anys 20 (del segle passat)!! I el Barcelona posa’t guapa, on és? Marededéu, quin iuiu!!!!

I per més basarda encara, canviant de metro a Plaça Cata, ens trobem una companya de classe de la Dawn, xinesa, que porta 15 anys visquent a Catalunya. Viu a Bellvitge i li diu “a Fondo aneu?? Aneu amb compte, que hi ha molts moros i roben molt!”.

Primer ens va acollonir. Després vam raonar que tenia la seva gràcia que ella, de Bellvitge, tingués por de Fondo (conclusió: els extrems de la línia vermella es toquen). La Dawn hi va afegir: “i segur que els marroquins també diuen ‘compte que hi ha molts xinesos i són perillosos!’” :-D

Dissabte el vam començar bé: llevant-nos tard. Em sembla que ens aixecàvem cap a les 12. Com que jo no tenia classe d’alemany, vam aprofitar per fer el ronso.

Malgrat les previsions de pluja, feia sol, de manera que vam enfilar cap a Sitges. La idea era d’anar-nos-en a la platja, prendre el sol…

… però a mesura que ens hia costàvem, el cel s’anava tapant més i més. Al final vam pasar de platja i vam decidir-nos per fotre’ns una bona paella de marisc. Vistes experiències passades, vam decidir no triar basant-nos en el preu, sinó escollir el lloc que ens fes més bona pinta.

I vam acertar! Una paella boníssima de marisc pelat i carxofes.

Això sí, feia una mica de fresqueta…

En acabat de dinar, jo tenia ganes d’una crep de xocolata, plàtan i nata… i m’hi vaig fotre les botes!!!

(Aquesta foto em recorda, no sé per què, el Barragán de “No te rías que es peor”. Us en recordeu??)

I després de dinar i de les meves postres, vam anar a passejar, mentre la Dawn em feia carretejar el seu bolso, que pesa deu tones!!!!

Imatge treta d’aquí

A les 9.30 teníem visita amb la llevadora. Tot ha anat bé, el Cèdric està perfecte, la Dawn haurà de fer una mica de règim (“res de sucres, ni en les begudes, ni amb el cafè, ni enlloc. Ni sucs tampoc”) perquè s’està engreixant massa, però tampoc res de greu, perquè al test O’Sullivan de sucre en sang (a moltes dones se’ls dispara la diabetis durant l’embaràs, per després desaparèixer) ha sortit perfecta.

Ara hem de prendre decisions de quin tipus de part volem, perquè ja està al caure que haurem de triar “protocol de part”… i un cop a l’hospital lluitar perquè ens el respectin. Volem un part natural, però sense patir, segurament amb epidural.

Hem tingut sort perquè a La Maternitat, l’hospital on tindrem el Cèdric, de fet fomenten els parts naturals (el Govern català es va adonar ja fa uns anys que el eprcentatge de cessàries sobrepassava amb escreix els límits de lo raonable). I hem tingut sort perquè la nostra llevadora és súper pro parts naturals. De fet, forma part d’una associació per ajudar les dones que volen parir a casa.

No és el nostre cas, però ens ha dit que hi demanem hora perquè ens podrà orientar sobre totes les possibilitats que tenim amb més calma que no a la consulta del CAP.

I a banda d’això… fot un dia de puta mare, un dia perfecte de primavera: cel blau, sol solet, calor però airet fresc… Ja estem rumiant a quina platja anirem dissabte a inaugurar la temporada si el temps es manté! Sitges té all the numbers, però ja veurem…

D’aquest pal la Dawn i jo vam celebrar el Sant Jordi.

Ella em va regalar la Lonely Planet de Tailàndia. Jo li vaig regalar una rosa i un sopar romàntic a base de pizza i postres de xocolata.

I per acabar la nit, l’Alícia al País de les Maravelles en 3D.

El món timbartonià súper xulo, com sempre, però la pel.li fluixeta. Li donaríem un 6,5 per un fil argumental tirandillo.

Això sí, al cine ens vam fer fotos amb molts amics:

PS. La Lonely de Tailàndia ve perquè segurament ens en hi anirem al gener. El nostre plan, a hores d’ara, és anar-nos-en a Hong Kong per presentar el Cèdric a la seva family i celebrar l’Any Nou Xinès plegats amb ells i després agafar-nos una setmaneta de viatge romàntic la Dawn i jo solets (el Cèdric es quedarà amb sa germana)

L’altre dia va ser l’aniversari de la Dawn. Ella no el volia celebrar, s’hi va negar en rodó, però la família és la família i no entenen un no per resposta en aquests temes i, com que ella no volia res, li van fer un regal per al Cèdric.

Un regal més monoooo!!!

Ens van regalar l’hamaqueta BabyBjörn:

Aquesta hamaqueta no l’havíem vista, només la Chicco, però ens va encantar!!!

BabyBjörn és una marca que m’encanta, és potser un pèl més sòbria, però trobo que és de molta qualitat. De fet, la motxilleta per dur-hi el Cèdric la vull comprar BabyBjörn, trobo que és la millor!!!

(És que jo, preferiblement, vull portar el nen a la motxilla: més pràctic que el cotxet [que òbviament també farà falta] i reforçarà el vincle pare-fill hehe)

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.