Foto d'Even Westvang al flckr
El meu company el Clay té un germà calb com jo. Avui m’ha explicat dues perles del seu germà que m’han fet pujar la moral:
“God only made that many perfect heads. The rest, he gave hair” [Déu només va fer uns quants caps perfectes. A la resta els va donar cabells]
“I’m a solar-powered sex machine” [Sóc una màquina sexual d'energia solar]
Bon dia a tots!!!
Foto d’aquí
Cap a les dotze del matí ens truca tota esverada una veïna de l’edifici i ens diu: “Que sabeu d’on ve el fum?”.
Just en aquell moment m’adono que fa una pudor terrible de com a cremat. Baixa per les escales una altra treballadora d’una altra oficina i diu “viene de algún piso de arriba!”.
En un tres i no res, decidim sortir al carrer (per les escales i amb tranquil.litat, tal com recomanen tots els manuals).
Algú ens diu que ja s’ha trucat als bombers.
El porter està míssing. Per la mala fama que té (per alguna cosa rep sobrenoms com “Cucarachaman” o “Mr. Sunshine” – es mereix un psot per a ell sol) ens diem allò que els primers en abandonar el vaixell que s’enfonsa són les rates i els escarabats.
Finalment, un altre inquilí ens comenta que no és un incendi. Es veu que estan fent obres al primer pis i els paletes s’han posat a tallar llistons de fusta amb una serra inadecuada… omplint-ho tot de fum de les mini serradures!
Lentament, tornem tots capa l’oficina a treballar.
Algú hauria d’avisar a algun inspector de la Generalitat, no? Perquè això de tallar fustes i emmerdar-ho tot sona bastant irreegular!
- Mira, ets tu! -em diu la Dawn tot senyalant un nino d’una tortugueta- té la closca pelada com tu, i porta el teu North Face blau.
- Vinga va, doncs fem-li una foto.
L’escena es va donar en una botiga de roba per nens que vam veure tot passejant per Gran de Gràcia. En sortir del gimnàs ahir al vespre, en comptes d’anar ràpid cap a metro Diagonal, vam pujar xino xano Gran de Gràcia amunt fins a Fontana, amb la idea d’anar a treure el cap a les dues o tres botigues de roba de nen que hi ha (la millor, amb diferència, per cert, és Bóboli, també la més cara).
I a la primera que va entrar, que per cert era nova acabada d’obrir, ens vam trobar la tortugueta en qüestió.
Eh que és mona??
Creieu que se m’assembla? 
Avui mentre em torrava el pa i em feia el te de l’esmorzar a la cuineta de l’oficina, em partia el cul jo sol de riure amb dos acudits súuuuper híper antiquats i súuuuper híper dolents, com de quan teníem 10 anys, sobre pits i pel.lis de dibuixos animats de la Disney. El nivell és tan baix, que recordo explicar-los en algun àpat familiar a taula, a l’hora dels postres, amb els meus pares, els meus avis i tothom partint-s’hi el cul.
Ara no explicaríem els acudits, perquè em poso vermell de cutres que són, però us donaré dues pistes, a veure si, en els comentaris, em sabeu dir quins són hehehe
Són del tipus: s’obre el teló i blah blah blah. Es baixa el teló. Títol de la pel.lícula?
Què, sabeu de quins acudits estic parlant, oi?
Aquesta imatge m’ha aparegut buscant ‘words’ al Gúguel i l’he trobat prou díver.
Xaponès: Restaurant japonès portat per xinesos. Com el 90% dels de BCN!
Navegant pels blogs he trobat les “10 noves paraules per a la vida diària“. Les meves preferides són ‘xaponès’, ‘disneyficació’ i ‘feina de Clark Kent’, q et permet pagar factures però no és el que realment t’agrada. Quants Clarks Kents que hi ha, pel món!!!
N’hi afegiríeu alguna, de paraula de nova creació?
Diumenge va començar tardíssim i mandrós. Volíem aprofitar per comprar els regalas de Nadal de ma família, perquè jo em pensava que les botigues obrien tots els festius d’aquest pont
(Resulta que no, només disssabte, no fos cas que algú volgués consumir massa diumenge o dilluns i es reactivés l’economia i es creessin més llocs de treball. Si vols comprar, fes-ho a corre-cuita al plegar de la feina, que ja tens dues hores de marge fins a les 20.30 que tanquen les botigues, o el dissabte, així et tires 3 hores de cues per comprar un llibre a la Fnac i t’estalvies de passar temps descansant o amb la família, que està molt sobrevalorada. Si és que la Gene ho fa pel teu bé, home!)
Amb la cua entre cames, vam tornar a casa, vam berenar-sopar i vam seguir fent el gos: vam veure una pel.li i vam estudiar una mica:
- Jo li vaig fer a la Dawn un lístening amb fill in the blanks del Bailar Pegados del Sergio Dalma:
“________ pegados es _________
Igual que baila el _____
Con los delfines”
I ella em va fer aprendre els colors en cantonès seguint l’ordre de l’arc de Sant Martí. Que, per cert, els colors a Hong Kong són diferents: allà hi ha vermell, taronja, groc, verd, verd clar, blau i lila i aquí, en comptes de verd clar i blau, tenim blau cel i blau marí. Ves quines coses, eh!
Diumenge va ser un dia de fer poca cosa, però divertit nogensmenys!
I dilluns, que també ens vam llevar tard, vam esmorzar-dinar i vam decidir que tocava fer una mica d’exercici físic. A la Dawn li agrada patinar en línia, així que vam anar des de casa fins al Port Olímpic i tornar, ella patinant i jo corrent, amb ‘pit stop’ a una creperia bretona de davant del Moncho’s del Port Olímpic per fer un cafè i recuperar energies.
Mostra un mapa més gran (<– cliqueu-hi. És súper cutre, però és que no trobo la manera d’incrustar un Google Map directament a WordPress. si algú sap com i que funcioni, sisplau que m’ho digui!)
Va ser súper díver, i estic pensant que m’hauria de comprar unes altres vambes de rúnning a part de les que tinc al gimnàs, per tenir-les a casa i així poder sortir a córrer algun dia dels que no vaig al gim.
Per sopar em vaig currar unes fajitas de pollastre o de tonyina i bacon boníssimes!
I havent sopat, vam veure Transiberian, que en tenia moltes ganes. I la pel.li no va decebre. El que no sabia és que és de Filmax i que hi surt l’Eduardo Noriega parlant en anglès!! la pel.li molt bona, però se’t treuen les ganes d’agafar el transsiberià, això sí! (Edu, si llegeixes aquest post, repenseu-z’ho abans d’emprendre el viatge!)
Fet i fet, vam apagar el llum que eren les 2 tocades. Avui llevar-se ha estat un suplici!
Fa una setmana que no escric. La veritat és que la setmana passada va ser híper enfeinada, sense gaire temps per a res. Dimecres vaig estar a Bilbao per a una reunió i dijous i divendres van ser duatló del treball: sprint + acrobàcia. Quantes coses pots fer a la vegada i en el menor temps possible?
Però això va ser a partir de dimarts, perquè dilluns passat m’havia agafat festa i vam anar a l’Ikea. Volíem comprar-hi alguna cosa, però es va convertir, sobre tot, en una excusa per atiborrar-nos dels seus frankfurts i riure moltíssim.
Ja avanço que sóc un copion, i sense miraments. De les poques coses que vam comprar, aquest llum tan mono com el de l’Aniwiki tret de la secció infantil.
El que m’acompanya des de la tauleta de nit és el blau.
De fet, la secció infantil de l’Ikea va donar per molt. Guaiteu si no:
L’abella reina. Bzzzzzzzzzz
El súper pollastre. Cocorocóooo
Model ‘Anys i anys per molts anys’
Ho he vist al blog de l’Aniwiki… espero que el Coco i la Mafalda no agafin idees!
En la meva ronda habitual pels blogs, m’he trobat aquestes entrades. Quin fart de riure!!!!
No us ho perdeu!!!
És brillant!!!
La nova joguina made in China que Mattel ha hagut de retirar del mercat:
