Acabat d’aterrar del curs de reiki egipci d’aquest cap de setmana, la Griselda m’ha passat aquest vídeo.
Els que hagueu vist “Y tú qué sabes”, doncs més sobre el tema.
Archives for category: Espiritualitat
El reikiman sóc jo! 
Avui he oficialitzat el que ja tenia pensat des d’abans de vacances: a partir del 15 de setembre començaré a dedicar-me professionalment al reiki (que no sonin les alarmes, no tinc previst deixar TotemGuard en cap moment! Ans al contrari!).
Porto uns mesos practicant-ne a alguns amics i coneguts gratuïtament a canvi de precisament poder-ne practicar i, vistos els resultats, clarament ja és la hora. Em sento preparadíssim i amb ganes. A més crec que puc ajudar moltíssim tothom.
S’hi suma també que entre aquest capde i el que ve faré:
- Curs de reiki egipci. Sumat al reiki Usui (el convencional) i el karuna, em donarà una potència encara més bestial. Coneixent-me, fliparé en colors i serà molt bo per als meus pacients
- Mestratge de reiki Usui. O sigui que ja en podré ensenyar, també. Tinc ganes, de fer-ne cursos!
- Mestratge de reiki egipci. La boooombaaaa!!!
Ja veurem com anirà. De moment m’hi vull dedicar una sola tarda a la setmana, perquè hi ha moltes més coses que vull fer: gimnàs, japo, curs de dansa contemporània, quedar, vida social, etc.
Ja ho sabeu, si us interessa que us en faci, feu-m’ho saber amb antel.lació, perquè tindré poques hores!!
—-
A més, també estic iniciant d’altres projectes. En parlaré més endavant, quan ho cregui oportú. Però ja avanço que d’ara fins a final d’any serà la hòstia!
Reflexió 1:
Si tu ja ets Déu, tu ja ho ets i ho tens tot: prosperitat, pau, amor, etc. L’únic que cal perquè es manifesti a la teva vida és deixar (permetre) que se’t manifesti.
Reflexió 2:
La física ha demostrat que l’espai i el temps no existeixen. Per tant, tot succeeix a la vegada. La nostra percepció del temps és, doncs, la manera d’ordenar les coses i fer que s’esdevinguin una darrere l’altra.
Fa molt de temps que no faig cap post sobre el reiki. No n’he perdut la fal.lera, ans el contrari…
Des que vaig acaabr el curs de Karuna es pot dir que gairebé cada setmana estic practicant. Encara no em veig amb cor de fer-ho cobrant, perquè em falta guanyar seguretat, però els resultats són espectaculars.
He guanyat en força, l’energia que moc és increïble, i els resultats… buf, per on començo?
Cada vegada més, quan estic canalitzant, veig imatges, paraules i parlo. Canalitzo missatges de guies/ l’energia universal envers la persona que està rebent el reiki. Són missatges per ajuar-la en el seu camí, orientar-la i guiar-la. A aquests nivells, el reiki no és ja només per curar molèsties físiques, sinó que serveix per sanar la persona a tots els nivells perquè rebi orientació.
Això no passa sempre. Hi ha sessions en què no canalitzo cap missatge més que l’energia reiki normal. Cadascú rep el que és millor per a ell en cada moment.
Fins i tot, en algun cas, he rebut missatges molt desagradables per a la persona, comparant-la amb un cuc, una cuca o una rata. Pel que em va explicar la Griselda, la meva mestra, és per esperonar-la persona.
El reiki Karuna és un tipus relativament nou. Està per sobre, quant a potència, del reiki normal i típic (reiki Usui, per la persona que el va descobrir). A la tardor suposo que faré amb la Griselda un curs de l’altre tipusde reiki que ella sap i ensenya, reiki egipci, que està per sobre del Karuna i suposarà un altre creixement exponcial.
De moment, per això, estic aprenent molt. A vegades quan canalitzo també rebo indicacions per a mi. Moltes vegades estic confús o tinc por, perquè no estic segur de si el que precebo ho he de dir a qui rep el tractament. I més d’una vegada, davant d’aquesta confusió o por, he rebut indicacins específiques dels guies/ energia universal sobre com procedir.
Sigui com sigui, em noto en un procés de creixement accelerat.
Les vacances han provat! Vam tornar dilluns de conèixer el que, per a mi, era la dimensió desconeguda de Catalunya: el Camp de Tarragona. Potser per la proximitat a la nefasta Tarragona, no m’ho imaginava tan i tan maco!
Reus, el nostre camp base, és preciós, i els voltants també. Tot com molt agreste, però menys sec del que m’esperava. Amb poblets magnífics i un munt d’història. Vam fer la ruta del Cister (no pronuncieu Císter, q es diu “Cisté”), vam anar a Escaladei, vam veure serralades estupendes, poblets magnífiques, processons, vam atipar-nos com a lladres i vam disfrutar molt.
Reus té el mateix rotllo que Girona: ciutat petita, orgullosa, ben conservada i amb molta qualitat de vida. És com Girona però en comptes de ser medieval és modernista. I està a tope de botigues (de luxe!) i de restaurants d’híper disseny i menjar boníssim molt bé de preu (aquí vindria el comentari de “esclar, és que comparat amb BCN, tot està tirat!”. Doncs sí).
I per si a algú li interessa, vaig exercir profusament la meva deformació de mirar-me tots els aparadors d’immobiliàries i els pisos estan a meitat de preu que Barna!!!!
I nois, amb l’ave, Reus està a només mitja hora de Barsalona!!! …per si algú s’ho vol plantejar…
En fi, que callo i us deixo amb les fotos del viatge, cortesia made in Irene i Àlex:
La resta de la setmana des de la tornada de vacances ha estat agobiant de feina. Molta, molta moltíssima. Per sort el cap de setmana tinc un curs de reiki karuna amb la Griselda que en tinc moltes ganes.
Sóc un gripau saltarí, que està en un estany i salta de pedra en pedra.
Croac croac croac.
Trobo molt significatiu per a mi que en japonès ‘gripau’ （蛙） i ‘tornar a casa’ （帰る）es diguin igual （かえる – ‘kaeru’）tot i que s’escriguin diferent.
Clicant-hi podreu veure més fotos del curs de reiki d’ahir…
Ahir vaig fer el curs del tercer nivell de Reiki. Va ser espatarrant. Va superar totes les meves expectatives, i això que eren força altes!
Com sempre, el curs ens el va fer la Griselda. Érem tres persones. Jo, i dues noies. Es veu que havíem de ser cinc però hi van haver 2 baixes d’última hora. Vam començar el curs a les 10 i van acabar súper tard, a les 21.30, amb una pausa d’hora i mitja que vam estar dinant tots plegats i uns altres 20 minutets per berenar.
Vam començar la Griselda explicant-nos el temari i després vam fer una meditació per entrar en matèria. En aquesta primera meditació ja vaig tenir la meva primera ’súper experiència’ del dia: vaig entrar en contacte amb el meu guia. Vaig veure una persona de blanc que venia cap a mi i jo, mig decebut li deia
- Així que només tinc un guia?- Jo em pensava que en tindria dos.
- No, podem ser molts més. -I en aquell moment m’apareixien de sobte 10 o 20 guies més, iguals que ell- Però un o molts és el mateix. Tots som jo. I, de fet, jo sóc tu. -I al dir-me això el tio (perquè tot i que era una entitat de color blanc era un tio) es ficava dintre meu.
El que em mostrava, no sé si parlant-me o només visualitzant-ho/ sentint-ho, és que si jo sóc Déu, i Déu és infinit i tot i tots som Déu, el meu guia també és Déu. I que, per tant, el meu guia és jo. Ell és una part de mi. Que, epr tant, no em cal buscar un guia que em guiï, només em cal confiar en mi mateix.
Al final, em feia un símbol al front, un a les palmes de les mans, juntàvem les mans (i em passava escalfor i enegia) i es ficava dintre meu.
Jo sabia que ell era jo, però que quan volgués, el podria veure com una entitat separada de mi.
Així doncs, la primera meditació del dia ja va tenir resultats increïbles. Jo tenia ganes de trobar-me amb els meus guies, ja m’havien dit que el nivell III era quan podia començar a passar. Però a la vegada no hi tenia gaire confiança. Pensava, “però bueno Òscar, segur que a tu no se t’apareixen!”. A més el que vaig veure té per a mi tot el sentit del món.
Total, que després d’aquesta primera meditació de resultats increïbles, vam passar a parlar d’un dels símbols que aprendríem, el Dai Ko Myo. És un símbol súper potent, molt més que els que aprens a nivell II.
La Griselda ens va explicar que, a banda d’aquest símbol, també n’aprendríem d’altres que no se solen ensenyar a nivell III sinó a nivell IV (mestratge): el Raku, l’Om i l’Antahkarana, bàsicament.
Un cop ens va haver explicat perquè servia el Day Ko Myo, vam passar a fer una meditació per “ficar-nos-el” dins nostre. I aquí vaig tornar a tenir una altra ‘súper experiència’. A part de veure lo típic, com el símbol es ficava dins meu, etc, vaig tenir una sessió improvisada de reiki a distància amb ma besàvia, en què entre d’altres coses vaig fer servir el Day Ko Myo. Sense entrar en detalls, només diré que ella fa temps que té ganes de morir i la vaig ajudar.
Seguidament, vam passar a fer el mateix amb l’Antahkarana, que és un símbol no tant per fer-hi reiki, sinó per meditar. Una altra vegada, al fer la meditació per introduir-me el símbl dins meu, vaig tenir una altra experiència mística (si se’n pot dir així). Veia el meu guia amb el símbol a les mans i que em deia “té, això és per tu”. Primer em feia por, però quan l’agafava, començava a donar voltes com si em centrifuguessin, i el símbol em portava cap el futur. Veia diferents escenes de la meva vida futura i entenia algunes coses de la meva vida, de què era el que jo volia fer (havia vingut a fer), etc.
També dialogava amb el guia que em donava consells perquè pogués seguir el meu camí. Tot plegat, molt maco, molt maco!
Després de dinar ja vam passar a parlar dels xacres transpersonals, de com meditar amb reiki en aquest nivell, de la “graella reiki” i d’altres coses. I després ja vam passar a fer la iniciació, en què la Griselda ens prepara per poder fer servir tot lo après en aquest nivell.
Després d’una altra meditació en què enviàvem energia reiki a d’altres persones, vam fer les pràctiques. I, altra vegada, va ser flipant. Dels tres que érem, va sortir un tema de salut meu i un tema sentimental d’una de les noies. No hi entraré, però va ser molt poderós. Realment t’adones de la força de l’energia reiki i de la capacitat que et dóna per curar, ajudar i fer el bé.
Ja per acaabr, vam enviar energia al planeta terra i a tothom i ja vam estar. Vaig arribar a casa rebentat. A les 22.30 em ficava al llit sense ni sopar.
Va ser un dia molt molt especial i que va valdre molt la pena. Ara he de abans que res assimilar-ho tot, llegir-me tot el manual que ens va donar, ja que moltes coses hi estan explicaddes en molt detall, i començar a practicar.
Ara em caldran voluntaris amb qui practicar! 
Des que vaig tornar del retir Vipassana que estic experimentant canvis. No em surten antenetes ni un tercer ull 
, però és com si estigués provant coses:
Un paio del curs em va parlar (en l’últim dia, l’únic que podíem parlar), d’una teoria que deia que no necessitem el menjar per viure i que podem viure i alimentar-nos de llum o d’energia de l’univers.
Digressió:
S’ha demostrat que hi ha gent que ha pogut viure anys sense injerir aliment i seguir amb una salut de ferro. La física tmabé ha demostrat (n’hi diuen Energia del Punt Zero) que més enllà de la matèria, dels àtoms i partícules subatòmiques, hi ha una energia que de moment podem mesurar, detectar, però no sabem d’on prové ni com s’origina. Bàsicament, diu que en el buit absolut hi segueix havent energia. Es tractaria d’unes freqüències d’ona/ partícules taaaan petites que creuarien per tot el nostre cos passant pel buit entre els electrons, quarks, etc que componen els nostres àtoms. També se sap que aquesta “energia subjacent” està interrelacionada, que té memòria i té intenció. Això ho ha detectat la física convencional. D’aquí a dir que aquesta energia que és la base de l’univers i de tot el que existeix té consciència només hi ha un pas.
Per tant, és un fet que aquesta “energia universal” existeix i que hi interactuem. És lògic suposar que en podem agafar i fer-ne servir (o sigui, “alimentar-nos-en”)
Però tornant al que ens ocupa…
Vaig decidir que m’agradaria expermientar-ho. El tema és que, des de llavors, tinc menys gana. Molts dies no tinc gana d’esmorzar (ara quasi mai no esmorzo), o sopo menys, etc. I el tema és que tinc més energia que mai! Crec que estic en fase inicial d’aquest “viure d’energia”. El tema és que no em rtobo ni casnat ni res d’això! Veurem com continua la cosa.
Una altra cosa que estic experimentant té a veure amb el dormir. Puc dormir molt menys i estar en plena forma. És un fet que si fas meditació et cal dormir menys, suposo perquè ja entres en contacte amb zones i freqüències d’ones cerebrals que si no, l’única manera és mitjançant el son.
Per exemple, fent una meditació típica de 20 minuts- mitja hora, puc dormir ben bé 2 hores menys.
Estic segur que encara podria menjar menys i dormir menys (també hi han teories que diuen que no necessitem dormir), però que no ho faig per un tema de por. M’he adonat que molts dies sopo no per gana sinó perquè “Òscar, no pots no menjar”, i que acluco els ulls perquè “buf, les 3, ja va sent hora, no?”.
Per tant, és de suposar que, a mesura que exerciti la confiança (recordem-ho, és el leit motiv d’aquest any) podré seguir evolucionant i experimentant més enllà.
El Vipassana també està tenint conseqüències per altres bandes, però hi ha una sèrie de temes que ara no en vull parlar. En general només diré, per això, que tot passa en el moment adequat, o que “qua el deixeble està preparat, el mestre apareix”.
Alguns dels projectes del 2007 els he complert i d’altres no. Dels que he complert, el més sonat ha estat comprar-me un pis. Ja el tinc, el comparteixo amb dos conills i dues tortugues i unes obres de l’ascensor inacabables, i m’hi sento molt a gust.
Dels que no he complert,
- Estudiar física: estic matriculat de la Uned, però he desistit. No tinc el temps ni les ganes d’estudiar tantes mates. De moment prefereixo seguir aprenent física quàntica amb llibres de divulgació i experimentant-la personalment (és el que vaig fer al retir Vipassana, p. ex)
- Estudiar finances. No ho descarto per al futur. Primer he de tenir el temps i les peles. Mentrestant, seguiré il.lustrant-me estil DIY.
En global, crec que el balanç no està malament. Per tant, què em proposo per al 2008?
- Anar al Japó i Austràlia a l’estiu. La idea és anar a veure el Tim, la Melissa i el Harry a Austràlia, aprofitar per veure el país i, a l’anada o la tornada, fer escala a Tòquio.
- Comprar-me una Wii (quan surti amb el perifèric Wii Fit)
- Aquest any pico fort: Guanyar una suma respectable de diners. No la poso aquí. Aquest és un blog per a tots els públics. Els meus objectius econòmics els tinc escrits en privat. Només sé que ho puc aconseguir si ho vull. Sé el que vull, sé que puc. Només em falta confiar.
- Si tot va bé i en segueixo tenint ganes (és un gran “si”), comprar-em un Smart de 2a mà. El cotxe ideal per la ciutat.
- Ser un ésser de llum. Aquest 2008 serà un any molt important per a mi en el camp espiritual. Estic a punt de fer un salt molt important. No sé exactament cap a on o cap a què, però suposarà un “salt quàntic” de primer ordre. Vull experimentar que som energia tornada materia, que som Déu, que estem més enllà de l’espai i del temps, que creem la nostra realitat, que som creadors. El 2008 és un any clau.
- Ser capaç de mantenir converses en japonès i llegir llibres i manga bàsics.
