Archives for category: Llibres

Foto d’aquí

Acabo de llegir un llibre que explica els beneficis de prendre el sol:

  • Millora l’estat d’ànim, ja que facilita la segregació de serotonina
  • Regula la segregació d’hormones
  • Ajuda a regularitzar el pes
  • Regularitza el desig sexual
  • Permet crear vitamina D: és la única que no pdoem absorbir directament amb els aliments, sinó que hem de crear-la nosaltres mateixos a través de l’exposició de la pell al sol
  • Ajuda a la correcta digestió
  • Ajuda a calcificar els ossos
  • Cura malalties de la pell com els eccemes i psoriasis
  • Energitza

L’autor, Daniel Lumera -i ja ho sentit dir també a d’altre gent- atribueix els càncers de pell a que ens passem la vida tancats dins d’edificis amb llum artificial, la nostra exposició al sol és mínima. I quan a l’estiu, de cop i volta, anem dues setmanes a la platja, el nostre cos no hi està acostumat.

L’autor recomana prendre el sol de 10 a 25 minuts al dia, evitant si es vol les hores més fortes del migdia. De fet, recomana fer-ho a la sortida o a la posta de sol, perquè els rajos són els mateixos, però disminueix la intensitat.

M’agradaria provar aquesta teoria, sobretot vistos els beneficis… però no sé com: em passo el dia a l’oficina!

Tota una vida‘ de David Grossman és una obra mestra. És un totxo: prop de 700 pàgines, però t’absorb des del principi.

N’havia llegit molt bones crítiques i comentaris, però no sabia què esperar-ne. Un escriptor israelià que escriu sobre l’Israel actual després que el seu fill mori a la Guerra del Líban del 2006 mentre feia el servei militar. Abans de començar no sabia si seria una crítica al nazisme israelià, o una defensa a ultrança de l’status quo, o què.

El llibre narra la història d’una dona, els seus fills, el seu marit i el seu amant i, d’esquitllada, l’esquizofrènia israeliana. El fill petit de la protagonista es reallista a l’exèrcit just l’endemà d’acabar els tres anys de servei militar obligatori i la mare, morta de por i farta de tot, decideix desconnectar de tot i anar-se’n un mes d’excursió perquè està convençuda que durant el temps que estarà reallistat (un mes) li mataran el fill.

T’endinses en la seva vida, les seves relacions personals, la política israeliana, les relacions entre jueus, àrabs i palestins…

El llibre està excel.lentment narrat. És una passada. És fantàstic de llegir.

Es durillo per com et capbusses en els sentiments de la protagonista i pateixes amb ella per la vida del seu fill.

Només inssistir que és una perla literària. Un 9,5/10. M’ha fet ganes d’aprendre’n més sobre la vida a Israel i de llegir més llibres de l’autor.

Per cert, en castellà es diu “La vida entera” i en anglès sortirà el 21/09 amb el títol “To the End of the Land

Fa dies que no escric. Porto uns dies massa enfeinat:

- Projectes interessants a la feina

- Morir-me de calor

- Preparar-ho tot per l’arribada del Cèdric (que estem ja de 36 setmanes, i a la 38 ja podria néixer!!!)

- Comprar el cotxet del Cèdric

- Ens han regalat un canviador i el llitet del Cèdric

- Deixar preparades la bossa per a la Dawn i per al Cèdric per si toca sortir pitant cap a l’hospital

- Acompanyar amics en moments difícils

- Rentar, planxar i plegar tota la roba del Cèdric: entre la que hem anat comprant (no gaire) i la que ens han regalat (un munt!) en té més que nosaltres!

- Indignar-me amb tribunals espanyols i amb polítics espanyols i catalans (Som una nació. Tenim dret a decidir!!)

- Preparar-me per assistir a un casament aquest cap de setmana

- Desapuntar-me del gimnàs a partir del mes que ve perquè l’únic esport que faré serà canviar bolquers

- Començar a passar certs nervis pre-cedriquians: estarem a punt? anirà tot bé? serem bons pares? serà un nano feliç? serà un nano feliç amb nosaltres?

- Llegir llibres de lideratge molt recomanables

- Seguir simplificant la meva vida: al Facebook li queden els dies comptats, he decidit…

- Seguir plantant un jardinet al nostre minibalcó: tenim enciams, tomaquera, pebroters, síndries, menta, romaní,alfàbrega…

En fi, com podeu veure, moltes coses i poques ganes d’escriure. Com a regalet, us deixo amb l’ecografia que vam fer del Cèdric divendres passat, la del 3r trimestre. Ens van dir que pesa 2,699kg, grosset per les 35 setmanes. Guaiteu-lo que guapo!!!

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Avui, una recomanació…

L’oferta de llibres en anglès de la Fnac és reduïda, i l’Amazon queda massa lluny i l’enviament acaba sortint per un ull de la cara. La Meritxell de l’oficina em va descobrir aquesta botiga online, The Book Depository, on tenen tots els llibres en anglès a preus súper bons i des d’anglaterra t’ho envien a casa en una setmana sense pagar despeses d’enviament!

Me n’hi vaig comprar tres per nadal i repetiré l’experiència!

En el període des de l’1 de juliol fins al dia d’avui, he llegit els següents llibres (per ordre cronològic):

  1. “Millenium III: La reina al palau dels corrents d’aire” d’Stieg Larsson: últim llibre de la trilogia i el meu segon preferit (el primer és el millor). Conclou la intriga i et deixa amb final feliç. El considero imprescindible, pel fenòmen que ha suposat, tot i que en qualitat literària podria ser molt millor. Em va venir ganes de tornar a visitar Estocolm, perxò. Un 7/10
  2. Mr. China“, de Tim Clissold: apassionant relat de com, a principis dels no-finals dels 80, la Xina es va començar a obrir a l’entrada d’inversors estrangers. Venien a la Xina caregats de peles i pensant-se que hi imperaria la llei i que tot seria com a Occident però amb tocs exòtics, i els van aixecar la camisa. 9/10
  3. The False Economy“, d’Alan Beattie: un d’aquests llibres que s’han fet famosos per explicar que les coses no són el que semblen, tipus “El món és pla” o “Freakonomics” o l’”Economista encobert”. Explica per què la corrupció no és tan dolenta com això, o si hi ha algun fet innat en que alguns països o zones del món sempre estiguin més desenvolupades que d’altres. Està bé, però podria estar millor. 7,10/10
  4. The White Tiger“, d’Aravind Adiga. Ple d’ironia, explica des del punt de vista d’un arribista nascut entre les castes més baixes de la Índia, com funciona el país a base de corrupció, brutícia, ignorància i la llei del més fort. L’Ana de l’oficina me n’havia parlat, n’havia llegit ressenyes i me n’esperava més. Malgrat haver guanyat el Booker Prize, fluixeja de tant en tant. Un 6,5/10
  5. El primer assalt“, de Lluïsa Forrellad. Aquesta senyora em té el cor robat. Per començar, és sabadellenca (vinga, va, millora-ho!), va guanyar el 1953 el primer Premio Nadal amb “Siempre en Capilla” quan només tenia 26 anys, amb el premi es va comprar una torre a Bellaterra i amb els drets d’autor ha pogut viure de gorra la resta de la seva vida. Ara fa 3 anys, als 79 anys, es va destapar i va dir que, com que el temps se li acabava, volia veure publicades una sèrie de novel·les que tenia escrites i guardades en un calaix. La primera d’elles va ser la fantàstica “Foc Latent“, va venir seguida el 2008 de la pitjor “Retorn amarg” i ara el 2009 publica la molt bona “El primer assalt”. He vist que defineixen el seu estil com a ‘romanticisme tardà’. De vegades voreja el culebrón, però el seu domini de l’idioma, la seva riquesa lèxica i la seva capacitat, del tot inusual,  d’escriure i descriure fets, pensaments i ambients fan que t’hi quedis encisat i bocabadat. Aquesta autora és, per a mi, un MUST READ absolut. Un 9,25/10
  6. Salmon Fishing in Yemen“, de Paul Torday: un d’aquests llibres famosillos. Està prou bé. A trossos fa riure, i és una bona història. Narra el projecte esbojarrat d’un xeic àrab per fer possible la pesca del salmó al bell mig del desert iemení. 7,5/10
  7. Gomorra“, de Roberto Saviano: espessa, densa i difícil de llegir crònica de l’al·lucinant Sud d’Itàlia, dominat per la camorra i ple de crim, pobresa, atur, drogues i inseguretat, però q a la vegada és un motor econòmic i comercial (de tot tipus de béns i substàncies) de primer ordre. Per llegir i pensar:  i això és a Europa! Per la valentia d’escriure-ho, i l’exhaustivitat, un 7/10
  8. Todo bajo el cielo“, de Matilde Asensi: aquesta valenciana ha tret un fotimer de llibres, i el meu pare els té tots. Em va deixar aquest, que és una historieta d’aventures per passar l’estona, ambientada a la Xina de primers s.XX. Fàcil de llegir i perfecte per les vacances a la platja entre sudoku, banyadeta i partit de pales a la sorra. Un 7,25/10
  9. A Most Wanted Man“, de John LeCarre: clàssic autor d’espies, amb la seva darrera novel·la del gènere, aquest cop a Hamburg, amb serveis secrets perseguint islamistes a cop de realpolitik. Com totes les que n’he llegit, té un to suaument trist, de desengany i de “quina merda de món on vivim”. Un 7,75/10
  10. A Short History of Tractors in Ukranian“, de Marina Lewycka: no en puc dir encara gaire res perquè en porto llegit només el 40%. De moment, divertit. Em parteixo de riure. ??/10

Quins llibres heu llegit vosaltres aquest estiu? N’heu llegit algun de la meva llista? Què n’opineu?

Quin llibre us ha entusiasmat i em suggeriu?

Acabo de posar en pràctica el que el Jaime, el meu compi de japo, em va explicar:  des de la web de les Biblioteques de Barcelona (de tota la província), pots reservar qualsevol llibre (o DVD, etc) de qualsevol biblioteca. Entres a la base de dades, busques el material que vols, t’indica on està disponible i, o bé el sol·licites, o t’hi col·loques en llista d’espera, amb l’avantatge que et truquen quan ja el tens disponible perquè el passis a recollir. Està súper bé!!

Mai no he sigut gaire amant de les biblioteques. M’encanta llegir llibres, però m’encanta comprar-los, de fet sóc bastant compulsiu. Però ahir era a l’Fnac fent una cua horrible per pagar quan em vaig dir: “nen, a la merda, passa de fer cua, mira si hi és a la biblioteca”.

I això és el que he fet. Però com que el que em volia comprar és d’aquests súper èxits (un altre thriller escandinau, “Aurora Boreal“), m’hauré d’esperar una mica per llegir-lo, un parell de setmanetes, perquè a totes les biblios es troba en préstec, però bueno, mentrestant avançaré The White Tiger (El tigre blanc), que m’han dit que està molt bé!

Veus que bé? Al cap de sis anys de teure’m el carnet de la biblioteca, ja no només em servirà per tenir descomptes en els cines, sinó també per agafar llibres a la biblioteca!! Ves quina cosa!! I tot gràcies a la tecnologia, perquè si no puto pal!!!

Algú ha fet servir aquest sistema de reserva online de la biblio? Algú ha llegit aquests llibres? Què en penseu?

Llegeixo a l’Avui (sí, ara des que sóc independentista el llegeixo) que els autors més venuts per St Jordi 2009 han estat:

  1. Stieg Larsson amb Els homes que no estimaven les dones, i La noia que somiava amb un llumí…
  2. Gaspar Hernández amb El Silenci
  3.  Carles Casajuana amb L’últim home que parlava català
  4. Javier Cercas amb Anatomía de un instante

M’he llegit els dos llibres del Larsson i el del Gaspar Hernández. Els del Larsson m’encanten, perquè t’atrapen des de la pàgina u. El de l’Hernández… me’l vaig comprar per la temàtica (meditació, medicines alternatives, etc) però em va decebre.

Em sembla però que sóc representatiu de les tendències majoritàries. Potser si m’oferís a les empreses d’estudis de mercat em podria treure un sobresou…? (“Yes, I am the Mainstream Man. Faig i m’agrada al que al barceloní mitjà”… que trist, oi?)

Un tema apassionant és el del cost discrecional dels serveis. Moltes empreses que presten certs serveis tenen uns costos molt alts per muntar la infraestructura inicial per prestar aquest servei, però a partir d’aquí el cost marginal (el cost per cada nou client o usuari) és gairebé zero.

Aquest cas és palès en la telefonia mòbil (quin és el cost per a una operadora de prestar-me servei a mi, per exemple) o el transport públic (quant li costa a TMB un nou viatger de bus?) .

És el que pemet que les operadores mòbils puguin rebaixar-te la tarifa un 50% si els amenaces de canviar-te de companyia (tu, com a client individual, no els suposes cap cost; en canvi, si canvies, els suposes una pèrdua).

També és el que permet que el meu gimnàs tingui més de 30 quotes diferents, amb preus que van des dels 35 als 120€, per al mateix servei: accedir al gimnàs i a les classes dirigides. Com que el cost de tenir un client nou és zero, t’ofereixen la tarifa més cara dins del que tu estàs disposat a pagar.

Tot això ho dic a mode d’introducció per explicar la situació que em vaig trobar fa dos dies:

Vaig anar a La Casa del Llibre a comprar-me Vida i Destí d’en Vasili Grossman. El llibre, de l’any 1959, és un súper clàssic, el millor de la literatura russa del s.XX per a alguns crítics, però no s’havia editat a Espanya fins el 2007, quan va ser un súper bestsèl.ler.

Els llibres, si puc llegir-los en llengua original millor que millor. Si no, com és el cas d’aquest, escrit en rus, prefereixo llegir-los en català si està disponible.

Així doncs, vaig anar a la llibreria i m’ofereixen Vida i Desti (en català) en edició de tapes dures per 26€ o Vida y Destino (en castellà) en edició de butxaca per 12,95€. 

Òbviament, el dilema va ser zero. Si tinc l’opció d’obtenir el mateix a meitat de preu, no cal pensar-s’ho gaire, no? Hauríeu fet com jo????

Com a tècnica de màrqueting està clara: si pots vendre el mateix producte en diferents formats, de cadascun d’ells vendràs menys, però les vendes totals seran superiors. Llibres en català castellà o anglès; iogurs normals, desnatats, semidesnatats, bifidus, ensucrats; portàtils negres, roses, platejats o blancs.

“La teoría del caos constituye uno de los modelos matemáticos más fascinantes que existen, y ayuda a explicar muchos comportamientos del universo: [...] Pequeñas alteraciones en las condiciones iniciales provocan profundas alteraciones en el resultado final. O sea, pequeñas causas, grandes efectos.

“El más famoso ejemplo es el llamado Efecto Mariposa.”

La fórmula de dios“, José Rodrigues dos Santo

 

Com cada any, aquest post va dels propòsits que em marco per l’any que tot just acaba de començar. Abans, per això, fem un repàs als que vaig complir de l’any passat:

- Vaig anar a Austràlia, però no al Japó

- No m’he comprat cap Wii (passo massa poca estona a casa), però sí que tinc una DS

- La idea de comprar-me un Smart de 2a mà se’m va passar quan vaig començar a pensar en les practicalitats de l’assumpte

- He avançat molt en el reiki i la meditació. 

 

Així doncs, què em proposo pel 2009?

  • Purificar l’organisme amb la dieta de la sava d’auró (ja la vaig fer fa un parell d’anys. Aquest cop, la idea és aguantar els deu dies que toca!)
  • Seguir estudiant japonès
  • Reprendre l’alemany: ser capaç de llegir-hi novel.les
  • Seguir estudiant cantonès
  • Augmentar de pes fins als 87 kg de pur múscul (ara en peso 84 kg)
  • Visitar Hong Kong amb la Dawn
  • Córrer una mitja marató ( ja m’hi he apuntat per al febrer…)
  • Deixar de treballar 8 hores al dia (l’ideal són 4 a la setmana) mantenint- com a mínim, els mateixos ingressos
  • Seguir amb les meves pràctiques de meditació i reiki
  • Casar-me cap al novembre o principis de desembre (sí, aquesta és la notícia bomba hehehe!!!!)

I vosaltres, qins propòsits us heu marcat?

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.