Quan ens vam llevar diumenge al matí, la Mafi era morta. Feia dies que no menjava gaire.
Crec que s’ha mort de tristesa. Potser trobava a faltar el Coco.
O potser se sentia desplaçada, ara que el Cèdric els havia pres protagonisme?
Adéu Mafalda.
Moltes gràcies per haver viscut aquests tres anyets amb nosaltres!
In memoriam Mafaldae, 08/2007 – 11/2010
Aquesta nit el Coco ens ha deixat. Ahir ja no se’l veia gaire animat i avui quan els he anat a donar de menjar al matí estava mort. La Mafi se’l mirava tristoia.
I ens sembla que el Cèdric ho sabia. Tot ahir i aquesta nit estava neguitós, súper ploramica, gens normal en ell. Ens pensàvem que tenia còlics, però no en tenia els símptomes. Sabia que el Coco estava deixant-nos i també estava trist.
Adéu Coco.
Et trobarem a faltar
In memoriam Coci, 06/2007-08/2010
Un cop llevats, begut el cafè i llegides les notícies per internet, ens disposem a fer plans per avui: En breu, dinar veient la nostra nova sèrie preferida, la hilarant Modern Family (millor que els Simpsons quan eren bons). Després platgeta i, un cop banyats i torrats, gimnàs.
I tota l’estona, esperant que el Cèdric es decideixi a venir, que ja estem impacients! 
Mentrestant, per celebrar que és diumenge, que les temperatures han baixat i no fa aquesta calor espantosa de la setmana passada, i que s’han d’apreciar les eptites coses, us deixo amb unes fotos que mostren el progrés del nostre hortet balconil…
El carbassoner ja comença a tenir babycarbassons
Els nostres enciamets segueixen creixent ben boniquets
Goita tu, com comença a enfilar-se!!!
I com a bonus tracks:
El Coco i la Mafi descansant
Les nostres granotetes. Hi ha qui té nans al jardí, hi ha qui hi té flamencs. Nosaltres preferim les granotetes:
“Les granotes canten
Xalalalalà
Les granotes canten
Xalalalalà
Quan van a passejar”
Hehehe
Espero que estigueu passant un molt bon cap de setmana, gent!
La piscina del meu gimnàs
Aquest capde pinta súper guai. No faré res en particular, però en tinc unes ganes boges!!!
Ara com ara, el maxiplan seria estrenar la temporada platgil o piscinil (segurament me n’aniré a la piscina del meu gimnàs a prendre el sol i banyar-me, anar a la platja sempre m’acaba fotent pal). Oh síiiiii! tot dissabte a la tarda estirat sota un sol que “te torras” hahahaha (ho sento, em faig riure a mi mateix amb aquest acudit més vell que el nar a peu) 
+ 
Ah, i avui també estrenen la pel.li de Los hombres que no amaban a las mujeres!! Buff hi he d’anar!!!
A banda, he de portar la funda nòrdica i un parell de jaquetes a la tintoreria, que me les rentin i plastifiquin fins l’hivern vinent, netejar una miqueta el piset, com cada setmana, estudiar japo, quedaré amb l’Àlex (temporalment desirenitzat) i, segurament, amb la meva excompanya de japo, la Tònia, que li he de donar un póster de kanjis súper xulo qeu vaig comprar-nos per internet.
Segurament també faré una festa de comiat a la Sydney i a la Camberra. Fa al menys deu anys que les tenim, els últims 4 visquent amb mi, i ja no són felices. Me’n vaig adonar de sobte a Hong Kong. Vam anar a un parc on hi havia un estany ple de tortugues com les meves nedant o prenent el sol amb una pinta de felicitat total! Em vaig adoar que la Sydney i la Camberra també haurien de poder viure així.
La Dawn em va explicar que les hi duia la gent que les comprava petities i quan creixien ja no se’n volia fer càrrec.
Total, que deixaré la Sydney i la Camberra a la bassa que hi ha al parc de la Ciutadella. Si hi han peixets, de segur que també hi poden nedar lliurement tortuguetes!
L’Ana em passa info de gripuas australians que es mengen el pinso dels gossos, arrassen amb tot el que troben i suposen la principal amenaça pels cocodrils (més que els humans!). Es veu que ells sols, han acabat amb més de 1.000 cocodrils.
Ah, n’hi ha que són tan grans com un gos petit!
He de confessar que m’encanta la seva carona
Pot ser tan gran i “amenaçador” com vulguis, però goita com es deixa agafar! Segur que li encanten les moixaines sobre el caparró!!!
Ara resulta que tinc a la Mafi amb un embaraç psicològic, no t’ho perdis!
Arribo a casa ahir a la tarda i em trobo que s’ha dedicat a construir un niu amb palla i manyocs de pèl que s’ha anat arrancant. La passada era que el cau estava súper ben fet! Estava tota l’estona agafant pèl o fenc, fincant-se’l a la boca, suposo que per humitejar-lo, i després amb les potetes i el morro ho col.locava tot bé.
I estava súper carinyosa, a més! Normalment és més aviat esquerpa, però ara es deixa tocar que flipes (sempre i quant no t’acostis a la zona del suposat embaraç).
Hehe, li acariciava el caparró, sobre el nassarró i darrere les orelletes, però quan arribàvem a les orelles (que al Coco li encanta) ella, patapam, apartava el cap i em recol.locava la mà sobre el cap, com dient “cap i front sí, i estigue’t-hi estona; orelles ara no em ve de gust”.
La tia té més cara que esquena! Ahir, quan va decidir que ja prou d’arrencar-se el seu propi pèl, es va posar a perseguir el pobre Coco per la gàbia per arrencar-li pèl a ell, en plan: “col.labora una mica, que també seran els teus fills!!!”
Però Mafalda, tia, que no, que no seran ni els seus fills ni els teus, que al Coco el vam esterilitzar!
Ara, jo l’animo que segueixi fent caus i que jugui: no fa mal a ningú (bueno, una mica al Coco, però és part de la convivència), s’ho passa bé i la tenim ocupada tot el dia.
El més fort és quan ahir, en arribar a casa, se’m queda mirant amb carona com de “mira què he fet, eh que ho he fet bé?!”, com d’estar esperant lloances. És que tinc uns conills taaaan intel.ligents!!!
El Benet m’ha passat les fotos que va fer de la caminada de Gòsol d’aquest any. Si hi cliqueu podreu veure-les al meu Flickr:
Jo acompanyat de la Rosa (i la Clàudia dins la seva panxa), el paràs Sabés i la Marga. El Benet tirava la foto mentre pensava: “jolín, amb tantes fotos que els tiro, em quedaré sense coca de xocolata!!!!”
I també m’ha passat les de la seva nova gatoneta, la Xispa (aka Guspi). No em renyis, no em renyis, però és que la vostra gata a banda de maquíssima, té un nom i un sobrenom preciós i uns amos estupendíssims (a veure si fent-vos la pilota cola hehehe)!!
la X-G és una gata de la raça mapatxe del Maine/ Maine Coon, caracteritzada pels seus trets de mapatxe i pel seu pel llarg i sedós. És molt dòcil i li encanta que estiguin per ella.
Again, clicant-hi podeu accedir a l’àlbum que he creat al meu Flickr:
“Meeeeeeeuuuuu!!! M’encanta que em tirin fotos i em mimin!!! Marrameeeeuuuu!!! I m’agrada esgarrapar, enfilar-me pels llocs, que em facin carícies i dormir!!!”
Ara fa un any i una setmana que el Coco va venir a formar part de la meva vida. La Mafi hi entraria més tard, a la tardor. Però epr recordar com eren de ben petitons i acabadets de néixer, l’Ana me n’ha passat algunes fotos:
Ho he vist al blog de l’Aniwiki… espero que el Coco i la Mafalda no agafin idees!
Mireu la carona de la Mafalda! Ahir els vaig donar pebrot per sopar i li va quedar el nassarró tot tacadet de vermell!!
I avui encara n’hi quedava una mica, de vermell
El Coco, com sempre, em mirava amb aquesta carona de Tristón-le-han-hechado-no-le-quieren…
