El fum era com aquest però més blanquinós. Foto d’aquí

Tenia pendent explicar-vos les meves peripècies al volant. En resum pels que no sapigueu de què va: mai m’ha agradat conduir, no tinc cotxe i feia prop de tres anys qeu no conduïa, però l’altre dia vam decidir llogar-ne un per anar a passar el cap de setmana a Olot i Girona.

Dissabte a les 09h jo era puntual a la porta d’Europcar perquè em donessin el meu Seat Ibiza tdi gasoil. Me n’entreguen les claus i em diuen: “L’acabo de repassar. Ja veuràs com no hi tindràs cap problema.”

Osti noi, si es descuida! Quina frase més profètica!

Engejo el cotxe, i se’m cala. Hi torno, i se’m torna a calar. No em va estranyar que se’m calés, ja hi anava preparat mentalment: entre la meva falta de pràctica i que és un cotxe llogat que no coneixes…

A betzegades, aconsegueixo treure’l del concessionari. Per donar la volta a l’illa de cases se’m cala com deu vegades, i quan semblava que ja aconseguia córrer sense problemes, al cap de cinc minuts de rellotge, comença a sortir un fum blanc horrorós del motor.

Fotia una pudor a goma cremada!!!

Quan feia deu minuts qua havia tret el cotxe del concessionari, l’he de mal aparcar on puc perquè no tira i el fum i la pudor són massa grans.

El motor s’havia sobreescalfat. La llumeta de “problemes amb el motor” em martiritzava fent pampallugues.

Jo pensant: “Merda Òscar, ja te l’has carregat. Sort que has comprat assegurança a tot risc!!” Al meu cap no hi entrava cap altra possibilitat que no fos que jo hagués destrossat el cotxe. La meva autoconfiança conductora estava batent rècords de mínims.

Joder!!!!

Truco al telèfon d’assistència i em diuen que si només he conduït deu minuts, el més ràpid és que m’esperi que el motor es refredi i jo mateix torni el cotxe a la botiga d’Europcar, on me’l canviaran per un altre no problem.

M’espero mitja hora, la llumeta odiosa ja no pampallugueja. El motor s’engega… però el canvi de marxes no va.

Torno a trucar al telèfon d’assistència i m’envien una grua i un taxi a recollir-me.

Mentrestant, ja són quarts de dotze i és impossible que arribi ni tan sols a la segona part de la classe d’alemany.

El meu estat anímic és deplorable, segueixo convençut que em fotran a la llista negra d’Europcar i de tots els “rentacars” i tremolo com una fulla dels nervis.

El gruero, quan arriba, és la meva salvació. M’explica que el problema no sóc jo. Un cotxe, per més destraler que siguis al volant, no es fa malbé així de fàcil.  L’embrague s’ha trencat. Es veu que el fum blanc i la pudor són característics del cas. I quan l’embrague es trenca, el xip que controla el canvi de marxes deixa de funcionar. El gruero, òbviament, flipa que puguin llogar vehicles en tal mal estat.

Quan m’explica això, de cop i volta em noto vint quilos més lleuger i si no fos perquè encara tremolava lleugerament, l’hagués abraçat. De debò!

Un cop alleugerit aquest mal tràngol, el taxi em torna a la botiga d’Europcar, em donen un altre Seat Ibiza tdi gasoil (però platejat en comptes de blanc)… i aquest cop em funciona bé!

La resta del trajecte es resumeix així: vam arribar bé a Olot i a Girona, el cotxe de tant en tant se’m calava, sobretot en semàfors i stops, però per manca de pràctica meva en el joc de peus embrague-fre-accelerador.

Res que la pràctica no arregli.

Vaig passar d’altres moments de tensió. Com quan, sortint de Girona, el cotxe se’m va calar 12 cops en un semàfor. O ja arribant a Sabadell, en un semàfor en pujada, el cotxe se’m va tornar a calar deu cops.  I els del darrere fotent-me senyals obscens amb els dits.

En aquestes dues ocasions, si no hagués estat per la tensió, m’hagués posat a plorar.

Si m’haguessis preguntat en aquell moment quan tornaré a conduir, t’hagués contestat que mai més. Però ara, mirat amb perspectiva, crec que vas er una bona experiència: vaig practicar molt, vaig conduir sota tensió i vam fer tot el trajecte sans i estalvis i sense perdre’ns.

Ja estem planejant una escapadeta pel Sud de França… i a l’estiu vacances amb cotxe per la Costa Brava (és el que té anar amb nen).