Archives for category: Pis

Foto d’aquí

De la casa dels horrors (n’hi dic així, però vull recalcar que hi estem molt a gust, eh, malgrat tot!) n’hem llençat moltes coses, com per exemple vídeos VHS, cassettes que ja ni tenim on escoltar-los, enciclopèdies Larousse de l’any 78, alguns CDs i DVDs, etc.

Però guardàvem una pila de discs de vinil (LPs i singles) de quan els meus pares eren joves i jo petit (vaig redescobrir “La flauta dels sis barrufets”!!!). Teníem clar que segueix havent-hi un mercat per als discs.

Cada diumenge a Sabadell hi fan un mercat de compra-venda de mobles vells, peces d’antiquari, llibres antics, còmics antics, etc. De tant en tant m’encanta treure-hi el cap i, potser, comprar algun llibre de ciència ficció clàssica per dos euros.

Entre els paradistes, n’hi ha de dedicats als discos antics.

Doncs ahir un d’ells va venir a casa i ens va comprar els 100 i escaig discs que teníem. En vam treure un bon preu i ell creu que els pot col.locar bé. Ens va explicar que la música clàssica i l’òpera és el que menys sortida té, però que ara hi ha un mercat en alça de gent de 50-60 anys que senten nostàlgia, es compren un tocadiscos i van a les fires de segona mà a arrapinyar la tira d’LPs de quan eren joves.

Ell a la fira dels diumenges hi ven els discs més barats. Les peces de col.leccionista les ven a la seva botiga d’eBay.

Ja ho sabeu doncs! Si teniu àlbums vells per desfer-vos-en, us ho aconsello! En podeu treure un pessic!

Per cert, la Dawn, que és llestíssima, va separar els discs més bons: els vendrem a banda. Està per decidir si muntarem la nsotra pròpia botiga a eBay o anirem a les tendes del carrer Tallers… ;-)

Ah, i “La flauta dels sis barrufets” segueix a la família. Em porta molts records i no es ven!

Mica a mica la casa dels horrors va millorant. No és cap canvi radical sinó paulatí: arreglar el pis és un dels nostres projectes per tot el 2011 i, de fet, l’última trastada que ens ha fet va ser la setmana passada: de cop i volta, va deixar de sortir aigua calenta!!! Els primers dies, si li feies un ‘reset’ a la caldera en tornava a sortir. A partir del tercer dia, ni així.

Vaig trucar a l’empresa que ens en porta el manteniment i van enviar un tècnic. Va veure que per art de màgia s’havia despressuritzat. Ens va explicar què cal fer si torna a passar: hi ha una rodeta a sota i l’has de fer córrer fins que la pressió de la caldera torni a estar al voltant d’1,5.

Deu minuts de visita i factura de 50,15€ tral·larà!

Pagar els cinquanta canyardos rai: el que em preocupava és que la caldera també s’hagués espatllat i toqués canviar-la!

Seguint amb el relat de les millores del pis, ja tenim el menjador i gairebé totes les habitacions pintades. Tot ben blanc menys una paret del nostre quarto, que vam pintar malva. Aquest toc de color va ser fruit d’intenses negociacions: jo ho volia tot blanc, ben minimalista, i amb ben poques coses. La Dawn volia donar tocs de color a les habitacions, cadascuna d’un color diferent. Al final, vam arribar a una entesa: tot blanc però la nostra habitació malva.

També hem canviat el llum del dormitori, n’hem posat un de disseny súper xulo. Ah, i hem posat cortines noves (blanques) al menjador i l’habitació.

El proper pas serà canviar les tauletes de nit, llums nous per a les tauletes, arreglar l’armari…

Però el gran què del cap de setmana va ser al que n’hi diem “el quarto del mig” per las seva ubicació. Com que no té cap funció, l’havíem deixat com a mals endreços i, al final, ja no s’hi podia ni entrar. I hi havia tants trastos de feia tants anys, que només d’orbir-ne la porta començaves a estussegar per la pols.

Em vaig passar el diumenge llençant-ne trastos. Vaig arribar a fer deu visites al contenidor!

De fet, aquest deu ser ja el cinquè o sisè dia dedicat exclusivament a llençar coses. Penseu que hem entrat en un pis gran, espaiós, maco i equipat per viure-hi… però deshabitat des de fa set anys. Hi havia la tira de coses, però moltes triplicades (hem llençat tres equips de música amb tocadiscos), obsoletes, espatllades (DVD i dolby surround cremats per un llamp) o, senzillament, innecessàries que ma mare guardava vés a saber per què. Tot al contenidor.

En definitiva, perxò, ara el quarto del mig ha quedat potable, desembarassat. Aquest capde vinent tocarà pintar-lo!

Quan tinguem tot el piset en condicions ja farem un reportatge estil Isabel Preysler del piset hehehe :-D

Som la Dawn, el Cèdric i l’Òscar Adams hehehe. Foto d’aquí

Ens ho prenem amb filosofia, però és cansat. Quan un pis porta molts anys que no s’hi viu, comença a caure a trossos.

Quan ens vam mudar a Sabadell, el nostre pis portava 6 anys buit i gairebé 10 anys sense fer-s’hi res.

A banda de dedicar cap de setmanes sencers a llençar trastos, trastos i més trastos, en dos mesos ja hem viscut:

  1. Una apagada elèctrica
  2. Es va trencar el tub de la rentadora, es va inundar el cel obert i la cuina (20 minuts sortint aigua a dojo fins que vam trobar la clau de pas) i el veí de sota té goteres que l’assegurança no cobreix
  3. Es va trencar la porta d’un armari empotrat-traster i la vam haver de reparar
  4. Ahir a les 23.30 sento un bip-bip-bip… i és el congelador: la porta no tancava pq tenia massa gel acumulat. Ja ens veus amb un martell trencant el gel a corre cuita. En teoria la nevera és no-frost… però el congelador no ho deu ser!

I encara queda acabar de pintar, acabar de llençar una habitació plena (plena!) de trastos, arreglar alguna aixeta, canviar llums perquè fonen bombetes…

És molt cansat,  però no desesperem. Aquest pis s’ha convertit en el nostre projecte 2011.

Amb aquestes pintes vam celebrar l’arribada del 2011.

Cada mes de gener m’agrada plantejar-me quins propòsits vull acomplir durant l’any que comença. El 2010 no us en vaig publicar cap, perquè el principal propòsit era ser pares però com que encara no volíem dir que estàvem esperant un fill, doncs no vaig dir res.

He agafat, doncs, els propòsits del 2009 i veig que en aquests dos anys els he complert gairebé tots:

  • Segueixo amb l’alemany, i segueixo amb la idea d’arribar a poder-hi llegir novel·les
  • He après més cantonès, gràcies als viatges a Hong Kong i a escoltar les converses de la Dawn amb la seva família i amics. Diuen que amb un accent atroç, però sóc capaç de dir frases simples com “vull menjar”, “m’agrada el cafè”, “estàs pillat”… o “el Cèdric es tira pets” (se’n tirava molts hehehe) :-)
  • He visitat Hong Kong tres vegades
  • He corregut una mitja marató, la de Granollers
  • M’he casat

Quins seran els meus objectius del 2011?

  1. Recuperar l’activitat física. Tornar al gimnàs. Em vull fibrar una miqueta
  2. Tinc ganes de ballar. Amb la Dawn ens hem proposat de fer balls de saló (un-dos-txatxatxà) i també tinc ganes de recuperar les classes d’steps i aeròbic. M’agradaria fer classes de dansa, però no sé si aquest any tindré temps
  3. Ser un bon pare. Aquest és amb diferència el principal objectiu de l’any!!!
  4. Seguir amb el blog i introduir-hi millores i novetats. Intentar guanyar una mica més d’audiència
  5. Viatjar. Aquest any no es preveuen grans viatges, però sí que tenim planejades escapadetes a Escòcia, Munic, el sud de França i, potser, Viena
  6. Acondicionar i adaptar al nostre gust el pis de Sabadell
  7. Seguir simplificant-me la vida
  8. Reforçar el creixement de la meva empresa
  9. No reaccionar. Entre acció i reacció sempre hi ha un espai. Aprofundir-hi. No deixar-me endur per la ira, la fúria o el “doncs què s’ha pensat… jo ara li diré que… ja veurà com…!”. Calmar la ment.
  10. Seguir estudiant alemany. Insisteixo que vull arribar a poder-hi llegir novel·les.
  11. Seguir aprenent.

Aquests són els meus objectius principals per al 2011.

I vosaltres? Us marqueu objectius? Quins?

(Fotos de l’Església de St. Oleguer d’aquí i del Pabelló Municipal d’Esports d’aquí)

Divendres va ser el dia que tot el nostre planning va canviar.

Fins a aquell moment, el nostre pla era quedar-nos temporalment al pis del Xavier, donar-los temps perquè pintessin el nostre pis nou i l’acabessin de condicionar i, a primers de desembre, mudar-nos-hi. De fet ja havíem deixat tots els mobles al mig del menjador, tapats amb uns plàstics, a l’espera que ens donessin les claus i ja hi poguéssim entrar a viure.

Dijous a la Maria Rosa se li va ocórrer, com que havia de sortir a fer gestions, d’acostar-se a les companyies de llum, gas i aigua a preguntar quins tràmits havíem de fer per fer el canvi de nom dels rebut.

Divendres al matí em va trucar a l’oficina: no s’ha de canviar de nom (que és el que ens havien dit), sinó que s’ha de donar tot d’alta, amb tot el que implica:

- L’alta de l’aigua costa 135€

- Perquè et donin la llum primer un tècnic certificat ha d’emetre un “butlletí” certificant que la instal.lació elèctrica està en condicions. I costa uns 100€. Després, paga a Fecsa-Endesa perquè et posin un comptador nou: 95€

- Amb el gas tres quarts del mateix: un tècnic dels autoritzats ha de certificar que les tuberies estan OK (paga 100€!) i després has de tramitar l’alta d’un comptador nou: 195€. Amb l’afegitó que perquè t’instal.lin el comptador del gas tarden entre 3 i quatre setmanes.

En resum. De cop i volta, anar a viure al pis nou s’havia convertit en un mal son: 600€ per donar d’alta els subministraments + un mes eprdut que no hi podem viure perquè no podríem dutxar-nos o cuinar.

De conya!

Truco a l’administradora de finques i em diu que efectivament. Que així és. I la propietat no s’avé a negociar.

Parlem amb la Dawn i ens posem d’acord: “mira, us donem tres alternatives: o bé ens ho tramiteu tot vosaltres i firmem el contracte un cop els subministraments estiguin d’alta, o bé la propietat ens dóna dos o tres mesos gratis, o bé no ens mudem. Per sort hi ha una crisi i Sabadell està ple de pisos buits i nous de trinca. Vosaltres mateixos.”

No van afluixar.

Ahir vam llogar un traster per deixar-hi tots els mobles. (Donaria per un altre post: això dels trasters són una bona solució! Estan bastant bé de preu!)

Avui hem recollit tots els mobles que teníem al pis i cap al traster.

Hem decidit que ens quedarem a viure, al menys durant un any, a casa del meu pare (té un pis buit de 130m2). Durant aquest temps estalviarem pasta per un tubo. No és la millor zona de la ciutat, però el Cèdric encara no ha d’anar a escola, no passa res. I mentrestant, el meu pis de BCN el tinc llogat.

Ara, el pis del Xavier estava bruuuuut! Ens vam passar tot el cap de setmana llençant trastos i netejant. Porto ahir i avui cruixit del mal que em fan les agulletes. I el que encara ens queda per endreçar!!!!!

(Les fotos que podeu veure al capdemunt són les vistes que tinc des del balcó de casa a Sol i Padrís, Sabadell)

Brillant imatge d’aquí

Entre caixes, capses, bosses i més patracols que ens ocupen ara amteix tot el pis, ahir amb la Dawn parlàvem de si aniríem o no a Tailàndia el desembre… i de si Phuket o Bangkok.

Els propers mesos seran de gran provisionalitat…

  • Diumenge fem la mudança. A Sabadell falta gent!
  • Viurem temporalment durant un mes a casa del meu pare
  • El desembre ens traslladem al nostre nou pis, on viurem… durant una setmana!
  • El 7 de desembre tenim Gagaconcert. Què en farem del Cèdric? Com tornarem cap a casa des de Barna a les tantes de la nit?
  • El 8 de desembre ens en anem a Hong Kong. Segurament ens estarem en una mena d’aparthotel ganga que hem trobat… ja us en donaré més detalls quan ens confirmin la reserva
  • Anirem uns dies a Tailàndia (potser no? potser a Phuket? Potser a Bangkok?)
  • Anirem uns dies a Macau o a Shenzen amb els sogres
  • 10 dies més a Hong Kong per celebrar el Nadal
  • Tornem a Barna a punt per celebrar el cap d’any i
  • Ens podrem posar per fi a desfer caixes, decidir com volem decorar el nostre piset nou, comprar plantetes, estanteries, llums… perquè està clar que amb la setmana de marge que tindrem entre que ens en donen les claus i fotem el camp cap a les Àsies, molt de temps per fer res no tindrem!

 

No serà ben bé així, però l’esperit és el mateix. Foto d’aquí

La cosa s’accelera. Ahir ja vam donar els claus del meu piset al Dan, qui serà a partir de dilluns que ve el meu inquilí. Em cau simpàtic, vam estar-hi fent el cafè una horeta i ens hi petàvem de riure. Es tan anglès! :-) Quin riure amb el seu sentit de l’humor :-D

Avui m’han confirmat que, tot i que el nostre nou pis no ens l’entregaran fins l’u de desembre, ja hi podem anar a deixar coses. Ho deixarem tot al menjador tapat amb plàstics i així els paletes podran seguir pintant i canviant algun armari.

També està confirmat que diumenge fem la mudança. Al final hem contractat Mudanzas Washington, dites així en honor del senyor Washington, que vindrà amb un altre mudancero i el seu camió a portar tots els nostres trastos al pis nou. Únicament haurem de separar el que farem servir durant aquest mes de traspàs, que ho portarem a casa el meu pare.

En principi, l’Edu i la Gemma ens ajudaran a carregar més ràpid (el Washingotn cobra per hores) i també podrem col.locar el Cèdric al seu cotxe per anar fins a Sabadell.

I a partir de dilluns, començarà les nostres aventures sabadellenques!

Ara tenim el pis ple de caixes i trastos. Avui he de desmuntar un armari, demà m’encarregaré del meu ordinador i escriptori. El sofà quedarà per a últim moment.

Estarem un mes d’okupes a casa el meu pare i després ja passarem al nostre pis nou… on viurem tot just una setmana, perquè el 8 de desembre marxem a Hong Kong de vacances durant tres setmanes!

Ahir va ser un dia amb molts alts i baixos… però començaré per explicar-vos la nostra presa de decisió.

Dimarts va ser un dia intens. Va tocar diana a les 07.45, un quart d’hora abans del que em solc llevar per anar a treballar. A les 10 teníem la primera visita a Sabadell, però abans havíem de passar per correus a les 08.30 quan obrien a recollir una carta certificada d’Hisenda: Li notifiquen a la Dawn que per rebre la súper híper generosa ajuda de 2.500€ del govern espanyol per tenir un fill ha de demanar un certificat de l’Oficina d’Estrangers acreditant que porta més de dos anys visquent a Espanya. Per rebre els 2.500€ cal que la mare sigui espanyola o hi porti més de dos anys ininterrompudament. El pare no compta per a res.

(Atenció, que la treuen el 2011, no fos cas que ajudessin massa la natalitat… Si el que cal és retallar el dèficit, podrien començar per eliminar l’exèrcit o burrocràcia innecessària!)

Me’n vaig per les branques… Total, que anem a correus, li donen el certificat i enfilem cap a Sabadell.

Entre les 10 i les 17 hores, amb una pausa d’una hora i mitja per dinar amb els meus avis (que van fer uns ous farcits gratinats boníssims!)  vam veure un total d’onze pisos. Un cada mitja hora.

Els nostres requisits eren: menys de 800€, tres habitacions mínim, que estigués nou o en condicions, i al Centre de Sabadell, bàsicament per un tema de transport, accés a serveis i escoles.

En vam veure de pitjors i de millors, com un pis senyorial de 150m2 preciós però amb la cuina atrotinada i un bany de fa 60 anys mai reformat. Llàstima, perquè era realment preciós!!!

Al final vam reduir els onze pisos a dos candidats:

a) Pis de 90m2 en un edifici nou, 3 habitacions, tots els electrodomèstics (incloent-hi assecadora i rentaplats), dos banys, balcó i traster per 678€

b) Pis de 120m2 en un edifici nou, 3 habitacions (la de matrimoni amb vestidor), nevera, rentadora, dos banys i balcó per 800€

I ens vam decantar pel primer, el barat.

Dimecres truco la immobiliària per confirmar, em diuen els documents a aportar (nòmines, DNI, número de compte, etc), ens comencem a posar en marxa…

…i unes hores més tard em diuen que sorry, que aquest pis ja estava llogat, el van llogar dimarts a la tarda però havia quedat en una altra pila de papers i no ho havien vist fins ara. Que els sap molt de greu, però fes-te fotre.

Ens agafa una depre de cavall.

Truco a la segona opció i em diuen que el pis ja està llogat.

Com pot ser!!! Mecàgum collons!!!

En fi, Òscar, respira fondo, inspira-expira, inspira-expira, rumia…

El primer pis estava en dos edificis on tots els pisos són de lloguer. Te’ls ensenya directament l’empresa propietària, però el contracte el formalitzes amb una agència immobiliària/gestoria que et clava una mensualitat de comissió per, pel que sembla, liar-la parda. Truco l’home que ens havia ensenyat el pis -ell treballa per l’empresa propietària- i em diu que en té un altra a la primera planta (en comptes de la quarta) que està buit però que encara l’han de pintar, reparar i adecentar. Que fins a mitjans-finals de novembre no estarà disponible.

Bueno! Un raig d’esperança!

Ahir sopar vam fer un cònclave d’emergència amb la Dawn i vam decidir que ella l’aniria a  veure i, si de cas, ja ens el quedaríem.

I així ha estat.

Ara falta començara fer la paperassa.

Segurament farem que comenci el lloguer l’u de desembre. Però com que el meu pis l’hem de deixar a final d’octubre (la setmana que ve!!!), estarem un mes vivint a casa el meu pare (Xavier) a Sabadell. Com que ell ara viu a Barna, a Sarrià, el pis el té buit i només el fa servir un parell de cops la setmana per passar-hi consulta.

I els mobles (sofà, taula de menjador, etc) els deixarem al pis nou: ens han dit que els hi podem deixar al mig del menjador, tapats amb plàstics fins que ens l’entreguin.

Buf quin estrés!!!

[Nota: he retirat el mapa i l'adreça exacte per prevenció. Gràcies Àlex per fer-me'n adonar!]

Demà dimarts serà un dia llarg i dur. De les 10 del matí fins a dos quarts de sis de la tarda, ens passarem el dia a Sabadell veient pisos de lloguer. Un cada mitja hora, amb només una pausa per dinar.

En total veurem 11 pisos.

I haurem de prendre alguna decisió.

Ja us explicaré, puntualment com sempre, en aquest, el vostre blog de referència ;-)

Us en recordeu que tenia des de l’abril el meu pis en venda o lloguer? L’hi vam posar primer per testejar el mercat. El vam posar de lloguer a un preu massa barat i vam tenir una desbandada de trucades. Vam decidir provar a verue si es venia, però no.

Fa deu dies vam tornar-lo a posar de lloguer a un preu més elevat i en una setmana vam trobar llogater. Ahir vam firmar el contracte amb el Dan, un noi anglès súper simpàtic i especialista en publicitat online i posicionament CEO.

Entrarà a viure-hi l’u de novembre, la qual cosa vol dir que… ja ens podem espavilar! Tenim dues setmanes per trobar pis i fer la mudança.

(Esclar que, a males, ens podríem refugiar a casa ma família, però millor fer com si aquesta possibilitat no existís.)

Trobar un pis de tres habitacions a Barcelona que estigui bé per un preu de menys de 850€ costa. O són foscos, o vells, o en zones dolentes, o tenen cuines i banys setanteros, o són zulos o son un primer pis situat damunt d’un bar en un carrer híper sorollós.

Però 850€ és el límit que ens hem marcat. I hem trobat només 6 pisos que valgui la pena visitar.

I quan els visites… de moment els hem descartat tots.

Dimarts farem intensiva de cerca de pis a Sabadell, el nostre Pla B. En un dia en veurem com deu o dotze. Tots molt més nous, més barats i més grans. I la gent més simpàtica! (Deu ser perquè hi ha menys demanda? Deu ser perquè els sabadellencs som collonuts?) :-D

Aquesta situació ens porta, de nou, a la disjuntiva: Barcelona o Sabadell?

Ai mare, que complicat!!!

Si no tinguéssim el Cèdric, clarament Barcelona. Una parella jove, sense lligams, viure a BCN és més divertit. Barcelona és una ciutat fantàstica.

Amb el nen… t’ho planteges diferent… a Sabadell el pis estaria al centre, amb molt bona oferta d’escoles públiques bones, és més petit i tranquil, més segur per educar un nen, tens la família més a prop…

El que ja deia fa dies, que tinc el cor partit i no sabem què fer.

Suposo que dimarts haurem de decantar-nos!

Que difícil!!!

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.