Els canvis personals i familiars solen comportar canvis en l’estil de vida.
I tenir un fill és un canvi important! 
Amb la Dawn portem temps parlant de com el volem educar, quins valors li volem transmetre, etc. La part fàcil és els idiomes (serà súper multlíngüe!), però després hi ha el valorar l’esforç, l’aprendre a ajudar, a compartir, a no tenir-ho tot (per exemple, no el pensem inundar de joguines)…
També portem parlant d’on viure. No tenim clar a on acabarem visquent, però tenim clar que tard o d’hora, quan el Cèdric necessiti una habitació pròpia, canviarem de pis. I l’únic requisit indispensable és que el pis nou tingui com a mínim 3 habitacions i terrassa! Per plantar-hi el meu hortet (no creieu que també pot resultar molt educatiu per al Cèdric?), perquè el nostre fill hi jugui, per fer-hi sopars a l’estiu i esmorzars els caps de setmana d’hivern. Qualitat de vida.
Però també em porta a repensar-me el meu estil de vida personal. M’estic replantejant totes les necessitats que tinc. Són reals o creades pel “Sistema”? M’aporten valor i felicitat, o només són fruit de l’ansietat de consumir?
M’estic informant bastant, últimament, d’un moviment anomenat “Minimalisme” (aquí i aquí, per exemple). En poques paraules, es tracta de reduir la teva vida a només aquelles possessions que realment necessitis (diuen que menys de 100) per guanyar independència i serenitat personals.
Molts dels que aboguen pel “minimalisme” són joves americanets que vieuen d’escriure blogs i que ara han descobert que es pot viure sense cotxe. No és el mateix quan vius sol i sense lligams, que quan tens una família. Però la idea de fons crec que és bona.
Ves per on, potser la crisi mundial ens pot servir per, per fi, repensar el consumisme desaforat?
Una de les recomanacions que fan és que cada dia et desfacis d’un objecte. Així vas dessaturant la reva vida sense presses, però sens pausa.
He reduït moltíssim la meva roba, ara entraré a reduir els llibres i CDs (però és que algú encara n’escolta??). Un altre pas serà desfer-me d’estris de cuina que mai fem servir. Apa, adéu!
Ja us explicaré com evoluciona, però certament crec que el “menys és més” es pot aplicar a gairebé totes les situacions de la vida. No sóc hippie ni molt menys, però crec sincerament que cal un canvi de valors a la nostra cultura si volem ser més feliços tots nosaltres, i la resta d’éssers, plantes, animals, animalons i espècies vàries del planeta.
Vull ser un ciutadà responsable, íntegre i feliç, i vull educar el meu fill com a tal.
