Foto d’aquí.
M’agrada molt anar amb bicicleta. Curiosament, en vaig aprendre tard, cap als 13 anys, però després m’hi vaig aficionar.
Quan encara estudiava, durant una temporada em movia per Sabadell amb bicicleta… fins que me la van robar.
Ja a Barcelona, me’n vaig comprar una tant de segona mà, que els frens no anaven. Mort d’espant, la vaig deixar plantada en una farola i, quan me’n vaig tornar a enrecordar al cap de tres mesos, hi havia una enganxina de l’ajuntament dient que l’havien liquidada perquè semblava abandonada.
Després em vaig fer del Bicing. Una bona idea fatal executada i amb una atenció a l’usuari que et feia venir ganes d’entrar a les seves oficines amb una ametralladora i començar a disparar. Passat el meu primer any, no vaig renovar-ne la quota. Era l’única forma efectiva de prostesta que podia fer (això i deixar de votar socialistes per l’alcaldia).
Però ara torno a voler tenir una bici. Ara a peu trigo 12 minuts de casa a l’estació. En bici m’ho puliria en tres… i dormiria més. A més, els busos de Sabadell no magraden, i anar en bici seria molt més pràctic.
I en no gaire temps, ja m’imagino portant el Cedriquet en una cadireta per nens al darrere de la bici… tot i que abans hauré de convèncer a sa mare, i no pinta fàcil!
Total, que si teniu alguna bici que no feu servir i que em volgueu donar (o vendre moooolt econòmica), sisplau dieu-m’ho.
Moltes gràcies!
