Archives for category: Projectes

Últimament li porto donant voltes a, exactament, a què dedicaria el meu temps si no hagués de destinar 10 hores diàries de la meva vida a la feina (i suposant que pogués mantenir, com a mínim, el mateix nivell adquisitiu que ara).

I penso:

- Exercici físic: Cada dia al gimnàs, a fer peses, o a córrer, ioga, steps, etc. També em dedicaria a córrer per la platja -com últimament amb la Dawn portem fent cada diumenge al vespre-, entrenar-me per una marató, etc

- Llegir: m’encanta llegir! I sempre trobo llibres nous per devorar!

- Aprendre idiomes: perfeccionar l’alemany, aprendre més japonès (que no xaponès hehe :-) ), aprendre xinès (cantonès i mandarí), etc. L’alemany, a aquestes alçades, l’aprendria de forma col.lateral, diguéssim: llegint-hi llibres, amb pel.lis, quedant en grups de conversa, o fent escapadetes a Berlín, q sempre està bé

- Quedar més amb amics. Últimament no tinc temps per a res, i tinc molts cafès per fer, sopars per assistir i copes per prendre

- Visitar exposicions: És flipant la d’exposicions, museus, actes culturals i xerrades que t’encantaria anar-hi però no pots perquè… estàs treballant!

- Viure més a poc a poc: gaudir de l’esmorzar, dinar lentament, tirar-te dues hores al súper per fer la compra…

- Meditar: dedicar més temps a la meditació i a entrar en mi mateix, a assolir la pau interior i a explorar tots els nivells de l’ésser.

- Fer algun curs. En els centres cívics en foten un fotimer quasi regalats, però no hi pots anar perquè o estàs treballant o has de fer les coses que no pots fer la resta del dia perquè treballes. M’encantaria fer cursos de dansa contemporània, cuina japonesa, per entendre i apreciar la música clàssica, de windsurf o de submarinisme.

- Passejar: l’art de perdre’t sense voler

- Viatjar: fer escapadetes, passar una temporada a Hong Kong amb la Dawn…

En canvi, coses que faria menys seria consultar compulsivament el mail, menjar xocolata, llevar-me tan d’hora i sortir escopetejat de casa, rebre les radiacions del monitor del despatx durant 9 hores seguides…

Però esclar, la gran pregunta és: i com ho aconsegueixo?

(Pregunta a banda: Per què ens hem de passar 40 anys currant per poder fer això un cop ens jubilem, cansats, cremats i amb la salut perjudicada… de tant treballar?)

M’he de fer una revisió dels ulls, perquè sembla que les lentilles últimament m’irriten els ulls una barbaritat. Si a l’òptica em troben un nou tipus de lentilles que pugui dur, em faré ulleres de sol noves (em mola el look d’hivern amb anorak, súper bufanda i ulleres de sol). Si no, em canviaré les ulleres, pq les que tinc ja tenen com 8 anys i, com a recanvi estan molt bé, però com a ulleres principals no molen.

Són unes Silhouette d’aquestes de titani que pesen zero, i són híper còmodes, però me’n molaria unes de més quadradetes, amb motllura negra fineta, no sé.

Suposo que dissabte anirem amb la D. a l’òptica i decidirem. (Veus, em mola això de tenir algú amb qui compartir decisions de la meva vida! :-) )

La meva vida està canviant a marxes forçades. Espero que els canvis durin per sempre, perquè em fan la persona més feliç i afortunada del món.

El reikiman sóc jo! :-)

Avui he oficialitzat el que ja tenia pensat des d’abans de vacances: a partir del 15 de setembre començaré a dedicar-me professionalment al reiki (que no sonin les alarmes, no tinc previst deixar TotemGuard en cap moment! Ans al contrari!).

Porto uns mesos practicant-ne a alguns amics i coneguts gratuïtament a canvi de precisament poder-ne practicar i, vistos els resultats, clarament ja és la hora. Em sento preparadíssim i amb ganes. A més crec que puc ajudar moltíssim tothom.

S’hi suma també que entre aquest capde i el que ve faré:

- Curs de reiki egipci. Sumat al reiki Usui (el convencional) i el karuna, em donarà una potència encara més bestial. Coneixent-me, fliparé en colors i serà molt bo per als meus pacients

- Mestratge de reiki Usui. O sigui que ja en podré ensenyar, també. Tinc ganes, de fer-ne cursos!

- Mestratge de reiki egipci. La boooombaaaa!!!

Ja veurem com anirà. De moment m’hi vull dedicar una sola tarda a la setmana, perquè hi ha moltes més coses que vull fer: gimnàs, japo, curs de dansa contemporània, quedar, vida social, etc.

Ja ho sabeu, si us interessa que us en faci, feu-m’ho saber amb antel.lació, perquè tindré poques hores!!

—-

A més, també estic iniciant d’altres projectes. En parlaré més endavant, quan ho cregui oportú. Però ja avanço que d’ara fins a final d’any serà la hòstia!

“Demana perdó, no pas permís”

Timothy Ferriss (a “The 4-Hour Week”)

Una de les incorporacions estel.lars d’aquestes post-vacances és el llibre “La setmana de quatre hores”. El seu autor, Timothy Ferriss descriu i desglossa un mètode per augmentar l’eficàcia en tots els aspectes de la vida, treballar (MOLT) menys [4 hores setmanals] i multiplicar els teus ingressos, a la vegada que gaudir plenament de la vida.

Vaig per una tercera part i el trobo inspirador i ja hi ha algunes tècniques i idees que estic començant a aplicar. Entre elles, que si vols fer una cosa [s'entén que penses que és positiva], surt més a compte demanar perdó que no pas permís: la gent sol tancar-se en banda a res nou/ diferent per raons emocionals o de conservadurisme, però en canvi ho accepta bé un cop ho veu ja fet. O sigui, visca la política de fets consumats.

Aquest llibre el vaig comprar a l’aeroport de Sydney just abans del vol de tornada i em va tenir totes les nou hores Sydney-Hong Kong rumiant.

Ha sigut sens dubte una d’aquestes “casualitats” de la vida. Fa temps que penso que m’encanta la meva feina, però hi ha moltíssimes més coses que vull fer, però sense haver de renunciar a res. Ni a la meva feina, ni a 30.000 altres activitats. Quan tingui 60 anys no vull tenir la sensació d’haver-me perdut la vida per haver estat treballant per guanyar-me-la. A més, a mig termini voldré ser pare i la meva initenció és ser-ne full time. No vull que la feina em robi els anys de gaudir dels meus fills.

I clarament la “jornada laboral de 4 hores” pot ser la solució a tots els meus maldecaps.

L’autor, de 29 anys (MERDA, ja faig taaard!!!!), en aplicar sistemàticament el mètodde que desglossa, va passar de guanyar 3.000$ al mes a 40.000 a la setmana… passant de treballar 12 hores al dia a 4 a la setmana. I en només 3 mesos!!! Jo de moment, amb força menys d’això ja en tindria prou…

Tan senzill com això.

Dissabte vam quedar per sopar amb els de Sabadell. Vam fer la inauguració oficial del pis de la Marga i el Benet, que l’han reformat totalment i els queda molt bé.

Eren tot parelles. Tots estaven aparellats, menys el Nando i jo, i alguns (eh Jordi i Rosa :-) ) ja estan embaraçats. Per un moment em va donar per pensar: “Jolín, estàs inadaptat? ‘Marujiteges’? [en el sentit de no acceptar l'edat que tens] Et tocaria ja assentar el cap i tal?”

De vegades, quan quedo amb els de Sabadell tinc aquesta sensació de “ells i jo“, de com si fos encara un noi esbojarrat envoltat d’adults.

Mentre que parlen de casaments, fills, etc, jo només penso en les vacances, estudiar japonès i fer prosperar TotemGuard. Mentre que uns discuteixen on faran al lluna de mel o quin cotxe comprar amb vistes a tenir descendència, jo només tinc ganes de sortir a sopar, anar de festa i pasar-m’ho bé.

Però sats què? Que m’encanta la meva vida. Aquesta és la conclusió a què arribo cada vgada que em poso a pensar giare en aquests termes. Visc sol i no tinc parella, però i què, la veritat és que m’ho passo de conya.

Un estil de vida convencional sempre m’ha fet bastanta mandra. Tot i que a la llarga em veig siguent pare i probablement casat, de moment encara em queda molt per experimentar.

És que de moment, no em veig visquent de cap altra manera. Encara tinc massa coses a fer, a gaudir i a aprendre com per pensar en tornar-me un “adult” en el sentit clàssic del terme: “casa, dona, cotxe, la parelleta i gos”. De fet, només de posar-me a pensar en tot això em talla el rotllo que Déu n’hi do!

Crec que sóc un adult madur i responsable. De fet, sóc de les persones més madures i responsables que conec. Sóc responsable de mi mateix, dels meus conills i tortugues, dels meus amics, dels meus socis, dels meus empleats. Però trio viure la vida com em faci més feliç.

I de moment, visquent com visc, en sóc molt, de feliç!

La Laura tenia tota la raó.

Primer he de confiar plenament en mi mateix.

 

Òscar,

ja no ets un bebè a qui han d’estimar.

Ets una persona forta, dreta, amb energia

ets la millor persona que coneixes.

Surt de la cuïrassa

trenca el capoll

esmicola la closca

fora pors, fora sentir-te petit i esquifit

fora fora fora fora!

Tu ets la llum

tu ets la plenitud

Tingues confiança en tu mateix!

Confia, Confia, Confia, C0nfia!!!

 

Les idees, els projectes, els jo-vulls

s’han de regar amb amor

i amb confiança.

 

Òscar,

jo confio en tu

i sé que confiaràs.

Fa un poc més d’un any vaig llegir que una manera de canalitzar l’energia cap a un propòsit és condensar-lo en una paraula. L’autor deia que cada any el “titulava” amb una paraula, que seria com l’eslògan que regiria aquell any.

Ho vaig posar en pràctica l’any passat, que va ser l’any de “Florir”, com clarament ha estat.

El 2008 és l’any de “Confiar“.

Demana, confia i se’t donarà.

Tots som Déus creant la realitat que nosaltres volem per a nosaltres mateixos.

Alguns dels projectes del 2007 els he complert i d’altres no. Dels que he complert, el més sonat ha estat comprar-me un pis. Ja el tinc, el comparteixo amb dos conills i dues tortugues i unes obres de l’ascensor inacabables, i m’hi sento molt a gust.

Dels que no he complert,
- Estudiar física: estic matriculat de la Uned, però he desistit. No tinc el temps ni les ganes d’estudiar tantes mates. De moment prefereixo seguir aprenent física quàntica amb llibres de divulgació i experimentant-la personalment (és el que vaig fer al retir Vipassana, p. ex)
- Estudiar finances. No ho descarto per al futur. Primer he de tenir el temps i les peles. Mentrestant, seguiré il.lustrant-me estil DIY.

En global, crec que el balanç no està malament. Per tant, què em proposo per al 2008?

- Anar al Japó i Austràlia a l’estiu. La idea és anar a veure el Tim, la Melissa i el Harry a Austràlia, aprofitar per veure el país i, a l’anada o la tornada, fer escala a Tòquio.

- Comprar-me una Wii (quan surti amb el perifèric Wii Fit)

- Aquest any pico fort: Guanyar una suma respectable de diners. No la poso aquí. Aquest és un blog per a tots els públics. Els meus objectius econòmics els tinc escrits en privat. Només sé que ho puc aconseguir si ho vull. Sé el que vull, sé que puc. Només em falta confiar.

- Si tot va bé i en segueixo tenint ganes (és un gran “si”), comprar-em un Smart de 2a mà. El cotxe ideal per la ciutat.

- Ser un ésser de llum. Aquest 2008 serà un any molt important per a mi en el camp espiritual. Estic a punt de fer un salt molt important. No sé exactament cap a on o cap a què, però suposarà un “salt quàntic” de primer ordre. Vull experimentar que som energia tornada materia, que som Déu, que estem més enllà de l’espai i del temps, que creem la nostra realitat, que som creadors. El 2008 és un any clau.

- Ser capaç de mantenir converses en japonès i llegir llibres i manga bàsics.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.