Archives for category: Quotidià

Foto d’aquí

Aquest és el meu propòsit per a la reentré postvacacional: Reduir el meu consum de cafè.

Tot va començar perquè em van regalar una Nespresso que vaig dur a l’oficina. I esclar, és tan bo…

Després perquè amb el Cèdric i l’horari d’estiu, llevar-me a les set del matí i pretendre estar lúcid era demanar massa…

Però arriba un punt que estic consumint massa cafè. No puc començar el dia sense una bona tassa.

Però després el xute que em fot em deixa taquicàrdic.

A partir d’avui, tornem al te verd.

Més sa.

A veure quant dura hehehe

Un cop llevats, begut el cafè i llegides les notícies per internet, ens disposem a fer plans per avui: En breu, dinar veient la nostra nova sèrie preferida, la hilarant Modern Family (millor que els Simpsons quan eren bons). Després platgeta i, un cop banyats i torrats, gimnàs.

I tota l’estona, esperant que el Cèdric es decideixi a venir, que ja estem impacients! :-)

Mentrestant, per celebrar que és diumenge, que les temperatures han baixat i no fa aquesta calor espantosa de la setmana passada, i que s’han d’apreciar les eptites coses, us deixo amb unes fotos que mostren el progrés del nostre hortet balconil…

El carbassoner ja comença a tenir babycarbassons

Els nostres enciamets segueixen creixent ben boniquets

Goita tu, com comença a enfilar-se!!!

I com a bonus tracks:

El Coco i la Mafi descansant

Les nostres granotetes. Hi ha qui té nans al jardí, hi ha qui hi té flamencs. Nosaltres preferim les granotetes:

“Les granotes canten

Xalalalalà

Les granotes canten

Xalalalalà

Quan van a passejar”

Hehehe

Espero que estigueu passant un molt bon cap de setmana, gent!

Portem alguns dies amb projectes casolans. Que sí germinats, que sí minimalisme… Un altre projecte és plantar plantetes xulis al balcó. De moment hem plantat algunes llavors que tenia per casa que vaig coprar fa un parell d’anys a Austràlia i hem comprat menta.

També tenim ganes de plantar d’altres herbes d’olor. Ja us ho aniré documentant hehe :-)

Us ensenyo les fotos de la nostra primera collita de germinats de soja. Ens va fer tanta il.lu! En vam fer una amanida fresca amb espinacs, olives i ceva tendra. Que bo!

Ara estem esperant la segona collida, de brots d’alfals, que triguen més a créixer, però ja es veuen més monos!

Fa temps que teníem per casa un estri per fer germinats. Hi fiques les llavors, aigua i al cap de 3-5 dies… tatxan! ja tens els teus germinats!!

Ahir ho vam provar amb soja orgànica. I avui n’hi hem afegit més.

Que guai, eh! Ja us explicarem què tal!

Les del pis de baix són les d’ahir. Les dels altres dos pisos són d’avui. Veieu com la soja d’ahir ja comença a brotar?

Si l’experiment surt bé i les nostres amanides milloren, el següent pas serà provar-ho amb d’altres llavors, com alfals.

Aprofitant que dilluns era festa a Barna i que fotia un dia esplèndid de primavera, vam aprofitar per sortir a passejar: Vam pujar amunt fins a Montjuïc, on vam passejar pels Parc de la Primavera.

Hi vam descobrir una zona immensa de jocs infantils preciosa on vam estar jugant al gronxador com la canalla!! :-D I és a només cinc minuts de casa! Oh i com hi portarem el Cèdric!!!!

D’allà vam passejar pel barri i vam creuar el Raval fins a la Rambla i la Plaça del Pi, on vam fer un cafè amb gel jo (el meu primer de la temporada!) i un cafè amb llet la Dawn. Va ser al mateix cafè on la Dawn i jo vam tenir la nostra primera cita :-P

Vam tornar xino-xano cap a casa ben contents.

Divendres passat, al vespre, de cop i volta, comença a sonar música boníssima tocada en acústic. Versions d’Amaral, de Bob Marley i d’altres grans clàssics.

Sortim al balcó i a l’altra banda del carrer, un un dels baixos, hi havia la persiana pujada i dos tipus tocant.

No sé si es pot apreciar gaire bé a la foto, però va ser un moment entranyable, dels que et fan pensar “que guai! això només pot passar al Poble Sec!”.

Els vaig fer fotos i se’n van alegrar.

Jronya que jronya!!!!

Acabem d’arribar a casa del dentista. Ens tocava higiene dental. Hem anat a una higienista de luxe i sensació, m’ha encantat… ara 90 cuques each!!!

Iiiiiiitx!!! Quin mal a la butxaca!!!!

Ara, això sí, les dents les tinc taaaan netes ara!

Coses de la vida. Una noia encantadora que ve a veure el pis ens explica que ha viscut 3 anys a Hong Kong, on treballava de comercial per a una empresa noruega. L’havien contractada perquè parlava xinès. No li agradava la feina, però li va encantar la ciutat.

Va decidir tornar a Barcelona i ara treballa de mediadora cultural per a l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramanet, amb la comunitat xinesa, que és molt nombrosa als voltants del carrer Maçanet/ Massenet a la zona de Fondo.

- És el veritable Chinatown de Barcelona! Hi heu d’anar, hi ha el millor restaurant xinès!!

No es va quedar el pis, però em va enviar un mail amb l’adreça.

I dissabte vam decidir-nos a anar-hi.

Fondo ens va semblar una zona peculiar. Pels primers carrers només hi veies que sudamericans i paquistanesos. Però així que vam arribar al carrer Massenet, tothom (tothom!) era xinès. Botigues d’alimentació xineses (i súper bé de preu, vam aprofitar per fer-hi la compra mentres la resta dels clients em repassaven estranyats de dalt a baix), pastisseries xineses, restaurants xinesos… Tot eren xinesos atrefegats amunt i avall.

Vam arribar al restuarant i jo era l’únic occidental.

Hi vam menjar súper bé!!

L’àpat es va compondre de:

- Ànec de Pequín deliciós

- Costelles de porc agredolces

- Budell de porc fregit (m’encantaaaaaa!!)

- Pasta d’arròs amb crancs frescos boníssims

(Per cert, por no en vam passar gens. Si vas amb una mica de precaució, no cal patir pas. Animo tothoma acostar-se a la zona… és com viatjar 3.000km! És súper autèntic!)

Després de dinar copiosament i passejar per Sitges, vam decidir tornar-nos-en per anar a sopar. I de cop i volta, vam descobrir per què tants directors de cine de por mundialment famosos són catalans: a BCN hi troben la inspiració perfecta per a les seves històries!

Guaiteu si no el túnel de l’intercanviador entre la Renfe de Passeig de Gràcia i el metro!! Però si no el deuen haver arreglat des que ho van contruir als anys 20 (del segle passat)!! I el Barcelona posa’t guapa, on és? Marededéu, quin iuiu!!!!

I per més basarda encara, canviant de metro a Plaça Cata, ens trobem una companya de classe de la Dawn, xinesa, que porta 15 anys visquent a Catalunya. Viu a Bellvitge i li diu “a Fondo aneu?? Aneu amb compte, que hi ha molts moros i roben molt!”.

Primer ens va acollonir. Després vam raonar que tenia la seva gràcia que ella, de Bellvitge, tingués por de Fondo (conclusió: els extrems de la línia vermella es toquen). La Dawn hi va afegir: “i segur que els marroquins també diuen ‘compte que hi ha molts xinesos i són perillosos!’” :-D

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.