Archives for category: Reflexions
« Entrades més antigues
Entrades noves »

El personatge històric

05/11/2009 //
4

Gaudí? Jaume I? Companys? Què hi dieu?

El cap de setmana passat estava mirant les notícies per internet i en llegeixo una a El Periódico que diu que ara, aprofitant l’avinentesa de Tots Sants, havien muntat rutes turístiques pels cementiris de BCN… de nit. Guies amb llenternes que t’ensenyen les tombes més famoses.

En comentar-li a la Dawn, em va preguntar que quin era el cementiri més famós de Barcelona, i no li vaig saber què respondre. Li vaig dir que “potser el de Montjuïc?”. I em insistir que a quin cementir hi havia més famosos enterrats. Encara vaig saber menys que dir-li.

I la pregunta del milió va ser: “De fet, quin seria el personatge històric més important de Barcelona? I de Catalunya?”.

El primer el vam tenir clar de seguida: el personatge històric més important de Barcelona és Gaudí. Però i de Catalunya?

Per guanyar temps li vaig preguntar: “I de Hong Kong?” La resposta va ser “Well, from China Mr. Mao”.

Hurtx!!! Li vaig replicar que el Mao s’havia liquidat a milions de persones amb la seva Revolució Cultural, però va dir: “sí, és cert, però també va fer que el país comencés a progressar”.

Retornant al tema de Catalunya, li vaig dir:

- Sant Jordi

- Ah, the one who killed the dragon? Pfff, copied from China.

- Well, then, Jaume I, the Catalan king who conquered València, Balears, Italy, etc. But that’s like 700 years ago.

- Pfff let’s ask our friends tonight

I tonight era la Castanyada, de manera que al vespre havíem quedat tots a casa la Núria i el Monter per afartar-nos de castanyes i moniatos.

Vam formular la pregunta. Amb Gaudí per a Barcelona hi va haver quòrum. Però per a Catalunya van triomfar els nohosés. Només l’Àlex es va aventurar a suggerir el president Companys, com a símbol de la Generalitat recuperada durant la II República i assassinat pels franquistes.

Però tot i així, no ho veig clar…

Vosaltres a qui proposeu?

- Qui creieu que és el personatge històric més representatiu de Barcelona?

- Qui creieu que és el personatge històric més representatiu de Catalunya?

- (Els que visqueu fora) Qui creieu que és el personatge històric més representatiu del vostre país?

A veure quins resultats surten!

Etiquetes , , , , , , , , ,
Categories Amics i família, BCN, D., Reflexions

Altibaixos

26/10/2009 //
3

Aquest ha estat un cap de setmana d’altibaixos. Un dia estaves al capdemunt de l’alegria i, al cap d’unes hores, et consumia la desesperació.

Són coses que passen.

No és que de cop i volta m’hagi tornat bipolar, eh! ;-)

En fi, com diria segurament algun expert en tao, zen o algun gurú d’aquests de creixement personal, l’important és mantenir l’estabilitat personal. Mantenir-te equànime. Si estàs bé amb tu mateix els esdeveniments externs no t’afecten.

Doncs això.

Categories Creixement personal, Reflexions

Crisi, hipoteques i propietat privada

14/06/2009 //
2

No miro la tele, és cert, fa mesos que la tinc criant pols. Però sí que miro programes per internet. Ja sigui sponsored by La Mula, o mirats directament a les webs de les teles. Ho va començar TVC amb TV3 A La Carta i, pel que veig, TVE també els ho ha copiat, fins i tot el nom.

Té l’avantatge que no t’has d’empassar tones de publicitat i que ho pots veure quan vols, fotre-li pausa, stop, etc.

Un dels programes que m’agraden, malgrat que el Jaume Barberà no n’acaba d’estar a l’alçada, és Singulars. Cada setmana entrevista a un convidat que no és famós però que destaca per la seva feina i el que ha aconseguit. Hi han passat empresaris, investigadors, metges, cuiners, etc. El Barberà vol transmetre la cultura de l’esforç, que esforçar-se acaba rendint.

Trobo brillant el convidat de fa un parell de setmanes, Fernando Pedro Méndez, jurista, registrador de la propietat i ultra condecorat assessor de governs en legislació, propietat privada, etc.

Al llarg de l’entrevista parla de la crisi actual, de les hipoteques, de què és i per què és important la propietat privada, de l’estat de la justícia i de les seves experiències com a assessor d’Espanya, Rússia, Cuba, Mèxic, etc.

La trobo una entrevista brillant i molt educativa.

Si la voleu veure, cliqueu aquí

Etiquetes , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,
Categories Economia, Reflexions, Societat, Tele

Censurat!

10/06/2009 //
3

L’Alicia em diu que a Suècia -bressol del Partit Pirata- han prohibit les descàrrgues P2P de la mula.

Llegeixo avui al matí que a la Xina els ordinadors vindran de fàbrica amb un software incorporat per filtrar la navegació a webs inapropiades. Els dirigents xinesos afirmen que és per evitar que la gent se’n vagi al porno.

Penso en el meu cas d’ahir al vespre: Anava a mirar-me, tot il.lusionat, Star Trek, que me l’havia baixada de l’emule, i totes 5 versions que tenia descarregades eren en realitat pel.lis porno. Em va venir una tallada de rotllo total. Jo!!!!! Jo volia veure el Mr. Spock!!!!

I penso:

- Si visqués a Suècia, no hagués tingut la tallada de rotllo perquè ja d’entrada no m’ho hagués pogut baixar. Segurament m’hagués cabrejat i hagués votat Partit Pirata, què cony!

- Si visqués a la Xina me les hagués baixat però no les podria veure. Em quedaria, empipat, amb el dubte de què hi havia, però segurament el Germà Gran del Partit Comunista Orwellià m’hauria afegit a la llista negra.

- I si visqués a Suècia però tingués un ordinador comprat a la Xina, no m’ho hagués pogut ni baixar ni mirar. Estaria a la llista negra xinesa i votaria el Partit Pirata suec.

Moral: Content per una vegada de viure a les Espanyes i no gens resignat, avui al vespre repetiré la cerca emulística a veure si trobo d’una punyetera vegada Star Trek, que la vull veure!!!! (Però no tant com per pagar els 7,50€ d’una entrada al cine)

Nota sobre la foto: Buscant una imatge a Google Images m’ha aparegut aquesta, amb el títol “orgasmos en Star Trek”. L’he trobat brillant i bastant apropiada.

Etiquetes , , , , , , , , , ,
Categories Cinema, Oci, Quotidià, Reflexions

Quant et costa veure la tele?

28/04/2009 //
1

Fent la meva ronda bloguera diària, he trobat aquest interessantíssim post de Microsiervos. Copio directament:

Matt mencionó cuánto cuesta a la gente ver la TV referenciando a otro artículo en el que el cálculo parte de la premisa de que puede haber cosas más «rentables» que hacer que sentarse cual patata frente a la TV:

Si en EE.UU. el espectador promedio ve unas 4,5 horas de TV al día eso son unas 31,5 horas a la semana, y si valoras tu tiempo a unos 5,85 dólares la hora te está costando unos 800 dólares al mes vegetar delante de la caja tonta.El cálculo aplicado a España sería algo así como que aquí consumimos unas 3 horas y 47 minutos al día de promedio, lo cual son unas 113 horas al mes, que valoradas a unos 5 euros la hora –qué menos– darían la nada despreciable cifra de unos 570 euros mensuales. Como sabiamente dijo Matt:

La vida es cuestión de prioridades.

Per tant, jo que no miro la tele, estic “estalviant” 570€ al mes…

Esclar que tot depèn de en quant valoris el teu temps. Per exemple, si en comptes de mirar la tele anessis a netejar cases (10€/hora), mirar la tele et suposa 1.140€/mes.

I encara mirat des d’una altra perspectiva. Si en comptes de mirtar la tele vas al gimnàs (em costa 80€/mes), a banda de guanyar-hi en salut, estalvies 490€ cada mes!!!

O per exeple, si en comptes de mirar la tele vaig a museus, faig un curs de macramé i un altre de balls de saló amb la meva parella i quedo amb els amics per fer la birreta, estic invertint 570€ cada mes en cultura, hobbies, millorar la meva relació amb la meva parella i socialitzar-me. Què és millor, doncs, vegetar al sofà o gaudir de la vida?

Evidentment tots aquests són càlculs ficticis, perquè bàsicament el que analitza és el “cost d’oportunitat” (quan em costa no fer una altra cosa). Nogensmenys, sí que posen de manifest que amb les 3h 47′ que passem de mitjana davant el televisor podríem fer moltes coses més profitoses i segurament ens ho passaríem més bé!

Vosaltres mireu gaire la tele? Com ompliu el vostre oci?

Etiquetes , , , , , ,
Categories Economia, Idees, Reflexions, Tele

L’any nou tibetà

26/02/2009 //
4

S’està preparant per trencar un totxo amb les mans:

- Haiaaaaaà!- Catacrac, totxo trencat!!!

 

Tinc una amiga que és pseudobudista i simpatitzant de la causa tibetana. I ahir em va convidar a celebrar l’Any Nou tibetà, que es veu que és encara més tard que el xinès.

Jo em pensava que seria com una festeta i tal, amb tibetans, budistes i força pica-pica. Però resulta que no ben bé. N’hi va haver, de pica-pica, però després d’una missa.

Durant una hora, un monjo tibetà i els seus deixebles occidentals van (vam) estar fent una mena de missa budista d’any nou.

Certament la filosofia budista té punts molt interessants, però la missa d’ahir era ben bé com una missa catòlica: el monjo va menjar-se una mena de panet i va fer un glop d’un licor; van repartir una mena de galetetes entre tots els assistents, ens van donar un cançoner amb càntics en tibetà perdemanar a Déu que ens alliberi de l’infern i ens porti a la salvació i perdoni tot el que hem fet malament…

Les semblances eren totals. Això sí: el menjo anava de color safrà en comptes de negre i estaves assegut amb coixins al terra.

És curiós com totes les religions organitzades tenen la mateixa doble vessant: Per una banda els sermons, la cerimònia, el pregar a Déu que ens alliberi… I per l’altra, la vessant místico-espiritual: els misticisme cristià, els sufisme islàmic, la filosofia budista i indoista…

Però crec que mentre que en el món cristià la religió ha quedat reduïda a una sèrie de dogmes, de moral i, en el cas dels catòlics, un senyor vell que et diu què està bé i què no, a Orient la vessant espiritual segueix molt més viva.

De fet, m’he apuntat a un curs de meditació que faran la setmana que ve. Pot estar súper bé! (I, a la vegada, si m’arriben a dir que això d’ahir seria una missa, no m’hi presento ni en pintura!)

Etiquetes , , , , ,
Categories BCN, Espiritualitat, Reflexions

I a qui li importa la mili?!

25/02/2009 //
4

En aquests moments, Skype crec que és el millor invent del món. Em permet xerrar amb la Dawn cada dia. Entre setmana parlem poquet, de 30 a 50′, però el capde ens podem passar dues hores i mitja rucu-rucu non-stop.

Trobo que l’Skype és collonut!

L’altre dia parlant-me amb ma àvia em deixa anar: “content hauries d’estar! Jo al teu avi vaig estar-lo esperant durant dos anys, quan va ser a la mili! I en aquella època ni teníem internet ni res! Només podíem parlar per carta, i una carta de Sabadell a Figueres [on feia la mili] trigava dues setmanes a arribar!”

La meva resposta va ser un “ah, vaja” de circumstàncies. Però vaig pensar “i a qui cony li importa la mili! M’estàs parlant del Paleolític, àvia!”

Ho sé, una mica desconsiderat, i l’àvia només em deia, en el fons que:

1- Fiqués les coses en perspectiva, deixés de mirar-me el melic i no m’ofegués en una gota d’oli

2- Tots hem passat per situacions iguals o pitjors… i se superen

En fi, àvia, perdona’m! Com era la frase aquella…? “Cría nietos, que te sacarán los ojos”

Etiquetes , , ,
Categories Amics i família, D., Quotidià, Reflexions

La gota malaia

20/02/2009 //
5

La gota malaia és un dels sistemes de tortura més efectius que existeixen, i dels aparentment més inofensius.

Es tracta de deixar caure damunt del cap del pres aigua gota a gota. Al començament, una gota d’aigua no li fa res: no fa mal, és ben inofensiva, és res, ínfima. Però al cap de 10 hores de notar damunt el teu crani una gota darrere una altra, s’acaba fent insuportable, insufrible i el pres acaba confessant el que calgui.

El trobo un sistema altament enginyós perquè demostra que, si fas una cosa insignificant, però amb regularitat, al final aconsegueixes objectius aparentment insuperables.

 

Per què començo aquest post parlant de la gota malaia?

 

Doncs perquè sempre tinc una llista immensa de coses que vull fer, i m’hi poso a saco un dia, però al final no aconsegueixo res. O bé de tantes coses que hi ha,  se’m fan una muntanya i m’estresso abans de començar.

El tema és que vull estudiar cantonès, alemany i japonès. A més, la meva profe de reiki m’ha demanat si li puc traduir un llibre de l’anglès. I m’he proposat publicar 5 posts a la setmana. Si em poso rotllo obsessiu amb una sola cosa durant tot un vespre, posa pel cas, acabo cansat, fart i sense ganes de tornar-hi en les properes 30 setmanes, però fent-me mala sang perquè em vaig autodient “Òscar, no has fet X, tampoc no has fet Y. Però que gandul que ets! Ets un improductiu!“

Ahir se’m van obrir els ulls.

Vaig veure la solució.

En comptes d’això, és millor dedicar poqueta estona a cada tasca, però fer-les regularment. Per exemple: En compte de pretendre estudiar japo 4 hores seguides un cop a la setmana (se’m farà impossible i ho ajornaré again), proposar-me d’estudiar-ne 1 hora i prou, però 2 cops a la setmana.

I el mateix amb la resta de coses.

Per tant, ahir vaig estudiar una horeta i quart de japonès. Avui en tornaré a fer una miqueta més.

Demà em ficaré també amb el cantonès i l’alemany.

I anar fent.

D’entrada sembla que facis menys. Però estic segur que, al cap de tres mesos, hauré assolit resultats altrament impensables.

(O això espero! :-) )

Etiquetes , , , , , , , , , , ,
Categories alemany, Blog, Idees, Japo, Quotidià, Reflexions

Feisbuc

16/02/2009 //
6

Vas pel carrer i sents una conversa: “Pos sí tia, jo ja li vaig dir en el Facebook, ara si no se n’entera no és culpa meva”.

En el metro, dos que parlen: “I ara som amics del Facebook”.

Al gimnàs: “Eh, pues lo convoco por el Facebook y apuntaros todos, eh! Que se apunte mucha gente!”

Que dius: pesats amb el fesibuc home!! Sí, jo tinc compte aml feisbuc, i hi tinc molts amics, però cal? Bbbf sembla com si, de cop i volta, tot passi pel feisbuc!!

Entenc que el Facebook és una xarxa social on tothom estableix relacions amb amics, coneguts i retrobats (molts i de curiosos) i que esclar, un cop hi ets, hi convides gent i es va fent una bola de neu… però caldrà veure quant dura el seu creixement exponencial.

Vosaltres, què en penseu, del feisbuc?

Etiquetes ,
Categories Reflexions

Saba d’auró

13/01/2009 //
3

He de trobar nous projectes amb què ocupar el meu temps a partir que la setmana que ve la Dawn se’n va. La millor manera de no estar trist és omplir-me de projectes a fer.

Alguns encara no els puc explicar (temps al temps…). D’altres sí:

El dia 22 començo a fer la dieta de la saba d’auró (o sigui, de la savia de arce): deu dies prenent només xarop d’auró amb suc de llimona i pebre. Ja la vaig fer fa 2 anys i tornar-hi és un dels meus projectes per a aquest any.

El millor del cas és que la farem 5 o 6 persones plegats: En vaig parlar a l’ofi i l’Ana s’hi va apuntar i també ha animat al seu nòvio, a 3 amigues i la mare d’una d’elles. Som tants que, per estar en contacte i hipermotivats, hem creat un blog.

Si el voleu seguir, cliqueu aquí.

Això del blog (i el Facebook, i el Twitter i etc) és la nova intimitat del s.XXI. Individualisme compartit: faig moltes coses però ho poso a l’abast de tothom per internet. Vides més transparents…

En fi, reflexions a banda, començo el dia 22!!! Durant deu dies, si em convideu a sopar us sortiré ben barat, hehe: a banda de la meva potinga, que em portaré jo mateix, només consumiré aigua o infusions de menta, fonoll, camamilla, etc.

Durant la dieta penso seguir fent vida normal i anant al gimnàs a tope cada dia. I el dia 8 de febrer corro la meva primera mitja marató!

Etiquetes , , ,
Categories Cuina, D., Gim, Projectes, Reflexions
« Entrades més antigues
Entrades noves »
Follow

Get every new post delivered to your Inbox.