Archives for category: Totem

Últim dia de feina de l'Adri... amb samarreta nova!

Avui és l’últim dia de l’Adri. Ha estat quatre anys amb nosaltres. Va començar com a becari i ara era el director d’informàtica. Ens deixa per anar-se’n a portar els servidors linux a una empresa de màrqueting online. La veritat és que ens ho va estar explicant i pinta força xulo. Espero que disfruti!

Com a comiat, hem demanat pizzes i, precedit pel discurset de rigor, li hem regalat la nova samarreta del Barça.

El Khaled, fins ara el segon de bord, el reemplaçarà al capdavant del departament tècnic. I l’Enric, el nou fitxatge, deixarà el contracte de becari de 4 hores per passar a plantilla.

C.K. Koay a flickr

Com sabeu, em dedico a vendre software. Dos dels aplicatius de software que tenim són els millors (i més cars) del seu mercat: l’un, és una eina educativa perquè els professors controlin els ordinadors dels seus alumnes durant la classe: poden veure’n la pantalla, restringir-los l’accés a internet, mostrar la seva pantalla, enviar-los treballs i auto-recollir-los, etc. És una virgueria, però sol ser massa car per les escoles públiques. El nostre millor mercat són els col·legis privats (no concertats: privats privats).

Fa un temps que estem repensant tota l’estratègia de màrqueting nostra: refent les webs, les comunicacions amb clients, el cicle de vendes, etc.  I crec que per a aquests dos productes que són els millors de la seva gamma, hem de definir una nova estratègia de marketing. Els hem de marquetejar com a ítems de luxe: productes aspiracionals que, per exemple, només estan a l’abast dels col·les privats més selectes… amb la idea que la percepció de luxe s’acabi trasvassant cap avall de la piràmide: les escoles concertades que vulguin destacar-se per la qualitat “hagin de tenir el nostre software”… Fins a arribar a algunes escoles públiques que vulguin invertir en “qualitat educativa”.

Per això avui he començat a llegir-me el llibre The Luxury Strategy, que pinta molt bé per a aquests propòsits.

I mentre tornava amb el tren cap a casa, pensava: “i per a tu, Òscar, què és el luxe?”

Sens dubte roba de marca no és luxe, n un cotxe de gamma alta…

Per a mi luxe és:

  • Portar una vida de qualitat… en el sentit més “budista”/ minimalista: lliure de necessitats. Com menys necessitis més lliure seràs i una vida més plena podràs portar.
  • Dur una vida d’abundància sense necessitar treballar… i aquí, per més petites que siguin les necessitats (en referència al punt anterior), em cal tenir un bon coixí! (Que de moment no tinc hahahaha) :-D

I per a vosaltres què és el luxe? Us sentiu atrets per productes de luxe: Mercedes, Porsche,  Louis Vuitton, Hermès, àpats tres estrelles Michelin, apartament a l’Empordà i d’altres productes aspiracionals?

L’altre dia la Dawn em preguntava si després de vacances em trobava més relaxat. Sens dubte que trencar amb la rutina durant tres setmanes m’ha anat molt bé. Abans de marxar em notava fatigat, treballant d’esma, desganat. Portava prop d’un any i mig sense vacances!

Ara em trobo a l’altra punta del cicle. He tornat de vacances i hem començat un nou any amb nous objectius motivadors.

Ja veurem quant aguanto amb la motivació tan amunt, però de moment, tinc ganes de fer balls de saló, de tornar al gimnàs, de millorar el meu alemany i d’assolir noves fites amb la meva empresa, entre molts d’altres!

I mentrestant, he d’esbrinar com trobar la meva passió… Estic llegint el llibre del Ken RobinsonThe Element. How Finding your Passion Changes Everything“.

Aquest orador, avoga per la reforma educativa i per trobar allò que ens apassiona, que ens fa tilín i ens dóna l’energia que ens cal per aguantar l’adversitat i tirar endavant. El vaig descobrir en aquesta Ted Talk:

I vosaltres, com encareu el nou any? Com noteu els vostres nivells d’energia?

Sabeu què us apassiona i com gaudir-ho al màxim? (Sisplau, expliqueu-me com fer-ho!)

Amb aquestes pintes vam celebrar l’arribada del 2011.

Cada mes de gener m’agrada plantejar-me quins propòsits vull acomplir durant l’any que comença. El 2010 no us en vaig publicar cap, perquè el principal propòsit era ser pares però com que encara no volíem dir que estàvem esperant un fill, doncs no vaig dir res.

He agafat, doncs, els propòsits del 2009 i veig que en aquests dos anys els he complert gairebé tots:

  • Segueixo amb l’alemany, i segueixo amb la idea d’arribar a poder-hi llegir novel·les
  • He après més cantonès, gràcies als viatges a Hong Kong i a escoltar les converses de la Dawn amb la seva família i amics. Diuen que amb un accent atroç, però sóc capaç de dir frases simples com “vull menjar”, “m’agrada el cafè”, “estàs pillat”… o “el Cèdric es tira pets” (se’n tirava molts hehehe) :-)
  • He visitat Hong Kong tres vegades
  • He corregut una mitja marató, la de Granollers
  • M’he casat

Quins seran els meus objectius del 2011?

  1. Recuperar l’activitat física. Tornar al gimnàs. Em vull fibrar una miqueta
  2. Tinc ganes de ballar. Amb la Dawn ens hem proposat de fer balls de saló (un-dos-txatxatxà) i també tinc ganes de recuperar les classes d’steps i aeròbic. M’agradaria fer classes de dansa, però no sé si aquest any tindré temps
  3. Ser un bon pare. Aquest és amb diferència el principal objectiu de l’any!!!
  4. Seguir amb el blog i introduir-hi millores i novetats. Intentar guanyar una mica més d’audiència
  5. Viatjar. Aquest any no es preveuen grans viatges, però sí que tenim planejades escapadetes a Escòcia, Munic, el sud de França i, potser, Viena
  6. Acondicionar i adaptar al nostre gust el pis de Sabadell
  7. Seguir simplificant-me la vida
  8. Reforçar el creixement de la meva empresa
  9. No reaccionar. Entre acció i reacció sempre hi ha un espai. Aprofundir-hi. No deixar-me endur per la ira, la fúria o el “doncs què s’ha pensat… jo ara li diré que… ja veurà com…!”. Calmar la ment.
  10. Seguir estudiant alemany. Insisteixo que vull arribar a poder-hi llegir novel·les.
  11. Seguir aprenent.

Aquests són els meus objectius principals per al 2011.

I vosaltres? Us marqueu objectius? Quins?

Foto d’aquí

Aquest és el meu propòsit per a la reentré postvacacional: Reduir el meu consum de cafè.

Tot va començar perquè em van regalar una Nespresso que vaig dur a l’oficina. I esclar, és tan bo…

Després perquè amb el Cèdric i l’horari d’estiu, llevar-me a les set del matí i pretendre estar lúcid era demanar massa…

Però arriba un punt que estic consumint massa cafè. No puc començar el dia sense una bona tassa.

Però després el xute que em fot em deixa taquicàrdic.

A partir d’avui, tornem al te verd.

Més sa.

A veure quant dura hehehe

Foto d’aquí. Llàstima que jo no tinc piscineta, de moment! :-)

Porto dies que no escric. El motiu és que estic intentant reorganitzar-me la vida. Porto una setmaneta teletreballant: mitja jornada des de l’ofi, i mitja des de casa.

De moment els resultats són positius: curro més però també tinc més temps pel gimnàs, llegir, passejar, fer vida de família, no fer res… I, quan neixi el Cèdric, podré passar-hi molta més estona i la Dawn i jo ens podrem organitzar molt millor la vida.

Algú de vosaltres també teletreballa?

Algú no teletreballa però ho està considerant?

La foto d’avui és del meu ideal de ‘telecurro’. Per demà us penjaré les meves fotos reals :-)

Holaaaaaa

Jo assegurant-me que l’aigua de la psicina era calenteta

L’hotel estava plagat de mussols!

Quan voltàvem per Caldes vam trobar una font dedicada al menjar preferit de la Dawn

Nyam nyam!!

Fent amics

La decoració era com molt d’època

Amb l’Ana i el Ferran davant de la Font del Lleó

Que bones les pizzes!!!!

Vam arribar a Caldes cap a les 14.30 de divendres. Després de fer el check-in a l’hotel balneari, vam deixar les coses a l’habitació i vam anar a fer una volta per Caldes. Davant d’on ens estàvem teníem la famosíssima Font del Lleó, d’on raja aigua termal a 74º i que fa una olor molt forta. Precisament per les propietats d’aquest aigua termal els romans ja van instal.lar a Caldes unes termes enormes, que ocupaven com mitja vila, amb piscines, banys, “saunes”, etc per tal que els malalts de tot l’imperi s’hi vinguessin a recuperar.

Vam fer, doncs, un volt pel poble i, com que en una hora ja el teníem vist, vam acabar fent un cafè a un bar on ens van cobrar 11€ per dos cafès amb llet, unes braves i una tapa de croquetes.

Estàvem contents. No teníem res a fer i estàvem relaxats. Després de les presses habituals

A les 19h, que era quan obrien el balneari, hi vam anar, ens van donar dos barnussos i vam reservar el tractament pel dia següent. Vam decidir-nos pel tractament de “bombolles”.

Acte seguit, vam adreçar-nos a la piscina d’aigua calenta, on ens hi vam estar banyant fins a l’hora de sopar. Xulíssima, perquè mitja piscina era interior i mitja era exterior. Mai havia experimentat això d’anar nedant i, de cop i volta, sortir a l’exterior, notar el fred a la cara, però tenir el cos ben calent. Era divertidíssim!!!! Veies tot el baf que deixava anar l’aigua calenta pel contrast amb el fred que feia!

El sopar va ser genial. Podíem triar de la carta el que volguéssim, i vam demanar-nos una fideuà cadascun, jo unes costelles de xai amb verdures a la brasa boníssimes, i la Dawn un llom de porc ibèric amb salsa “cafè de París”  massa salada. De postres, tiramisú i pastís de formatge. I infusions.

Quan ja havíem demanat, vam veure que hi havia una barra d’amanides i, per la feis, li vam demanar a la cambrera “escolta,  podem agafar-nos amanida?”. En teoria no ens entrava, però vam acabar també amb un súper plat d’amanida cadascun.

Dues hores després, rodolant, vam anar-nos-en a l’habitació.

L’endemà dissabte ens vam despertar a les 8.30 per aprofitar el bufet lliure d’esmorzar. Ens vam fotre les botes: cafè, ensiamadetes, crosanets, suc de taronja, pa amb butifarra, pa amb formatge, pa amb fuet, mandarines, kiwi… I més i més i més, perquè podies repetir tant com volguessis!

Després d’esmorzar, vam tornar a l’habitació a dormir fins a les 12h.

Teníem el tractament a les 12.30. Per fer el tractament de “bombolletes” ens van ficar en una mena de jacuzzi i, durant 20 minuts, vam estar amb aigua calenteta, amb bombolles… Vaig aprofitar per relaxar-me i fer una meditació i vaig sortir-ne com nou!

Posteriorment, vam pujar a l’habitació, vam recollir les coses, vam deixar l’hotel i a les 14.30 havíem quedat amb l’Ana i el Ferran, el nadius :-) , per dinar plegats.

Ens van portar a una pizzeria on vam menjar-nos unes pizzes taaan bones! Massa finíssima, ingredients de qualitat… Mmmh! La meva era “pizza verda amb formatge de cabra” i estava feta amb crema de carxofa i, per damunt, rotlles de formatge de cabra. Boníssim. La Dawn es va demanar una 4 estacions, el Ferran una de salmó fumat i pernil salat i l’Ana uns fetuccini amb 4 formatges.

Vam tenir una conversa i sobretaula interessantíssims i ens en vam tornar cap a Barna.

Al bus ens va enganxar la mandra i  quan vam arribar a casa, que deurien ser lea 19h, només teníme ganes que d’escarxofar-nos al sofà, veure alguna pel.li i descansar.

Em sembla que havíem menjar massa i estàvem massa relaxats!!

Anar al balneari, ni que fos una sola nit, va ser un trencament total. Amb la Dawn vam decidir que ho hem de fer més sovint, aquestes miniescapadetes, una vegada al mes ni que sigui…

Idees d’on podem anar que sigui prop de Barna però que ens permeti trencar?

(Que per cert, nens, el proper break serà la setmana que ve: ens en nem a Berlín 6 dies!!!!)

Els meus companys de Totem ens van regalar pel casament un estupendo cap de setmana al Balneari Broquetas de Caldes. Hi anem avui a la tarda. Ens inclou sopar, una nit d’hotel, esmorzar, accés a les instal.lacions del balneari i un tractament a escollir.

I demà a la tarda l’Ana, que viu a Caldes (i es curra cada dia 45 min en bus + 15 min en metro per venir a treballar), ens farà de cicerona i ens mostrarà la fantàstica Vila del Pingüí, que n’hi diu ella, les termes romanes i la mundialment famosa Font del Lleó, d’on surt aigua bullint i sulfurosa, de grans propietats medicinals.

(De fet, perxò a Caldes hi ha balnearis, perquè tenen aigües calentes molt riques, tal com ja van descobrir els romans o els burgesos barcelonins de finals s.XIX que hi anaven a “prendre les aigües”)

Ens fa molta il.lusió aquest cap de setmana: estar tots dos, tranquil.lets, deixant-nos mimar…

Ja us explicaré!

Oioió!

neteja

A l’oficina la dona de fer feines ens ve el cap de setmana. És una noia filipina, que sol venir acompanyada d’una amiga/parenta i que, quan té massa feina (entre setmana treballa de cambrera a les Quinze Nits) subcontracta la feina a alguna altra parenta o amiga del seu cercle filipí.

Per 50€ se suposa que hi treballa 4 hores, però com que vénen dues, en dues hors enllesteixen.

El tema és que és molt simpàtica, sempre riallera, però en general, deixa l’oficina “passablement” neta. Passablement neta vol dir que buida les papereres i treu la pols, però un dia arribes i el terra està enganxifós i relliscós perquè en comptes de fer servir cera i sabó per al parquet, ha fet servir tota una ampolla sencera! de Reparamuebles; la setmana següent s’ha deixat els finestrals oberts i hi fot un fred horrorós; i un altre dia han desaparegut una cullera i dos rotuladors vileda, al terra s’hi veuen les llapissades de la fregona i per poder caminar has de fer el moonwalk (àlies “el maikelyasson“).

En aquests casos m’hi emprenyo, li xiulen les orelles i el divendres següent juntament amb les peles, li deixo un pòstit del pal “tia tu ets cega o ets cega”. O sigui, una nota dient això, però ben dit, eh…

La setmana passada, no obstant, l’oficina estava neta, sense desperfectes, i s’havia dedicat a endreçar la cuina: el sucre en un pot de vidre etiquetat “sugar”; el cafè instantani en una altre pot de vidre etiquetat “coffee”; el colacao en un altre amb l’etiqueta “chocolate”…

Tots els tes i infusions estaven dins de tuperwares hermèticament tancats.

Tot hermèticament milimetrat.

Em va arribar al cor. Aquest divendres passat li vaig deixar una nota d’agraïment, donant-li les gràcies i dient-li que “era un sol”. Òbviament el Clay se’n va enfotre, però jo l’hi vaig deixar, què cony!

I avui al matí, arribo i em trobo l’oficina neta i la cuina encara més endreçada: les aigues amb gas en un prestatge; les garrafes d’aigua a l’armari (en comptes del terra)…

Suposo que és el poder de l’agraïment.

A tots ens agrada que ens valorin la feina que fem bé! I si sabem que el que fem agrada i és ben rebut, fa que treballem més contents i millor.

Doncs jo l’hi estic ben agraït!

Què tal la senyora de fer feines o servei de neteja de les vostres feines? Alguna anècdota divertida?

Un dels d’avui: No sé de què parlem amb l’Ana de l’oficina i diu: “ah, vale, a gerres de cervesa no, però a canyes sí que us puc convidar”. I ens convida a canyes i tapes de pernil salat (que talla ella mateixa d’una pota de pernil que resulta que tenim a la cuina de l’oficina…

Strange…

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.