La veritat és que veient aquest vídeo, amb el bon rotllo de la cançoneta i les imatges, em vénen ganes d’anar-me-n’hi ja!!!
Inspired by Iceland Video from Inspired By Iceland on Vimeo.
La cançó és “Jungle Drum” de l’Emiliana Torrini.
Apa, que tingueu tots un fantàstic cap de setmana!!!
El fum era com aquest però més blanquinós. Foto d’aquí
Tenia pendent explicar-vos les meves peripècies al volant. En resum pels que no sapigueu de què va: mai m’ha agradat conduir, no tinc cotxe i feia prop de tres anys qeu no conduïa, però l’altre dia vam decidir llogar-ne un per anar a passar el cap de setmana a Olot i Girona.
Dissabte a les 09h jo era puntual a la porta d’Europcar perquè em donessin el meu Seat Ibiza tdi gasoil. Me n’entreguen les claus i em diuen: “L’acabo de repassar. Ja veuràs com no hi tindràs cap problema.”
Osti noi, si es descuida! Quina frase més profètica!
Engejo el cotxe, i se’m cala. Hi torno, i se’m torna a calar. No em va estranyar que se’m calés, ja hi anava preparat mentalment: entre la meva falta de pràctica i que és un cotxe llogat que no coneixes…
A betzegades, aconsegueixo treure’l del concessionari. Per donar la volta a l’illa de cases se’m cala com deu vegades, i quan semblava que ja aconseguia córrer sense problemes, al cap de cinc minuts de rellotge, comença a sortir un fum blanc horrorós del motor.
Fotia una pudor a goma cremada!!!
Quan feia deu minuts qua havia tret el cotxe del concessionari, l’he de mal aparcar on puc perquè no tira i el fum i la pudor són massa grans.
El motor s’havia sobreescalfat. La llumeta de “problemes amb el motor” em martiritzava fent pampallugues.
Jo pensant: “Merda Òscar, ja te l’has carregat. Sort que has comprat assegurança a tot risc!!” Al meu cap no hi entrava cap altra possibilitat que no fos que jo hagués destrossat el cotxe. La meva autoconfiança conductora estava batent rècords de mínims.
Joder!!!!
Truco al telèfon d’assistència i em diuen que si només he conduït deu minuts, el més ràpid és que m’esperi que el motor es refredi i jo mateix torni el cotxe a la botiga d’Europcar, on me’l canviaran per un altre no problem.
M’espero mitja hora, la llumeta odiosa ja no pampallugueja. El motor s’engega… però el canvi de marxes no va.
Torno a trucar al telèfon d’assistència i m’envien una grua i un taxi a recollir-me.
Mentrestant, ja són quarts de dotze i és impossible que arribi ni tan sols a la segona part de la classe d’alemany.
El meu estat anímic és deplorable, segueixo convençut que em fotran a la llista negra d’Europcar i de tots els “rentacars” i tremolo com una fulla dels nervis.
El gruero, quan arriba, és la meva salvació. M’explica que el problema no sóc jo. Un cotxe, per més destraler que siguis al volant, no es fa malbé així de fàcil. L’embrague s’ha trencat. Es veu que el fum blanc i la pudor són característics del cas. I quan l’embrague es trenca, el xip que controla el canvi de marxes deixa de funcionar. El gruero, òbviament, flipa que puguin llogar vehicles en tal mal estat.
Quan m’explica això, de cop i volta em noto vint quilos més lleuger i si no fos perquè encara tremolava lleugerament, l’hagués abraçat. De debò!
Un cop alleugerit aquest mal tràngol, el taxi em torna a la botiga d’Europcar, em donen un altre Seat Ibiza tdi gasoil (però platejat en comptes de blanc)… i aquest cop em funciona bé!
La resta del trajecte es resumeix així: vam arribar bé a Olot i a Girona, el cotxe de tant en tant se’m calava, sobretot en semàfors i stops, però per manca de pràctica meva en el joc de peus embrague-fre-accelerador.
Res que la pràctica no arregli.
Vaig passar d’altres moments de tensió. Com quan, sortint de Girona, el cotxe se’m va calar 12 cops en un semàfor. O ja arribant a Sabadell, en un semàfor en pujada, el cotxe se’m va tornar a calar deu cops. I els del darrere fotent-me senyals obscens amb els dits.
En aquestes dues ocasions, si no hagués estat per la tensió, m’hagués posat a plorar.
Si m’haguessis preguntat en aquell moment quan tornaré a conduir, t’hagués contestat que mai més. Però ara, mirat amb perspectiva, crec que vas er una bona experiència: vaig practicar molt, vaig conduir sota tensió 
i vam fer tot el trajecte sans i estalvis i sense perdre’ns.
Ja estem planejant una escapadeta pel Sud de França… i a l’estiu vacances amb cotxe per la Costa Brava (és el que té anar amb nen).
Amb aquestes pintes vam celebrar l’arribada del 2011.
Cada mes de gener m’agrada plantejar-me quins propòsits vull acomplir durant l’any que comença. El 2010 no us en vaig publicar cap, perquè el principal propòsit era ser pares però com que encara no volíem dir que estàvem esperant un fill, doncs no vaig dir res.
He agafat, doncs, els propòsits del 2009 i veig que en aquests dos anys els he complert gairebé tots:
Quins seran els meus objectius del 2011?
Aquests són els meus objectius principals per al 2011.
I vosaltres? Us marqueu objectius? Quins?
Aquesta és la meva última entrada abans de marxar de Barcelona (buenu, Sabadell…). Si els controladors aeris ho permeten, les properes tres setmanes, fins al 29/12, estarem a Hong Kong (amb una breu incursió al sol tailandès).
Seguiré actualitzant el blog amb fotos i comentaris, però possiblement serà menys sovint. Prego comprensió!
Per preparar-nos bé per les vacances, avui anem al concert de la Lady Gaga. Hem deixat el Cèdric amb els meus avis, que se’l quedaran tota la nit. Ma àvia em sembla que n’està encantada!
Serà el primer cop que el Cuquet no dorm amb nosaltres. Hem hagut de preparar tot un muntatge: amb un “sacaleches” (com es diu en català?) que ens han deixat la Rosa i el Jordi, la Dawn ha omplert tres biberons de llet perquè ma àvia en tingui de sobres (som súper pro lactància materna i anti llet de fórmula).
I nosaltres, aquesta nit, party party party!!!!
I demà, el terror: com aguantarà el Cèdric 14 hores en un avió? Pobres passatgers…
Estarem aquí, a Patong Beach, Phuket, Tailàndia… les fotos són d’aquí i d’aquí
Mica a mica les nostres mereixedíssimes vacances de Nadal a Hong Kong van prenent forma.
Ens estarem allotjats en aquests apartaments a la zona de North Point: 112 Apartments. Ahir ens van confirmar la reserva.
I també aquest cap de setmana estàvem planejant una escapadeta d’uns cinc dies a Tailàndia. Anirem a Phuket. Jo tinc ganes de sol, platja, massatges i no fotre res. Em noto que necessito descansar. I hem trobat una oferta que està bastant bé per aquest hotel/resort de Patong Beach a Phuket, el Bantai Beach Resort & Spa.
Fot una bona pinta!!!!
Ja m’hi veig: descansant a la platja o a la piscina, xarrupant sucs de fruites tot el dia, descarregant la tensió acumulada a base de massatges tailandesos i gaudint de passejades per la platja, alguna excursioneta… i potser algun curset de submarinisme!
Amb l’estrès d’aquestes setmanes, el cansament arrossegat i la mudança, la perspectiva de passar-nos 5 dies a Tailàndia em sembla paradisíaca!
(L’Alicia ja em va advertir que ens hi trobarem a Suècia sencera, però què hi vols fer! Nosaltres també volem gaudir dels beneficis de l’estat del benestar… tailandès!)
Ja us aniré explicant!
Foto d’aquí
Tot el tema de Grècia, Alemanya, els 4 porquets espanyol, irlandès/ italià i portuguès, la crisi financera, etc ho trobo divertidíssim. Delirant. De debò.
Resulta que Grècia portava anys dedicant-se a falsejar-ho tot i fins ara no se n’adonen? Vinga va!
Alemanya passa en dos anys de ser el “malalt d’Europa” a ser el model a seguir? I Espanya, que fa dos anys era l’última esperança blanca, ara és el dimoni. M’encanta l’objectivitat dels ananlistes financers.
Respecte al tema de Grècia, estava cantat que al final se’ls hauria d’ajudar (pagant tots, perquè Espanya també s’hi deixarà pasta). I, malgrat l’híper euroescepticisme rampant de la BBC, trobo brillant l’anàlisi que hi he llegit avui.
Altament recomanable.
I jo què penso:
1- Que els governs europeus porten massa anys actuant com a aficionats. Que si tenim una moneda comuna, ja toca tenir també un govern econòmic comú. I, per què no, que alguns impostos els recapti Brussel.les en comptes dels estats membres. O sigui, fer el salt de comunitat de veïns que intenta posar un hort urbà al terrat de l’edifici, a alguna cosa més semblant als Estats Units d’Europa.
2- Que a veure si amb els problemes que tenen baixen els preus i la Dawn i jo ens en podem anar de creuer per les illes gregues a preu de saldo! 
Foto d’aquí
D’aquest pal la Dawn i jo vam celebrar el Sant Jordi.
Ella em va regalar la Lonely Planet de Tailàndia. Jo li vaig regalar una rosa i un sopar romàntic a base de pizza i postres de xocolata.
I per acabar la nit, l’Alícia al País de les Maravelles en 3D.
El món timbartonià súper xulo, com sempre, però la pel.li fluixeta. Li donaríem un 6,5 per un fil argumental tirandillo.
Això sí, al cine ens vam fer fotos amb molts amics:
PS. La Lonely de Tailàndia ve perquè segurament ens en hi anirem al gener. El nostre plan, a hores d’ara, és anar-nos-en a Hong Kong per presentar el Cèdric a la seva family i celebrar l’Any Nou Xinès plegats amb ells i després agafar-nos una setmaneta de viatge romàntic la Dawn i jo solets (el Cèdric es quedarà amb sa germana)
Vaig estar ahir a Logroño… Hi vaig anar per feina amb una mena de pseudoAVE que han posat: aprofita fins a Saragossa les vies de l’AVE i després canvia a les vies convencionals. Està molt bé perquè amb el fàstic-tren d’abans de la guerra de Cuba d’abans trigaves 7 hores. Ara només 4, que ja és més ràpid que amb cotxe.
Explico l’anada a Logroño només a tall d’anècdota. L’important és que a continuació podeu veure les ecografies de les 21 setmanes. Ens les van fer dimarts de la setmana passada. Se’l veu molt més gran i guaiteu com saluda amb la mà!
L’endemà dimecres vam anar a la visita amb la llevadora (us he dit que m’encanta, la Pepi, la nostra llevadora? És un sol de dona i se la veu súuuper vocacional!) i està tot híper perfecte amb el Cèdric. Serà un nen llarg, ens van dir. O sigui, com el pare.
I els anàlisis de sang, tests de síndrome de Down, Edwards, més malaties, etc tot perfecte.
Ara a l’abril toca un altre anàlisi de sang a la Dawn per mirar els nivells de sucre (que no es torni diabètica durant l’embaraç, cosa freqüent) i després nova visita amb la llevadora per parlar ja del part, l’hospital, etc. En teoria, serà quan triarem com volem el naixement, on, etc. Pel que sembla, crees un “protocol de naixement”, sobretot perquè et respectin que vols un part natural, o natural però amb epidural, etc.
En fi, guaiteu com el Cèdric us diu hola:
Amb la Dawn ens ho vam passar súper bé a Berlín, gràcies a la cortesia del Bounty i la Michelle.
Sota la neu i abirgadíssims vam visitar tota la ciutat i vam plasmar fotogràficament el nostre bon rotllo. Voleu veure les fotos? Podeu fer-ho des del meu Facebook o el de la Dawn.
Gaudiu.ne! (I deixeu-hi comentaris!)
