Archives for category: viatges

Una cosa que ens va deixar al.lucinats de Caldes va ser una màquina que hi ha per dispensar llet automàticament. La cosa va així: Primer has de comrpar una ampolla, que pot ser de vidre (70cent) o de plàstic (30cent). Després, fiques un euro a la màquina, i et dóna un litre de llet. Acte seguit, la màquina s’higienitza per al següent comprador.

Esclar, un cop tens l’ampolla, ja no cal comprar-la més, la pots anar reaprofitant.

La gràcia és que és llet directa del productor, fresca del dia i molt més bona. Té més gust que la del súper, i pel que ens van dir l’Ana i el Ferran, està triomfant bastant i n’estan instal.lant bastants per la zona.

Jo ho trobo una molt bona idea. Vosaltres què en penseu? Ho coneixíeu? Ho heu provat mai?

Holaaaaaa

Jo assegurant-me que l’aigua de la psicina era calenteta

L’hotel estava plagat de mussols!

Quan voltàvem per Caldes vam trobar una font dedicada al menjar preferit de la Dawn

Nyam nyam!!

Fent amics

La decoració era com molt d’època

Amb l’Ana i el Ferran davant de la Font del Lleó

Que bones les pizzes!!!!

Vam arribar a Caldes cap a les 14.30 de divendres. Després de fer el check-in a l’hotel balneari, vam deixar les coses a l’habitació i vam anar a fer una volta per Caldes. Davant d’on ens estàvem teníem la famosíssima Font del Lleó, d’on raja aigua termal a 74º i que fa una olor molt forta. Precisament per les propietats d’aquest aigua termal els romans ja van instal.lar a Caldes unes termes enormes, que ocupaven com mitja vila, amb piscines, banys, “saunes”, etc per tal que els malalts de tot l’imperi s’hi vinguessin a recuperar.

Vam fer, doncs, un volt pel poble i, com que en una hora ja el teníem vist, vam acabar fent un cafè a un bar on ens van cobrar 11€ per dos cafès amb llet, unes braves i una tapa de croquetes.

Estàvem contents. No teníem res a fer i estàvem relaxats. Després de les presses habituals

A les 19h, que era quan obrien el balneari, hi vam anar, ens van donar dos barnussos i vam reservar el tractament pel dia següent. Vam decidir-nos pel tractament de “bombolles”.

Acte seguit, vam adreçar-nos a la piscina d’aigua calenta, on ens hi vam estar banyant fins a l’hora de sopar. Xulíssima, perquè mitja piscina era interior i mitja era exterior. Mai havia experimentat això d’anar nedant i, de cop i volta, sortir a l’exterior, notar el fred a la cara, però tenir el cos ben calent. Era divertidíssim!!!! Veies tot el baf que deixava anar l’aigua calenta pel contrast amb el fred que feia!

El sopar va ser genial. Podíem triar de la carta el que volguéssim, i vam demanar-nos una fideuà cadascun, jo unes costelles de xai amb verdures a la brasa boníssimes, i la Dawn un llom de porc ibèric amb salsa “cafè de París”  massa salada. De postres, tiramisú i pastís de formatge. I infusions.

Quan ja havíem demanat, vam veure que hi havia una barra d’amanides i, per la feis, li vam demanar a la cambrera “escolta,  podem agafar-nos amanida?”. En teoria no ens entrava, però vam acabar també amb un súper plat d’amanida cadascun.

Dues hores després, rodolant, vam anar-nos-en a l’habitació.

L’endemà dissabte ens vam despertar a les 8.30 per aprofitar el bufet lliure d’esmorzar. Ens vam fotre les botes: cafè, ensiamadetes, crosanets, suc de taronja, pa amb butifarra, pa amb formatge, pa amb fuet, mandarines, kiwi… I més i més i més, perquè podies repetir tant com volguessis!

Després d’esmorzar, vam tornar a l’habitació a dormir fins a les 12h.

Teníem el tractament a les 12.30. Per fer el tractament de “bombolletes” ens van ficar en una mena de jacuzzi i, durant 20 minuts, vam estar amb aigua calenteta, amb bombolles… Vaig aprofitar per relaxar-me i fer una meditació i vaig sortir-ne com nou!

Posteriorment, vam pujar a l’habitació, vam recollir les coses, vam deixar l’hotel i a les 14.30 havíem quedat amb l’Ana i el Ferran, el nadius :-) , per dinar plegats.

Ens van portar a una pizzeria on vam menjar-nos unes pizzes taaan bones! Massa finíssima, ingredients de qualitat… Mmmh! La meva era “pizza verda amb formatge de cabra” i estava feta amb crema de carxofa i, per damunt, rotlles de formatge de cabra. Boníssim. La Dawn es va demanar una 4 estacions, el Ferran una de salmó fumat i pernil salat i l’Ana uns fetuccini amb 4 formatges.

Vam tenir una conversa i sobretaula interessantíssims i ens en vam tornar cap a Barna.

Al bus ens va enganxar la mandra i  quan vam arribar a casa, que deurien ser lea 19h, només teníme ganes que d’escarxofar-nos al sofà, veure alguna pel.li i descansar.

Em sembla que havíem menjar massa i estàvem massa relaxats!!

Anar al balneari, ni que fos una sola nit, va ser un trencament total. Amb la Dawn vam decidir que ho hem de fer més sovint, aquestes miniescapadetes, una vegada al mes ni que sigui…

Idees d’on podem anar que sigui prop de Barna però que ens permeti trencar?

(Que per cert, nens, el proper break serà la setmana que ve: ens en nem a Berlín 6 dies!!!!)

Els meus companys de Totem ens van regalar pel casament un estupendo cap de setmana al Balneari Broquetas de Caldes. Hi anem avui a la tarda. Ens inclou sopar, una nit d’hotel, esmorzar, accés a les instal.lacions del balneari i un tractament a escollir.

I demà a la tarda l’Ana, que viu a Caldes (i es curra cada dia 45 min en bus + 15 min en metro per venir a treballar), ens farà de cicerona i ens mostrarà la fantàstica Vila del Pingüí, que n’hi diu ella, les termes romanes i la mundialment famosa Font del Lleó, d’on surt aigua bullint i sulfurosa, de grans propietats medicinals.

(De fet, perxò a Caldes hi ha balnearis, perquè tenen aigües calentes molt riques, tal com ja van descobrir els romans o els burgesos barcelonins de finals s.XIX que hi anaven a “prendre les aigües”)

Ens fa molta il.lusió aquest cap de setmana: estar tots dos, tranquil.lets, deixant-nos mimar…

Ja us explicaré!

Oioió!

[perdoneu la manca d'accents o de ces trencades: mentre sigui a HK escric des del portatil de la Dawn, amb teclat america]

Porto dues setmanes sense escriure. I porto 10 dies a Hong Kong. Vaig sortir de BCN el 30 de juny a la tarda des de la nova i molt mes practica i buida T1. Despres d’una escala caotica a Istambul, arribava a Hong Kong a les 16 hores, hora local, una hora mes tard del previst.

Un cop a la ciutat, vam anar a deixar les meves coses a l’hotel i, acte seguit, vam procedir a anar de compres. L’1 de juliol era festiu a Hong Kong: el 12e aniversari de la devolucio a la Xina i, a banda d’una manifestacio amb menys assistencia de la prevista per la calor i la pressio policial [en parlare en el proper post], res no afectava el ritme de la ciutat. Les botigues eren obertes, amb rebaixes de fins al 70%, i la gent comprant.

Nosaltres haviem de comprar dues coses molt important: el meu trajo de casament i les aliances.

Les aliances va ser facil: despres de comparar unes quantes joieries, ens vam decantar per unes de molt maques de plati, sobries, amb nomes una mena d’onada gravada al llarg. Les dues iguales.

El trajo tambe va ser facil: vam entrar a Armani atrets pel 50% de descompte en el remate final, i vam arrassar: americana, pantalons i camisa. No us explico com es res. Nomes dire que tots dos estem d’acord que em queda molt be. Ja veureu les fotos del casament! :-)

En canvi, perxo, vam tenir mes problemes amb les sabates i, sobretot, la corbata. Les sabates les acabariem comprant al cap de 2 dies, ben xules, i la corbata ens costaria molt mes. Si be amb tota la resta els gustos eren els mateixos, en corbates les nostres opinions eren diametralment oposades. Al final, al cap de 4 dies de buscar i rebuscar, en vam trobar una Dries van Noten de molt xula i que vam estar d’acord que era perfecta!

El primer dia, perxo, ens vam donar per satisfets amb el trajo i les aliances. Missio acomplerta, van anar a sopar, a prendre algo amb uns amics de la Dawn i a dormir al super hotel ganga que haviem trobat.

Eh que sembla el títol d’una pel.lícula? De les clàssiques en blanc i negre, amb la Rita Hayworth o l’Ingrid Bergman en el paper estel.lar de “Dawn”, i el Humphrey Bogart en el paper d”‘Òscar”. Amb el rerefons de la ciutat asiàtica, amb els seusgratacels i cartells lluminosos, però on plou sense parar i ell porta barret, gabardina i fuma. Ella, vestida per a l’ocasió està esperant-lo quan…

…l’avió en què ell ha d’arribar queda retingut a Istambul per por a una infecció massiva de grip del porc.

Sí, abans d’ahir vaig comprar el vol per anar a Hong Kong: del 30 de juny al 19 de juliol. Ah, una ganga! M’ha costat 470€!!!! Si sortia un dia més tard, ni que fos, com que ja érem al juliol, els preus pujaven a 800-i-pico€

Hi vaig amb Turkish Airlines fent escala a Istambul. Llàstima que l’escala és de només 2 hores i no podré veure la ciutat. Només tindré temps per buscar ràpidament el vol següent, fer una pixaradeta, rentar-me la cara, trucar a la Dawn per dir-li que ja sóc a Istambul i fer cua pel vol següent mentre següeixo llegint la novel.la de torn.

(I el casament és el dia 15/07, by the way)

La meva primera nit a Hong Kong la vaig passar a Macau. Antiga colònia, com HK, però portuguesa, també va ser retornada la Xina als 90′ amb el lema d’”un país, dos sistemes” per convertir-se en Las Vegas asiàtiques, amb el beneplàcit, clar està, del PCC. Macau ha crescut moltíssim en els últims anys des que s’hi va liberalitzar el joc, i actualment ja és més gran, mesurat en places hoteleres, que Las Vegas.

De fet, la clau del seu èxit ha estat atraure-hi les mega empreses de casinos perquè hi inverteixin, amb la promesa de ser l’únic lloc on els 1.200 milions de xinesos poden anar a jugar. I els xinesos són fanàtics de les apostes, els números, el joc…

Hi vam passar la nit del 4 al 5 d’abril. Dubtàvem entre l‘MGM i el Venetian, però al final ens vam decantar per al primer perquè ens havien dit que, si bé el Venetian tenia les habitacions més grosses, era menys luxós. :-P

I,per dir tota la veritat,  a l’MGM ens feien preu híper especial perquè la Dawn tenia una amiga que hi treballava.

L’habitació em recordava la de quan vaig estar a Las Vegas al Bellagio mentre s’hi gravava Ocean’s 13 (No, no vaig veure ni al Brad Pitt ni al George Clooney, que deuria estar massa ocupat rodant bevent Nespresso). Era un pèl més petita i menys sumptuosa, però tenia el mateix feeling de “luxe estandarditzat”: suposo que és el que passa quan fas un hotel de luxe de 2000 habitacions.

Macau és famós per la portalada portuguesa i els seus dolços, fins al punt que els carrers principals són una botiga rere una altra venent dolços. La gràcia és que a totes les botigues podies provar els productes, de manera que podies afartar-te a base de “tastets” de gorra. Però evidentment acabes picant i comprant alguna cosa. Jo vaig comprar una mena de caramels de cacahuet i sèsam boníssims, caramels de llimona i pastes de gengibre.

De Hong Kong a Macau s’hi va en ferri, que tarda una hora i costa uns 30-i-pico€. Tant en sortir de Hong Kong com en entrar a Macau has de passar per aduanes, ensenyar el passaport, emplenar paperassa, etc. Encara que pertanyin a la xina, a la pràctica són països diferents amb lleis diferents.

Ens ho vam passar súper bé, vam coincidir amb la Cherry i l’Eric, els millors amics de la Dawn, que també estaven passant-hi el cap de setmana, i vam aprofitar al màxim el llit tamany camp de futbol.

Unes fotikis:

macau-02

macau-03

El bany vist des de l’habitació (sí, la paret era un vidre amb una cortina)

macau-011

És la imatge més turísitca de Macau. Una portalada, suposo que d’una antiga església portuguesa. Maco. Macau és maco. ;-)

macau-05

El centre històric de Macau l’han mantingut amb l’estètica portuguesa. Segons em van explicar, volen mantenir l’herència portuguesa per màrqueting: per obtenir una “marca” o imatge amb què vendre Macau. (Per exemple, el portuguès segueix sent co-oficial tot i que ningú no el parla ni l’entén.)

macau-06

La Dawn i jo amb l’Eric i la Cherry. De les poques fotos de Macau amb la Dawn: no li agrada sortir-hi

macau-04

L’esmorzar típic de Macau: entrepà de llom adobat a la planxa i cafè amb llet amb gel (el cafè està fet amb un cassó especial de fang i s’hi barreja el cafè i l’aigua i es deixa bullir tot junt). És molt bo!!!

 

Ah, per cert, si voleu veure l’hotel on vam estar, cliqueu sobre la foto:

La Dawn marxa el 20 de gener (sí, d’aquí a 12 dies) a Hong Kong. S’hi estarà fins a finals d’any. Jo l’aniré a veure un parell de cops com a mínim. El primer, del 3 al 19 d’abril per poder celebrar el seu aniversari amb ella el dia 9.

Ahir a la nit vam comprar el vol. Volo amb KLM amb escala a Àmsterdam. Surto d’El Prat a les 17.25 i arribo a Hong Kong, després de 15 hores de vol i escala, a les 14.30 de l’endemà. A la tornada, sortiré de HK a les 10.15 per arribar, també al cap de 15 hores de vol, a les 19.30 del mateix dia a BCN.

KLM era la més barata i és prefecte perquè em permetrà acumular encara més milles a la tarja d’Air France (i, segons la Dawn, per a llargues distàncies són mooolt millors que la seva germana gran). Compto que segurament el següent cop que vagi a Hong Kong ja ho podré fer gastant les milles acumulades…

El preu, 570€. Que dius, sí, una pasta, però comparat amb els 1.700 d’anar a Austràlia l’agost passat, sembla quatre duros!

Però bueno, sigui com sigui, ara tocarà estalviar hehehe! :-)

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.