Ve el bon temps i vénen de gust cançonetes alegres per al cap de setmana. Us en deixo una de l’Anett Louisan, una cantant famosa alemanya que canta en estil pop-cabaretenc.

“Drück die Eins”, “marca l’u”, és una cançó seva que ens va passar la profe a alemany dissabte passat i que se m’ha convertit en la banda sonora de tots aquesta setmana. Fins i tot la Dawn ja la té avorrida!

Fent servir el símil d’una centraleta telefònica (“si desitja parlar amb reserves, marqui el tres”), li diu l’Anett a la seva exparella que se’n vagi a la merda després que la deixés tirada per una altra tia. La tornada:

Brauchst du Hilfe bei der Frage
wie´s mir geht in meiner Lage-
ich Gefühle für dich hege oder Groll.
Wieviel ich dir glauben sollte,
was ich jetzt noch von dir halte
und wie oft mir sowas noch passieren soll,
drück die null


Et cal ajuda amb la qüestió

de com em va en el meu lloc

de si albergo sentiments o rencor

de si t’he de creure gaire

d’ara què en penso de tu

i amb cada quan encara m’han de passar coses així

prem el zero

Bon cap de setmana!

C.K. Koay a flickr

Com sabeu, em dedico a vendre software. Dos dels aplicatius de software que tenim són els millors (i més cars) del seu mercat: l’un, és una eina educativa perquè els professors controlin els ordinadors dels seus alumnes durant la classe: poden veure’n la pantalla, restringir-los l’accés a internet, mostrar la seva pantalla, enviar-los treballs i auto-recollir-los, etc. És una virgueria, però sol ser massa car per les escoles públiques. El nostre millor mercat són els col·legis privats (no concertats: privats privats).

Fa un temps que estem repensant tota l’estratègia de màrqueting nostra: refent les webs, les comunicacions amb clients, el cicle de vendes, etc.  I crec que per a aquests dos productes que són els millors de la seva gamma, hem de definir una nova estratègia de marketing. Els hem de marquetejar com a ítems de luxe: productes aspiracionals que, per exemple, només estan a l’abast dels col·les privats més selectes… amb la idea que la percepció de luxe s’acabi trasvassant cap avall de la piràmide: les escoles concertades que vulguin destacar-se per la qualitat “hagin de tenir el nostre software”… Fins a arribar a algunes escoles públiques que vulguin invertir en “qualitat educativa”.

Per això avui he començat a llegir-me el llibre The Luxury Strategy, que pinta molt bé per a aquests propòsits.

I mentre tornava amb el tren cap a casa, pensava: “i per a tu, Òscar, què és el luxe?”

Sens dubte roba de marca no és luxe, n un cotxe de gamma alta…

Per a mi luxe és:

  • Portar una vida de qualitat… en el sentit més “budista”/ minimalista: lliure de necessitats. Com menys necessitis més lliure seràs i una vida més plena podràs portar.
  • Dur una vida d’abundància sense necessitar treballar… i aquí, per més petites que siguin les necessitats (en referència al punt anterior), em cal tenir un bon coixí! (Que de moment no tinc hahahaha) :-D

I per a vosaltres què és el luxe? Us sentiu atrets per productes de luxe: Mercedes, Porsche,  Louis Vuitton, Hermès, àpats tres estrelles Michelin, apartament a l’Empordà i d’altres productes aspiracionals?

Ja m’he llevat taral.lejant aquesta cançó i en tot el dia no me l’he treta del cap.

És una mica nyonya, però al menys és positiveta :-)

És el “Tenía tanto que darte” dels Nena Daconte

Veig que ja porto tres divendres penjant posts amb cançons. Em sembla que ho haurem d’institucionalitzar… Què millor que començar el cap de setmana cantant??!!

Vinga tots: Tenía tan-to, que dar-te, tantas co-sas, que contarte, tenía tanto amor… guardado en mi interior. Tenía tan-to que dar-te…

aquell frrrrrrrrrrr dels aparells quan comencen a barrinar...

de Pablo Coronado Alonso a flickr

 

Ahir vaig tenir visita al dentista. L’any passat vaig anar a fer-me la higiene amb una Doris americana per a guiris (amb “sablasso” incorporat).

Fa un mes em van començar a sagnar les genives i vaig pensar: “Òscar, ja toca”.

Tenia clar que no volia tornar a repetir dentista, però hi havia un afegit especial: durant aquest any, m’havia anat informant de l’odontologia holística i volia anar amb un dentista natural, que no fes servir ni mercuri (ja ningú no l’utilitza) ni d’altres metalls perillosos per a les amalgames. Volia un dentista “alternatiu”.

I vaig ensopegar amb la Happy Clínica de la Paula. Que és a partir d’ara la meva dentista.

Em queda a prop de la feina i, malgrat estar a Rosselló entre Pg. de Gràcia i Rbla Catalunya els preus no són astronòmics. No són Vitaldent, del rotllo higiene gratis i empaste per 30€, però tenen uns preus mtjans i un bon servei.

A més, em va encantar perquè el primer cop que hi vaig anar em va fer un tractament amb Flors de Bach que en dos dies em va curar el sagnat, per exemple!

Ahir tenia la higiene i em va trobar una petita càries.

Com que semblava petiteta, vam fer l’empaste sense anestèsia, perquè com que era un queixal m’hagués hagut de punxar a la base del nervi tocant a l’orella… un quadro!

De fet, com que tinc aprensió a les agulles, prefereixo una mica de mal a una injecció, i molts cops ja m’havien empastat sense adormir-me.

Però la càries era petita però matona: més profunda del que semblava i la pobra Paula, per no fer-me mal amb la barrina, va acabar passant-se 40 minuts traient-me la càries manualment amb una espècie de ganxo.

Jo estava híper nerviós, perquè patia que em fotés una fiblada de dolor, però no… Em va fer un molt bon servei!

El següent pas, que ja veurem quan faré, perquè primer necessito descansar de dentista, és eliminar uns empastesd’aquests negres que em van posar amb 11 anys, perquè el mercuri se’n va desprenent i intoxica el cos. De fet, es veu que certes malalties que tenim poden venir provocades pel mercuri dels empastes!

En fi, que si algú busca un dentista cèntric per Barna, us recomano la Happy Clínica de la Paula.

de Martino Sabino al flickr

Ahir vaig començar un curs de meditació Raja Ioga i pensament positiu. Feia mesos que hi anava al darrere. N’havia de començar un el novembre passat, però entre la mudança, les vacances a Hong Kong i tal, no m’havia quadrat de fer-lo.

L’imparteix l’associació Brahma Kumaris, en alguna ocasió ja us n’he parlat. Havia anat a cursos seus a la seu de Barna, però el curs d’ahir el fan a la delegació de Sabadell, que em va de conya: cada dimarts, durant 12 sessions, de 19 a 20h.

Tenia ganes de fer meditació d’una forma constant, però les vegades que m’hi posava a casa, em despistava, em posava nerviós i, al final, ho acabava deixant. Espero que fer el curs em permeti aprendre’n i adquirir més constància.

Ahir vam aprendre com els pensaments generen les nostres emocions i les nostres accions. I com la repetició d’unes accions acaba forjant hàbits i, en darrer terme, el caràcter. Els pensaments, per tant, ens generen el caràcter i el destí.

És important, doncs, adquirir pensaments útils i positius per tal de tenir emocions útils i positives, un caràcter positiu i una vida feliç.

Ja us aniré explicant com evoluciona!

Si voleu més informació, aneu a aquest link de Brahma Kumaris.

Foto d'Even Westvang al flckr

 

El meu company el Clay té un germà calb com jo. Avui m’ha explicat dues perles del seu germà que m’han fet pujar la moral:

“God only made that many perfect heads. The rest, he gave hair” [Déu només va fer uns quants caps perfectes. A la resta els va donar cabells]

“I’m a solar-powered sex machine” [Sóc una màquina sexual d'energia solar] :-D

Bon dia a tots!!!

Foto de fortu a flickr

He llegit que avui l’Arale fa 30 anys. Moltes felicitats!!! Segueixes estupenda!

Es veu que la productora rellançarà la sèrie i en treurà DVDs. Que guai!!! Segueix sent diria que la meva sèrie de dibuixos preferida.

N’han quedat tot de frases i moments mítics, com les caques de color rosa, els corbs que diuen “sóc un corb, sóc un corb” o el professor Norimaki que es transformava en un súper guaperes per seduir a la senyoreta Yamabuki hehehe.

Quins records!!!

A vosaltres també us encantava l’Arale? Quins moments mítics en recordeu?

I per si voleu recordar el primer episodi, aneu aquí hehehe

Foto d’aquí

De la casa dels horrors (n’hi dic així, però vull recalcar que hi estem molt a gust, eh, malgrat tot!) n’hem llençat moltes coses, com per exemple vídeos VHS, cassettes que ja ni tenim on escoltar-los, enciclopèdies Larousse de l’any 78, alguns CDs i DVDs, etc.

Però guardàvem una pila de discs de vinil (LPs i singles) de quan els meus pares eren joves i jo petit (vaig redescobrir “La flauta dels sis barrufets”!!!). Teníem clar que segueix havent-hi un mercat per als discs.

Cada diumenge a Sabadell hi fan un mercat de compra-venda de mobles vells, peces d’antiquari, llibres antics, còmics antics, etc. De tant en tant m’encanta treure-hi el cap i, potser, comprar algun llibre de ciència ficció clàssica per dos euros.

Entre els paradistes, n’hi ha de dedicats als discos antics.

Doncs ahir un d’ells va venir a casa i ens va comprar els 100 i escaig discs que teníem. En vam treure un bon preu i ell creu que els pot col.locar bé. Ens va explicar que la música clàssica i l’òpera és el que menys sortida té, però que ara hi ha un mercat en alça de gent de 50-60 anys que senten nostàlgia, es compren un tocadiscos i van a les fires de segona mà a arrapinyar la tira d’LPs de quan eren joves.

Ell a la fira dels diumenges hi ven els discs més barats. Les peces de col.leccionista les ven a la seva botiga d’eBay.

Ja ho sabeu doncs! Si teniu àlbums vells per desfer-vos-en, us ho aconsello! En podeu treure un pessic!

Per cert, la Dawn, que és llestíssima, va separar els discs més bons: els vendrem a banda. Està per decidir si muntarem la nsotra pròpia botiga a eBay o anirem a les tendes del carrer Tallers… ;-)

Ah, i “La flauta dels sis barrufets” segueix a la família. Em porta molts records i no es ven!

Mica a mica la casa dels horrors va millorant. No és cap canvi radical sinó paulatí: arreglar el pis és un dels nostres projectes per tot el 2011 i, de fet, l’última trastada que ens ha fet va ser la setmana passada: de cop i volta, va deixar de sortir aigua calenta!!! Els primers dies, si li feies un ‘reset’ a la caldera en tornava a sortir. A partir del tercer dia, ni així.

Vaig trucar a l’empresa que ens en porta el manteniment i van enviar un tècnic. Va veure que per art de màgia s’havia despressuritzat. Ens va explicar què cal fer si torna a passar: hi ha una rodeta a sota i l’has de fer córrer fins que la pressió de la caldera torni a estar al voltant d’1,5.

Deu minuts de visita i factura de 50,15€ tral·larà!

Pagar els cinquanta canyardos rai: el que em preocupava és que la caldera també s’hagués espatllat i toqués canviar-la!

Seguint amb el relat de les millores del pis, ja tenim el menjador i gairebé totes les habitacions pintades. Tot ben blanc menys una paret del nostre quarto, que vam pintar malva. Aquest toc de color va ser fruit d’intenses negociacions: jo ho volia tot blanc, ben minimalista, i amb ben poques coses. La Dawn volia donar tocs de color a les habitacions, cadascuna d’un color diferent. Al final, vam arribar a una entesa: tot blanc però la nostra habitació malva.

També hem canviat el llum del dormitori, n’hem posat un de disseny súper xulo. Ah, i hem posat cortines noves (blanques) al menjador i l’habitació.

El proper pas serà canviar les tauletes de nit, llums nous per a les tauletes, arreglar l’armari…

Però el gran què del cap de setmana va ser al que n’hi diem “el quarto del mig” per las seva ubicació. Com que no té cap funció, l’havíem deixat com a mals endreços i, al final, ja no s’hi podia ni entrar. I hi havia tants trastos de feia tants anys, que només d’orbir-ne la porta començaves a estussegar per la pols.

Em vaig passar el diumenge llençant-ne trastos. Vaig arribar a fer deu visites al contenidor!

De fet, aquest deu ser ja el cinquè o sisè dia dedicat exclusivament a llençar coses. Penseu que hem entrat en un pis gran, espaiós, maco i equipat per viure-hi… però deshabitat des de fa set anys. Hi havia la tira de coses, però moltes triplicades (hem llençat tres equips de música amb tocadiscos), obsoletes, espatllades (DVD i dolby surround cremats per un llamp) o, senzillament, innecessàries que ma mare guardava vés a saber per què. Tot al contenidor.

En definitiva, perxò, ara el quarto del mig ha quedat potable, desembarassat. Aquest capde vinent tocarà pintar-lo!

Quan tinguem tot el piset en condicions ja farem un reportatge estil Isabel Preysler del piset hehehe :-D

Segur que tots els qui em llegiu ja els coneixeu de fa més de temps i pensareu “amb què ens surt aquest ara”, però els conec des de fa una setmana i hi estic totalment addicte!!

Són el grup Manel, el primer grup en molts i molts anys que canten en català i que m’encanten…

Acaben de treure disc nou, el seu segon, i són el número u en vendes tant de CDs com d’iTunes a tot Espanya. (Si és que en el fons sóc súper mainstream…) :-P

Volia deixar-vos un enllaç a l’Spotify, però no sé com es fa, de manera que us deixo amb un vídeo del Youtube. Es tracta de “Corrandes de la parella estable”. Aquesta cançó em fa molt de riure perquè són situacions ben ben certes!

Que disfruteu!!!

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.