Archives for posts with tag: alemany

Foto d’aquí

Tinc com una història d’amor interrompuda amb el japonès.

Un dels meus somnis era (és) viure un parell d’anys al japó. Perxò vaig començar el 2008 a aprendre japonès en una acadèmia que va tancar al cap de tres mesos. Vaig canviar-me a una altra on vam tenir de profe l’Atsushi, gran professor i persona. Quan es va acabar el curs, com que no volia seguir fent classes, vaig intentar entrar a l’Escola Oficial, però em vaig queddar sense plaça i durant uns mesos em va fer classes el Rubén, un noi català que regenta un bar japonès.

I finalment vaig abandonar.

Fins divendres passat.

Tenia mono de japonès i em fotia ràbia haver-lo deixat a mitges.

Ara els divendres, a l’hora de dinar, l’Atsushi em ve a fer classe a l’oficina durant dues hores. Em fa classes particulars, és curiós, perquè la pressió és més alta! Espero aprendre japo d’una vegada!

Per si la meva vida no era prou complicada, entre la feina, el nen i l’alemany els dissabtes… ara, a més, faré japonès els divendres! Visca!

PD. La pregunta del milió és “I tu per què no estudies xinès?” Temps al temps. Tot arribarà, però vull anar tancant temes. L’any passat vaig reprendre l’alemany després de tenir-lo oblidat durant anys. Ara el japonès. Quan pugui deixar d’estudiar una llengua perquè ja la parli fluïdament (amb l’alemany hauria de passar en un parell o tres d’anys si tot va bé), llavors passaré al xinès.

Amb aquestes pintes vam celebrar l’arribada del 2011.

Cada mes de gener m’agrada plantejar-me quins propòsits vull acomplir durant l’any que comença. El 2010 no us en vaig publicar cap, perquè el principal propòsit era ser pares però com que encara no volíem dir que estàvem esperant un fill, doncs no vaig dir res.

He agafat, doncs, els propòsits del 2009 i veig que en aquests dos anys els he complert gairebé tots:

  • Segueixo amb l’alemany, i segueixo amb la idea d’arribar a poder-hi llegir novel·les
  • He après més cantonès, gràcies als viatges a Hong Kong i a escoltar les converses de la Dawn amb la seva família i amics. Diuen que amb un accent atroç, però sóc capaç de dir frases simples com “vull menjar”, “m’agrada el cafè”, “estàs pillat”… o “el Cèdric es tira pets” (se’n tirava molts hehehe) :-)
  • He visitat Hong Kong tres vegades
  • He corregut una mitja marató, la de Granollers
  • M’he casat

Quins seran els meus objectius del 2011?

  1. Recuperar l’activitat física. Tornar al gimnàs. Em vull fibrar una miqueta
  2. Tinc ganes de ballar. Amb la Dawn ens hem proposat de fer balls de saló (un-dos-txatxatxà) i també tinc ganes de recuperar les classes d’steps i aeròbic. M’agradaria fer classes de dansa, però no sé si aquest any tindré temps
  3. Ser un bon pare. Aquest és amb diferència el principal objectiu de l’any!!!
  4. Seguir amb el blog i introduir-hi millores i novetats. Intentar guanyar una mica més d’audiència
  5. Viatjar. Aquest any no es preveuen grans viatges, però sí que tenim planejades escapadetes a Escòcia, Munic, el sud de França i, potser, Viena
  6. Acondicionar i adaptar al nostre gust el pis de Sabadell
  7. Seguir simplificant-me la vida
  8. Reforçar el creixement de la meva empresa
  9. No reaccionar. Entre acció i reacció sempre hi ha un espai. Aprofundir-hi. No deixar-me endur per la ira, la fúria o el “doncs què s’ha pensat… jo ara li diré que… ja veurà com…!”. Calmar la ment.
  10. Seguir estudiant alemany. Insisteixo que vull arribar a poder-hi llegir novel·les.
  11. Seguir aprenent.

Aquests són els meus objectius principals per al 2011.

I vosaltres? Us marqueu objectius? Quins?

Fotos fetes amb el mòbil perquè veieu el que fem a classe d’alemany: ahir vam estar practicant l’ordre dels complements circumstancials: Tekamolo: Temporal davant de Kausal davant de Modal davant de Lokal.

I com canvia l’ordre de la frase si en col.loques algun al començament.

Va ser un fart de riure veure com anaven canviant de posició hahaha :-)

Però el verb roman inalterable!!

Foto d’aquí

Torna a començar el curs i tornen els projectes i les planificacions:

  • Reprenc la meditació. En torno a fer cada dia i a més, per a més constància, m’he apuntat a un curs de quatre hores el 17/10 dels de Vipassana i a un altre de tres setmanes dels de Brahma Kumaris que començaré el 02/11 i serà tres cops per setmana de 07.30 a 08.30 (sí ben d’hora al dematí, així no perdo temps d’estar amb la Dawn i el Cedriquet al vespre). Així m’obligo a fer-ne.
  • El 09/10 començo un nou curs d’alemany al Goethe Institut, 3 hores els dissabtes. Faré el nivell B2, aquest any
  • El 07/12 anem al concert de la Lady Gaga
  • Del 08-29/12 serem a Hong Kong perquè el Cèdric conegui els seus avis, tiets i cosineta. Passarem el Nadal, doncs, amb els amics i família de la Dawn.
  • En algun moment o altre haurem de mudar-nos de pis. No m’hi estenc més perquè és un tema que em fa una súper mandra…
  • Quan torni de Hong Kong em reapuntaré al gimnàs. No sé a quin, ja ho veurem. De segur que no m’hi gastaré gaire pasta, perquè amb el Baby C no tinc tant de temps com això.

De moment això és tot per al que queda d’any.

I vosaltres, com heu començat el nou curs?

“El millor regal de Nadal” de la 1a Guerra Mundial prové d’aquí

Avui era l’última classe d’alemany d’aquest curs i ens han dit les notes de l’examen que vam fer la setmana passada. Vaig treure un 9,6 a l’examen, que comptava un 50% de la nota (l’altre meitat era la participació a classe, deures, redaccions…). La nota final és un “sehr gut”, que seria un excel.lent.

Estic molt content, sobre tot perquè no m’ho esperava (de debò!). Portava 12 anys sense fer res d’alemany; veia com d’altres companys meus tenien més vocabulari i fluïdesa… em pensava que el meu nivell era molt pitjor!!

Doncs el curs que ve a seguir esforçant-nos-hi, que la profe ja ens ha avisat que entre el B1 i el B2 el salt és enorme!! Glups!!

—–

Ah, i per celebrar la fi de curs, ens em hem anat a la cafeteria del Goethe Institut on el Klaus, el que la porta, ens ha preparat una Kartoffelnsalat amb salsitxes típiques. Boníssssssim!!!!!

Foto d’aquí

Possí, que estic molt content!

Dissabte vaig tenir la primera classe d’alemany al Goethe Institut. La primera des que vaig deixar-ne d’estudiar als 18 anys… fa 14 anys. Estic al nivell B1 i hi vaig els dissabtes de 10 a 13.15h.

La classe em va encantar! Vaig tornar a casa híper espitós! I això que ja ens va fotre, la profe, la tira i mitja de deures… Però anem per pams:

A classe som 12 persones, dels quals 5 som nous, i 7 continuen del semestre anterior. Al Goethe parteixen els cursos en 2 semestres, als que et matricules per separat, de manera que és més fàcil captar alumnes nous al segon semestre, o que et puguis canviar d’horaris.

Tinc companys de classe molt interessant:

- Una noia que treballa creant aromes

- Una noia russa de Tona que treballa al dept d’exportació d’una empresa que fabriquen les malles de les bosses de taronges (ves, hi ha negocis per a tot, tu!)

- Uns quants que estudien arquitectura, enginyeria, etc i que se’n volen anar un any d’Erasmus a Alemanya o que hi volen anar a fer el projecte final de carrera

- Un consultor d’una asseguradora que té la central a Zúrich

La professora, la Susana, és una senyora alemanya d’uns 50 anys, que xerra pels descosits i que em va caure molt bé. Es veu que té fama de caòtica perquè no segueix el llibre, però crec que el seu mètode sembla informal, però està preparadíssima i sap ben bé per on dirigir la classe. És molt interactiva, fa moltes preguntes, et fa participar molt a classe i crec (i espero) que aprendré molt!

Això sí, ja tinc la tira de deures:

- Preparar una exposició a classe de cinc minuts sobre un festival cultural, l’ExtraSchicht

- Una redacció sobre “Què faig al cap de setmana per desconnectar”. I ja va dir que no s’hi val a fer una redacció per a iaios del pal “em quedo a casa a mirar la tele”

Em vaig adonar que puc xerrar encara Deu n’hi do de bé, però que em falta molt de vocabulari. És qüestió de ficar-se les piles!

Per cert, el Goethe Institut té unes instal.lacions fantàstiques, una biblioteca i mediateca gegants, una súper sala d’actes repleta d’activitats culturals… però el millor és la cafeteria de la 4a planta! La porta un senyor alemany (amb pinta d’alemany: panxut, ros i amb bigoti que li cau a banda i banda de la boca, ja me l’imaginava vestit de babarès a l’Oktoberfest) que fa uns cafès boníssims i té un súper assortiment de pastes alemanyes casolanes: pastissos de nous, de poma, d’aranyons… Quins esmorzars que em fotré, al descans!!!

Imatge treta d’aquí

Coincidint amb l’embaràs de la Dawn, hem començat tot de projectes nous:

- La Dawn s’ha apuntat al gimnàs. Des de la setmana passada, ara anem tots dos, juntets, als vespres al Dir. Ella fa ioga i natació, que va bé de cara al part, a banda que, de l’inactivitat i els canvis al cos de l’embaràs, li feia mal l’esquena i el ioga i la natació li van bé. A Hong Kong ella ja nedava cada matí abans de treballar, o sigui que només li cal recuperar la forma perduda. Jo aprofito per fer la meva rutina de peses, córrer i faig un cop a la setmana ioga amb ella.

- La Dawn ja fa tres setmanes que va a classes de castellà a l’Escola Oficial de Drassanes. Tot i que s’hi va apuntar més per obligació que per res més ;-) ara hi va contenta, perquè la meitat dels companys de classe són xinesos… i alguns parlen cantonès. Un l’ha convidat a apuntar-se a l’associació de Canton i Hong Kong a Barcelona, de manera que encara li servirà per fer contactes i amistats!

- M’he apuntat a alemany. Dissabte va ser el meu primer dia al Goethe Institut i vaig tornar-ne exhultant de joia i alegria!

Font de la foto: la Wiki

He decidit titular així aquest post en honor a Johann Wolfgang von Goethe ja que el dia 27 començo a estudiar alemany al Goethe Institut.

Dilluns vaig fer la prova de nivell i ahir m’hi vaig matricular.

Tinc el nivell B1.2. O sigui, entre el B1 i el B2. Diguéssim que dels 7 anys d’alemany que havia estudiat fa 13 anys, n’he perdut dos o tres… És u ca ia.

Aniré a classe els dissabtes de 10 a 13.15h. La intenció és fer Goethe i tot seguit gimnàs.

Algú hi ha estudiat, al Goethe? Quines referències en teniu?

Dilluns vinent la Dawn comença a estudiar castellà a l’Escola Oficial de Drassanes. Serà de dilluns a dijous, dues hores al dia, de 10-12. Ha tingut sort de poder-hi entrar i l’Ester ens ha ajudat moltíssim, perquè la matriculació era ahir a les 9 del matí… i nosaltres érem encara a Berlín.

Gràcies Ester!

Per part meva, aquest mes també començo classes d’alemany al Goethe Institut. Dimarts de la setmana que ve tinc la prova de nivell i l’endemà la matrícula. És carillo, però en tinc moltes moltes ganes.

Havia deixat el japonès i em plantejava estudiar-ne de nou, o ccomençar amb el xinès, però la Dawn, la meva “pepita grilla” particular, em va convèncer:

- Òscar, no siguis estúpid. Eh que havies estudiat 6 o 7 anys d’alemany? Doncs torna a estudiar-ne i al menys treute’n un títol. Quin nivell creus que tens, ara?

- Home, fa molts anys que no estudio alemany i que no l’he fet servir per a res… Pel que he vist en test per internet, hauria d’estudiar nivell mig. Suposo que em podria treure el títol de nivell mig.

- No. Si ho fas, posa-t’hi de debò. No et quedis a mitges tintes. Vull que tinguis el títol més alt. Quant creus que pots tardar?

- No sé, uns dos o tres anys.

- Doncs val.

Doncs això. Aquesta és l’intenció: ser capaç d’entendre pel.lis en alemany, llegir novel.les en alemany, etc.

La gota malaia és un dels sistemes de tortura més efectius que existeixen, i dels aparentment més inofensius.

Es tracta de deixar caure damunt del cap del pres aigua gota a gota. Al començament, una gota d’aigua no li fa res: no fa mal, és ben inofensiva, és res, ínfima. Però al cap de 10 hores de notar damunt el teu crani una gota darrere una altra, s’acaba fent insuportable, insufrible i el pres acaba confessant el que calgui.

El trobo un sistema altament enginyós perquè demostra que, si fas una cosa insignificant, però amb regularitat, al final aconsegueixes objectius aparentment insuperables.

 

Per què començo aquest post parlant de la gota malaia?

 

Doncs perquè sempre tinc una llista immensa de coses que vull fer, i m’hi poso a saco un dia, però al final no aconsegueixo res. O bé de tantes coses que hi ha,  se’m fan una muntanya i m’estresso abans de començar.

El tema és que vull estudiar cantonès, alemany i japonès. A més, la meva profe de reiki m’ha demanat si li puc traduir un llibre de l’anglès. I m’he proposat publicar 5 posts a la setmana. Si em poso rotllo obsessiu amb una sola cosa durant tot un vespre, posa pel cas, acabo cansat, fart i sense ganes de tornar-hi en les properes 30 setmanes, però fent-me mala sang perquè em vaig autodient “Òscar, no has fet X, tampoc no has fet Y. Però que gandul que ets! Ets un improductiu!

Ahir se’m van obrir els ulls.

Vaig veure la solució.

En comptes d’això, és millor dedicar poqueta estona a cada tasca, però fer-les regularment. Per exemple: En compte de pretendre estudiar japo 4 hores seguides un cop a la setmana (se’m farà impossible i ho ajornaré again), proposar-me d’estudiar-ne 1 hora i prou, però 2 cops a la setmana.

I el mateix amb la resta de coses.

Per tant, ahir vaig estudiar una horeta i quart de japonès. Avui en tornaré a fer una miqueta més.

Demà em ficaré també amb el cantonès i l’alemany.

I anar fent.

D’entrada sembla que facis menys. Però estic segur que, al cap de tres mesos, hauré assolit resultats altrament impensables.

(O això espero! :-) )

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.