Archives for posts with tag: Àlex

Mica a mica,  amb aquest post, la meva intenció és de recuperar el temps perdut. Però com que tinc tant per explicar, ho faré per fascicles.

Per a mi aquest cap de setmana ha tingut 4 dies. Divendres vaig agafar-me festa i ahir va ser la Putíssima, així que hem gaudit d’unes minivacancetes súper divertides la Dawn i jo.

El divendres va començar amb trucades de feina a les 10 del matí que em van obligar a passar-me per l’oficina en comptes d’anar a gimnàs. Mecàsum! Jo que em noto que perdo els abdominals, i resulta que no puc anar a gimnàs!!! (el tema dels meus abdominals em preocupa… Com que ara hi vaig menys, al gimnàs, he recuperat una capeta de greix q me’ls tapa i que la Dan troba híper sexy, però que a mi no m’acaba de fer el pes)

Però en 10 minuts vaig enllestir a l’oficina i, un cop sacrificat el gimnàs, vaig anar a esperar-la a la sortida de l’acadèmia i vam prosseguri amb el nostre dia:

- Exposició de Ródtxenco a la Pedrera. malgrat tenir ganes de veure-la, em va reafirmar una vegada més en que no m’agraden els moviments d’avantguarda, especialment els russos.

- Exposició “A la ciutat xinesa” al CCCB, molt interessant sobre la transformació i urbanització galopant de la Xina en els darrers anys. T’hi pots passar moltes hores si et mires totes les pel.lis i documentals. A més, anar-hi amb la Dawn aportava un punt de vista diferent al tema, em podia aprofundir en molts conceptes de la cultura xinesa tradicional.

- Patinatge sobre gel a l’Skating. S’hi va apuntar l’Ester i ens ho vam passar súper bé!!! La Dawn va ser la meva heroïna, l’Ester, que havia començat al mateix nivell que jo (havíem patinat només 2 cops amb l’institut), al final ho feia de puta mare, i jo… bueno, m’ho vaig passar molt bé hehehe

- Sopar amb companys de classe de la Dawn, on vam conèixer el Mark de San Diego, que amb els seus 20-i-pico anys de vida i amb el mes que portava a BCN, “no havia agafat mai el metro”. Flipant flipant. (Perles del tipus: “I’ve been on the purple line, but the blue line– I don’t know how it works”)

- Copes amb l’Ester, l’Irene, l’Àlex i el Lucas pel Raval. M’ho vaig passar molt bé!

Dissabte no vam fer gaire res. Dia gos. Jo em vaig dedicar a repassar el meu alemany (n’estic bastant satisfet, per ser que el tenia abandonat des de feia 12 anys!) llegint un recull de comptes i la Dawn va estar navegant per internet. Vam veure piratilla el Quantum of Solace, que no em va agradar gens (aquest nou James Bond és com una merda. Més que el 007 sembla Rambo!) i, a la nit, vam anar a la festa de benvinguda de l’Atsushi, que ja torna a ser a Barna.

Als mitjans de comunicació els encanta espantar la gent. Esclar que també es podria fer la reflexió inversa: a la gent li encanten les informacions tremendistes de guerres, atemptats, desgràcies, malalties i crisis.

I ara ens han pseudofabricat una crisi econòmica.

Però jo no conec ningú que s’hagi quedat sense feina per “la crisi”. Sí, el preu del menjar s’ha apujat, i també la benzina. Però últimament el barril brent està baixant i el preu del gra també. No serà que els intermediaris especulen aprofitant-se que “com que hi ha crisi” la gent està diposada a pagar més?

Tot això ho dic perquè els restaurants segueixen estant plens igual i se’n segeuixen obrint de nous. les botigues segueixen a tope i ara per vacances, tothom se’n va porai.

I quan dic “porai” vull dir:

- Nosaltres (Irene, Àlex, Sebas i jo) marxem a Austràlia un mes

- El Monter i la Núria a Xile 3 setmanes

- L’Ana de l’oficina 10 dies al Carib

- El Benet i la Marga 10 dies a Egipte

- La Tònia de japo 15 dies a Polònia a veure bisonts europeus (hi ha gustos per a tot) :-)

- L’Isaac està a Colòmbia

- Un col.lega del gimnàs també se’n va a Colòmbia

- L’Adri de l’oficina se’n nirà un mes al Perú a finals d’any

- La nòvia (catalana) de l’Atsushi se’n va 3 setmanes a Tailàndia

- La Laura Rodríguez un mes a la Índia…

I això que hi ha crisi!!!

Quan la gent s’hagi d’aconformar fent una setmaneta de càmping a Platja d’Aro no sé què passarà!

De fet, les úniques persones que conec que no se’n van híper lluny són la Rosa i el Sabés, i el Clay i la Meritxell, en tots dos casos perquè o estan a punt o acaben de ser pares i esclar, no pot ser.

… i toquem el dos cap a Austràlia. Divendres vespre, a casa de l’Àlex i l’Irene, i per a desesperació de l’Erle i l’Ester, vam comprar els vols interns (cabrons, com s’han apujat de preu en un mes!!!) i vam començar a mirar l’allotjament. Ja tenim confirmat el d’Uluru (Ayers Rock, el turó sagrat dels aborígens) i Cairns (taaaaaaaaaaan barat!!!!!!)

Al blog de l’Irene, que se m’ha avançat sobre el tema, hi ha la foto súper xula del resort d’Uluru. Feu-hi una ullada…

Tinc pendents alguns posts per afegir (aniversaris, dissabte sopar, etc), que aniré afegint al llarg d’avui. El tema és que hi vull afegir imatges i vídeos, i els he de trasnferir des del mòbil a l’ordinador.

Vist que per la tele no hi fan res de bo, m’he passat a les sèries americanes bones. Entre la mula i DVDs que m’han deixat, he vist:

- Boston Legal: Gràcies al Clay he descobert aquesta sèrie d’advocats de Boston (fins aquí ja ho deduíem pel títol) que barreja guions híper currats, humor, bromes sexuals i debats ètics interessants. El James Spader, la Candice Bergen (sí, no estava morta i enterrada) i el William Shatner estan que se salen. N’he vist les temporades 1 i 2 i ara m’estic emulant la 3. Brrrrrrr que baixi ja, que no puc esperar!!!

- Damages: Senzillament excel.lent. Una altra premiadíssima sèrie d’advocats, amb la Glenn Close d’estrella absoluta i mala malísssima? Si B.L. t’atrapa pels casos que es jutgen i els diàlegs enginyosos, aquesta et submergeix en una trama amb girs constants, tensió i on els bons i dolents… no són el que semblen. Actors (sobretot actrtius) boníssims. De moment només se n’ha estrenat la temporada u. Més que capítosl independents, està plantejada (i rodada) d’una tirada, com una súper peli de 13 fascicles i aconsegueixen mantenir-te en tenió fins al final. Em vaig endrapar tota la sèrie en 4 dies.

(Sí, m’encanten les sèries d’advocats. Encara recordo els vespres en família mirant La Ley de Los Ángeles. En canvi, no puc amb les de metges. Em sembla q és pq no crec en la medicina i no soporto veure que els pintin com a grans herois salvavides?)

- Dexter: la tinc baixada i a punt per veure. L’havia vista recomanada en un blog. Representa que el prota és un assassí psicòpataen sèrie i el “dolent” és el poli que el busca. Pel que he llegit, a part de guió brillant, està plantejada de tal manera que el dolent et caigui bé i avorreixis el pobre poli que l’empaita

- Mad Men: baixant-se des d’ahir. Pel que vaig llegir a El País (ara la començaran a emetre al Plus, d’aquí q The Country en parlés), està ambientada en una agència de publicitat de NYC als 60s i és un fidel reflex de l’època: personatges masclistes, missògins, alcoholitzats i fumadors. Mmmmmh ni que sigui per la seva incorrecció política, promet!

- També tinc per veure, que m’ha deixat el Jaime, Prision Break, temporades 1 i 2. D’entrada em feia una mica de mandra, però tothom diu que es tan tan tan bona, doncs ho ahurem de comprovar.

Per no parlar dels grans clàssics:

- Sex and the City: Sisplau, estreneu-ne la pel.li aviat!!! I qui digui que la Sarah Jessica parker és lletja s’endurà un cop de puny! No és rotllo tia bona, però té una GRAAAN què.

- The Office: humor anglès en el seu màxim esplendor per relatar l’absurd i la mediocritat en una oficina grisa i com qualsevol altra. Per riure sense parar

- L’Escurçó Negre: Gràcies Àlex i Irene! Brillant brillant!

- Little Britain: catxondeig BBCenc en què, a base de gags curts, els anglesos se n’enfoten de si mateixos.

Ahir diumenge vam anar a veure La Plaça del Diamant al Teatre Nacional. Em va agradar força, sobretot perquè tot i ser fidel al llibre, li dóna un enfoc diferent al que jo recordo (més tràgic, amb una Colometa més passiva i fleuma) d’haver llegit el llibre, i que és el que es veu també a la pel.li de la Sílvia Munt pre-llavis a la Marujita.

Després vam acabar sopant junts l’Àlex, l’Irene i jo al meu bar del barri. M’ho vaig passar molt bé.

Són dues persones especials. Tots dos són molt bones persones i em sento molt bé al seu costat.

L’Irene és una persona molt capaç, molt ràpida, molt llesta. Si s’ho proposés arribaria molt lluny. A més desprèn molt d’optimisme i vitalitat, et dóna molt bon rotllo.

L’Àlex és més reflexiu, potser, i té una virtut que trobes en ben poca gent: no jutja la gent. No jutja ningú.

Àlex, t’ho admiro. No me n’havia adonat fins ahir, que t’admiro per això. Però és cert.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.