Archives for posts with tag: Ana

Una cosa que ens va deixar al.lucinats de Caldes va ser una màquina que hi ha per dispensar llet automàticament. La cosa va així: Primer has de comrpar una ampolla, que pot ser de vidre (70cent) o de plàstic (30cent). Després, fiques un euro a la màquina, i et dóna un litre de llet. Acte seguit, la màquina s’higienitza per al següent comprador.

Esclar, un cop tens l’ampolla, ja no cal comprar-la més, la pots anar reaprofitant.

La gràcia és que és llet directa del productor, fresca del dia i molt més bona. Té més gust que la del súper, i pel que ens van dir l’Ana i el Ferran, està triomfant bastant i n’estan instal.lant bastants per la zona.

Jo ho trobo una molt bona idea. Vosaltres què en penseu? Ho coneixíeu? Ho heu provat mai?

Holaaaaaa

Jo assegurant-me que l’aigua de la psicina era calenteta

L’hotel estava plagat de mussols!

Quan voltàvem per Caldes vam trobar una font dedicada al menjar preferit de la Dawn

Nyam nyam!!

Fent amics

La decoració era com molt d’època

Amb l’Ana i el Ferran davant de la Font del Lleó

Que bones les pizzes!!!!

Vam arribar a Caldes cap a les 14.30 de divendres. Després de fer el check-in a l’hotel balneari, vam deixar les coses a l’habitació i vam anar a fer una volta per Caldes. Davant d’on ens estàvem teníem la famosíssima Font del Lleó, d’on raja aigua termal a 74º i que fa una olor molt forta. Precisament per les propietats d’aquest aigua termal els romans ja van instal.lar a Caldes unes termes enormes, que ocupaven com mitja vila, amb piscines, banys, “saunes”, etc per tal que els malalts de tot l’imperi s’hi vinguessin a recuperar.

Vam fer, doncs, un volt pel poble i, com que en una hora ja el teníem vist, vam acabar fent un cafè a un bar on ens van cobrar 11€ per dos cafès amb llet, unes braves i una tapa de croquetes.

Estàvem contents. No teníem res a fer i estàvem relaxats. Després de les presses habituals

A les 19h, que era quan obrien el balneari, hi vam anar, ens van donar dos barnussos i vam reservar el tractament pel dia següent. Vam decidir-nos pel tractament de “bombolles”.

Acte seguit, vam adreçar-nos a la piscina d’aigua calenta, on ens hi vam estar banyant fins a l’hora de sopar. Xulíssima, perquè mitja piscina era interior i mitja era exterior. Mai havia experimentat això d’anar nedant i, de cop i volta, sortir a l’exterior, notar el fred a la cara, però tenir el cos ben calent. Era divertidíssim!!!! Veies tot el baf que deixava anar l’aigua calenta pel contrast amb el fred que feia!

El sopar va ser genial. Podíem triar de la carta el que volguéssim, i vam demanar-nos una fideuà cadascun, jo unes costelles de xai amb verdures a la brasa boníssimes, i la Dawn un llom de porc ibèric amb salsa “cafè de París”  massa salada. De postres, tiramisú i pastís de formatge. I infusions.

Quan ja havíem demanat, vam veure que hi havia una barra d’amanides i, per la feis, li vam demanar a la cambrera “escolta,  podem agafar-nos amanida?”. En teoria no ens entrava, però vam acabar també amb un súper plat d’amanida cadascun.

Dues hores després, rodolant, vam anar-nos-en a l’habitació.

L’endemà dissabte ens vam despertar a les 8.30 per aprofitar el bufet lliure d’esmorzar. Ens vam fotre les botes: cafè, ensiamadetes, crosanets, suc de taronja, pa amb butifarra, pa amb formatge, pa amb fuet, mandarines, kiwi… I més i més i més, perquè podies repetir tant com volguessis!

Després d’esmorzar, vam tornar a l’habitació a dormir fins a les 12h.

Teníem el tractament a les 12.30. Per fer el tractament de “bombolletes” ens van ficar en una mena de jacuzzi i, durant 20 minuts, vam estar amb aigua calenteta, amb bombolles… Vaig aprofitar per relaxar-me i fer una meditació i vaig sortir-ne com nou!

Posteriorment, vam pujar a l’habitació, vam recollir les coses, vam deixar l’hotel i a les 14.30 havíem quedat amb l’Ana i el Ferran, el nadius :-) , per dinar plegats.

Ens van portar a una pizzeria on vam menjar-nos unes pizzes taaan bones! Massa finíssima, ingredients de qualitat… Mmmh! La meva era “pizza verda amb formatge de cabra” i estava feta amb crema de carxofa i, per damunt, rotlles de formatge de cabra. Boníssim. La Dawn es va demanar una 4 estacions, el Ferran una de salmó fumat i pernil salat i l’Ana uns fetuccini amb 4 formatges.

Vam tenir una conversa i sobretaula interessantíssims i ens en vam tornar cap a Barna.

Al bus ens va enganxar la mandra i  quan vam arribar a casa, que deurien ser lea 19h, només teníme ganes que d’escarxofar-nos al sofà, veure alguna pel.li i descansar.

Em sembla que havíem menjar massa i estàvem massa relaxats!!

Anar al balneari, ni que fos una sola nit, va ser un trencament total. Amb la Dawn vam decidir que ho hem de fer més sovint, aquestes miniescapadetes, una vegada al mes ni que sigui…

Idees d’on podem anar que sigui prop de Barna però que ens permeti trencar?

(Que per cert, nens, el proper break serà la setmana que ve: ens en nem a Berlín 6 dies!!!!)

Els meus companys de Totem ens van regalar pel casament un estupendo cap de setmana al Balneari Broquetas de Caldes. Hi anem avui a la tarda. Ens inclou sopar, una nit d’hotel, esmorzar, accés a les instal.lacions del balneari i un tractament a escollir.

I demà a la tarda l’Ana, que viu a Caldes (i es curra cada dia 45 min en bus + 15 min en metro per venir a treballar), ens farà de cicerona i ens mostrarà la fantàstica Vila del Pingüí, que n’hi diu ella, les termes romanes i la mundialment famosa Font del Lleó, d’on surt aigua bullint i sulfurosa, de grans propietats medicinals.

(De fet, perxò a Caldes hi ha balnearis, perquè tenen aigües calentes molt riques, tal com ja van descobrir els romans o els burgesos barcelonins de finals s.XIX que hi anaven a “prendre les aigües”)

Ens fa molta il.lusió aquest cap de setmana: estar tots dos, tranquil.lets, deixant-nos mimar…

Ja us explicaré!

Oioió!

Un dels d’avui: No sé de què parlem amb l’Ana de l’oficina i diu: “ah, vale, a gerres de cervesa no, però a canyes sí que us puc convidar”. I ens convida a canyes i tapes de pernil salat (que talla ella mateixa d’una pota de pernil que resulta que tenim a la cuina de l’oficina…

Strange…

31è aniversari 1

D’esquerra a dreta: jo, l’Adri, el Khaled i el Clay

31è aniversari 2

D’esquerra a dreta: l’Adri, l’Ana, el Khaled i el Clay

Divendres a l’oficina vam celebrar els aniversaris de l’Ana i meu. Tos dos els fem el mateix dia, el 20 de juny. Jo vaig convidar a pizzes i ella es va currar un súper pastís de poma boníssim.

Com que feia caloreta (xafogor!) vam treure una taula a fora al balcó i vam estar allà xerrant i parlant. No se’m va acudir de fer cap foto fins que ja havíem dinat i ho havíem desmuntat tot, així que únicament puc mostrar-vos-en dues de grup fetes amb el mòbil.

L’Ana em passa info de gripuas australians que es mengen el pinso dels gossos, arrassen amb tot el que troben i suposen la principal amenaça pels cocodrils (més que els humans!). Es veu que ells sols, han acabat amb més de 1.000 cocodrils.

Ah, n’hi ha que són tan grans com un gos petit!

He de confessar que m’encanta la seva carona :-)

Pot ser tan gran i “amenaçador” com vulguis, però goita com es deixa agafar! Segur que li encanten les moixaines sobre el caparró!!!

L’Ana també m’ha passat fotos de quan vam anar a la Cursa de Bombers. Aquí estem, a la paradeta dels de Compex, provant els seus electroestimuladors, amb la Sara:

Ara fa un any i una setmana que el Coco va venir a formar part de la meva vida. La Mafi hi entraria més tard, a la tardor. Però epr recordar com eren de ben petitons i acabadets de néixer, l’Ana me n’ha passat algunes fotos:

Mireu mireu, quina cabellera!!!

fotoa.jpg

L’Ana m’ha fet una foto per a una revista que ens publica un article i, de passada, m’ha col.locat els cabells del Clay…

I després, per si no n’hi havia prou, l’Ana s’ha desmelenat (i mai més ben dit) i ha anat encara més enllà:

fotoa2.jpg

Aiiii! Sempre havia volgut ser ros d’ulls blaus!!!! 

I pels que volgueu veure la foto original…

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.