Archives for posts with tag: aniversari

Foto de fortu a flickr

He llegit que avui l’Arale fa 30 anys. Moltes felicitats!!! Segueixes estupenda!

Es veu que la productora rellançarà la sèrie i en treurà DVDs. Que guai!!! Segueix sent diria que la meva sèrie de dibuixos preferida.

N’han quedat tot de frases i moments mítics, com les caques de color rosa, els corbs que diuen “sóc un corb, sóc un corb” o el professor Norimaki que es transformava en un súper guaperes per seduir a la senyoreta Yamabuki hehehe.

Quins records!!!

A vosaltres també us encantava l’Arale? Quins moments mítics en recordeu?

I per si voleu recordar el primer episodi, aneu aquí hehehe

I cada dia està més maco!

Us enseyo algunes fotos del cap de setmana passat. Van fer una calçotada amb la colla i, com que era carnaval, ens vam disfressar:

This slideshow requires JavaScript.

El Cedricuqui va ser el xaiet més maco de tots. La Dawn anava d’índia guapíssima i jo… de quan tenia vint anys (amb cabell i sense perilla hahahaha)

Dissabte el Benet i la Marga ens van convidar a cantar karaoke amb la seva Wii. Ens vam fer un tip de riure!

Vam apuntar-nos-hi el Sabés, la Rosa la Núria i nosaltres, i tant el Sabés i la Rosa com nosaltres vma venir-hi amb els nanos. Va ser divertit veure la Clàudia fascinada amb el Cèdric i el Martí gatejant rapidíssim fent la serp pel terra. Que macos tots!!!

També vam celebrar que la Marga feia els anys de Jesucrist amb una espelma musical.

Aquí podeu veure unes quantes fotos de la jornada.

This slideshow requires JavaScript.

Diumenge vam anar a sopar a un japonès per celebrar el nostre aniversari de casats.

Veus, celebrar dos casaments té aquestes coses, que celebres dos aniversaris! (aquí i aquí)

Com que ens vam passar tot el dia llençant trastos del “nou pis” i netejant-lo, quan va arribar el vespre estàvem mòlts.

Tot i així, ens vam dutxar, empolainar i vam sortir a sopar. La nostra intenció era anar a un dels restaurants guapets de Sabadell, però estàvem tan reventats que no ens vèiem amb cor de caminar ni deu minuts. I la Dawn s’havia posat sabates de taló després de més d’un any de no portar-ne i els peus se li negaven a caminar.

Vam acabar a un xaponès bastant bo de prop de casa.

Vam fotre’ns, primer, uns entrants d’amanida de cogombre i sopa miso:

Seguidament, una bona platerada de sushi:

I un shabu shabu de marisc. El shabu shabu és una olla amb caldo bullent on hi posen uns sèrie d’ingredients i ho fan bullir tot junt. Per menjar, s’acompanya amb una salsa especial. La gràcia és que ho fan tot davant teu. A nosaltres ens hi van posar gambes, escamarlans, calamar, salmó, bolets, tofu, uns fideus especials, col, verduretes…

De postres, la Dawn es va demanar gelat de te verd i jo nous amb nata.

El Cèdric va venir amb nosaltres, però es va passar les dues hores dormint com un tronc. :-)

Els nostres amics ens havien regalat, pel casament del novembre passat a BCN, un sopar al restaurant Les Cols d’Olot i dues nits al seu hotel mega exclusiu Les Cols Pavellons. Només té cinc habitacions, i el més aviat que podíem reservar era per al juliol, de manera que vam decidir convertir el regal de casament, en la celebració del nostre aniversari de casats.

En el regal també hi venia una pujada en globus, però per l’embaràs de la D. no ens van deixar, de manera que la tenim pendent per a més endavant.

Va ser tota una súper experiència!!!

Les Cols Pavellons està format per 5 “pavellons”, que n’hi diuen, o habitacions/ casetes independents, amb una estètica totalment zen. La idea és deixar penetrar el paisatge, la natura de la Garrotxa dins l’habitació i fer un hotel on el luxe no és material, sinó sensorial. No hi ha tele, ni telèfon, ni internet. Les parets de la caseta són de vidre, i hi ha unes pantalles molt subtils que filtren la llum i et donen la privacitat. Tens un jardí “volcànic” (la zona d’Olot és totalment volcànica”) que a mi em va recordar els jardins de pedra japonesos.

I tens una banyera també amb terra de pedrers volcàniques que es confon amb le cel, els arbres i el paisatge.

Em va encantar!

Et porten l’esmorzar de delikatessens de la terra, amb formatges, embotits, melmelades, etc tot fet casolà a Olot.

Guaiteu:

Hi vam arribar divendres i ens hi vam estar dues nits fins diumenge. Dissabte teníem el sopar al restaurant Les Cols, també d’aquests amb xef d’anomenada. El sopar degustació va consistir en més de 15 tastets. Tots boníssims, fets amb producte natural de la Garrotxa o, com a molt, català. Tota la filosofia de Les Cols és fer alta cuina amb producte de la terra.

Ha estat dels millors àpats que hem fet mai. De fet, tot el cap de setmana ha estat una experiència culinària i un relax total!!!!!

El nostre sopar:

A mi em va agradar especialment el saltat de bolets amb tòfona i tortell d’Olot, el tomàquet negre farcit de foie fred i el llom de bacallà saladet amb tinta de calamar.

Vam sortit rodolant de tips. Les Cols és certament recomanable. De fet, tenim intenció de tornar-hi, potser en un any o any i mig, però per sopar a la carta. Massa menjar si no!!!!!! :-D

Moltes gràcies a tothom que vau col.laborar a fer-nos aquest regal!!!!! Sou estupendos!!!

Dijous passat vam celebrar el nostre primer aniversari de casats. Ja fa un anyet que ens casàvem! Com passa el temps!

Vam decidir fer alguna cosa especial i vam anar a sopar a la Hofmann. Veus, simplificar la vida serveix per això, tenir més clares les prioritats i valorar el que més t’aporta. I a nosaltres de tant en tant anar a bons restaurants ens encanta.

El sopar va ser boníssim. Del millor que he menjat mai:

Jo:

- De primer pastís de ceva caramelitzada cruixent amb tomàquet escladat i filets de sardines. Fet al forn i servit temperat. Sona rar, però és el millor de tot l’àpat!!!!

- Vedella Angus amb salsa XO

- Pastís de selva negra amb kirsch i cirera

La D:

- Sèpia saltejada amb pèsols i tempura d’anelles de ceva

- Foie d’ànec brutaaaaaaalment bo amb chutney de mango

- Fondant de xocolata 90% cacao

La gràcia és que tot va venir acompanyat de tastets de diferents tipus de pans, de suc de meló amb escuma de pernil… fins i tot ens van deixar tastar les seves postres més típiques, la crème brulée amb fruites del bosc! I amb els cafès ens van dur tot de pastetes delicioses per acompanyar.

És, de debò, una recomanació total per quan volgueu fer un soparet especial. Això sí, nosaltres som abstemis, però si voleu vi i licors, el compte pot pujar força.

Com a opció més econòmica, els dimarts fan menú sopar per 50€.

O sigui, “Moltes felicitats!”. Per celebrar el meu aniversari (mmmmh, quins 32 anys més ben posats!! hehe) hem anat a fer un sopar especial. Després de molt debatre’ns, i gràcies als fantàstics consells del Time Out BCN (vist el bon gust, els farem més cas, en endavant!), hem acabat en un vitnamita fusionat amb Nova Orleans i amb Barcelona: Me.

Un menjar taaaaaaan bo! La Dawn li ha posat, de nota global, un 8,6. Jo un 9,2. Ha valgut la pena el preu (perquè barat no és, però s’ho val!)! (La carta que hi ha a la web no crec que estigui actualitzada els plats de sopar eren més elaborats i cars.

Hem menjat:

Plàtan fregit amb una mena de salsa de verduretes per anar picant mentre esperàvem.

Entrants de còctel de tomàquet amb alvocat i cranc slavatge (l’únic “però” del sopar: masssa picant) i

entrant de rotlles de nori amb cranc arrabossat, salsa tàrtara i no sé què més que ha demanat la Dawn i estava mooolt bo.

Un segon d’emperador amb cruixent de sèsam, salsa verda boníssima de no me’n recordo el que era i confit de taronja

I un altre segon de secret d’ibèric amb confit de tomàquet amb salsa vietnamita súper bo

Postres de banana cake amb sorbet de coco ultra bo (de debò!!!!)

Postres de pastís de formatge de cabra amb pebre i mel

Dos cafès vietnamites

Per cert, és el primer cop que faig això de les fotos animades… gràcies Alicia!

L’altre dia va ser l’aniversari de la Dawn. Ella no el volia celebrar, s’hi va negar en rodó, però la família és la família i no entenen un no per resposta en aquests temes i, com que ella no volia res, li van fer un regal per al Cèdric.

Un regal més monoooo!!!

Ens van regalar l’hamaqueta BabyBjörn:

Aquesta hamaqueta no l’havíem vista, només la Chicco, però ens va encantar!!!

BabyBjörn és una marca que m’encanta, és potser un pèl més sòbria, però trobo que és de molta qualitat. De fet, la motxilleta per dur-hi el Cèdric la vull comprar BabyBjörn, trobo que és la millor!!!

(És que jo, preferiblement, vull portar el nen a la motxilla: més pràctic que el cotxet [que òbviament també farà falta] i reforçarà el vincle pare-fill hehe)

Dissabte va ser el meu aniversari. 31 anyets molt ben posats (no és que m’ho digui jo, és que és cert, oi??? hehehe).

Aquest any no em venia gens de gust fer una macro festa com d’altres anys, i menys de nit. Com que a la colla som 4 els aniversaires bessons (Núria, Jordi Benet, Jordi Sabés i jo) , al final vam acabar celebrant-los tots quatre a casa la Núria a Vacarisses, al mig de la muntanya en una casa ben maca que tenen amb piscina.

Va ser el meu primer bany de la temporada!

El més fort de tot és que a Barna plovia i feia fresca i esclar, vaig optar per no agafar-me ni tovallola ni banyador ni res. Un cop allà dalt fotia una caldaaaa!!!! Al final, vam acabar a  la piscineta en calçotets tan el Lucas com jo. I després, com que no ens podíem posar els pantalons perquè anaven ben molls, vam dinar en samarreta i calçotets, només.

El dinar va ser genial. El Monter es va currar una súper paella amb pollastre, porc, gambes, sípia, musclos, feta a fora el jardí a la barbacoa que estava taaaaaan sumament bona!!

L’Irene va currar-se un pastisset de poma i nous també molt bo!

Vam atipar-nos com a lladres, tu!

Al final vam arribar a Barcelona a les deu de la nit, vaig passar deu minuts per casa i a les 22.30 vam tornar a quedar amb l’Àlex, l’Irene i l’Ester per anar a veure una pel.li francesa divertideta, molt ben muntada: El primer dia de la resta de la teva vida.

(Quan em passin les fotos que van fer de la piscineta i l’aniversari, ja la penjaré)

31è aniversari 1

D’esquerra a dreta: jo, l’Adri, el Khaled i el Clay

31è aniversari 2

D’esquerra a dreta: l’Adri, l’Ana, el Khaled i el Clay

Divendres a l’oficina vam celebrar els aniversaris de l’Ana i meu. Tos dos els fem el mateix dia, el 20 de juny. Jo vaig convidar a pizzes i ella es va currar un súper pastís de poma boníssim.

Com que feia caloreta (xafogor!) vam treure una taula a fora al balcó i vam estar allà xerrant i parlant. No se’m va acudir de fer cap foto fins que ja havíem dinat i ho havíem desmuntat tot, així que únicament puc mostrar-vos-en dues de grup fetes amb el mòbil.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.