Archives for posts with tag: aniversari

Diumenge teníem quàdruple celebreació aniversàrica (ei, que no he dit “aniversàDica”, eh, estem tots fets unes rosetes!!!) de l’Ester, la Irene, el Lucas i el Dani. També se’ns van afegir l’Elena, la germana de l’Àlex, i l’Anna, la parella del Dani.

Vam anar a un restaurant de Gràcia anomenat l’Arrosseria de X. Són especialistes en arrossos valencians i, la veritat, és que van ser boníssims. El tipus que va triomfar era un arròs caldós “del Senyoret”, amb peixet, escamarlans i sípia que estava boníssim de la muerte. l’Àlex se’n va demanar un, el “Passejat”, amb butifarra de ceva, cigrons i orella de porc que també estava molt bo.

Abans, com a entrants, ens havíem fotut que si un carpaccio de bacallà i salmó, que si un foi amb poma, que si uns sipietes amb ceva i tomàquet. I de postres, la booooomba! de xocolata.

Tot regat amb vinet blanc (que jo no vaig ni catar perquè no puc prendre alcohol), aigua, cafès i infusions.

En acabar de menjar vam fer entrega dels regalets:

- Per al Lucas, una súper samarreta mega molona del Desigual

- Per al Daniel-san, una xuli-gorra, que a ell li encanten

- Per a les noies, uns massatges “per a la teva feminitat” amb olis essencials que a part de desestressar i deixar-los la pell fina i llisa, serveix per al seu cantó femení.

(Vaig gravar-ne vídeos amb el mòbil. Queda pendent que els pengi)

Vam riure molt i vam sortir del restaurant rodolant de taaant d’arròs com havíem endrapat!

La nota negativa

La nota negativa va ser, per una banda, el servei, que era lent, mal organitzat, caòtic i no t’entenien (parlessis en la llengua que parlessis). I per l’altra, que ens volien cobrar més del compte pel vi i ens van aplicar un càrrec by the face “pel servei” i “pel pa” de 33€! Si al menys el servei estigués al nivell!!!

El vi ens ho van arreglar, però la resta… Ho vam solucionar no deixant propina (de fet, ja se la van cobrar, perquè ens van tornar malament el canvi), decidint en veu alta no tornar-hi més i… bé, una altra cosa que reservo per al proper post.

He afegit les fotos de la Laura al Flickr. Mireu-se-les!

Ja he penjat a Flickr les primeres fotos del meu aniversari. De moment, hi ha les de l’Atsushi, únicament. A mesura que me’n neu passant més, ja les aniré posant! :-)

Pels que us pregunteu “però què hi fot l’Òscar a classe de japonès 3 hores seguides dissabte al matí? Se n’ha de tenir ganes!” aquest post us donarà resposta.

Dissabte passat, per exemple, vam:

1- Aprendre a comptar en japonès. No és tan fàcil, no et pensis! No n’hi ha prou amb saber-se els números: en català la majoria dels noms són comptables tot i que n’hi ha alguns d’incomptables (p. ex. no pots dir 2 aigües, perquè l’aigua és incomptable a no ser que et refereixis a “ampolles d’aigua”). En japonès tot és incomptable. Per tant, has d’aprendre com es mesura cada cosa. Exemples:

  • En comptes de dir “2 bistecs”, hauràs de dir “dos peces de bistec”
  • En comptes de dir “3 nens” hauràs de dir “tres persones de nen”
  • En comptes de dir “l’Òscar té 2 conills” hauràs de ir “l’Òscar té 2 ‘wa’ [paraula per indicar ocells i conills] de conill”
  • …i així. D’aquestes paraules se’n diu comptadors, i n’hi ha de bastant rebuscats: per comptar objectes plans, per comptar animals de granja, per comptar objectes cilíndrics, per comptar màquines grosses, per comptar cases, etc

2- Cantar la cançó de l’Arale en japonès.

És el capítol 1 de l’Arare en VO subtitulada en anglès. No l’havia vist mai i… quin fart de riure!

3- Celebrar l’aniversari del Jaime menjant rebosteria catalana, pastes japoneses i sake

Per ordre: a dalt, el Jaime, l’Atsushi (el sensei), el Hide i jo; a baix la Zlatka (la secre austríaca de nom croata de l’acadèmia) i la Tònia

    Podeu veure la resta de fotos clicant en aquesta. Són de baixa qualitat, sorry, és el q té fer-les des del mòbil…

    Dissabte passat vam celebrar els 30 anys de la Marga!!! Com passa el temps! Semblava que era ahir que feia les primeres passes i goita-la avui, ja sap bufar les espelmes tota sola!!!

    D’aquí a poc ja començarà a sortir als vespres i quedar amb nois. I quan ens en adonarem, ja se’ns en anirà de casa…

    Ai que ràpid que passa el temps!

    Hahahahha

    Amb la Rosa, el Sabés, el Benet, la Marga i jo vam anar al Can Punyetes de Sabadell a celebrar els 30 anys de la Marga i li vam portar un pastís i li vam cantar l’Aniversari Feliç en versió personalitzada.

    Que diver!

    Marga, com feia la lletra?

    Follow

    Get every new post delivered to your Inbox.